Xavi Sarrià: 'Camps i Costa són culpables d’haver arruïnat el País Valencià'
Camps i Costa són culpables. M'és ben igual que els hagen absolt pels vestits del seu 'amiguito del alma'. Aquest judici no era sinó un judici menor, comparat amb totes les trames que esguiten de ple el PPCV. Perquè Camps i Costa són culpables, perquè ho és el model polític que van promoure ells i el seu partit. Culpables d’un model basat en el ‘pelotazo’ i la bombolla, en què les institucions públiques, les caixes i la RTVV eren simples instruments utilitzats en benefici propi i del seu partit sense escrúpols ni vergonya. Culpables d'haver fet encara més milionaris centenars d'aprofitats com el Bigotes, Julio Iglesias, Eccletson o Urdangarín. Culpables d’haver convertit la política valenciana en un exercici d’opulència i balafiament, de prepotència i despotisme, de populisme i censura. Culpables que els seus deliris de grandesa ens hagen abocat a la l’actual situació de fallida tècnica de la Generalitat Valenciana. Culpables, en definitiva, d’haver saquejat i arruïnat el País Valencià. Aquesta és la qüestió. I avui comencem a sofrir les conseqüències de la seua política. Unes conseqüències que, per desgràcia, només són la punta de l’iceberg d‘allò que ens espera. Però no tot són males notícies. També hem vist com un marea humana de dignitat i coratge va inundar, dissabte, València i Alacant. Aquest és el camí. Aquest és el combat. Tota la resta són banalitats.
Camps también era el máximo responsable de un partido, el PP valenciano, que aún está pendiente de un juicio por presunta financiación ilegal. Camps sigue siendo el político que mintió cuando dijo que ese Bigotes al que después supimos quería “un huevo” era un señor al que no conocía de nada. Camps era el mismo presidente de la Generalitat Valenciana que confiaba de manera tan ciega en el Bigotes que incluso su número dos en el partido, Ric Costa, pedía al hombre de la Gürtel en Valencia que intercediese en su favor, que susurrase su nombre en el oído del jefe para lograr un ascenso.
Camps no es culpable –dice el jurado Popular, en proporción similar al veredicto de las urnas–, mientras que sus subalternos, Campos y Betoret, se autoinculparon; el propio Camps estuvo a punto de aceptar la condena, como le aconsejaba el PP, que ahora clama por su inocencia. ¿Volverán a nombrarle presidente de la Generalitat Valenciana (técnicamente es posible, nunca abandonó su escaño)? ¿Lo recuperará Mariano Rajoy como ministro? ¿Lo canonizarán en vida ante el más que evidente milagro? No lo pierdan de vista. La vergüenza nacional que provoca el circo de las tres pistas de la Gürtel aún no se ha terminado.
LES RECEPTES NEOLIBERALS DE MERKEL I SARKOZY NO ENS TRAUEN DE LA CRISI
El malbaratament i la corrupció dels darrers anys comencen a eixir a la superfície
La crisi econòmica que va començar al 2008, lluny d'acabar-se, cobra nova força i les solucions del capitalisme fracassen una i altra vegada. De nou són els treballadors i les treballadores, els pensionistes, els empleats públics els que estan pagant una crisi de la que no són responsables. Els dirigents europeus miren cap a un altre costat i en lloc de salvar a les persones intenten salvar als vertaders responsables de la crisi, la banca i el capital especulatiu.
La desocupació ha augmentat fins arribar als cinc milions de persones sense treball. Ni les polítiques d'ajust, ni les distintes reformes laborals o constitucionals han solucionat el problema de l'atur. Les conseqüències socials de la disminució dels salaris i les pensions i de les retallades en les despeses de protecció social, educació i salut són evidents: més pobresa i desigualtat, augment de la precarietat, i una forta erosió de la cohesió social.
Mentre es neguen a aplicar una fiscalitat justa, augmentant els impostos als que més tenen. Hi ha alternatives que no passen per la precarietat laboral, els acomiadaments, l'atur juvenil o els retalls socials. Rajoy, ara, com abans Zapatero supedita la seua política al dictat dels mercats i de les directrius de Merkel i Sarkozy.
En mig de la crisi comencen a emergir nombrosos casos de corrupció i malbaratament que l'han agreujada. Casos com el Gürtel, que afecta a Camps, Emarsa, l'empresa de depuració d'aigües, controlada pel PP, que va saquejar els diners públics o el més recent del membre de la família reial Urdangarín, al costat del malbaratament efectuat en aeroports, AVEs o circuits de Fórmula 1 han posat de manifest el model polític i econòmic dels darrers anys i expliquen la gravetat de la situació en la que es trobem.
Malgrat tot hi ha alternatives per eixir de manera justa de la crisi, i més prompte que tard la voluntat dels pobles acabarà imposant-se a la dels mercats. Un altre món és possible.
