Entrevista a Ricard Amils (Catedràtic de Microbiologia de la UAM )
Durant molt de temps s’han estat fent investigacions sobre l’existència de vida en altres planetes diferents a la Terra. Basant-nos en teories com la de Ken Nealson, segons el qual “ la vida és una equivocació”, o, si més no, després de veure com hem arribat nosaltres aquí, que sembla un fet totalment arbitrari, seria molt casual l’existència d’éssers vius que visquin en condicions com les que s’han donat a la Terra (oxigen, temperatura, atmosfera...); per aquesta raó, els experts busquen espais terrestres en els que hi hagi condicions similars a les que es poden esperar en altres planetes. Un d’aquests espais és el Río Tinto de Huelva.
El Río Tinto de Huelva és famós per les seves aigües vermelles. Aquest color és degut a que el seu pH és de 2.2 ( molt àcid tenint en compte que el pH de l’aigua potable ha d’estar entre 6,5 y 8,5), té un alt contingut de metalls pesats i molt poc oxigen.
En principi, en aquestes condicions no hi pot aparèixer vida, però les investigacions que s’han fet han descobert que, en el Río Tinto, hi ha una gran biodiversitat d’organismes microscòpics que viuen entre els metalls pesats i que no depenen de l’oxigen; així doncs, són organismes que podrien viure perfectament a Mart. Aquests organismes que s’alimenten només de minerals i s’adapten a hàbitats extrems, són els que coneixem com extremòfils.
Els extremòfils són aquells organismes que viuen en condicions extremes (l’etimologia de la paraula és “amant de l’extrem”), sempre en funció del criteri dels humans.És a dir,viuen en llocs on seria impossible que es desenvolupés un sistema de vida semblant al nostre.
Per aquest motiu, la NASA està estudiant les seves aigües,aprofundint en la investigació sobre l’existència de vida fora del Planeta Terra.
A continuació exposem les preguntes de l'entrevista a Ricard Amils:
-En quin camp està treballant exactament? En què consisteix la seva investigació?
Nuestro trabajo versa fundamentalmente en la caracterización de la diversidad microbiana de un ambiente ácido extremo, Río Tinto, producto del metabolismo de microorganismos quimiolitótrofos que se alimentan de la elevada concentración de sulfuros metálicos, sobre todo pirita, existente en la Faja Pirítica Ibérica.
-Extremòfils – amants de l’extrem - ¿Són així degut a l’entorn o l’entorn és així per ells?
En general consideramos a los extremófilos como adaptaciones a distintas condiciones extremas, es decir que su fisiología y estructura es una adaptación a las condiciones del medio. Excepto en un caso, los acidófilos, los cuales son responsables de la condición extrema en la que viven.
-Tots els rius condueixen al mar; Què passa amb els organismes del Río Tinto quan arriben a aigües “normals”?
Pues probablemente no resistirán esas condiciones y se lisarán. Algunos Gram positivos capaces de esporular quizá tengan tiempo de formar endoesporas y resistir, pero no creo que sea lo habitual. De cualquier manera hay que tener en cuenta que la mayor parte de la actividad quimiolitótrofa es subterránea, es decir que las condiciones del río no dependen de la actividad de los microorganismos en él se encuentran. La formación del ión férrico soluble en el medio de ácido sulfúrico se realiza en las entrañas de la Faja Pirítica, no en la columna de agua del río.
Si es trobés vida microscópica a Mart… Què suposaria? Com actuaria la ciencia davant d’aquest descobrimennt?
Obviamente sería una auténtica revolución. Si dos de dos sistemas analizados poseen vida eso permitiría pensar que la vida es una constante universal y solamente necesita las condiciones adecuadas para que pueda manifestarse. Los científicos lo celebraríamos adecuadamente. A algunas religiones funamentalistas no les gustaría demasiado.
Què espera de la investigació?
Fundamentalmente avanzar en el conocimiento. A nivel personal lo considero una aventura y hay que reconocer que los científicos somos gente privilegiada que nos pagan por aprender haciendo lo que nos gusta. Moltes gràcies per la seva col·laboració. Júlia Castellano.
