Carles Marquès - SERÉ BREU

Fa una calor horrorosa és un dels dies més forts de l’estiu i la lluminària dels grans finestrals m’encega la vista i em mareja i no puc ni veure els papers per a un historiador és una sort la descoberta d’aquest document del primer quart del segle onze tot i que sembla que és una còpia del disset possiblement diu que l’han trobat en les excavacions de la catedral de Tarragona en una de les antigues tombes dels arquebisbes però diria que és una falsificació com les que s’havien descobert en llibres de la cúria episcopal de Girona o de l’abadia de Lagrasse sobre l’origen de Catalunya plenes d’anacronismes i invencions però això abonaria més la meva tesi el llibre que estic escrivint comparant els mites romàntics nacionalistes del dinou i vint amb les realitats històriques medievals per desmuntar treure les excrescències la pàtina del quadre i deixar-lo com era comtats que eren propietat privada i que no tenien cap consciència de país ni de res de tot això

quina calor que fa em beuré un got d’aigua que diuen que fa la vista clara perquè ara mateix hi veig doble com si anés borratxo si fos autèntic el document seria la bomba tant per l’autor com per la data me n’ha fet la transcripció la meva amiga M. perquè sóc especialista en història moderna i tot i que conec el llatí medieval en vull fer una lectura a fons i no perdre’m en subtileses lingüístiques l’autor afirma ser Poncius cognomento bonus filio o sigui ni més ni menys que el capellà jutge i mestre de nens de l’escola de Barcelona Ponç Bonfill Marc! el personatge diuen que més destacat comtes a part de la Catalunya bé diguem-ne així per entendre’ns del segle onze si més no era dels pocs que sabia escriure i llegir el paper aquesta còpia vaja assegura que va ser escrit el mil vint-i-cinc l’any de la concessió de la carta de franqueses a la ciutat de Barcelona per part de Berenguer Ramon primer n’hi ha que diuen que significava un estatut jurídic únic per a tot el comtat sencer ui que demòcrates i avançats! si el document és fals provarà que els catalans ja fèiem trampes al solitari no al segle dinou sinó abans i tot al disset per donar antiguitat fictícia a la presumpta nació va prou llegeixo abans no em quedi cec del tot