Text sencer de l'escrit “Per les llibertats i el diàleg”, signants i adhesions.

 

“Qui hem fet de la cultura i la comunicació el nostre ofici, no podem romandre en silenci davant el cúmul de falsedats, omissions, tergiversacions i mesures repressives amb que els poders establerts intenten ocultar la vertadera naturalesa de l'anomenat conflicte basc i eludir la única via de resolució possible.

Sembla molt difícil arribar a la gent, en aquest cas a la gent d'Alaró, per tal de fer-li arribar una idea, una proposta que ja fa molts anys que cova. No cova només dins persones concretes d'ara mateix, sinó dins la ideologia de moltes persones al llarg de la història. Ideologia de progrés en les llibertats individuals i dels pobles, humanista en el sentit de progrés científic i cultural, socialista en el sentit de igualtat entre les persones, ecologista per necessari, per evident, perquè esteim a punt d'entendre que som part d'un enorme ecosistema rodó anomenat terra. Tot plegat: llibertat, humanisme socialisme, ecologisme és un sol camí que cal no errar perquè no hi som a temps. Ni a nivell individual, local o global. Per tant ens cal un compromís molt urgent i seriós en una proposta de canvi important en el model de vida actual. Com comenta un economista de la Universitat Autònoma de Barcelona: “Convé demanar-se si el cost, en termes de benestar, d'un canvi substancial en el mode de vida dels països que avui considerem rics és tan important per renunciar a un món més just i amb menys incertesa". Per tant sembla que com a persones, com alaroners n'hauríem de parlar. És per això que seguidament vos faig arribar un escrit, que s'ha començat a repartir en format de paper a gent del poble, per tal d'encetar-hi la reflexió. Seguidament el mes de maig intentarem convocar una reunió per tal de comprovar si realment hi ha possibilitats de fer cristal·litzar una proposta molt seriosa dins l'àmbit polític municipal. Tot el que s'ha dit fins ara i tot el que més endavant s'expressa, no lleva que no ens ho podem passar també molt bé.

Com deia el nostre poeta, hem de creure en la força de cadascú i de tots per torna. Hem d'utilitzar aquesta eina de comunicació d'abast mundial per a millorar la consciència de justícia i pau necessària per viure en aquest món. La humanitat ho necessita i la terra que ens sustenta també. Intentem resoldre els confli...ctes amb la força del dialeg i la negociació, de la llibertat i de la democràcia.

Del Diari de Balears, una carta d'un tal Miquel Amengual i Ramon, al meu parer plena de lucidesa i valentia:

Il·legalitzar UPyD
Si els fiscals fossin fiscals, actuarien contra aquest partit que incita a l'odi ètnic. Per als ciutadans perifèrics que no ens sentim espanyols, almenys en la configuració actual de l'Estat, aquesta senyora incita a l'alienació de drets fonamentals com la igualtat davant de la llei i la llibertat d'expressió; per aquest fet, que representa un intent de subversió de la Constitució, s'hauria de formalitzar la il·legalització del partit que representa i que, malgrat actuar dins del joc democràtic de partits, pretén un fi antidemocràtic que supera els límits constitucionals i la supressió de drets fonamentals de caire individual que donen sentit a la Constitució espanyola i a la mateixa democràcia.

Qui és que no se'n podrà avenir de que el PP guanyi per majoria absoluta les properes eleccions autonòmiques i municipals a les nostres illes? Els polítics nacionalistes i d'esquerres del Pacte de Progrés bis? La gent de l'Obra, del GOB, de l'STEI? No els hauria de venir de nou.

De segur que si es dona el cas -sempre vull confiar en el poc seny del meu poble perquè no sigui així-, no serà per la poca valoració popular a la minsa política progressista practicada per aquesta gent dita d'esquerres. Tampoc serà per la seva evident connivència amb la política i polítics d'UM que, de manera presumpta, han robat ni se sap quants doblers públics, molts. Ni tampoc per la traïció per el tema de son Espases, Pla de Carreteres, Espais Naturals Protegits...

Així com he pogut he traduït aquest article de Justícia Global Projecte Ecològic, per tant agrairia a qui tengui millors coneixements que jo de l'anglès, col·labori a clarificar qualsevol errada o mala interpretació que jo li pugui haver donat.

Si demà m'hagués de morir, m'ha dit avui un home, demà plantaria un arbre. Ja ho sé que es tracta d'una frase molt feta i coneguda, però la persona que la m'ha dita ho ha fet de veres.

Tothom, molta gent avui està enganxada a l'ordinador, per feina, facebook, blog, twenty, youtoube, webs... qui sap? Milions de paraules, d'articles, d'opinions circulen per internet. Probablement tothom pensi que el seu tema és el més important, o quan no també és important. D'aquesta manera, ben legítima i normal, hem arribat a banalitzar o a no donar l'atenció que cal a qüestions molt importants. N'hem a veure, si ens perjudicam com espècie maltractant l'ecosistema que ens sustenta, qui primer en sortirà perjudicat serem nosaltres mateixos. Si, amb la nostra contaminació provocam canvis en el sistema climàtic global, passarà que a molts llocs del planeta no s'hi podrà viure. Més prest o més tard ens arribarà a afectar a tots.

 

Aquests darrers dies hem tengut la sort de tenir entre nosaltres, els illencs (i les illenques.... si i pus) a Roger Cremades i a la seva xicota. Varen venir per a parlar-nos del seu llibre “ Macrourbanisme i agressions al paisatge mediterrani. El medi ambient i la societat valenciana”. La veritat és que ens varen oferir molt més que això, ens varen mostrar la seva franca manera de ser i ens donaren la seva amistat. Que més es pot oferir? I a més són valencians i en aquestes circumstàncies, vull dir en parlar de medi ambient, és un valor afegit. És així perquè la persona que allà ha patit i està sofrint aquesta devastació del paisatge, dels valors urbans a escala humana i és capaç de reeixir i mantenir un somriure a la cara i parlar amb suavitat i fermesa alhora i no claudicar i posar-nos sota en atenció i sota avís...és un valor afegit. Un valor que neix de l'estimació per al paisatge i per a la biodiversitat que l'habita, per les persones que no tenen més pretensions que viure com es pot viure a un poble, sense massa però amb un poc.

El cas és que a més em varen donar l'oportunitat de presentar el llibre que ja feia uns mesos havia llegit. Com que no tenc molta experiència en parlar en públic (no som mestre, ni professor ni tan sols he passat per la universitat) vaig escriure un text per llegir. A l'hora de la veritat, però, no vaig seguir el meu propi argumentari, sinó que vaig mesclar i afegir records i experiències que jo mateix havia viscut a Calvià, on es feia la presentació del llibre. No sé si en vaig saber reeixir. En tot cas l'exposició posterior den Roger així com el debat obert que generà, ho va posar tot al seu lloc. Aquí vos ofereixo les quatre ratlles que vaig escriure on recomano la lectura d'aquest llibre, especialment als qui estimau la terra.

 

 

No vaig conèixer el meu padrí, però sí el conco Nadal.