  |  |
Bloc personal de Carles Macian
|
 L'estratègia de campanya de CiU em té totalment desorientat. Hi ha alguna cosa que no quadra. D'una banda, les enquestes presenten CiU com el cavall guanyador. D'una altra banda, CiU actua com si hagués de remuntar a tota costa. Quina percepció serà la bona?  Esquerra ha engegat els motors amb una precampanya intensa, basada en la proximitat directa a l'elector. "Esquerra t'escolta" vol aconseguir parlar un a un amb els seus 650.000 electors, per a escoltar les seves propostes i per a compartir els nostres compromisos. A Barcelona, Esquerra està movilitzant més de 3.000 col·laboradors de campanya i està present a les places i carrers de la ciutat des del passat 30 de setembre. En total, més de 38 passejades amb candidats i càrrecs electes, 25 actes de plaça i 5 grans actes públics per a cobrir tots els racons de la ciutat. Aquestes xifres són les xifres d'un partit gran i d'un gran partit. Un partit que està jugant ja la "champions league" de la política barcelonina.  Aquest matí, he viscut personalment, en menys de dues hores, les dues formes diferents de fer política: la política propositiva i la política destructiva...  Ara fa 66 anys i tres hores que era fusellat Lluís Companys, després d'un judici-farsa. La gent d'ERC li hem retut homenatge en el mateix lloc on va caure assassinat per defensar Catalunya i la llibertat. Diuen que el fil roig que permet entendre la història d'aquest país no és altre que el fil de la lluita per la llibertat. La causa de Companys era la causa de la llibertat: la llibertat de les persones i la llibertat dels pobles, de Catalunya. Avui, 66 anys després, seguim lluitant per la mateixa causa i ho seguirem fent fins que Catalunya sigui lliure i els catalans i catalanes, vinguin d'on vinguin, puguin viure en llibertat i amb dignitat. Fotografies cedides per Francesc Poblet Podeu llegir també el post: http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/27460  La política ha de ser una activitat noble, un servei cívic, un compromís amb els ciutadans i ciutadanes als que aspirem a representar. Almenys és aquesta la concepció que en tenim els republicans i les republicanes. Però, per desgràcia, la pràctica de la majoria de les forces polítiques catalanes està molt allunyada d'aquesta concepció republicana i s'acosta, cada cop més, a una concepció espanyola, falangista: la política entesa com a "dialèctica dels punys i les pistoles". Avui els republicans i independentistes no tenim res a celebrar. Ni la raça, ni la hispanitat ni el descobriment d'Amèrica (que el van fer, probablement, els víkigs al segle XI) Per aquesta raó, ERC-Barcelona (C/Palau 2) té la seva seu oberta al públic i el seu personal treballant com un dia normal.  Els referents que Catalunya ha de tenir en el seu procés d'emancipació nacional no són Còrsega, la Bretanya, Occitània o el Kurdistan. Els nostres referents han de ser, òbviament, aquelles nacions que se n'han sortit per mitjans pacífics (Finlàndia, Noruega, Txèquia, Crna Gora) o aquelles que ho poden fer en les properes dècades (Quebec, Flandes o Escòcia)  Jo també vull un Estat propi, sobirà, nacional, lliure i independent. Ni més ni menys que els altres. Els republicans i independentistes d'aquest país, de Salses a Guardamar, de Fraga fins a Maó, no en tenim cap dubte. Volem un Estat propi. Necessitem un Estat propi. Tindrem un Estat propi. La qüestió és, doncs, com hi arribem!  Diu l'aforisme demoscòpic que només hem de creure en les enquestes que haguem manipulat nosaltres directament. El racòmetre del comte de Godó no n'és una excepció, però la seva periodicitat ens permet llegir els petits moviments que està fent l'electorat, més enllà de la "cuina" global a què estan sotmeses les seves dades. Comparar aquestes tendències amb el desenvolupament de la campanya pot ser un exercici saludable per als candidats... Bé, per alguns candidats!  Un bon amic m'ha explicat un acudit d'aquells que et posen una estona a can rumia. Em deia que la millor manera d'entendre la diferència entre la implicació i el compromís és un ou ferrat amb cansalada: la gallina hi estava implicada, però el porc s'hi va comprometre. Pensant en Catalunya, hi ha forces polítiques, com Esquerra, que s'hi comprometen i d'altres, com la sociovergència o l'ecosocialisme que, com a molt, hi estan implicats.  Acabo de tornar del partit entre les seleccions nacionals de Catalunya i Euskadi amb un bon sabor de boca, per tres raons. Hem vist un bon espectacle futbolístic, amb gols i emoció. Hem assistit a una gran festa ciutadana amb 56.000 persones de totes les edats. Hem viscut per unes hores el miratge de la normalitat nacional: hem cantat el nostre himne, hem exhibit les nostres banderes, hem animat els nostres jugadors, hi han assistit els nostres presidents. Llàstima que...  En l'argot ramader, un "mamporrero" és un individu que ajuda el toro semental a cobrir la vaca. Resumint, fa la feina bruta i no en treu cap "plaer". Fins i tot, de vegades, el toro es pot equivocar i... "Ciutadans de Boadella" són els mamporreros del PP a Catalunya. Cobraran pels serveis prestats, o "Gènova no paga traïdors"? S'acabarà equivocant el toro?  El que més em revolta de les injustícies flagrants és la seva arbitrarietat. La censura del vídeo de suport a les seleccions catalanes n'és un cas sagnant! Posats a fer, el senyor jutge hauria pogut "suspendre" altres anuncis molt més nocius que aquest. Veiem-ne uns quants: Jordi Pujol va ser capaç d'aplegar en un sol projecte sensibilitats polítiques ben diferents: des de la socialdemocràcia fins a la democràcia cristiana. Aquest ampli ventall estava cohesionat per una visió comuna del país i de la política, amb una forta dosi de dos corrents de pensament: el comunitarisme i el personalisme. Artur Mas, hereu de l'ampli espectre ideològic del "pal de paller" pujolista, sembla haver entrat en una cursa reduccionista cap al neoliberalisme en estat pur, animada pels spin doctors de Còrsega i pels gurús econòmics de capçalera.  Hi ha expressions que alguns les consideren "familiars" i altres les considerem una mostra "ibèrica" de l'antisemitisme més clàssic |
Accés de l'autorCategoriesEls meus enllaçosESPAIS AMICS
REPUBLICANS/ES I INDEPENDENTISTES
Últims 40 canvis
Notícies VilaWeb
|
MÉSVilaWeb és una producció de Partal, Maresma & Associats
|
