Va començar a tocar la guitarra d'una manera autodidacta als 12 o 13 anys. En un principi, diu, volia tocar per lligar, com tothom, però ràpidament va enamorar-se més de la guitarra. El sexe arribaria al cap d'alguns anys; no gaires, remarca. Des d'aleshores, la guitarra sempre ha estat una de les prioritats a la seva vida, en algunes èpoques més que en d'altres, ja que també va cursar la Diplomatura d'Estadística a la UPC (sense haver acabat el projecte). La formació musical l'ha adquirit al Centre d'Estudis Musicals Passatge, sobretot amb Javier Feierstein i, des de ja fa alguns anys, al Taller de Músics de Barcelona. La primera banda en la que va tocar va ser el Tongo del Kinder, on va coincidir amb el Magí Batalla i amb en Monty. Des d'aleshores fins a tocar amb nosaltres hi ha hagut algun projecte puntual que no ha quallat, tot i que amb els Gurth va gravar el disc Tormentes (2008). Ja fa uns 3 anys que forma part d'Els Altres Bandais i ha participat en la grabació del disc El camí cap a nosaltres, a més d'acompanyar-me setmanalment amb la guitarra acústica en tots els concerts de duet.
En Víctor puntualitza que de petit m'agradava molt la música, però no agafava una raqueta com si fos una guitarra i em flipava. Jo el vaig conèixer força més gran, i recordo els seus cabells voluminosos, que li valien el sobrenom de Calamaro, passejant-se pel bar de l'institut. Quan l'Albert, l'antic guitarrista, va marxar als Estats Units, de seguida vam contactar amb ell. I, des d'aquell dia, en Víctor m'ha acompanyat d'una manera elegantíssima en gairebé totes les actuacions arreu del país. Són molts quilòmetres a l'esquena i, inevitablement, moltes hores per conèixer-nos. Una persona imprescindible, importantíssima i, sens dubte, essencial.
Marta Solé del Barrio. Vilafranca
del Penedès, 1984.
Cantant i corista de la banda Els Altres Bandais.
És mestra d’Educació Infantil,
resideix i treballa a Vilafranca, però és, oficialment, de Pacs del
Penedès. Estudia solfeig, piano i cant a l’Escola d’Arts Musicals
de Vilafranca dels cinc als quinze anys, on coincideix en diferents
cursos amb la Bel. Als divuit anys participa com a vocalista en diverses
formacions de pop-rock del Penedès, fent versions i composicions pròpies,
en un dels quals coneix a en Dani. A més, puntualment ha col·laborat
en alguns actes, en duet o trio interpretant versions de diferents temes.
L’agost de 2004 coneix en Cesk i entra a formar part de Els Altres
Bandais, fent cors al jove cantautor. L’any 2005 col·labora en un
tema del disc “Tira-li la canya” dels penedesencs Oktopótulos.
Des del març de 2006 compagina assajos i concerts
de Cesk Freixas amb Els Altres Bandais amb la participació, com a vocalista,
amb tres cantants més, a la banda vilanovina SoulBandit’s.
Vaig conèixer a la Marta a la piscina municipal de Riudebitlles, just quan, juntament amb en Monty, en Dani, l'Albert (primer guitarrista) i en Marc (pianista col·laborador de la banda), vam realitzar-hi el primer concert. Després d'algunes propostes, va acceptar ser la cantant i corista d'Els Altres Bandais. D'aquells primers assajos a casa fins avui han passat molts anys. Però segueix igual aquesta increïble veu d'àngel, capaç d'encisar i entendrir a qualsevol, veu que la Marta fa servir per esperonar, animar i abraçar tot allò que estima. Trobar-la, sens dubte, ha significat un canvi per a molts; gràcies, per sempre!
David Monteagudo Esteve, "Monty" Sant Pere de Riudebitlles, 1982.
Bateria de la banda Els Altres Bandais.
Ja des de ben petit mostra molta afició a percutir sobre coixins
disposats a mode de bateria. Comença rebent classes de timbal a Sant
Pere de Riudebitlles amb el Martí Saura, professor que
després l'introdueix al món dels bateristes. Passa per diferents
escoles de música on amplia la seva formació i experiència, des de
l'escola de l'Índex, a Els Monjos o al Passatge amb el Santi Carcassona. Als
escenaris, El Tongo del Kinder o Combo de la Inter va ser el seu debut
on ja compartia grup amb Magí Batalla i Victor Nin sota la instrucció de
J.J. Caro i Barnés. Amb la maqueta enregistrada, el 2001 culmina el seu
pas per la formació penedesenca, després de tocar per tots els municipis
de la comarca durant quatre anys. Col·labora amb Dani Malagarriga i companyia durant uns mesos en una formació originària de l'institut. En el camp dramàtic, forma part del grup que musica un espectacle teatral a Sant Pere de Riudebitlles; el seu poble. Amb Cesk Freixas, compatriota, comença una nova etapa musical i el
fonament d'Els Altres Bandais, on fins al dia d'avui i després de
gravar "Set voltes rebel", "Les veus dels pobles lliures" i "El camí
cap a nosaltres", hi posa el ritme. Dóna classes de bateria a alumnes joves durant un curt període i participa en casals d'estiu fent cursos de percussió. Ha estudiat Magisteri i actualment treballa com a comercial en el ram de les Arts Gràfiques.
