|
més que mil paraules
Junts, així, tot i sempre fa olor de net. Ahir, en una d'aquelles nits d'insomni, la calor no deixava tancar cap ull. A vegades, aquestes nits, són les que t'ensenyen més coses. I ahir vaig decidir mirar un documental que havia trobat, sense saber com, a la xarxa.
Alerta Torà és un reportatge que explica el colpidor cas repressiu que van patir tres persones de Torà, a la comarca de la Segarra. L'1 d'abril del 2003 en Jordi, un jove compromès amb els moviments socials del poble, no va tornar a casa. Començava, aquell vespre, la primera operació antiterrorista dels Mossos d'Esquadra. Una operació que acabaria, després de quatre dies d'aïllament i tortures, amb en Jordi a l'UCI, amb atacs d'ansietat i taquicàrdies. El cas va mobilitzar tot el poble de Torà i les comarques veïnes, que reclamaven la llibertat d'en Jordi i els altres dos companys detinguts. Però, després de set anys dels fets, la querella per tortures continua arxivada i la justícia espanyola no té cap mena d'interès en investigar què va succeïr dins la comissaria. Aquí us en deixo la primera part. N'hi ha quatre, en total. Mireu-lo sencer, perquè val molt la pena. Això està passant al segle XXI, a l'Estat espanyol i a l'Europa de la UE.
 No sé si recordareu que hi ha 10 persones
del Penedès que, el proper dia 1 de juny, tenim judici a l'Audiència
Provincial de Barcelona per un, segons la Guardia Civil i la justícia espanyola, delicte electoral comès en la jornada de
reflexió prèvia al referèndum de la Constitució Europea de l'any 2005. Bé, el
cas és que jo sóc una d'aquestes 10 persones, i busquem el suport de
persones compromeses, com tu.
SEGUIM DIENT NO A L’EUROPA DEL
CAPITAL I DE LA GUERRALa manifestació serà avui, a les 19.00 hores, a la Plaça de l'Ajuntament de Vilafranca del Penedès. L'1 de juny, dia del judici, realitzarem una concentració davant de la mateixa Audiència Provincial. Per capgirar el que ens envolta, cal treballar. I treballar és aportar el nostre granet de sorra per canviar l'ordre del poder. Perquè així no podem viure. I perquè l'horitzó és la llibertat complerta, aquella que dugui als pobles i a les persones cap a la seva independència. Solidaris, solidàries, us hi esperem. El 19 de febrer de 2005 un grup de persones del Penedès vam manifestar-nos pel NO a la Constitució Europea, davant la discriminació que estàvem patint les persones i els col·lectius contraris al Tractat Europeu per l'adjudicació desigual d'espais electorals oficials on només es difonia el vot afirmatiu davant les altres opcions. Cinc anys més tard, el proper 1 de juny, jutjaran a l’audiència provincial a 10 penedesenques demanant 990 dies de presó i 18.000€ de multa. En aquella campanya pel referèndum de la Constitució Europea, van tenir lloc multitud d’irregularitats comeses des dels poders de l’Estat, utilitzant tota la maquinària propagandística demanant obertament el vot pel sí. Fins i tot la Junta Electoral va recriminar i desautoritzar al Govern de l’Estat per haver iniciat una campanya, emprant diners públics, pressionant a la ciutadania a votar el sí. Aquesta situació va motivar que els periodistes de TV3 realitzessin una protesta que consistí en no signar cap de les informacions relacionades amb la campanya. El mateix dia 19 de febrer de 2005, dia considerat de reflexió, i també el mateix dia del referèndum, mitjans de comunicació van fer campanya obertament a favor del vot afirmatiu al Tractat europeu. La farsa de la democràcia europea arriba fins a tal punt que a l’Estat francès, a Holanda i a Irlanda va guanyar el NO i es van acabar els referèndums d’un dia per l’altre. Finalment, la constitució europea va ser imposada pel consell de ministres d’Europa amb el nom de Tractat de Lisboa, posant en evidència una UE antidemocràtica que necessita una classe treballadora fragmentada, desmobilitzada, submisa, acrítica, poc formada i precaritzada. Una de les estafes més grans mai vistes als pobles i a la ciutadania europea. Teníem motius de sobres aquell 19 de febrer. Ens vam rebel·lar davant les injustícies i vam sortir al carrer per cridar que estàvem en contra d’una Unió Europea que ens nega el dret a l’autodeterminació, que no reconeix el català com a llengua oficial, que manté un model de creixement insostenible ecològicament i consolida un sinistre individualisme liberal salvatge, sense garantir l’accés universal als drets econòmics, socials i culturals més bàsics. Creiem que no vam cometre un delicte, van ser crítiques lliures i insubmisses al sistema, exercint el nostre dret a la desobediència des de la democràcia directa. Però l’Estat espanyol, recorrent novament a la més superba