D'aquí 24 hores, més o menys, farà 7 anys que va néixer aquesta proposta musical. Va ser un 4 de gener de 2004, al Jimmy Jazz d'Igualada. El bar ja no existeix, però d'aquell petit espai en va sortir la primera posada en escena de les cançons que van formar part del Set voltes rebel, el disc número u de la nostra discografia. Passen els anys i no fa tant de fred. Però sempre haurem de posar-nos l'abric per pensar els records. El fred dels anys, que va escriure algú.
Per celebrar-ho, aquest gener tenim 3 actuacions. Apunteu-vos-les bé, que tornem amb força! :)
8 de gener - Gurb (Osona) - La Disco ViG - 23.00 hores 14 de gener - Vilafranca del Penedès (Alt Penedès) - El forat del pany - 23.30 hores 29 de gener - Sant Joan de Mollet (Gironès) - Pavelló Municipal - 23.00 hores
Potser sense saber-ne, qui sap si amb timidesa, inauguro les primeres paraules d'aquest blog.
Així començava el primer article que vaig escriure en aquest espai, farà gairebé quatre anys, al febrer de 2007. Aleshores, la il·lusió per ensenyar-vos tot el que neix en aquesta casa em va portar a compartir infinitat de moments i d'idees amb tots aquells que, d'una manera o altra, aneu entrant i llegint aquest blog. Sens dubte, és la mateixa il·lusió que sento avui.
Vaig començar explicant-vos el procés de gravació d'El camí cap a nosaltres, el nostre segon disc. De l'experiència d'una novetat vam aprendre a parlar dels carrers, de les places, dels cafès. Perquè una llengua és una pàtria, i és molta més pàtria si a darrere hi ha la lluita per la igualtat, la democràcia, la llibertat.
Potser sense saber-ne, sí. Però em mou la voluntat d'explicar totes aquelles veritats que viuen lluny dels llocs caducs i plens de poder. Com sempre, ja ho sé. Perquè la història es repeteix. I encara hem de fer servir la música per defensar l'oprimit. Això és la cançó de protesta. Sense renúncies.
En la manera d'entendre-ho, en el procés d'aprenentatge, en el punt de vista crític. En bona mesura, i en gairebé tot el que faig, sempre hi és. Potser sense saber-ne, sí. El que en la fotografia sembla que abraci a milers de persones.
Aquesta és l'entrada 1001 del blog. Espero poder-ne escriure moltes més. Gràcies per acompanyar-me.
Seguim la setmana i continuem amb els números, que ens sedueixen, sí, però no deixem d'interpretar-los com a simbòlics i relatius.
Vídeoclip: La petita rambla del Poble Sec ja ha superat les 80.000 reproduccions al Youtube. Si no l'has vist o el vols tornar a veure, pots fer-ho a través d'aquest enllaç.
Ràdio Flaixbac: costa acostumar-se a això de pertànyer a la llista d'èxits, més que res perquè la paraula ens queda lluny i se'ns fa una mica estranya. Però el cas és que la setmana passada ens vam situar al número 12 de la llista d'aquesta emissora.
Facebook: al nostre grup d'aquesta xarxa social ja hem arribat als 7.000 membres. Pots afegir-t'hi aquí!
Concerts d'aquesta setmana:
Dimecres 15 de setembre. Barcelona. 21.30 hores - Luz de Gas (Sala 2). Exclusiu per a socis del club TR3S C.
Dijous 16 de setembre. Barcelona. 19.00 hores - Seu del Memorial Democràtic. Espectacle Cançons d'ahir per la memòria d'avui, que recupera cançons i poesies de la lluita antifeixista i antifranquista (Ovidi Montllor, Raimon, Maria del Mar Bonet, Lluís Llach, Joan Brossa, Pere IV, Gabriel Ferrater, Maria Mercè Marçal...). Amb l'actriu i cantant Sílvia Montells.
A hores d'ara la imatge de més avall encara segueix tenint validesa, malgrat els dos militants independentistes ja hagin sortit de la comissaria. A l'Eudald, se l'acusa d'associació il·lícita. Al seu germà, l'Adrià, detingut en una concentració solidària per exigir la llibertat de l'Eudald, d'agressió i atemptat a l'autoritat. De rebot, el pare i vuit persones més, van ser ferides de gravetat per les càrregues policials dels Mossos d'Esquadra.
Davant l'augment evident de l'independentisme, novament torna a ser l'Esquerra Independentista el cap de turc. Per atemorir i frenar un procés popular que ens dugui cap a la plena sobirania.