Avui s'inicia en el Tribunal Superior de Justícia de València el judici contra l'expresident de la Comunitat Francisco Camps, relacionat amb el cas Gürtel. Camps estarà acompanyat en la banqueta per l'exsecretari general del Partit Popular valencià Ricardo Costa. El càrrec que pesa sobre tots dos és el de suborn continuat passiu per haver acceptat regals dels responsables de la trama de corrupció dirigida per Francisco Corretja i Álvaro Pérez, El Bigotis. Encara que la vista en la qual compareixen Camps i Costa es refereix exclusivament al regal de vestits, rellotges i altres objectes del mateix tenor, el cas Gürtel té ramificacions en altres delictes encara pendents de jutjar, com la massiva apropiació de fons destinats a sufragar una visita del Papa a València o el finançament il·legal del Partit Popular
El Col·lectiu Contra la Corrupció emplaça a la ciutadania a mostrar la seua indignació en l'entrada de Francisco Camps al TSJCV
El Col·lectiu Contra la Corrupció ha realitzat hui una crida a la ciutadania per a què participe massivament i mostre la seua indignació en els actes de protesta que s'han organitzat per a demà dilluns davant del Tribunal Superior de Justícia amb motiu del començament del judici contra Francisco Camps i Ricardo Costa.
Des del Col·lectiu Contra la Corrupció s'espera que la justícia estiga a la altura d'allò que correspon i que el judici siga una fita històrica contra la corrupció i la malversació de fons públics, que han servit per al finançament de un partit polític.
Segons ha assenyalat Reyes Matamales, portaveu d'este col·lectiu "els valencians i valencianes hem patit durant molts anys la vergonya de tindre uns governants implicats en casos de corrupció, que a més han mentit contínuament a la ciutadania. Ara per fi vorem a l'ex-President de la Generalitat, Francisco Camps, assentat a la banqueta dels acusats, on esperem siga declarat culpable i es netege així una mica la imatge de les nostres institucions democràtiques".
Així mateix des d'este col·lectiu es continua reclamant als protagonistes d'este cas de corrupció que es disculpen davant de la ciutadania, que dimitisquen dels càrrecs que encara ostenten i que tornen els diners que han furtat a l'erari públic.
"Durant els governs del PP s'han originat els casos de corrupció més grans de la nostra democràcia com Gürtel, Brugal, Calatrava o Urdangarín, per això des del Col·lectiu Contra la Corrupció demanen que s'establisca la co-responsabilitat jurídica i econòmica dels partits polítics en els casos de corrupció dels seus càrrecs públics. A mes a mes aquest judici es nomes la punta del iceberg del casos de malversació i corrupció per part de càrrecs públics del Partit Popular el següent serà Carlos Fabra, que com sabem te pendent cinc imputacions pendents de judici". Ha assegurat Reyes Matamales.
El PP deja solo al expresidente valenciano, que se sienta hoy en el banquillo acusado de aceptar regalos de una trama que logró decenas de contratos a dedo
Un tribunal popular dirimirá, tras escuchar a 90 testigos y 13 peritos y escrutar 19.000 folios, si la trama Gürtel regaló 21.346 € en ropa al expresidente Francisco Camps y a Ricardo Costa
El expresident valenciano será juzgado a partir de mañana por presunto cohecho en el ‘caso de los trajes’. La vista durará al menos seis días y contará con un centenar de testigos
LA REBELIÓ DELS INDIGNATS AMB EL SISTEMA ELECTORAL. TAMBÉ A L'ALCÚDIA.
2.347.165 persones -el 9'6%- voten en blanc, nul o només voten al Congrés, més del doble que les eleccions de 2008.
Una de les conseqüències d'aquestes eleccions és que per a un número cada vegada major de persones el Senat no té cap significat. Elegit per una llei electoral antidemocràtica, cada "província" tria 4 senadors, siguen grans o menudes; pel sistema majoritari, que exclou a les minories, ja que exceptuant pocs casos 3 senadors van al partit més votat i el quart al segon partit; amb funcions territorials poc definides... En realitat es converteix en una cambra de segona lectura del Congrés de Diputats.
Aquesta manifesta inutilitat, junt a les despeses que genera, ha fet que molts votants, quasi el 10% hagen optat per votar en blanc, anul·lar el vot o votar únicament al Congrés. Si en 2008 foren 1.100.000 persones -el 4'3%- els que optaren per aquest sistema, enguany han sigut 2.350.000 -el 9'6%.
A l'Alcúdia han sigut 602 persones -el 8'4%- els que han votat en blanc, nul o han votat només al Congrés, front als 223 -un 3%- que en 2008 emeteren el vot d'aquesta manera. És a dir s'ha triplicat pràcticament aquest vot protesta.
