Em recorda la fortalesa que m’imagino en llegir El desert dels tàrtars, de Dino Buzzati. O la del pare de La marquesa d’O, d’Heinrich von Kleist. La fortalesa actual de Salses no és un castell, perquè va ser construïda com a edifici de defensa militar, i no pas per ser habitada per cap senyor o castellà. Habitualment ha estat considerada, la fortalesa i la població de Salses, com la referència geogràfica més al nord de la llengua catalana, quan el cert és que ho és el poble d’Òpol, que també té un castell-fortalesa: al 1246 el va fer reformar el rei Jaume I, que li va donar el nom, segurament ben gràfic, de Salvaterra.
cmarques |
París |
dissabte, 24 de desembre de 2011 | 15:45h
El tòpic vol que París sigui la ciutat llum. Però és plena de secrets foscos. No parlem de política ni de temes socials ni nacionals, que també n’hi deu haver, de coses a amagar. Parlem dels secrets, terrorífics, fantasmagòrics, que oculten els pocs carrers misteriosos que hi va deixar, a París, el baró de Haussmann. Carrers com l’antic dels Maleficis, que dóna títol al llibre Rue des Maléfices, Chronique secrète d’une ville, de Jacques Yonnet.
cmarques |
Londres |
diumenge, 18 de desembre de 2011 | 13:54h
Charing Cross es considera el centre de Londres des de meitat del segle divuit. Aquesta cruïlla entre l’Strand i el carrer Whitehall, al costat de Trafalgar Square, agafa el nom d’un antic llogarret als afores del Londres medieval, Charing, i de la creu erigida en memòria de la reina Elionor de Castella, pel seu marit, el rei Eduard I, a finals del segle tretze. Al seu torn, és el nom d’una important estació de tren i d’una estació de metro. En una de les entrades del metro hi trobem un dibuix en rajoles on apareix una bandera que, si no és la catalana, és exactament igual. Què significava per als puritans del segle disset aquesta bandera? La veritat és que no ho sé i demano si algú en té l’explicació.
Arxius:Detall bandera- Estació metro Charing Cross - Londres
Hi vam arribar per casualitat, o potser hauríem de dir per sort. Molta sort. Buscàvem un lloc per fer vacances a la Provença, per descansar, un lloc que tingués allò que en diuen qualitat de vida. Que vol dir tranquil·litat i bons aliments. Molt bons aliments, i garantia de qualitat i encert, en aquest cas. Buscàvem potser el mateix que hi va buscar i hi va trobar Albert Camus, el que va ser la seva última casa. No ho sabíem, quan hi vam anar, però potser ho intuïem. El premi Nobel de literatura, mort molt, massa prematurament, va anar a viure a Lormarin (en francès Lourmarin) el 1958, només dos anys abans de morir.
cmarques |
Gaià |
diumenge, 4 de desembre de 2011 | 19:51h
No crec que mai seré famós com perquè em dediquin un programa de televisió d’aquells en què et pregunten quin és el teu paisatge preferit de Catalunya. Preferits en tinc molts, però el paisatge que considero meu, el paisatge vital, on no només he nascut, sinó que forma la banda visual contínua de la meva vida, és la comarca natural del Baix Gaià.
cmarques |
Sicília |
diumenge, 27 de novembre de 2011 | 19:16h
La persecució judicial, el trencament del silenci per part dels sicilians i la competència d’altres màfies internacionals en els seus terrenys tradicionals, entre altres factors, fan que la Cosa Nostra visqui hores baixes o moments d’enorme discreció. Tanmateix, com expliquen al CIDMA de Corleone, la màfia de sempre no ha desaparegut del tot; s’ha adaptat als temps i ha buscat nous “negocis” on subsistir. Com l’anomenada ecomàfia.
cmarques |
Sicília |
diumenge, 20 de novembre de 2011 | 19:09h
Fins al dia 7 de març de 1946 la paraula Màfia, com a nom del
fenomen criminal, no va aparèixer escrita en un diari de Sicília. Curiós si
tenim en compte que la
Cosa Nostra, per dir-ho més pròpiament, si parlem de la Màfia siciliana, havia
aparegut a principis del XIX. Com la resta d’organitzacions similars italianes,
havia nascut arran de l’abandó polític i social de l’estat italià sobre
aquestes terres i d’altres com Nàpols o Calàbria.
cmarques |
Sicília |
diumenge, 13 de novembre de 2011 | 19:19h
El general Dalla Chiesa va ser assassinat, ell també, per la Màfia, que va disparar sobre
el petit cotxe que ocupaven ell i la dona, el setembre del 1982; el cotxe dels
mafiosos que li van disparar era més luxós. El vehicle de l’escorta del general,
que el seguia, també va ser metrallat. Dalla Chiesa, que havia format part de
la resistència contra els nazis als 40, dóna nom a una de les més inquietants
sales del CIDMA de Corleone.
cmarques |
Sicília |
dissabte, 5 de novembre de 2011 | 11:52h
Letizia Battaglia, que va néixer a Palerm el 1935, és una fotoperiodista que, després de treballar uns anys a Milà, va tornar a la seva ciutat el 1974 i va començar a documentar-hi els crims mafiosos en el prop illoc de l’assassinat. Una gran gosadia aleshores, quan a la Màfia ni se la veia, ni se la sentia, ni se’n podia parlar. Tanmateix, Battaglia no és tan sols “la fotògrafa de la Màfia”, sinó que s’ha dedicat a retratar la societat siciliana en el negre dels seus racons més foscos: la misèria, els barris degradats, el dol, molts cops causat per la mateixa Cosa Nostra... però també en el blanc de les festes, els nens, les dones... La seva tasca, que continua, ha estat seguida per la seva filla, Shobha Battaglia.
Entrant al CIDMA, us trobareu amb centenars d’arxivadors que guarden els documents del conegut com a maxiprocés, o Maxiprocesso di Palermo, primer procés judicial important obert per l’estat italià contra la Màfia. El maxiprocés va investigar, entre 1986 i 1987, més de 400 persones i la major part de les proves les va proporcionar el mafiós penedit Tommaso Buscetta. Un altre dels condemnats va ser Michele Greco, “Il papa”.
El Centre Internacional de Documentació sobre la Màfia i el Moviment
Antimàfia es va inaugurar el 12 de desembre del 2000 a Corleone, cittadina de més de 10.000 habitants de la Sicília occidental,
coneguda arreu del món per ser el lloc de naixença d’alguns dels caps – a
Sicília se’ls anomena avui més aviat boss
que capi – més perillosos de la Cosa Nostra. Entre ells, els
més notables dels anys 80-90: Toto Riina i Bernardo Provenzano.
Al Centre Internacional de Documentació sobre la Màfia i el Moviment Antimàfia s’hi expliquen històries terribles, però, des de fa onze anys, s’hi expliquen, gosen explicar-les. Aquest espai de Corleone, “capital de la Màfia” de Sicília, trenca la llei del silenci, l’omertà.