Però no ens faran callar. Tota la solidaritat per l'Eudald i l'Adrià. PROU REPRESSIÓ A L'INDEPENDENTISME!
L'11 de febrer de 2006 l'Esquerra Independentista (EI) aconseguia treure milers de persones pels carrers de Barcelona, sota el lema 'Prou Estatuts. Som una nació, autodeterminació'. Aquella mobilització, que precedia la que va fer, una setmana més tard, la Plataforma pel Dret a Decidir (PDD), va marcar un abans i un després, un punt i seguit. M'atreviria a dir que, per primera vegada durant molts anys, es va saber demostrar un cert poder de convocatòria i un relatiu i més que notable atreviment a innovar i renovar el discurs.
D'aquesta manera, passet a passet, l'Esquerra Independentista porta fent, des de fa força temps, una espècie de joc de pressió. Moltes de les últimes manifestacions que s'han fet per defensar la voluntat nacional del poble català han adoptat un discurs amb estètica propera a la que acostuma a treballar l'EI.
Evidentment, el més important és que l'independentisme d'esquerres extraparlamentari té discurs propi, de caire nacional i de classe, amb unes bases teòriques més o menys sòlides sobre el com, el què i el quan ha de ser el nostre país. Però aquesta posició de pressió ha fet obrir els ulls a milers de persones: ¿quants anys fa que l'Esquerra Independentista crida contra els estatuts, argumentant que mai una llei com aquesta ens pot portar la independència?
Doncs resulta que abans érem els radicals, els utòpics, els que ja creixeran. Ho seguim sent, potser sí. Però el temps ens ha donat la raó. L'Esquerra Independentista potser no té els mitjans per escampar el discurs a tants llocs com voldria, però tenim una base social àmplia, voluntat de canvi i coherència pràctica.
En aquell referèndum per validar l'estatut, molts vam votar NO. Que NO, mai no vendrem la llibertat.
Ara ens toca la construcció nacional i social del nostre país. A què esperem per deixar-nos d'històries i reclamar allò que ens pertany?
Independència i socialisme. Visca els Països Catalans!
Fa una setmana que no actualitzem aquest blog. Com ja sabreu, ja fa uns dies que hem estat preparant el judici que es va realitzar ahir a l'Audiència Provincial de Barcelona, contra deu penedesencs acusats de delicte electoral per manifestar-se en la jornada de reflexió del referèndum de la Constitució Europea. Entre aquestes deu persones, també s'hi troba un servidor.
El judici va ser estrany i llarg. Gairebé 3 hores de durada que van evidenciar les contradiccions i les incoherències de la Fiscalia i la Guàrdia Civil, fins al punt que, la primera, no va voler mostrar l'única prova acusativa, la d'un vídeo que les forces policials van gravar en estranyes circumstàncies i amb dubtosa legalitat. És per tot això que, el nostre advocat, en Jaume Asens, afirmava que hi ha molts motius i diverses vies per creure que la sentència pot i ha de ser absolutòria. Aquí podeu veure un vídeo de la roda de premsa que vam fer ahir a Vilaweb.
Però ara toca centrar-nos amb les actuacions d'aquesta setmana. Passarem per Castilla i València. En tenim moltes ganes!
Dijous 3 de juny: 19h, Sala Clamores (Madrid) /22h: Bar Cádaver Exquisito (Alcorcón) + Pau Alabajos Divendres 4 de juny: 19h, Ateneo Republicano de Vallekas (Madrid, Vallekas)+ Pau Alabajos Dissabte 5 de juny: 22h, Festival de Cultura Libre (Alcorcón) + Pau Alabajos Diumenge 6 de juny: 18h, Jardins de la llera vella del Riu Túria (València)
Matthew Tree, escriptor Dr. Josep Maria Terricabras, catedràtic de Filosofia (Universitat de Girona) Isabel-Clara Simó, escriptora Miquel Pujadó, escriptor i cantant Salah Jamal, metge i historiador Màrius Serra, escriptor i periodista Roger Palà, periodista Feliu Ventura, cantant i compositor Julià de Jòdar, escriptor Josep Garganté, conductor de TMB i afiliat a la CGT Saturnino Mercader, conductor de TMB i delegat de la CGT Natxo Tarrés, compositor i músic del grup Gossos Oleguer Presas, futbolista Víctor Alexandre, escriptor Francesc Ribera 'Titot', músic i cantant de Brams Gerard Quintana, músic Juanra Rodríguez, compositor i cantant de KOP Xavi Sarrià, músic i escriptor Toni Strubell, filòleg Juantxo Skalari, músic David Fernandez, periodista Pau Alabajos, cantautor Martí Sales, músic i escriptor Carles Rebassa, poeta M. Àngels Massip Bonet, professora de filologia catalana (Universitat de Barcelona) Jordi Guardans, poeta i músic Carles Guillén i Selva, professor de català Josep M. Gasch i Riudor, jurista Ana Maria del Mar Llamazares, jurista Justo de la Cueva Alonso, sociòleg Margarita Ayestarán, sociòloga
Aquestes són les primeres adhesions que hem rebut.