Cal fer una lectura política d'aquest fenomen per tal de realitzar un canvi en profunditat del sistema electoral, en el que molts posen en dubte l'existència del Senat, front a un Congrés que hauria d'ampliar-se i elegir-se amb major proporcionalitat, amb llistes desbloquejades i en el que cada persona valguera per un vot.
JOAN BALDOVÍ DEMANARÀ LA REFORMA DEL SISTEMA ELECTORAL
Si no hi hagués circumscripcions electorals ni s'apliqués la llei D'Hondt, la suma de PP i PSOE perdria 33 escons. El Partit Popular no aconseguiria la majoria absoluta. Compromís tindria dos diputats, Esquerra Unida guanyaria 14, UPyD 12 i entrarien al Congrés partits com Equo amb tres escons.
El PP obtindria 160 escons, 26 menys que amb l'actual sistema, el PSOE 103, IU 25, UPyD 17, CiU 15, AMAIUR 5, PNB 5, ERC 4, EQUO 3, BNG 3, COMPROMÍS 2, CC 2 i altres 7.
En aquestes eleccions passades al PP li ha costat 58.000 vots cada escó, al PSOE 63.000, a UPyD 158.000, a IU 153.000 i a COMPROMÍS 125.000.
Equo no tindrà escó propi malgrat que ha aconseguit 215.000 vots, als quals cal sumar els 125.000 de Compromis. Entre tots dos sumen més vots que formacions com a PNB (323.517). Però el sistema actual els castiga amb solament un escó (que serà de Compromís) enfront dels cinc que tindran els nacionalistes bascos. O els set que tindrà Amaiur, amb 333.628 vots.
Si tots els vots valguessin els mateix, Equo tindria 3 escons i Compromís 2, els mateixos que el PNB que mantindria els seus cinc diputats malgrat el canvi de mètode. Juan López Uralde denunciava "el càstig" als partits petits.
Joan Baldoví ha manifestat que una de les primeres coses que vol fer és posar en marxa una Iniciativa Legislativa Popular més plural i més representantiva.
El passat dimecres el Ple de l'Ajuntament de l'Alcúdia va aprovar les ordenances fiscals
-impostos i taxes- per a 2012. L'acord final va ser aprovat amb els vots del PSOE i de Compromís, i amb l'abstenció del PP. Aquest acord replega importants propostes de Compromís per l'Alcúdia com podeu llegir en el següent enllaç http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/207492
Malgrat aquest posicionament unitari de Compromís i PSOE, la nota que publica l'equip de govern del PSOE, no respon a aquests plantejaments i està feta en clau partidista. De fet el paràgraf inicial diu "La mesura formava part del programa electoral del PSPV-PSOE, i s’ha complit escrupolosament, malgrat la situació de crisi econòmica general, que l’Alcúdia pateix com qualsevol altra població."
Posteriorment es repleguen com a novetats les propostes presentades per Compromís però sense informar de la seua procedència sinó atribuint-se-les l'alcalde.
Des de Compromís per l'Alcúdia pensem que aquesta no és una informació institucional sinó partidista. En tot cas, tal i com l'hem suggerit al PSOE, si vol destacar les seues sigles sempre pot fer una nota des del seu partit, com fem des de Compromís, no des de l'Ajuntament.
Però en tot cas és important no perdre l'objectivitat i no confondre l'Ajuntament amb el partit.
LA RENÚNCIA D'ETA A LA LLUITA ARMADA CREA UN ESCENARI PER A LA
PAU I L'ESPERANÇA
Des de Compromís per l'Alcúdia considerem que la renúncia a la lluita armada
per part d'ETA crea un nou escenari en el qual la pau i l'esperança siguen el
camí per a una normalització política, en la qual es donen els passos
necessaris per a la reconciliació i la construcció d'una convivència basada en
el respecte a la diferència.
Manifestem la nostra alegria davant la notícia de la renúncia a la lluita
armada per part d'ETA i subratllem el transcendent paper que ha jugat la
societat civil basca en la seva exigència d'abandonar la violència, allunyant-la
de manera definitiva de la política.
La fi de la lluita armada significa un pas vital en la defensa dels drets
humans i en el reconeixement de les víctimes. També advertim sobre la
necessitat de combatre aquelles postures que, des de l'odi, vulguen avortar un
procés d'autèntica reconstrucció nacional.
Finalment esperem que en aquest nou context social i polític es puguen abordar
qüestions de gran transcendència sociopolítica i ambiental, enfortint d'aquesta
manera les vies democràtiques i la resolució pacífica dels conflictes.