de les arbitrarietats, amb la pretensió d’eradicar la força dels moviments socials que el qüestionen, torna a ser desigual en el tracte de situacions idèntiques. Qualsevol pretext polític és idoni per reprimir-nos, en aquest cas a través de les penes multa. Aquesta condemna, a l’estar emmarcada en una via penal i no administrativa, en el cas del seu impagament és transformable per dies de presó. Cada dos dies de multa impagada equival a un dia de presó. La multa és una de les tantes eines que utilitza l’Estat per reprimir políticament. Ho intenta aconseguir amb la pressió policial-judicial (repercussions penals, socials, familiars, professionals, etc.) a la vegada que pretén absorbir diners per mantenir la seva maquinària repressiva en augment i minvar de recursos als moviments socials. Les penes multa, a més de ser correctors polítics, són marcadament classistes. Òbviament, qui té capacitat econòmica, menys veu afectada la seva llibertat, de manera que es dóna la “paradoxa” segons la qual compleix menys pena no qui menys delinqueix sinó qui més paga. Una criminalització de la pobresa en tota regla. Però la contundència de la repressió estatal és el símptoma de la seva pròpia feblesa. Ens persegueixen perquè temen la capacitat de les nostres idees i la viabilitat dels nostres projectes. L’Europa de les multinacionals i els banquers, no és la nostra. NO ENS FARAN CREURE! ABSOLUCIÓ ENCAUSADES PER DELICTE ELECTORAL! Coordinadora Antirepressiva Penedès  Més enllà del mur. Cançons contra l'apertheid. Un documental sobre la primera Brigada de Músics Catalans a Palestina. 19.00 h. Presentació oficial del documental i de la revista Enderrock del mes de maig. Gratuït. 19.45 h. Passi del documental. Gratuït. 21.30 h. Concert de PAU ALABAJOS, CESK FREIXAS, NABIL i OBRINT PAS en acústic. 3 euros. Avui, a l'auditori de l'Espai Jove La Fontana de Gràcia.  No m'hi entra al cap tot el que vaig veure ahir. No em crec que els Mossos d'Esquadra no vagin drogats mentre apallissen als manifestants. No em crec que aquesta gentussa hagi de protegir-nos. Protegir-nos de què? Llibres contra porres. Aquesta és la democràcia que es tasta a l'Estat espanyol. Que ho vegi tot el món i que es tornin a justificar. Això és d'escàndol, i encara hi haurà qui dirà que els estudiants s'ho han buscat. Au, vinga. Que no ens mamem el dit. Parlàvem de diàleg; diàleg amb qui? Amb les porres de la policia autonòmica, que sí, torturen i assassinen? No al Pla Bolonya. Dimissió dels responsables de tot aquest espectacle esperpèntic. Absolució per totes i tots els detinguts.
Sortim al carrer; poder popular. Manuel Delgado, catedràtic d'Antropologia de la Universitat de Barcelona: "Ens ha recordat el franquisme" Si voleu veure el nivell intel·lectual dels Mossos d'Esquadra, visiteu el seu fòrum. És realment per llogar-hi cadires. Una de les frases cèlebres: Jo personalment, cobrar més de 2000 euros al mes i a més donar-te pals, jajajaajjaa. Que maca és la meva feina.  En Tomàs, estudiant de la Universitat Autònoma de Barcelona i militant del Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans, avui fa cinc dies que està en vaga de fam. Una vaga de fam motivada per la nul·la predisposició que estan mostrant les institucions universitàries per tractar temes cabdals i d'interès transcendent pels mateixos estudiants, com el nou Espai Europeu d'Ensenyament Superior. Un acte reivindicatiu i de protesta, simbòlic però imprescindible, que exigeix la realització d’un referèndum vinculant i la paralització del
Procés de Bolonya. Igualment, s'exigeix la retirada dels 28 expedients i la
readmissió dels 6 estudiants de la UAB per lluitar per una universitat
pública i democràtica. Tota la solidaritat per a en Tomàs, i el suport cap a totes aquelles persones que, en els darrers mesos i en l'actualitat, s'han manifestat i segueixen manifestant-se per construir l’educació pública, popular, catalana, antipatriarcal i de qualitat. Endavant! Més informació: http://vagadefamperlauniversitatpublica.wordpress.com http://www.sepc.cat/aturembolonya Per entendre la repressió que patim les diverses esquerres independentistes i anticapitalistes d'arreu de l'Estat espanyol, cal entendre també el paper que hi juguen els mitjans de comunicació. Televisions, diaris i ràdios utilitzen diverses tècniques per tal de tergiversar la nostra feina. Aconseguir informació de manera il·legal, l'intrusisme secret (que sovint desconeixem i no ens imaginem) i els subrepticis, les maniobres amb accions fraudulentes, són algunes d'aquestes tècniques. I, a vegades, no els hi surt del tot bé. Això és el que podreu trobar en aquest vídeo. Per llogar-hi cadires.