Els fets es remunten el 19 de febrer de l'any 2005. Dues-centes persones del Penedès, entre elles un servidor, vam sortir a manifestar-nos sota el lema 'El Penedès diu NO a la Contitució Europea'. Feia alguns dies que havia començat la campanya mediàtica vers el nou tractat, deixant en evidència les traves i els pocs espais públics que l'administració cedia a la societat civil que es pronunciava en contra del nou acord europeu. Malgrat trobar-nos en dia de reflexió, molts penedesencs vam creure oportú sortir al carrer per denunciar la situació de discriminació i desigualtat informativa que va patir la defensa del NO en el procés de propaganda del referèndum. Vam sortir per reivindicar la legitimitat de la nostra opció, i ho vam fer com a resposta a la vulneració de la legalitat que estaven practicant la majoria de mitjans de comunicació, alguns personatges públics i la pròpia Junta Electoral Central (JEC).
Perquè entengueu de què se'ns acusa, intentaré explicar-ho de forma senzilla: de manifestar-nos en dia de jornada de reflexió. Tanmateix, en aquella mobilització, no hi va haver cap aldarull, cap càrrega policial, cap acte que hagués pogut complicar el transcurs normal d'una cercavila, que tenia la intenció de denunciar una stuació de bloqueig a la propaganda informativa dels que defensàvem el vot negatiu d'aquell referèndum. És més, i perquè també entengueu la nostra sorpresa davant de la possible condemna: ni la JEC ni el poder judicial van enviar cap notificació de prohibició de la manifestació. Això sí, la Guàrdia Civil va venir, de paisà, a identificar a 10 persones, entre elles, també un servidor.
La fiscalia demana, a cadascuna de les persones encausades, 24 dies de presó, un any d'inhabilitació i 5 mesos de pena multa. Quatre d'aquestes persones ja hem anunciat que no estem disposades a acceptar aquest xantatge i, per tant, no pagarem la pena multa.
I ara arriba el millor. Durant la campanya, les irregularitats van ser la nota general, sempre
afavorint el vot pel SÍ. Tot i ser denunciats mitjans com Tele 5, el
País, Expansión, o el mateix Ministeri d'Indústria, entre d'altres, per
haver demanat explícitament el vot favorable el mateix dia de reflexió,
cap d'aquestes denúncies va prosperar. En canvi, la nostra, va tirar endavant. I el proper dimarts 1 de juny tenim judici a l'Audiència Provincial de Barcelona (Passeig Lluís Companys).
Tampoc cal oblidar que en la jornada de reflexió, l'aleshores president de la Generalitat de Catalunya, Pasqual Maragall, va realitzar un missatge institucional clarament partidista i favorable al vot afirmatiu. Curiosament, la Junta Electoral Central tan sols li va imposar una multa de 600€. Perquè a ell aquest tracte de discriminació positiva i nosaltres aquesta petició fiscal desorbitada? És evident que la justícia espanyola té una doble manera de mesurar. I, malauradament, sempre són els moviments socials i la societat civil els que hi acaben perdent. La repressió contra els que proposem alternatives. Perquè a l'Estat no li interessen les veus dissidents.
Per tot això, el dia 1 de juny, dimarts que ve, convoquem una concentració davant l'Audiència Provincial, a partir de les 10.00 hores del matí. A la tarda, a les 17.00 hores i a l'espai de Vilaweb (carrer Ferlandina), realitzarem un acte amb algunes de les persones que han firmat el manifest.
Si creieu que la nostra causa és lícita i legítima, i que aquest procés judicial respòn a arguments polítics, us agrairíem molt la vostra adhesió. Podeu fer-ho en aquest apunt, deixant un comentari amb el vostre nom i cognoms i la vostra professió. Us necessitem per fer més força.