El
candidato pide que la inclusión de una regla de gasto en la Constitución se
negocie también con CiU e IU y que sea una fórmula flexible "al
máximo". Dirigentes y diputados socialistas critican la propuesta de
Zapatero
"La
democracia representativa se quedó sin nutrientes. Necesitamos dosis de
democracia participativa. [...] Incorporemos en la nueva Constitución el
reconocer Internet como un derecho humano básico"
El president del
Govern, José Luis Rodríguez Zapatero, ha fet un anunci inesperat aquest dimarts
en el ple extraordinari: reformar la Constitució per a introduir un límit al
dèficit públic.
El límit al dèficit
no és quelcom abstracte: és el que determinarà que tingues o no accés a
l'educació o a la sanitat, entre moltes altres coses. Limitar el dèficit és
limitar la inversió en la societat. Amb açò, El Govern podrà deixar persones
com tu en la cuneta. Però podem detindre esta iniciativa.
La Constitució no
exigeix que esta modificació siga aprovada per referèndum vinculant. Perquè els
ciutadans siguem consultats sobre aquesta qüestió fonamental que afectarà la resta
de les nostres vides és necessari que una desena part dels membres de qualsevol
de les Cambres ho sol·licite després de la seua aprovació en el Congrés i el
Senat.
Els ciutadans hem
de poder votar en un assumpte tan fonamental com aquest. Demana als Diputats i
Senadors de tots els grups polítics que es comprometen a sol·licitar la
celebració del referèndum per a la seua ratificació com permet la Constitució
en l'article 167.3.
És molt important
que es mobilitze la població perquè s'exigisca que una mesura de tal
envergadura es vote en referèndum per la població espanyola. Aquesta mesura
afectaria molt negativament a l'Estat del Benestar espanyol que està hui
finançat predominantment a nivell de les CCAA. Limitar la seua despesa implica
limitar el poc desenrotllat Estat del Benestar. Anime els meus amics del
moviment 15-M, així com a tots els demòcrates a Espanya que es mobilitzen. La
democràcia espanyola és de les menys participatives de les existents en la Unió
Europea i és escassament democràtic que una mesura de tal envergadura s'aprove
per les Corts Espanyoles sense haver sigut consultat el poble espanyol.
Aquesta mesura pot
significar un atac frontal a l'Estat del Benestar espanyol que té una de les
despeses públiques socials per habitant més baixes de la Unió Europea. Encara
que es parla genèricament de despesa pública, la realitat és que aquesta constituïx
la majoria de la despesa pública i els retalls que s'han fet han sigut
predominantment en les pensions i en l'ocupació dels serveis de l'Estat del
Benestar, com ara sanitat, educació, serveis domiciliaris, serveis socials, habitatge
social, pensions de vellesa i altres, així com altres components de l'Estat del
Benestar.
NOTÍCIES
RELACIONADES
EL PAÍS 24-08-11
Reforma exprés de la Constitución: en menos de un mes y sin referéndum
PSOE y PP pactan
el primer cambio de la norma fundamental en 30 años
Se hará en un
mes, por vía de urgencia y sin referéndum
Acuerdan acometer la reforma constitucional
en dos semanas y sin someterla a referéndum. La izquierda minoritaria exige una
consulta para evitar que "un texto de consenso se convierta en uno de
derechas"
Internet se vuelve a convertir en el vehículo
que canaliza la presión ciudadana para solicitar un referéndum que ratifique el
cambio en la Constitución
El pacte
PSOE-PP topa amb el temor d'una nova retallada de l'autogovern
Promouen la
primera reforma de la constitució, per fixar un sostre de despesa per a les
administracions · El govern català, recelós · El balear, a favor, i el
valencià, prudent · CiU no descarta de votar-hi a favor · ICV, ERC, PSM i
Compromís s'hi oposen
L'edició de El País de hui porta el següent titular: "España y Italia
se asoman al abismo". Les pèssimes notícies econòmiques no paren aquests
dies. Reproduïm un article de Federico Mayor Zaragoza d'ATTAC al respecte. Al
final teniu distints enllaços amb les notícies més recents sobre els problemes
econòmics.
“Como el titanic, a la deriva….”
Federico
Mayor Zaragoza
– Comité de Apoyo de ATTAC.
Estamos
viviendo momentos de grandes turbulencias, porque se considera que no hay
alternativa a lo que se hace, no hay otros caminos, no hay otras salidas. “No
hay plan B”… Y nos adentramos progresivamente en la peor estancia: la de lo
inexorable, la del fatalismo. Hay que reducir los déficits, hay que obedecer el
dictado de los “mercados” (por cierto, ¿quién es, en realidad, el “mercado”?).
Y hacerlo en plazos perentorios (¿porqué no se podrían aplazar los tiempos,
para permitir una normalización de la economía, de cuya situación, además, no
suelen ser responsables los presentes gobernantes?).
Hay que
privatizarlo todo, debilitando todavía más a los Estados (ya se ha demostrado,
¡con qué heridas sociales!, que no es siempre el mejor camino). Y hay que
reducir el empleo público (¿no habíamos quedado en que hay que crear empleo?).
