Els lèmings són simpàtics rosegadors que habiten en zones properes al cercle polar àrtic. Aquests animalons, cada 4 anys, inicien un pelegrinatge que els empeny en massa a saltar dalt a baix d'uns penya-segats. I moren a milers. La naturalesa és sàvia i, d'aquesta manera, els propis lèmmings autoregulen la seva població.
L'Esquerra Independentista sembla condemnada a un comportament similar? L'única diferència està en la durada dels cicles? De l'Hortalà al Colom, 8 anys. Del Colom a la imminent hecatombe, 12 anys.
Serem capaços d'evitar les pulsions autodestructives? I si estem condemnats, podríem allargar el proper cicle a 16 anys? O a 20?
  |  |
Bloc personal de Carles Macian
|
|
Les repercusions del "gran debat" d'ahir nit em confirmen el que ja sospitava. El nacionalisme espanyol existeix, però no té lideratges. I el catalanisme?
Arriba l'hora de la veritat. El diumenge 9 de març, la ciutadania dels Països Catalans hem de fer arribar una veu forta i clara a les Corts Espanyoles. Ens hi juguem, -com sempre-, els "quartos".
Aquesta discussió mediàtica, iniciada per CiU a Catalunya, seguida amb interès pel PSC als grans ajuntaments metropolitans, i repressa pel PP i el PSOE a nivell d'Estat, amaga dues perversions... La nostra causa és la causa de la democràcia. El nostre front ha de ser el front democràtic. Sense llibertat nacional, sense dret a l'autodeterminació, no hi ha democràcia. La línia divisòria no és la llengua, ni el sentiment nacional. La línia divisòria és la radicalitat democràtica. Les forces polítiques amb sentit d'estat han de ser capaces de concertar estratègies en tots aquells àmbits que són d'interès nacional. Aquesta és la lliçó del PP i del PSOE. A casa nostra ens queda molt per aprendre...
cmacian |
diumenge, 20 de gener de 2008 | 16:38h
El proper diumenge 9 de març...  Un dels handicaps del moviment catalanista, en general, i del sobiranisme en particular, és el seu substracte "religiós". Ara bé, sembla que alguns dels seus representants, estan optant per una crítica nietzschiana, almenys pel que fa a les formes....  700.000 persones es manifestaven pel dret a decidir. Jo hi vaig ser, col·laborant amb el servei d'ordre. Jo hi vaig ser, sabent perfectament perquè hi anava i que hi reivindicava. Com la resta dels 700.000 assistents!
cmacian |
dilluns, 29 d'octubre de 2007 | 00:39h
Després d'un any, un mes i un dia, he arribat a la ratlla de les 30.000 visites a aquest bloc. Una mica d'estadística quantitativa i qualitativa i, sobre tot, moltes gràcies a tots els blocaires que hi perdeu una estoneta llegint-me i contestant-me.  Quan un company o companya del partit comença la seva argumentació dient: "Jo sóc un militant de base", sempre em faig la mateixa pregunta...  En política, no sempre és fàcil mantenir una posició equànime, objectiva, davant els fets. L'impacte mediàtic del resultat de la Conferència Nacional d'ERC que es va celebrar ahir n'és un exemple...  Un breu apunt citant l'escriptor Albert Sánchez Piñol i la seva brillant diferenciació entre el nacionalisme i el catalanisme.
cmacian |
divendres, 12 d'octubre de 2007 | 11:51h
Llibertat d'expressió versus llibertat de calúmnia. |
Accés de l'autorCategoriesEls meus enllaçosESPAIS AMICS
REPUBLICANS/ES I INDEPENDENTISTES
Últims 40 canvis
Notícies VilaWeb
|
MÉSVilaWeb és una producció de Partal, Maresma & Associats
|