He lives in the state of Nebraska in the USA in a small town of about 1000 inhabitants. It is very hot in the summer and very cold in the winter. He lives with his wife. They enjoy their life in this town although the drive to work is quite long.
He worked 13 years in an analytical chemical lab. At the moment he is working in an engraving shop. In the summer he has a second job as a staff member of a park near his home.
There are no scientists in his family but his father was very interested in science and got a degree in engineering.
Apart from working on the project of the periodic table, he has also written essays, short stories and one novel. He has worked on computer programming and astronomy among others.
Periodic table
Perley compares his periodic table with a calendar. The calendar is divided into seven groups, one for each day of the week. Each horizontal row corresponds to what is called a period in the periodic table. A circular periodic table easily shows the relationship between electronic structure of elements and their position in the table. The colours are used to easily distinguish between the different electron orbitals.
Perley says: “I think I have always had a desire to do things differently from what other people do. I think one of my main reasons for making a circular periodic table was just because I thought it would be fun to create something new. Since then, I have learned that I was not the first. A number of other people have also made their own circular periodic tables. But all of them are slightly different from mine, because each person had a slightly different goal to work for.”
cientific |
divendres, 26 de febrer de 2010 | 13:52h
El passat dijous 18 de febrer vam anar al laboratori juntament amb les classes dels Gegants i Dimonis, 3r i 4t de Primària. Principalment vam explicar els conceptes de densitat i dissolució. Per començar ells ens van posar al dia de quins eren els seus coneixements, i després amb l’ajuda d’uns experiments al laboratori vam poder posar-los en pràctica.
Va ser una bona ocasió per compartir un vocabulari específic i propi de les ciències com per exemple: què és el solut, el dissolvent, una solució saturada, els col·loides, i finalment saber fer la interpretació gràfica de com influeix la temperatura en la velocitat de la reacció.
També vam aprendre el nom dels diferents instruments del laboratori, com per exemple: proveta, vas de precipitats, càpsula de petri, tubs d’assaig, gradeta, espàtula, vareta de vidre,...
La promoció Europa estem molt contents de poder compartir moments tan instructius i especials amb vosaltres, i esperem poder continuar treballant en un futur molt pròxim altres nous projectes.
cientific |
dimecres, 24 de febrer de 2010 | 10:42h
Poden estar el tennis i la física aeronàutica relacionats? Què tenen a veure els mesopotamis amb aquest esport? Nanotecnologia a les raquetes?
Els alumnes de la promoció Joan Taulé (4t d’ESO), ens vam proposar contestar aquestes preguntes des de la classe d’Educació física.
Tot va començar el dia 25 de gener quan els alumnes de secundària vam visionar on-line una conferència sobre física aeronàutica i vols parabòlics espacials. A partir d’aquell moment a les classes de física vam treballar el tema i vam veure que no feia falta sortir a l’espai per parlar de vols parabòlics; teníem un esport que ens permetia observar el fenomen sense problemes: el tennis.
Així va ser com vam coordinar les classes de Física i Educació física. Per començar, vam veure el documental: Tot és rodó en el tennis? Del programa QueQuiCom.
Gràcies al reportatge vam descobrir que a prop del mar, com a Barcelona, hi ha més pressió atmosfèrica i, per tant, la pilota corre menys que a Madrid, que està a 600 metres d'alçada, o que la puntuació es compta com un rellotge degut als antics mesopotàmics, que utilitzaven el sistema sexagesimal amb el que podien arribar a comptar fins a 60 tan sols amb els dits de les mans. Vam comprendre la importància de tenir una raqueta ajustada a les nostres condicions físiques i que la nanotecnologia ens pot ajudar a guanyar un partit degut als materials utilitzats en les raquetes que es tornen rígids quan són colpejats amb força.
Després de veure el reportatge, però, necessitàvem posar en pràctica tot el que havíem après, així que vam sortir a les pistes de tennis per conèixer el terreny de joc. En Xavi, un monitor de tennis, ens va ensenyar els diversos efectes que se li poden donar a la pilota i en quines ocasions ens poden ser útils.
