  |  |
Bloc personal de Carles Macian
|
 Fa poc un amic m'ha enviat el resum d'un llibre en el qual s'estableix una classificació dels humans en 4 tipologies: intel·ligents, bandits, desgraciats i estúpids. Feu-ne una lectura aplicada a la vostra realitat i descobrireu la profunditat de l'anàlisi i la gravetat del tema.  Els criteris per a viure i actuar són diferents si ens movem en el pla de la religió o en el de la política. En un pla religiós, la veritat revelada, expressada de manera dogmàtica, esdevé guia moral de l'existència. La política, però, funciona de manera diferent. La participació o no en un govern és una qüestió política. Encara que molta gent se l'estigui plantejant en clau religiosa...  ERC, des de la seva fundació, ha estat la suma de diferents sensibilitats, de diferents corrents. De bell antuvi, els corrents han estat un tret d'identitat democràtica del nostre partit. Ara bé, una cosa és un corrent i una altra cosa és un tren...  La reflexió que està obrint la gent d'ERC no és només estratègica, de partit. Hi ha una clau superior, una clau que ens apunta directament a la crisi estructural de l'abstencionisme. Des d'ERC, hem de ser capaços d'anar més enllà del tacticisme, de la picabaralla política o de la política de moviments. Des d'ERC hem de ser capaços de fer una proposta de Radicalitat democràtica, una proposta de dignitat política. Una proposta que torni la nostra R, el Republicanisme, a la primera línia de l'agenda política.  Quinze dies sense escriure, en un sentit més o menys estricte, són molts dies. Han estat quinze dies molt intensos, quinze dies de molta feina de campanya i de molta feina de reflexió, feina de post-campanya. D'una cosa podeu estar segurs: la dignitat nacional, la dignitat democràtica, continua a ERC. En Jordi Portabella n'ha tornat a aixecar la bandera.  Per a tancar una primera visió de la campanya, comparativa d'eslògans. Com sempre, i com abans, només comentaris objectius...  En la línia del post anterior, ara faré una comparativa canalla de la imatge de campanya dels contendents a l'alcaldia de Barcelona. Com sempre, intentaré ser "objectiu" Ja sé que direu que sóc un malalt, però no me'n puc estar d'analitzar el més "objectivament" que pugui els sondejos a l'inici de la campanya de les municipals de Barcelona
cmacian |
dilluns, 14 de maig de 2007 | 08:32h
 Gràcies a tots els republicans i independentistes que es molesten a visitar aquest bloc. Gràcies, també...  Avui fa un any i un dia que Pasqual Maragall va expulsar ERC del Govern de Catalunya...La comparació entre alcaldables és objectivament favorable a en Jordi Portabella. I si comparem la resta de candidats de cada llista?  Diuen que els nens, els vells i els borratxos sempre diuen la veritat, encara que sigui per raons diverses. Després de les andanades de la setmana passada, podríem afegir-ne una 4a categoria...  Part del descrèdit de la política (i de la classe política) rau en una malaltia anomenada electoralisme. Aquesta patologia té diferents versions, totes coincidents en el mal ús dels períodes electorals. L'anunci del candidat Hereu (utilitzant el seu càrrec d'alcalde) del retorn del castell de Montjuïc a la ciutat n'és un cas paradigmàtic.  Ja hem tingut el primer "round" de la precampanya amb el debat dels 5 alcaldables en desconnexió a TVE.  Els independentistes som gent d'ordre. I no es tracta de cap acudit dolent... |
Accés de l'autorCategoriesEls meus enllaçosESPAIS AMICS
REPUBLICANS/ES I INDEPENDENTISTES
Últims 40 canvis
Notícies VilaWeb
|
MÉSVilaWeb és una producció de Partal, Maresma & Associats
|