No es tracta de cap serial televisiu. No patiu. Resulta que avui, a partir de les 18.00 hores, tenim concert a l'Atri Solar de les Facultats de Física i Química, a la Universitat de Barcelona, Avinguda Diagonal. Hi actuarem amb els Bulma. Celebrem la Primavera per la llengua i no hi podeu faltar! L'acte és gratuït!
D'altra banda, fent unes quantes eqüacions físiques i algunes fórmules químiques, arribem al resultat de més avall. Aquest és el nostre primer videoclip. La cançó és del 2005 i les imatges del 2006. Alguns encara no teníem una barba gaire desenvolupada. No hem crescut gaire, però hem crescut :)
He estat buscant la traducció de pinganillo al Diccionari i res de res. El cas és que ens anem arreglant. N'hem comprat quatre, un per cada orella. El format de duet es muda, com si fos diumenge. I aquesta setmana esperem una nova guitarra. Ja us ho ensenyarem així que aconseguim una càmera i hi puguem fer una foto!
Avui hem tingut assaig amb en Víctor Nin, a Sant Sadurní d'Anoia. Noves cançons que entraran a formar part del repertori. Tot ben nou i ben alegre! :)
Demà, a partir de les 18.00 hores, tenim concert a l'Atri Solar de les Facultats de Física i Química, a la Universitat de Barcelona, Avinguda Diagonal. Hi actuarem amb els Bulma. Us hi esperem, eh?
Ens despertem relativament tard després d'haver col·laborat, ahir al vespre, amb la nova associació "Blaugranes en cadira de rodes", juntament amb en David Caño. Les persones futboleres i amb discapacitat motriu reclamen un accés i un lloc digne al Camp Nou. Vam quedar parats del desplegament mediàtic que hi havia a les Cotxeres de Sants, a Barcelona. Pasqual Maragall, Portabella i tots els candidats a la presidència del Barça inclosos. Minut de silenci per tanta hipocresia. Fal·làcia que, un cop més, s'asseia al davant.
Abans d'aplanar-nos al llit vam tenir temps de veure un documental d'en Michael Moore, cedit per en Pau Alabajos. Sicko (2007) és un llargmetratge que denuncia el sistema sanitari dels Estats Units i la màfia que rodeja les asseguradores. Molt recomanable.
Avui, malgrat el constipat, visitem Terrassa (al migdia) i Vic (a la nit). Per més informació, podeu consultar el nostre lloc web!
Podeu escoltar algunes de les nostres cançons al nostre Myspace: aquí
Al nostre lloc web hi trobareu tot allò que volgueu saber de nosaltres: aquí
I podeu veure el nostre videoclip de La petita rambla del Poble Sec al Youtube: aquí
Des de fa setmanes, estem arribant a unes xifres que ens espanten i ens alegren al mateix temps. El videoclip està a punt d'arribar a les 6.000 visites. Aquest mateix blog, arriba a acumular unes 2.000 entrades cada 7 dies. La nostra pàgina web registra una mitjana de 250 visites diàries. El Myspace arriba a les 500 escoltes cada dia. Al grup d'amics del Facebook estem arribant als 3.500 seguidors. I, al Twitter, que encara és nou, ja n'hi tenim més de 200. Moltes gràcies pel vostre suport!
Dels matalassos al terra vam passar a fer quilòmetres amunt, travessant duanes i deixant enrere pobles entre muralles. Vam arribar a Occitània i, així, entre passa i passa, vam fer les nostres vacances.
Feia dies que no actualitzava aquest blog. Han passat forces coses. D'entre elles, La mà dels qui t'esperen ha sigut el segon treball més votat al Premi Disc Català de l'Any, organitzat per Ràdio 4. Només 30 vots ens han separat del disc més votat, que ha sigut el Bed & Breakfast, d'Els Amics de les Arts. Felicitats, companys! I gràcies a tots els que ens heu tornat a fer costat en aquesta espècie de carrera sense regust a competició. Han sigut milers de vots, i us ho volem agrair. Encara no sabem com; ens ho pensarem, d'acord? :)
Aquesta setmana és setmana de concerts. Dijous, a Cerdanyola del Vallès. Divendres, a Castelló d'Empúries. Dissabte, a Vilanova de Bellpuig. Podeu trobar més informació d'aquestes actuacions al nostre lloc web: www.ceskfreixas.cat
A la fotografia, divendres passat, fent un concert improvisat davant del Teatre d'Avinyó, a Occitània.