Un cop preparats, varem estudiar i practicar els diferents cops bàsics:
·Liftat: la pilota es pica de baix cap amunt, fent que la bola faci un moviment de rotació cap endavant, passant per una distància relativament alta per damunt de la xarxa. Aquest cop fa que la pilota, quan entri en contacte amb el terra, tendeixi a avançar, fent un bot ràpid i alt amb el que el contrincant tingui dificultats en tornar-la. Aquest cop fa que la pilota descrigui una paràbola. Els tenistes professionals com a estratègia de joc tenen estudiats els tirs parabòlics per assegurar la trajectòria de la pilota.
·Pla: aquest atac es fa mitjançant un cop recte cap a la pilota, fent que aquest surti sense cap efecte passant molt a prop de la xarxa. Aquest cop es diferencia del liftat en què en el pla, quan la pilota entra en contacte amb el terra, no produeix cap bot especial, simplement segueix la línea marcada des del moment de l’impacte.
·Tallat (o deixada): és el contrari del liftat, aquí es pica de dalt a baix i la pilota gira en sentit contrari a la seva direcció. Aquest cop fa que la pilota boti molt a prop de la xarxa i que aquest sigui baix, ja que el que s’aconsegueix amb aquest efecte és que la pilota faci un segon bot enrederint la seva posició.
Després de tot aquest entrenament, ja estem preparats per enfrontar-nos a un partit de veritat.
El passat dia 22 de gener va venir a l’Escola a la classe de la promoció Europa la psicòloga Eva Minaya, per fer-nos una xerrada sobre les fòbies i la por. En un principi, ens va explicar què és una fòbia, una por irracional cap a un objecte o cosa específica. En algunes ocasions es té la sensació que és inevitable tenir por, comportant la disminució de l’autoestima i ansietat.
Durant la conferència ens va parlar dels tipus de fòbies més comunes: l’agorafòbia, la fòbia social i la fòbia específica.
·L’agorafòbia: és una por generalitzada, a estar en espais públics o sols a casa. ·La fòbia social: és la por a ser observat en situacions socials, per exemple a parlar i menjar en públic, a ser presentat... ·La fòbia específica: és la por intensa i persistent cap a un objecte determinat o situació.
Per comprendre millor les fòbies vam participar en un seguit d’exemples on s’exposaven diferents situacions on es desenvolupava alguna por que feia referència al que ens havia explicat anteriorment l’Eva.
La persona sap que la por que sent és irracional, però no pot fer res per evitar-la, per això s’ha de tractar.
Per curar una fòbia és necessari anar a poc a poc i seguir una teràpia. Es fa una reestructuració cognitiva que consisteix en canviar la manera de pensar envers la situació/objecte fòbic. La por és deguda al pensament; hem d’actuar envers la fòbia.
Després quan el pacient ja pot imaginar-se la situació o l’objecte fòbic es fa una exposició progressiva.
L’exemple que ens va posar va ser el d’una persona amb fòbia a les aranyes (aracnofòbia). Aquests processos són molt llargs i poden arribar a ser tractats durant molts mesos.
Finalment ens va explicar les parts del cervell involucrades en les pors. L’amígdala que gestiona la por i s’activa quan estem en una situació amenaçadora, i el sistema límbic és un conjunt d’estructures neuronals que generen la conducta emocional.
cientific |
dimecres, 27 de gener de 2010 | 13:31h
El passat dia 21 de gener els alumnes de 3r i 4t d'ESO van poder assistir a la conferència realitzada per l'Aida i el Sergi Castellano (ex-alumne de l'escola) que estan treballant al National Human Genome, i al HHMI (una institució privada sense ànim de lucre de Washington DC), respectivament.
La feina de l'Aida consta en l'estudi de la genètica de poblacions humanes, i el Sergi s'encarrega de la part informàtica. Els hi vam fer una sèrie de preguntes, de les quals ens agradaria destacar:
Alumne: - Quin ha estat l'avenç més important? Sergi i Aida: - Accelerar 100 vegades més la velocitat amb la que es treballa.