Farà quatre anys i mig, a la piscina municipal de Riudebitlles, que va començar tota aquesta història. I, de fet, va ser amb en Monty qui vam tirar endavant la banda d'Els Altres Bandais. Sempre recordaré els primers assajos fets tan sols amb una bateria i una guitarra, començant a donar forma a les cançons del primer disc. En Monty és una peça imprescindible; és el somriure i l'abraçada, el pare que ho tornarà a ser (enhorabona!), l'amic incansable amb el qui compartim molt més que música. Passió, coratge i força; optimisme pel demà.
Dani Malagarriga Guasch. Sant Sadurní d’Anoia, 1987
Baixista de la banda Els Altres Bandais.
Viu
a Sant Sadurní d’Anoia i estudia Ciències Físiques a la Universitat
Autònoma de Barcelona. De ben petit s’interessa per la música, sobretot
pel piano, instrument que aprèn a tocar a l’escola Jacint Verdaguer
seguint les activitats extraescolars i formant part de la orquestra
infantil. A la secundària continua amb aquest instrument formant part
dels “combos” de l’Escola Intermunicipal del Penedès, on coneix en J.J.
Caro i en Magí Batalla. A partir del 3r curs de l’ESO, canvia el piano
pel baix i decideix, juntament amb d’altres companys i amics de tota la
vida, formar un grup, inicialment de versions, anomenat Metrobellum. El
grup passa per diverses etapes; integrat dins d’un combo, en solitari i
realitzant diversos canvis en l’estructura -curiosament, en David
Monteagudo, bateria d'Els Altres Bandais, va formar-ne part-, fins a estabilitzar-se i encarar l’estil
de música cap a rock dur i “heavy-metal”. Això li permet, també,
participar en d’altres projectes de música -on també coneix a la Marta
Solé, corista d'Els Altres Bandais-, com per exemple el grup Estación Central de Sant Sadurní
d’Anoia i d’altres grups no consolidats. Actualment compagina estudis i música amb les activitats extraescolars de música a l’Escola Jacint Verdaguer.
El primer cop que vaig conèixer a en Dani va ser a l'Escola Intermunicipal del Penedès, on estudiàvem cursos diferents. Després de consultar-ho, precisament, amb en David Monteagudo "Monty" (bateria de la banda), vam decidir proposar-li de formar part d'aquest projecte musical. Gràcies a la seva dedicació i esforç, han sortit un munt d'idees de cançons. L'alegria i la tranquil·litat que transmet fa que sigui una persona de confiança, sincera, transparent i, per damunt de tot, que es fa estimar.
La fotografia, igual que la d'ahir, és d'en Jordi Salvia.
Bel Zaballa Madrid. Nascuda el 1983 a Barcelona. Viu a Vilafranca del Penedès des que
va tornar de la clínica.
Pianista i teclista de la banda Els Altres Bandais. Blog personal: una entre tantes
Llicenciada en Dret i en Periodisme, es
guanya la vida com pot fent de periodista. Va estudiar solfeig i
piano a l'escola d'arts musicals de Vilafranca i, després d'uns
quants anys en què el piano de casa va anar omplint-se de pols, en
Cesk va trucar-li a la porta. Des d'aleshores, forma part dels Altres
Bandais. Al seu reproductor d'mp3 hi ha de Feliu Ventura a Radiohead
passant per Yann Tiersen, Roger Mas, Mazoni o The New Raemon, donant
una volta pels clàssics de R.E.M. o Beatles i sense cansar-se mai
d'Antònia Font, Silvio Rodríguez ni d'Ovidi Montllor. Aprofita els
viatges en tren per escoltar discos nous, i la dutxa i la neteja
domèstica per cantar. Quan sigui gran i rica, es comprarà un piano
de cua. No es considera pianista sinó algú que toca el piano i que,
de tant en tant, cobra per fer-ho. Diu que en Cesk va ajudar-li a fer
realitat un dels seus somnis i a ella li diuen que somrigui més als
concerts. També diu que algun dia memoritzarà les partitures i no
durà faristol, però és periodista i ja se sap, als d'aquest gremi
no se'ls pot creure gaire :)
La Bel és, per damunt de tot, una persona treballadora. Ha sabut fer servir bé el martell per modelar una grandiosa amistat i, de tant en tant, ha desenfundat la corbella per anar polint petits detalls d'aquesta immensa vida. Ens coneixem des de fa moltíssims anys, i sempre li recordaré que avui encara és un bon dia per tornar a dur el cap ple de rastes. Per tot, i per ser-hi, gràcies per acompanyar-me en tots els grans moments d'aquesta i mil històries més. De tot cor.
