Al País Basc conviuen dos processos: un procés de pau i un procés de guerra. I la línia divisòria no és la línia nacional.
  |  |
Bloc personal de Carles Macian
|
 De tant en tant faig una passejada pels blocs que escriuen gent d'altres partits polítics. Com a fruit d'aquestes passejades, vull fer una mica d'autocrítica sobre els continguts de la blocosfera independentista.
cmacian |
dijous, 27 de setembre de 2007 | 22:53h
Ara fa un any penjava el meu primer post en aquest bloc. La criatura ja té un any i n'ha passat de tots colors...  Malgrat que comparteixi projectes i il·lusions, hi ha gestos que no puc fer meus. Els respecto, però no els comparteixo. És una qüestió d'actitud.  Els processos d'alliberament nacional dels bascos i dels catalans tenen, ara per ara, poques semblances, deixant de banda que els estats "adversaris" són la mateixa parella tradicional, França i Espanya. D'entre les moltes diferències que tenim en voldria destacar tres.
cmacian |
dimarts, 11 de setembre de 2007 | 01:36h
 Encara no sabem del cert si s'acabarà jugant el Catalunya-Estats Units del proper 14 d'octubre. Però si una cosa està clara és que el govern de Catalunya ha actuat en aquest tema amb dues actituds pròpies d'un govern sobirà: fermesa i normalitat.  La política catalana està plena de contrasentits "curiosos"... - El PSC té els pitjors resultats de la seva història en el mateix moment que acumula el màxim poder institucional... - CiU guanya per vots dues eleccions seguides i es queda a les portes de totes les grans institucions del país... - Una força política independentista que no controla cap mitjà de comunicació està marcant, cada cop més, l'agenda política d'aquest país...  Cada matí en Josep Cuní llança una interpelació a la ciutadania catalana des de la seva trona mediàtica, esperant resposta sms. Ja sabeu; allò de matins.si o matins.no...  Ahir llegia unes declaracions d'un polític català que afirmava clarament: "el sobiranisme se li'n refot a la gent, el que vol la gent és que arreglem els seus problemes"... Si hi ha un debat intern a ERC que em cansa especialment és aquest...
cmacian |
diumenge, 26 d'agost de 2007 | 21:45h
De nou a casa. 21 dies de desconnexió de la feina, de la política, d'internet i del soroll dels electrògens. Tot el que és bo s'acaba...  Dissabte deixava la ciutat dels electrògens per a buscar una mica de tranquilitat a la Costa Daurada. Per evitar problemes, lògicament, no vaig agafar el tren. Vaig agafar el meu cotxe i...  L'Espanya federal, respectuosa amb la pluralitat nacional, cultural i lingüística de la Península Ibèrica és, de fet, inexistent. Els independentistes ho havíem dit sempre, fins i tot quan el darrer mandat vam fer l'exercici d'estendre-hi la mà. Amb la decisió d'ahir, lliurant el govern de Navarra a la dreta espanyolista i reaccionària, el PSOE estén el certificat de defunció definitiu de l'Espanya plural.  Encara que sembli una tautologia, aquest aforisme hauria de ser la brúixola del Pla Estratègic per a la Independència  Ara sembla que alguns només estiguin interessats en el debat tàctic, -de vol gallinaci- que es pot resumir en aquella clàssica qüestió de la política madrilenya: "¿Que hay de lo mío?" És el debat que interessa als que només pensen en congressos extraordinaris o en postular-se com a candidats imprescindibles. A l'independentisme només li pot interessar realment un altre debat, el debat de l'estratègia. Annibal, William Wallace, Zukhov o Napoleó van obtenir grans victòries des de la inferioritat de forces gràcies, precisament, al domini de l'estratègia. L'estratègia ha estat sempre l'arma secreta dels febles davant els forts. Ha de ser la nostra arma per assolir l'alliberament nacional. |
Accés de l'autorCategoriesEls meus enllaçosESPAIS AMICS
REPUBLICANS/ES I INDEPENDENTISTES
Últims 40 canvis
Notícies VilaWeb
|
MÉSVilaWeb és una producció de Partal, Maresma & Associats
|