No importa
que se sitúe a algunos Estados –uno entre ellos se ponía como “ejemplo” a
seguir hasta hace bien poco en los centros universitarios de MBA- al borde de
la revolución. No importa nada. Los líderes no ven otra cosa que los resultados
de las agencias de calificación ni escuchan otras iniciativas que la de los
mercados.
Amin
Maalouf, no me canso de repetirlo, nos ha advertido de que “situaciones sin
precedentes requieren soluciones sin precedentes”. Pues nada, seguimos
obcecados en dar puntualmente –porque si no los mercados nos castigan-
respuestas de ayer a planteamientos de hoy.
Los
“globalizadores” – economía de mercado, oligarquía plutocrática,
deslocalización productiva, armas, tráficos supranacionales, petróleo… – siguen
en sus estertores, dominando el escenario del poder. Y los planes de una
economía de desarrollo global sostenible basada en el conocimiento; la
refundación de unas Naciones Unidas fuertes, con un Consejo de Seguridad
económico y medioambiental…; la re-localización de muchas producciones; el
desarme, sobre todo nuclear y de armas propias de pretéritos conflictos; la
eliminación de los paraísos fiscales y la regulación del tráfico y uso de
drogas; energías renovables, ya!;… se aplazan indefinidamente.
Hace falta
un “volantazo”. Algunos líderes mundiales deberían darlo ante el fracaso
estruendoso, la total inoperancia de los G8 y los G20, con conflictos –Libia,
Siria, Yemen…- completamente desbocados….
Si, hemos
chocado –sobre todo en Europa- con los restos de un gran iceberg (el del “gran
dominio”) y el Titanic comienza a hundirse, mientras que, como en la historia
real, la orquesta sigue interpretando “Fascination” con pertinaces y obcecados
bailarines… mientras el naufragio se consuma.
Estamos
todavía a tiempo. A condición de que los principios democráticos se impongan,
serenamente, firmemente, a los mercados.
EL PAÍS 12-07-11
La crisis del euro
- El contagio en los mercados
Italia y
España se acercan al abismo
Las
Bolsas caen y las primas de riesgo se disparan ante la inacción de Europa - El
Tesoro paga ya más del 6% por la deuda a 10 años, que rompe todas las marcas
Intel·lectuals i artistes insten a recuperar la il·lusió front a
les imposicions dels mercats, la insuficiència de l’esquerra alternativa i
l’enfonsament dels socialistes
El descrèdit de la política i les queixes assídues
sobre la corrupció de la vida democràtica no poden deixar indiferents a les
consciències progressistes. Són moltes les persones que, des de diferents
perspectives ideològiques, s’han sentit indefenses enmig d’aquesta crisi
econòmica, social i institucional. L’esquerra té un problema més greu que
l’avanç de les opcions reaccionàries en les últimes eleccions municipals. Es
tracta de la seua falta d’horitzó. Mentre els mercats financers imposen el
desmantellament de l’Estat del benestar a la cerca d’uns beneficis desmesurats,
un govern socialista ha sigut incapaç d’imaginar una altra recepta que la
d’acceptar les pressions antisocials i degradar els drets públics i les
condicions laborals.
És evident que els resultats electorals han passat
una factura contundent al PSOE. Però les altres alternatives a la seua esquerra
no han arribat a arreplegar el vot ofés per les mesures neoliberals i les
deficiències d’una democràcia imperfecta. I, no obstant això, no és moment de
perdre la il·lusió, perquè el carrer i les xarxes socials s’han posat de sobte
a parlar ben fort de política per a demostrar la seua rebel·lia. Aquesta
energia cívica, renovada i plena de matisos, té quatre preocupacions decisives:
la regeneració democràtica, la dignificació de les condicions laborals, la
defensa dels serveis públics i el desenvolupament d’una economia sostenible,
compromesa amb el respecte ecològic i al servei de les persones. Són les grans
inquietuds del segle XXI davant d’un sistema cada vegada més avariciós, que
menysprea amb una superba sense barreres la solidaritat internacional i la
dignitat de la Naturalesa i dels sers humans.
La corrupció democràtica s’ha mostrat com la millor
aliada de l’especulació, separant els destins polítics de la sobirania cívica i
descomponent per dins els poders institucionals. Cal tornar-li a la vida
pública l’orgull de la seua honradesa, la seua legitimitat i la seua
transparència. Per això resulta imprescindible buscar noves formes de
democràcia participativa i sumar en una il·lusió comuna els ideals solidaris de
l’esquerra democràtica i social.
Els poders financers compten amb la nostra
soledat i la nostra por. Les seues amenaces intenten paralitzar-nos,
privatitzar les nostres consciències i sotmetre’ns a la llei de l’egoisme i del
salve’s qui puga. Però l’energia del teixit social pot consolidar una
convocatòria en què confluïsquen les distintes sensibilitats existents en
l’esquerra i trobar el consens necessari per a crear una il·lusió compartida.