Alumne: - Amb quines espècies treballeu principalment? Sergi i Aida: - Majoritàriament amb humans però també fem comparacions amb urangutans, ximpanzés i goril·les.
Alumne: - S'ha solucionat genèticament alguna malaltia? Sergi i Aida:- Molt poques a curt plaç, però es preveuen molts avenços en un futur. Un exemple seria que actualment podem curar la ceguera a nens petits gràcies als estudis genètics.
Alumne: - Treballeu amb cèl·lules mare? Sergi i Aida:- No perquè actualment es considera un conflicte moral-ètic (i més a Estats Units), i en el nostre contracte laboral hem firmat que no hi treballaríem.
Això només és un recull de les preguntes més rellevants que van sorgir i volem agrair molt la col·laboració del Sergi i l'Aida per ajudar-nos a ampliar els nostres coneixements sobre la genètica.
Fa uns dies a la classe de tecnologies ens van ensenyar a dibuixar en 2 i 3D, però per realitzar aquests dibuixos necessitàvem conèixer els eixos (x,y,z), per això vàrem veure la necessitat de parlar-ne a la classe de matemàtiques. René Descartes va ser un filòsof francès del segle XVII que va deduir les coordenades cartesianes, les quals es fan servir per tot tipus de feines relacionades amb la ciència. El nom cartesianes deriva del seu cognom en llatí: Cartesius, perquè en la seva època l’idioma internacional utilitzat era el llatí, i per aquest motiu uns anys després de la publicació del seu llibre Discurs del Mètode, el que estava originalment escrit en francès va ser traduït al llatí. Ho va fer en francès perquè la gent que no havia tingut l’oportunitat d’aprendre llatí ho pogués llegir. Les coordenades cartesianes es poden fer servir en 2 o 3 dimensions, les coordenades en 2D serveixen per situar-se en un pla, es dibuixen en 2 eixos; l’eix (x), l’horitzontal i l’eix (y), el vertical, que es tallen perpendicularment formant 4 quadrants amb 4 angles de 90º. El punt (0,0) és el punt on es creuen les dues línies.I aquí en teniu una mostra:
cientific |
divendres, 22 de gener de 2010 | 12:37h
El 13 de novembre de 2009 ens trobàvem a l’exposició de FREQUÈNCIES de l’Eugènia Balcells, quan se’ns va presentar l’Eulàlia Bosch. L’Eulàlia ens va explicar de manera àmplia l’exposició. Amb aquesta informació nova i la idea de realitzar el nostre espectre vam tornar a classe i ens vam posar a treballar.
Vam acordar als quatre cursos de l’ESO que basant-nos amb la idea de espectre faríem una taula periòdica on cadascú de nosaltres representaria en forma d’espectre la seva vida segons la intensitat dels sentiments.
A l’hora de realitzar-los vam utilitzar els colors de l’Arc de Sant Martí, perquè són els colors de la llum que genera quan l’electró torna al seu estat i en funció de l’energia que necessita emet un color o un altre.
Cadascú va decidir de quin color representaria cada sentiment, tenint en compte la intensitat, que aniria lligada tant al color com al gruix.
Després de valorar i ordenar quins eren els sentiments més intensos escrivim l’espectre considerant quines coses de la vida ens havien impactat més.
L’escrit era personal i ens va tranquil·litzar més el saber que allò era íntim i confidencial, de manera que ens podíem expressar lliurament.Un cop acabat el text escrit vam començar a representar-lo de manera plàstica.
A proposta dels nois i noies de segon s’afegeix a l’espectre un símbol que correspon a les inicials del nom i els cognoms de les persones, acompanyat del nombre atòmic que corresponia al nombre de l’ordre de més petit a més gran dels alumnes de Secundària.
El nombre màssic corresponia a la suma dels nombres de la nostra data de naixement, per exemple 30-11-1995 = 29.