Ahir ens llevàvem ben d'hora per agafar un tren en direcció a Sabadell. L'endemà de les nevades va oferir un panorama desolador pel què fa a comunicacions ferroviàries. Demores de més de 20 minuts i trens atapeïts de gent. Però hi vam arribar. En Xavi, educador i treballador de l'AVAN, Associació Vallès Amics de la Neurologia, ens esperava a l'estació, per acompanyar-nos i ensenyar-nos, per primer cop, el centre de l'entitat, que treballa per oferir serveis i ajuda a les famílies i a les persones afectades per les diverses malalties del sistema nerviós.
L'experiència ens va fer gaudir i sensibilitzar a parts iguals. Hi vam cantar les nostres cançons i vam poder compartir opinions i experiències amb els usuaris. La majoria eren joves, però també hi havia persones d'edat més avançada. El que més ens va sorprendre va ser saber que tots ells, almenys el grup que teníem davant, tenien la part cognitiva en molt bones condicions. I això vol dir que, malgrat les aparents dificultats per a poder desenvolupar-se en un món adaptat precisament només per a gent sense problemes de mobilitat, cal poder i voler tractar a totes aquestes persones d'una manera natural, humana i igualitària. O això és el que vam aprendre. No els hi fa falta raó quan ens explicàven que la nostra societat no compta amb tothom. Davant d'aquesta imposició excloent, una evidència. Arribem a Barcelona, a la parada de metro del Poble Sec. Més de 30 escales per accedir-hi i ni una sola manera de baixar-hi o sortir-ne amb cadira de rodes o amb ascensor.
Barça
A les 22.00 hores de la nit entràvem per l'accés número 7 del Camp Nou. Barça TV ens havia convidat per realitzar-nos una entrevista al programa La nit del lloro. Abans de tot això, la Mercè, productora del programa, ens va deixar baixar a la gespa de l'estadi. Pell de gallina. La foto que acompanya aquest escrit és d'aquell moment. I aquí en podeu veure una altra. Ovnis al Camp Nou? :)
15 anys sense l'Ovidi
Passa el temps i seguim recordant-te, Ovidi. Cantem les teves cançons i intentem dignificar el teu llegat. 15 anys són molts, masses, reivindicant-te com el que eres, un autèntic treballador de la cultura, un obrer de la paraula i de la cançó. Passaran els anys i seguirem aquí, fidels a la teva essència, hereus de la teva filosofia. Et recordem. Et respectem.
Avui hem quedat amb una de les veus femenines en català amb un present més que sòlid i una trajectòria que s'entreveu esperançadora, fructífera i llarga. Ens hem trobat amb l'Anna Roig, i ho hem fet a l'estudi d'en Magí Batalla, a Sant Sadurní d'Anoia, que és el responsable de la producció musical del seu i el meu últim disc.
Hem quedat per començar a preparar una cosa que encara no us podem explicar. Això sí, un bon títol per aquest gran enigma podria ser Anna Roig i l'ombre de ton Cesk :) Hem parlat de molts temes, sempre amb l'alegria i l'optimisme que la caracteritzen. Així, hem arribat a la conclusió que els dos traurem videoclip d'aquí a ben pocs dies.
Si voleu conèixer més coses de l'Anna Roig, podeu visitar i escoltar el seu Myspace!
Divendres. Oferta especial. Un pollastre a l'ast amb croquetes de regal.
Divendres. Hem traspassat la barrera de les 250.000 visites en aquest blog. Gràcies per seguir-nos; ens alegra la vostra fidelitat!
Divendres. Torna a haver-hi assaig. Aquest cop canviem de dia i ens n'anem un més cap enllà. La cosa és que normalment quedem els dijous. Preparar cançons noves amb en Víctor Nin, per tenir el concert de Reus, aquest diumenge i amb el duet, ben a mà i afinat.
Divendres. Avui comencem a assajar el videoclip, en un piset molt atractiu del Passeig de Sant Joan. Demà dissabte en gravarem una part. I diumenge, la resta. Esperem poder-vos-el ensenyar ben aviat!
Divendres. Fa mesos que no vaig al teatre. Avui trencarem aquesta mala rutina, i ens treurem el tel dels ulls per veure Alícia ja no viu aquí. Durant tot el mes de febrer estaran actuant al Teatre Tantarantana. Ja us en faré cinc cèntims, algun dia d'aquests!
Divendres. I demà dissabte. I l'altre, diumenge :)
