La Festa de Nadal

El 13 de novembre de 2009 ens trobàvem a l’exposició de FREQUÈNCIES de  l’Eugènia Balcells, quan se’ns va presentar l’Eulàlia Bosch. L’Eulàlia ens va explicar de manera àmplia l’exposició. Amb aquesta informació nova i la idea de realitzar el nostre espectre vam tornar a classe i ens vam posar a treballar.

Vam acordar als quatre cursos de l’ESO que basant-nos amb la idea de espectre faríem una taula periòdica on cadascú de nosaltres representaria en forma d’espectre la seva vida segons la intensitat dels sentiments.

 A l’hora de realitzar-los vam utilitzar els colors de l’Arc de Sant Martí, perquè són els colors de la llum que genera quan l’electró torna al seu estat i en funció de l’energia  que necessita emet un color o un altre.

Cadascú va decidir de quin color representaria cada sentiment, tenint en compte la intensitat, que aniria lligada tant al color com al gruix.

Després de valorar i ordenar quins eren els sentiments més intensos escrivim l’espectre considerant quines coses de la vida ens havien impactat més.

L’escrit era personal i ens va tranquil·litzar més el saber que allò era íntim i confidencial, de manera que ens podíem expressar lliurament. Un cop acabat el text escrit vam començar a representar-lo de manera plàstica.

A proposta dels nois i noies de segon s’afegeix a l’espectre un símbol que correspon a les inicials del nom i els cognoms de les persones, acompanyat del nombre atòmic que corresponia al nombre de l’ordre de més petit a més gran dels alumnes de Secundària.

El nombre màssic corresponia a la suma dels nombres de la nostra data de naixement, per exemple 30-11-1995 = 29.

Comptàvem ara amb dos treballs: un escrit i un espectre. Com que tots som únics per les nostres característiques i vivències determinades vam decidir posar-ho com una Taula Periòdica.

Després d’haver vist altres configuracions de taules i per un seguit d’aspectes vam decidir  ordenar-la de manera diferent a la de Mendeleiev.

Vam proposar utilitzar la taula periòdica de Ed. Perley amb la que l’Escola s’identificava molt: l’oreneta al mig com un nucli, al voltant formant orbitals els alumnes de Secundària ordenats de més petits a més grans (nombre atòmic). Els alumnes de 4t formaven la capa de valència, perquè ja són els de més contacte amb l’exterior.

Seguint el mateix criteri vam ordenar els textos que havíem escrit dels nostres sentiments, posant també el símbol per poder-nos identificar.

 

 

                                                                                   Text col·lectiu 3r i 4t ESO

 

 

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *


*