En aquests dies de pacte, algunes forces polítiques es reclamen com a guanyadores de les eleccions del passat 1 de novembre. És legítim que ho facin, estem en mig de la dialèctica política i sembla que tot pot ser cert si així ho afirmem. Però, la veritat és una altra..
  |  |
Bloc personal de Carles Macian
|
|
Catalanes 2006  De nou, la gent d'ERC ha donat una lliçó de fortalesa. - El nostre electorat no ho tenia fàcil, després de la decepció de l'Estatut i en mig d'una campanya electoral molt dura, sense amics mediàtics. - La nostra militància ha tornat a donar la cara per Esquerra, treballant durament, amb una il·lusió renovada. - Els nostres dirigents, especialment en Josep-Lluís Carod-Rovira, han estat capaços de sorpendre tothom amb una campanya propositiva, sense estridències i, finalment, amb un pacte valent que reforça el nostre lideratge dins el futur govern. Esquerra (electorat, militància, dirigents) ha tornat amb força al mig de la política catalana. El "mort" ha ressuscitat i està tornant a preocupar als qui el vetllaven!  El resultat d'ERC en aquestes eleccions ha consolidat l'independentisme republicà com el 3r espai central de la política catalana. ERC torna a tenir un paper central en la governabilitat de Catalunya i ara, com ahir, com sempre, Esquerra tornarà a posar l'interès nacional per endavant de l'interès partidista. Aquestes són les claus per a què Esquerra estigui en el futur govern de la Generalitat de Catalunya. Porto 4 dies sense escriure al bloc. Us podeu imaginar perquè. La vida d'un secretari d'organització en campanya és dura. Molt dura. Un promig de 4 hores de son diàries, doble jornada (la professional, a l'IES, la política, a tot arreu) i els meus fills preguntant-se si el pare tonrarà a casa algun dia... Avui, amb dos dies de perspectiva i amb una primera dormida de 8 hores, em veig en condicions de començar a valorar les sorpreses del dia de Difunts. Aquí teniu el primer lliurament.  M'haureu de disculpar, però avui faig un post des de la deformació "professional". Un secretari d'organització ja ho té això, també es mira la campanya des d'un punt organitzatiu i en treu conclusions... Més que un post, dues consignes. Amics i amigues. Republicans i independentistes. Estem en plena remuntada, a molta bona gent li està caient la bena dels ulls. Només ens cal un petit esforç final: - Vine diumenge a les 12h al Palau de la Música - Parla amb 5 amics i amigues i anima'ls a votar el dia 1 de novembre.  El mètode científic forneix una eina de coneixement basada en la comparació de les hipòtesis amb la realitat experimental. Amb aquest mètode, la ciència ha arribat a explicar l'Univers fins a 10 elevat a - 43 segons després del Big Bang. Increïble, oi? En canvi, en política el mètode científic falla estrepitosament: un pot afirmar A mentres la realitat és B i semblar el-més-guai-sostenible-d'esquerres-de debò... Us imagineu de qui es tracta?  Sense oblidar l'aforisme demoscòpic per excel·lència: "les úniques enquestes que em crec són les que he manipulat personalment", vull fer un darrer comentari de la darrera fornada d'estudis d'opinió electoral apareguts fins avui...  Sembla ser que la pregunta que més interessa en aquesta campanya és "amb qui pactarà ERC?". Saura i Mas la plantegen insistentment. Piqué i Montilla s'hi refereixen de tant en tant... Com podeu veure, aquesta és la pregunta que més interessa plantejar als candidats de l'establisment. No és d'estranyar que l'interès de la ciutadania en la campanya sigui baix, potser la campanya hauria de girar més al voltant de les propostes i no de les aliances. A la gent d'Esquerra Republicana de Catalunya no ens preocupa especialment la pregunta. Ens preocupa donar resposta als problemes que té plantejat el país i les persones que hi vivim. Però, per si algú ho vol saber, la resposta al tema dels pactes és ben fàcil...  Diu l'aforisme que només cal fer cas de les enquestes que un hagi manipulat personalment. Sense oblidar aquesta màxima, us ofereixo un breu comentari sobre la enquesta apareguda avui al diari "SU PAÍS".  Les joventuts de la formació eco-eco-eco sociata, sostenible i feminista, han presentat una campanya adreçada al públic jove: "Folla't a la dreta. Fes-t'ho amb iniciativa" No vull pensar que les JERC haguessin tret una campanya similar: "Folla't Espanya. Fes-t'ho amb l'esquerra" Segurament hauria intervingut ja la COPE, el Mundo, la SER, la Fiscalia i la Conferència Episcopal demanant la il·legalització dels "borrokas de Roviretxe".. N'hi que neixen amb la flor al cul! I n'hi ha que naixem condemnats a que ens vulguin estrellar!  Uns dels fils argumentals del discurs convergent en aquesta campanya és la disjuntiva entre un president català i un president espanyol al capdavant de la Generalitat, la disjuntiva entre Catalunya i Espanya. Encara vull creure que a CiU resta una ànima sobiranista i no només el sector negocis. Fins i tot, puc acceptar la sinceritat amb que "la bona gent de Convergència" (en Jaume Ciurana, per exemple) planteja la disjuntiva Mas-Montilla, Catalunya-Espanya. El que em sembla una ironia de mal gust és que algú, com el senyor Mas, que ha acceptat el menyspreu de ZP pel Parlament de Catalunya, algú que no s'ha oposat a l'incompliment de l'addicional segona de l'Estatut, algú que ha pactat amb el president espanyol la renúncia a la reivindicació nacional a canvi de tornar a dirigir la "delegación del Noreste", pretengui ara forçar-nos a triar d'aquesta manera. Només un apunt sobre els estats d'ànim d'aquest inici de campanya. Els polítics no hauríem de semblar gent enfadada, ni ser especialment grisos, pedants o prepotents. La veritat, aquest inici de campanya només estic trobant polítics enfadats (Montilla, Madí, Duran), polítics grisos (Montilla, Saura), polítics pedants (Saura, Piqué) i polítics prepotents (Mas, Mas i Mas)...  L'estratègia de campanya de CiU em té totalment desorientat. Hi ha alguna cosa que no quadra. D'una banda, les enquestes presenten CiU com el cavall guanyador. D'una altra banda, CiU actua com si hagués de remuntar a tota costa. Quina percepció serà la bona?  Esquerra ha engegat els motors amb una precampanya intensa, basada en la proximitat directa a l'elector. "Esquerra t'escolta" vol aconseguir parlar un a un amb els seus 650.000 electors, per a escoltar les seves propostes i per a compartir els nostres compromisos. A Barcelona, Esquerra està movilitzant més de 3.000 col·laboradors de campanya i està present a les places i carrers de la ciutat des del passat 30 de setembre. En total, més de 38 passejades amb candidats i càrrecs electes, 25 actes de plaça i 5 grans actes públics per a cobrir tots els racons de la ciutat. Aquestes xifres són les xifres d'un partit gran i d'un gran partit. Un partit que està jugant ja la "champions league" de la política barcelonina. |
Accés de l'autorCategoriesEls meus enllaçosESPAIS AMICS
REPUBLICANS/ES I INDEPENDENTISTES
Últims 40 canvis
Notícies VilaWeb
|
MÉSVilaWeb és una producció de Partal, Maresma & Associats
|