Hem de transformar l’envellit mapa electoral bipartidista. El protagonisme
cívic aconseguit en alguns processos com el referèndum sobre la permanència
d’Espanya en l’OTAN, el rebuig de la guerra d’Iraq o el 15-M, ens assenyalen el
camí.
Es necessita el suport i l’esforç de tots, perquè
res està escrit i tot és possible. El món el canvien els que, des dels
principis i el compromís cívic, es neguen a la injustícia, trenquen amb la
temptació de l’acomodament i s’alcen i lluiten donant sentit a la il·lusió. La
memòria de l’emancipació humana exigeix una mirada honesta cap als valors i el
futur. Nosaltres estem convençuts de la necessitat de reconstruir el present de
l’esquerra. I tu?
Les primeres signatures d’adhesió al manifest
Baltasar Garzón, juez de la Audiencia Nacional
José Antonio Martín Pallín, exmagistrado
del Tribunal Supremo.
Pedro Almodóvar, director de cine.
Isabel Coixet, directora de cine.
Joaquín Sabina, cantante.
Miguel Ríos, cantante.
Pilar Bardem, actriz.
Almudena Grandes, escritora.
Luis García Montero, escritor.
Juan José Millás, escritor y periodista.
Eduardo Mendicutti, escritor y periodista.
Manuel Rivas, periodista y escritor.
Ignacio Ramonet, director de la edición española de Le Monde
Diplomatique.
Carlos Berzosa, exrector de la Universidad Complutense de Madrid.
Instan a
recuperar la "ilusión" frente a la imposición de los mercados, la
insuficiencia de la izquierda alternativa y el hundimiento de los socialistas
LA CRIMINALITZACIÓ DEL 15-M I LA MANIPULACIÓ DE
TELEMADRID
El moviment del 15-M començava a ser massa important, tant social com
políticament, com per a que determinats sectors no intentaren rebentar-lo.
Criminalitzant-lo per una part i omplint-lo d'infiltrats i provocadors per donar
una imatge de violència i caos que li faça perdre gran part de les simpaties
acumulades en les darreres setmanes.
Podem comprovar-lo amb la manipulació de Tele Madrid, que utilitza imatges
de la vaga general de Grècia per adjudicar-les al 15-M o als nombrosos vídeos
de policies infiltrats en el moviment que arriben a animar als indignats a
utilitzar la violència.
NOTÍCIES SOBRE LA MANIPULACIÓ DE TELEMADRID
PÚBLICO 17-06-11
Telemadrid usa fotos de disturbios en Grecia para
atacar al 15M
Atribuyen las fotografías al diario 'El Mundo', que
sí las usó para ilustrar las protestas en el país heleno
Telemadrid admite el error de usar imágenes de Grecia para mostrar la
"violencia" del 15-M
La cadena pide disculpas pero cree
que el fondo de la noticia "se mantiene" porque la violencia de los
disturbios en Barcelona "está ahí y no tiene precedentes"
CAMPS
PROPOSA UNA REFORMA ELECTORAL QUE BLINDA EL BIPARTIDISME
UNA
NOVA VOLTA DE TORCA: QUAN EN EL CARRER ES CLAMA CONTRA EL BIPARTIDISME CAMPS
PROPOSA MÉS DEL MATEIX
EL SISTEMA MAJORITARI AMB 99 CIRCUMSCRIPCIONS DEIXARIA FORA A
COMPROMÍS I ESQUERRA UNIDA DE LES CORTS
DELS 99 DIPUTATS, 90 SERIEN DEL PP, 9 DEL PSOE I 0 DE COMPROMÍS
O EUPV
NOTÍCIES
DE LA PREMSA
VILAWEB 17-06-11
La reforma electoral proposada per Camps topa amb la
jurisprudència espanyola
Hi ha sentències del TC que imposen la fórmula
proporcional
La proposta de reformar la llei
electoral valenciana, feta ahir pel president Francisco Camps, topa amb la
jurisprudència espanyola. Algunes sentències del Tribunal Constitucional (TC)
estableixen imperativament la fórmula proporcional (i no majoritària, que seria
la de Camps) com a exigència democràtica. Camps va proposar, sense referir-se
gens a la polèmica barrera del 5%, de passar del sistema proporcional actual a
un sistema uninominal per circumscripcions petites. És a dir, amb moltes més
circumscripcions i que de cadascuna en surti un sol diputat, el més votat.
A la pràctica, el sistema proposat per Camps (que és el
que s'aplica al Regne Unit i a França) afavoreix els partits grans i, en
conseqüència, el bipartidisme o fins i tot l'unipartidisme. Per exemple, en el
cas extrem que en totes les circumscripcions la mateixa força fos la més
votada, encara que la segona força, o les altres forces juntes sumades
arribessin al 49% dels vots, el parlament tindria tots els diputats del mateix
partit.