Comptàvem ara amb dos treballs: un escrit i un espectre. Com que tots som únics per les nostres característiques i vivències determinades vam decidir posar-ho com una Taula Periòdica.
Després d’haver vist altres configuracions de taules i per un seguit d’aspectes vam decidir ordenar-la de manera diferent a la de Mendeleiev.
Vam proposar utilitzar la taula periòdica de Ed. Perley amb la que l’Escola s’identificava molt: l’oreneta al mig com un nucli, al voltant formant orbitals els alumnes de Secundària ordenats de més petits a més grans (nombre atòmic). Els alumnes de 4t formaven la capa de valència, perquè ja són els de més contacte amb l’exterior.
Seguint el mateix criteri vam ordenar els textos que havíem escrit dels nostres sentiments, posant també el símbol per poder-nos identificar.
Podem trobar els orígens de la medicina a la prehistòria, on s’utilitzaven plantes, minerals i d’altres elements de la naturalesa per a la realització de rituals màgics que teòricament eren la cura a les malalties d’aquell període. Amb el temps, la medicina ha anat evolucionant de manera sorprenent gràcies a tots els descobriments dels diferents científics. Actualment ens trobem al segle 21, i parlem de medicina correctiva. Aquesta és la ciència que consisteix en diagnosticar i tractar les malalties per tal de mantenir la salut en bones condicions. Busca la causa en cada malaltia i s’hi aplica el tractament adequat. Per desgràcia, no s’han pogut trobar tractaments a totes les malalties que existeixen i per tant, aquest tipus de medicina encara deixa molts casos per resoldre.
Els investigadors han decidit avançar-se i no han esperat a veure la evolució d’aquesta medicina correctiva així que ja es parla de la nova medicina del futur: la medicina preventiva. La medicina preventiva és la medicina que tracta la prevenció de les malalties. Inclou totes les mesures destinades a: evitar l’aparició de la malaltia (prevenció primària), l’aturament del seu procés (prevenció secundària) i a evitar les seves possibles complicacions.
Encara que actualment ja disposem de mètodes preventius com són les vacunes, s’ha decidit anar més enllà i caldrà destacar sobretot la possibilitat de crear teixits i òrgans sencers a partir de cèl·lules del pacient malalt. La branca encarregada d’aquestes innovacions és la biologia cel·lular i molecular.
Dins aquesta medicina preventiva podem classificar les malalties segons la seva gravetat o la seva situació actual, tenint en compte si ja s’han trobat maneres eficaces de tractar-les i eliminar-les. Tots estem d’acord que les malalties que afecten a la reproducció cel·lular, entre elles les neurodegeneratives són actualment les més investigades ja que són les que estan menys evolucionades en quant a solució. És per això que segons cada malaltia s’han pogut trobar alguns sistemes per alleujar-les, però, malauradament molts casos acaben sent mortals.
Actualment, la medicina evoluciona a pas de gegant i tot i que la societat no n’estigui gaire assabentada ja s’han aconseguit fer trasplantacions no solament d’òrgans. A Espanya es realitzen prop de 4.000 trasplantacions d’òrgans. Gairebé el triple de pacients, més d’11.000, reben una transplantació de teixits. Els teixits que s’implanten són ossos i tendons, pell, còrnia, vàlvules cardíaques i segments d’artèries. Es guarden i es tracten als bancs de teixits.
L’especialitat encarregada d’aquests avenços és la medicina regenerativa que aplica els principis de la enginyeria i les ciències de la vida en la fabricació de substituts biològics per mantenir, restaurar o millorar la funció d’òrgans o teixits del cos humà. Malgrat puguem considerar que aquestes transplantacions siguin un gran avenç, aquesta manera de fer té els dies contats ja que en un futur pròxim, treballar amb teixits de recanvi semblarà rudimentari i vulgar i és per això que es començarà a treballar amb la teràpia cel·lular.
La teràpia cel·lular es considera que serà una de les tècniques més prometedores del futur mèdic per a la reparació de teixits destruïts o danyats. Se la pot anomenar medicina reparadora i és el tractament mitjançant pel qual es subministren cèl·lules en un teixit biològic per tractar una malaltia.
