Avui, 6 de desembre, els catòlics celebren la diada de Sant Nicolau de Bari, alguns països nòrdics l'arribada del seu Sant Niklaus, portant regals als infants, els espanyols demòcrates la promulgació de la seva Carta Magna, els espanyols no-demòcrates, l'article 8.1 i els 4 monàrquics restants, l'article 1.3. També hi ha un col·lectiu no menyspreable que avui celebren el seu sant, el seu aniversari, el d'algun familiar o amic o alguna altra efemèrides personal rellevant.
Els que no s'inclouen en cap de les categories anteriors -que son molts i moltes-, avui no celebren res. Senzillament, s'han trobat amb la porta del seu lloc de treball tancada.
El terme crisi, etimològicament parlant, vol dir purificació. Els temps de crisi estan caracteritzats per la turbulència, per la intensitat. Són temps d'una gran fecunditat, ja que la crisi acaba fent emergir un paradigma nou. La paradoxa rau en que, mentre estem immersos en la crisi, se'ns fa molt difícil conceptualitzar aquest nou paradigma. Però hi és. Latent.
Fa uns dies, el Molt Honorable Ernest Benach, elegit President del Parlament de Catalunya per segona vegada consecutiva, va cloure el seu discurs d'obertura de la nova legislatura, per segona vegada consecutiva, amb el crit de "Visca Catalunya Lliure!"
Avui, el diputat Alberto Rivera del partit del senyor Boadella, del senyor De Carreras i del senyor Tubau, entre d'altres, ha parlat en espanyol al Parlament de Catalunya.
Fa prop de 2 mesos que ho havíem anunciat. Els Ciutadans de Boadella eren una maniobra del PP. Les darreres informacions periodístiques relatives a la condició de simpatitzant i apoderat popular d'Alberto Rivera, màxim dirigent d'aquesta formació, així ho confirmen.
El període de la Generalitat republicana només va durar 8 any. Va començar, es va desenvolupar i va acabar en mig de grans convulsions. La Generalitat "monàrquica" ja porta 26 anys de singladura i ha tingut la sort de viure una època molt més tranquila.
Segur que la història comparada no és una disciplina gaire científica, però...
Governar. Un mitjà o una finalitat? ERC, com qualsevol altra força política aspira a governar, faltaria més! Potser la diferència està en la resposta a aquesta pregunta. Governar, per ERC, és un mitjà, un mitjà per a construir la República Catalana.
He vist fa una estona l'entrevista que li han fet al Doctor Floyd en el Canal Català i he sentit una estranya sensació. Una sensació que només "sento" en alguns malsons nocturns...
Els cicles polítics duren 8 anys. I les opcions estratègiques que cada força política vulgui fer s'han d'acoblar el millor possible a aquests cicles. En cap cas, tret d'una veritable catàstrofe, s'ha d'anar canviant d'estratègia cada 2 per 3.
ERC, a partir del 2003, ha fet una opció estratègica per l'acord d'esquerres, amb l'objectiu és incorporar els sectors de l'esquerra sucursalista a l'esquerra nacional, o bé per absorció del seu electorat, o bé per desplaçament d'aquelles organitzacions al llarg de l'eix nacional.
La decisió adoptada aquest dissabte pel Consell Nacional d'ERC no fa altra cosa que mantenir un rumb marcat fa 3 anys. Una decisió coherent i lògica, però...
En aquests dies de pacte, algunes forces polítiques es reclamen com a guanyadores de les eleccions del passat 1 de novembre. És legítim que ho facin, estem en mig de la dialèctica política i sembla que tot pot ser cert si així ho afirmem. Però, la veritat és una altra..
De nou, la gent d'ERC ha donat una lliçó de fortalesa.
- El nostre electorat no ho tenia fàcil, després de la decepció de l'Estatut i en mig d'una campanya electoral molt dura, sense amics mediàtics.
- La nostra militància ha tornat a donar la cara per Esquerra, treballant durament, amb una il·lusió renovada.
- Els nostres dirigents, especialment en Josep-Lluís Carod-Rovira, han estat capaços de sorpendre tothom amb una campanya propositiva, sense estridències i, finalment, amb un pacte valent que reforça el nostre lideratge dins el futur govern.
Esquerra (electorat, militància, dirigents) ha tornat amb força al mig de la política catalana. El "mort" ha ressuscitat i està tornant a preocupar als qui el vetllaven!
Efectivament, Mas i Duran són profetes. Van anunciar que, si no governava CiU, hi hauria una fractua social i l'han encertada de plè!
Avui, les cassola-borrokes i els conver-frikis han pres posicions estratègiques al mig de la societat catalana i l'estan trencant a cops de paella. Estem aterrits!!!