Camps esgrimeix aquesta idea després d'unes eleccions en
què per primera vegada l'anomenat tercer espai valencià ha superat la barrera
del 5% i ha entrat amb força a les co, i quan el PSPV està preocupat per la
fuita de vots cap a Compromís i
cap a EUPV. Per tant, la finalitat de la
reforma seria d'assegurar als grans partits l'hegemonia parlamentària. De fet,
la proposta de Camps fou ahir criticada enèrgicament tant pels diputats de Compromís
com d'EUPV.
Camps propone un sistema electoral que excluiría a los minoritarios y un
frente autonómico anti-ZP
El PP matiza que
el objetivo del presidente no es blindar el bipartidismo sino introducir
mecanismos para que los ciudadanos voten directamente a los diputados
JUANJO GARCÍA GÓMEZ
VALENCIA Con
un diezmado 15-M a escasos metros de las Corts clamando contra el bipartidismo
y la corrupción, Francisco Camps volvió a lanzar ayer su propuesta de reforma
del sistema electoral para que, "dentro de la Constitución", los
valencianos puedan elegir directamente a sus diputados "por
circunscripciones uninominales, partiendo del número de representantes de cada
provincia". Esto es, un sistema que otorgaría el escaño al candidato más
votado en cada circunscripción, dejando fuera al resto. Con este método,
mayoritario y no de representación proporcional, la posibilidad de que las
minorías estuvieran en el Parlamento serían mínimas. Fue el anuncio estrella de
Camps -ya expuesto en el debate de política general de septiembre de 2010- en
su tercera investidura consecutiva como presidente de la Generalitat, un signo
de que las arcas autonómicas no están para alegrías. El debate augura más de lo
mismo en una legislatura marcada por las generales de 2012. Ayer Camps siguió
el argumentario de Rajoy mostrando su disposición a liderar un frente
autonómico -con un mapa de gobiernos regionales controlado por el PP- ante el
Gobierno central para "empezar a construir el cambio".
L’autor amb 93 anys s’ha convertit en la consciència
social de França mitjançant un llibre amb 30 pàgines únicament.
Indigneu-vos s’ha convertit en un un best seller escrit
per un ex combatent de la resistència francesa i diplomàtic: Stéphane Hessel.
L’autor és un ciutadà, jueu, nascut a Alemanya i nacionalitzat com a ciutadà
francès posteriorment, una persona que ha viscut fins i tot l’horror d’un camp
de concentració i que publica aquest al·legat de mobilització destinat a la
joventut, instant-los a abandonar la indiferència en aquests temps adversos.
‘En situacions com la present, no ha d’existir espai per
a la resignació o l’apatia’ afirma. Hessel recorda els temps en què va formar part
de la Resistència, en què la indignació enfront dels nazis va ser la causa que
va impulsar cap a la victòria i el motor de la reconstrucció posterior seguint
la inspiració proporcionada pel Consell de la Resistència, que va assentar les
bases de l’estat de benestar instaurant el dret a la jubilació, nacionalitzant
les fonts de l’energia, l’electricitat i el gas, el carbó; reentregant a la
nació els mitjans de producció sota monopoli, fruit del treball comú, de les
fonts d’energia, de la riquesa del subsòl, una premsa veritablement lliure;
accés a l’escolarització dels nens, etc.
Ara: Hessel, indignat per l’absoluta decandència actual,
es pregunta com és possible que amb les circumstàncies del passat, després de
la Segona Guerrra Mundial, es pogués crear una societat relativament justa
malgrat la precarietat, i avui, amb l’abundància actual hàgim de tolerar canvis
que tiren per terra el benestar obtingut en temps molt més adversos.
Hessel diagnostica també la situació actual: La situació
actual és causa de la dictadura dels mercats, l’absència de regulació dels
sistemes de finançament ha convertit el món en un lloc molt injust, amb el
consentiment dels polítics o l’omissió de complir la seva obligació
convertint-se en unes marionetes a voluntat dels mercats en comptes de lluitar
per aconseguir una societat basada en valors.
Europa està abandonant covardament els sòlids principis
aconseguits per conciliar la llibertat i la igualtat, l’economia i una societat
justa. En aquesta situació, la ciutadania no ha de callar, la casta política no
està a l’altura de les necessitats.