Actualment ja s’ha estat provant aquest tipus de teràpia amb la regeneració de danys cardíacs i lesions al genoll o a la pell. El procés consistirà en què primer s’extrauran cèl·lules del pacient capaces de generar teixit nou, es tractaran o cultivaran al laboratori i es tornaran a implantar perquè reparin el teixit fet malbé en els casos següents: al cor a conseqüència d’un infart, al fetge, una lesió medul·lar o d’altres patologies com la malaltia de Crohn. S’espera crear òrgans per substituir als que no funcionin. Amb aquesta investigació en teràpia cel·lular i medicina regenerativa s’espera que al agafar les cèl·lules del mateix pacient es pugui eliminar el risc de rebuig a les transplantacions.
Com a conclusió podem dir que la medicina no pararà d’evolucionar i que totes aquestes investigacions tan sols busquen la perfecció d’una medicina que pugui arribar a resoldre-ho tot. No obstant això, encara queda molt per descobrir i una gran lluita contra totes aquestes malalties encara força “desconegudes”. Montserrat Taulé. Promoció Joan Taulé. 4t ESO
Les Proves Cangur són un concurs matemàtic per a alumnat entre 3r d’ESO i 2n de Batxillerat, que es realitza a tot el món i en el que any rere any participen milions de nois i noies. L’edició d’aquest any ha esdevingut el passat dimecres dia 25 de març de 2009.
L’organització de les proves la du a terme un grup d’unes deu persones voluntàries de la SBM-XEIX, i té com a objectiu fonamental que les Proves Cangur no siguin només una simple prova d’una hora i un quart, sinó també una bona excusa per gaudir d’unes quantes hores amb les matemàtiques
Enguany a la prova Cangur corresponent a centres de Catalunya, la Comunitat Valenciana i Andorra que són els que s’apleguen en l’organització de la SCM hi han participat alumnes de 589 centres escolars. La col·laboració de molta i molta gent ha permès arribar gairebé als 20.000 participants.
L’escola Cooperativa El Puig, ha participat en els dos primers nivells que ofereix la prova, corresponents als alumnes de 3r d’ ESO de la promoció Joan Taulé, i els alumnes de 4t d’ ESOde la promoció Aigües Tortes.
Pensem que cal felicitar a tots els alumnes que han participat en aquesta jornada matemàtica pels resultats obtinguts.
Moltes Felicitats als següents alumnes: Pol Vilaseca, Albert Segarra, Adrià González, Montserrat Taulé, Albert Govern, Marc Cazorla, Jordi Viladorsa, Arnau Demures, Àlez Casanoves, Guifré Ballaster, Joan Pintó, Joan Tejedor i Ricard Solé.
Els ull blaus és un gen recessiu pel fet que és una motació genètica dels ulls marrons. També es pot afirmar que el gen blau és recessiu perquè hi ha més probabilitats de tenir un fill amb els bulls marrons malgrat un dels dos pares tingui els ulls blaus, ja que el fet de tenir els ulls blaus és una característica albina, i els albins són en la seva totalitat de gen recesiu.
Podem afirmar segons els continents que hi ha més casos d’ulls blaus, ja que el primer home en tenir aquesta motació genètica era de la part del Nord, dels països Eslaus, el lloc on ara mateix hi ha mésnombre de persones amb els ulls blaus.
Com ja us havíem anticipat, el dia 5 de febrer el alumnes de secundària vam rebre la visita del catedràtic d’Enginyeria Química de la Universitat de Barcelona, i autor del llibre Els secrets de les etiquetes, Claudi Mans.
Ens va introduir dins del món científic mitjançant l’explicació de la història de la Rínxols d’Or. El relat va estar enfocat des d’un punt de vista científic i així vam arribar a la conclusió de que les coses si passen tenen un perquè.
Durant la conferència, ens va explicar com és el mètode científic, a partir d’una hipòtesis. Què és una hipòtesis? és quan tens una idea prèvia, i per saber si és certa o no has de fer una sèrie de comprovacions.
Aquesta va ser la primera part de la conferència, ja que com ja hem explicat abans, Mans, és autor del llibre Els secrets de les etiquetes, llibre que estem treballant els alumnes de 4t d’ESO i del qual preteníem saber una mica més des del punt de vista del autor. Junt amb els alumnes de 4t d’ESO també hi havien uns de 3r, els quals necessitaven la seva ajuda per obtenir unes informacions per acabar el seu treball de recerca de naturals.
Estem molt agraïts d’haver rebut la seva visita i d’aquesta manera entendre una mica més el llibre, i ala vegada assolir nous coneixements.
cientific |
dimecres, 25 de febrer de 2009 | 18:51h
Durant aquest trimestre a la classe de biologia, els alumnes de 4t d’ESO, hem estat estudiant els diferents aparells que formen el cos humà. Hem estat estudiant l’aparell circulatori, aparell locomotor, l’aparell digestiu, l’aparell reproductor etc. Com a recompensa pel nostre comportament i pel nostre treball a les hores de classe i per donar per acabat l’estudi d’aquest tema, vam anar al laboratori de primàriaa fer la dissecció d’un cor, d’un ulls i d’uns pulmons de bou. Vam disseccionar el cor per cada ventricle amb l’ajuda d’un bisturí i d’un llibre de disseccions que tenia la nostra professora de biologia, la Tània.
Posteriorment vam veure com funcionaven un pulmons, amb una canya vam bufar a través de l’esòfag per tal de veure com s’omplien i es buidaven d’aire. Vam tallar els pulmons per veure els bronquis i els bronquíols i finalment vam tallar un tros de pulmó per posar-lo a l’aigua i sabó per veure com es destenyia. Finalment per acabar la pràctica vam obrir els ulls per poder veure el seu interior. Vam tenir la sorpresa de que va sortir un líquid negre (humor aquós i humor vitri) i així vam donar per acabada la nostra classe de dissecció.
cientific |
divendres, 16 de gener de 2009 | 12:25h
El proper 5 de febrer vindrà a la nostra escola en Claudi Mans per explicar-nos temes d'actualitat química, i resoldre algunes qüestions sobre el seu llibre El secret de les etiquetes.
Claudi Mans nascut a Badalona el 1948, és Doctor químic per la Universitat de Barcelona. La ciència quotidiana és el seu tema predilecte. Els més de 20 anys que porta dedicats a la divulgació demostren que és un científic activista de la comunicació científica: ha impartit conferències sobre química a tot tipus de públic en biblioteques, acadèmies, casals, museus, centres d'ensenyament de secundària, i és autor de llibres com el recent estrenat La vaca esfèrica, La truita cremada, i finalment el llibre que s'han llegit i estan treballant els alumnes de 4t d'ESO: El secret de les etiquetes. També ha publicat articles de divulgació científica a través dels quals ha estat premiat i que hem utilitzat els alumnes de secundària per treballar d'una manera molt diferent els continguts de l'assignatura de química.
Si voleu saber més sobre en Claudi Mans, visiteu la seva web que és: http://www.angel.qui.ub.es/mans/
cientific |
dimecres, 17 de desembre de 2008 | 13:20h
El passat 31 d’octubre del 2008 vam celebrar la Castanyada, una de les festes tradicionals catalanes. Al llarg de la jornada els nois i noies de secundària ens vam dividir en grups de treball que s’especialitzaven en un àmbit en concret:“Agavé i les castanyes”: un taller de poesia; “El crit”: pintures i música de por; “Els colors de la tardor”: reportatge sobre els pigments de les fulles; “Panellets de laboratori”: cuinar panellets avançant matèria; “La por”:les reaccions del cos quan experimenta por; “Fem còmics”: dibuixar la por.D’aquestes un parell eren de caire més científic: “Panellets al laboratori” i “Els colors de la tardor”. Exposem també les fotografies que vam presentar al 3r concurs del dia de la ciència 2008.