PRÒLEG DE
JOSE LUIS SAMPEDRO
Yo también
nací en 1917. Yo también estoy indignado. También viví una guerra. También
soporté una dictadura. Al igual que a Stéphane Hessel, me escandaliza e indigna
la situación de Palestina y la bárbara invasión de Irak. Podría aportar más
detalles, pero la edad y la época bastan para mostrar que nuestras vivencias
han sucedido en el mismo mundo. Hablamos en la misma onda. Comparto sus ideas y
me hace feliz poder presentar en España el llamamiento de este brillante héroe
de la Resistencia francesa, posteriormente diplomático en activo en muchas
misiones de interés, siempre a favor de la paz y la justicia.
¡INDIGNAOS!
Un grito, un toque de clarín que interrumpe el tráfico callejero y obliga a
levantar la vista a los reunidos en la plaza. Como la sirena que anunciaba la
cercanía de aquellos bombarderos: una alerta para no bajar la guardia.
Pots
continuar llegint en arxius adjunts
COM TROBAR EL
LLIBRE "INDIGNEU-VOS! DE STÉPHANE HESSEL
- També podeu
trobar-lo en llibreries a un preu mòdic en l'editorial Destino amb pròleg de
Jose Luis Sampedro. Us aconsellem aquesta opció. En la llibreria Esplai de l'Alcúdia pots encarregar-lo.
LA COALICIÓ COMPROMÍS
OBTÉ UNS EXCEL·LENTS RESULTATS TANT EN LES CORTS VALENCIANES COM EN LES
MUNICIPALS
MÓNICA OLTRA
DIPUTADA A LES CORTS I JOAN RIBÓ REGIDOR A L'AJUNTAMENT DE VALÈNCIA VISITAREN
L'ALCÚDIA DE LA MÀ DE COMPROMÍS PER L'ALCÚDIA
EL PAÍS 24-05-11
El voto útil se fue a Compromís
La coalición se
beneficia del desplome socialista - El tirón de Ribó en Valencia impulsa a los
valencianistas de izquierda a su mejor resultado de la historia
El
espectacular resultado de Compromís en las elecciones autonómicas del domingo
(175.087 votos, seis diputados y el 7% de las papeletas) se explica en buena
medida por el hundimiento que ha sufrido el PSPV-PSOE y la fuga de votos de
simpatizantes socialistas hacia la coalición valencianista de izquierdas. Hay
que remontarse a 2003 para tener una referencia del apoyo recibido en unas
elecciones autonómicas por el Bloc Nacionalista sin aliarse con EU. Entonces,
Pere Mayor se quedó a las puertas de entrar en las Cortes con 114.122 votos
(4,8%). El domingo, con el valor añadido que aportan Iniciativa del Poble
Valencià y Els Verds, se ha rebasado aquella cifra en 60.000 votos.
Sin
embargo, no sería justo atribuir el mérito de los resultados de ayer únicamente
al vendaval anti Zapatero que ha barrido toda España por los estragos de la
crisis. O al descuido por parte del PSPV de su flanco más a la izquierda,
valencianista y ecologista. O incluso al Movimiento 15-M, al que los
socialistas atribuyen parte de su fracaso. El éxito de la coalición es también
fruto de la acertada estrategia de Compromís.
Una de las
piezas clave en los buenos resultados ha sido la figura de Joan Ribó como
candidato al Ayuntamiento de Valencia. Su perfil de izquierda amable, alejado
de la ortodoxia, y su conexión con sectores urbanos ha resultado ser el
enganche perfecto del electorado socialista desencantado. En la ciudad
-tradicional agujero negro del Bloc-, Compromís ha obtenido 36.714 de los
sufragios autonómicos (el 9,18%, por encima de los 31.307 conseguidos en 2007
en alianza con Esquerra Unida). Una cifra muy cercana a los 41.134 votos que
los socialistas se han dejado por el camino, que les han hecho pasar de tener
un respaldo del 30,7% al 21,5%. El tirón en la provincia también ha sido
notable: 118.727 votos (8,6%).
En 2003, el
candidato que presentó el Bloc al Ayuntamiento de Valencia no pasó de 11.198
votos (2,6%). Ribó ha obtenido 35.881.
Compromís
también ha tenido la habilidad de explotar la imagen de Mònica Oltra
(Iniciativa) y ponerla al nivel de su número uno, Enric Morera (Bloc). Y de
saber construir una marca propia, a pesar de ser la suma de distintos partidos.
No solo con carteles, pasquines y el resto de mercadotecnia política
convencional, sino mediante Internet. Las redes sociales, combinadas con las
formas desenfadadas y combativas de Oltra, han dado sus frutos, especialmente
en el voto joven (había 85.000 nuevos electores). Un ejemplo: 120.000 personas
han visto en YouTube el debate electoral en el que lució una camiseta
denunciando la manipulación de Canal 9, mientras apenas 60.000 personas
siguieron la emisión convencional.
Todo ello
ha permitido a Compromís conseguir unos resultados históricos, y, a pesar del
amenazante listón del 5% y los malos augurios de los sondeos, convertirse en un
voto útil de izquierdas.