 Aquest cop ens ha tocat de prop. En David és l'amic, el company de l'Associació Cultural La Fornal, de la Vilafranca de sempre. Ahir, a la matinada, se'l volien endur cap a la presó Model de Barcelona, acusant-lo d'un delicte en relació a un 12 d'octubre de fa més de 10 anys, i una pena per insubmís, que fa més de dos anys que es va eliminar del codi penal espanyol. Hi ha moltes coses que no entenem. Però la llògica d'aquesta democràcia és no entendre gaires coses. Suposo. La impotència, sentida de tan a prop, té la cara fosca, i un gust amarg. La persecució política segueix. I sí, podeu estar-ne segurs; l'Estat espanyol vol esborrar-nos, esborrant l'independentisme combatiu. Com també ho volen fer els senyors del tripartit. Quina gran pena, tot aquest circ de titelles buròcrates. Convocatòries: Dimecres 7 de gener, 7 del vespre Roda de premsa i difusió del cas a Vilafranca del Penedès (A.C. La Fornal) Dimecres 7 de gener, 8 del vespre Assemblea del grup de suport a Barcelona (CSO Can Vies de Sants) Divendres 9 de gener, 8 del vespre Manifestació a Vilafranca del Penedès (Davant de l'Ajuntament) Dimarts 13 de gener, 8 del vespre Acte informatiu a Vilafranca del Penedès (Lloc per confirmar) Manifest de suport al David de Vilafranca: aquí Enviar adhesions a: suportdavid@gmail.com Blog de difusió: http://davidvilafranca.blogspot.com En motiu de tots aquests esdeveniments, l'actuació que havia de fer avui al Bar El Cercle de Girona quedarà suspesa fins dimecres que ve. Gràcies!  Des que l'any 2005, Sharon ordenés l'evacuació dels colons
israelians de la franja de Gaza, aquest territori costaner de 40 km de
llargada per 10 d'amplada va quedar segellat, aïllat del món, convertit
en el camp de concentració més gran de la història de la humanitat. Un
camp de concentració amb periodistes i càmeres, un camp que tothom pot
veure i que, malgrat això, segueix existint.
La treva entre les milícies de Hamas i l'exèrcit israelià mai va ser realment efectiva. Centenars de palestins varen morir per les bales de l'exèrcit mentre els mitjans de comunicació i els governs miraven cap a una altra banda. El càstig col·lectiu que Israel ha implementat contra la població de Gaza és un crim de guerra, un crim contra la humanitat. Aquest dissabte -27 de desembre- hi va haver una altra volta en la pressió contra la població de Gaza. Bombarders de l'aviació israeliana varen llençar centenars de tones de bombes sobre les superpoblades ciutats de Gaza i Rafah. L'exèrcit diu que va disparar contra les posicions de la policia de Hamas. Quan escric aquests ratlles es parla ja de 300 morts i gairebé un miler de ferits, molts d'ells no combatents. Els representants d'Israel sortien a la televisió. Livni, Olmert i
Barak -els botxins- justificaven l'atac i demanaven comprensió i
recolzament internacional per als seus crims. Altre cop ens toca sortir al carrer per expressar la nostra
indignació pel genocidi contra els palestins. El nostre suport a un
poble que ha sofert i sofreix violència brutal i diària des de fa més
de seixanta anys. Altre cop la bona gent de tot el món s'indigna en veure les
atrocitats que, els que un dia varen ser víctimes, ocasionen al poble
de Palestina.  Ahir vam presenciar un dels actes més emocionants d'aquest final d'any. El Teatre Tívoli de Burjassot es va omplir de gom a gom per commemorar el quinzè aniversari de la mort de Guillem Agulló, independentista assassinat per l'ultra dreta feixista espanyola. Més de 600 persones ocupaven totes les localitats del teatre, participant d'un homenatge que, de ben segur, no va deixar indiferent a cap dels assistents. Mesclant parlaments, vídeos i actuacions musicals, vaig compartir escenari amb molts d'aquests grups i cantautors que sovint coincidim arreu del país. Així, Obrint Pas, Pep Gimeno El Botifarra", Feliu Ventura, La Gossa Sorda, Pau Alabajos i Feliu Ventura van voler sumar-se en aquesta demostració de força i solidaritat, acompanyant amb la música tot un moviment antifeixista del qual també en formem part. Veure tanta gent per una mateixa causa esborrona. I veure que som una sola veu reconforta. Ara més que mai; no passaran! Crònica a Llibertat.cat: aquí Crònica a Vilaweb: aquí
 L'altre dia vaig anar a veure una de les pel·lícules del moment; Che, el argentino. Més enllà del culte al qual se sotmet la figura d'en Che, que des de fa dècades és objecte d'idolatracions, i aquest film, en la seva totalitat, fa una aportació excessiva en aquest tema, la pel·lícula és interessant, no només a nivell històric, sinó també polític, doncs crec que es manté fidel als posicionaments i als pilars ideològics de la Revolució Cubana, punta de llança de la lluita contra l'hegemonia imperialista dels Estats Units. Malgrat tot, tal i com es remarca al blog Ribes del Penedès (també a Vilaweb), es pot llegir l'obra d'Steven Soderbergh des d'una perspectiva de videojoc; s'interpreta, en alguns moments, que els protagonistes únicament s'esmercen per anar passant pantalles. Una curiosa lectura, no trobeu? :) També m'agradaria compartir amb vosaltres una lamentable sinopsis. Es tracta del resum escarit que en fa el Servicaixa, des del lloc web per vendre entrades de cinema. El podeu veure aquí, a través d'aquest enllaç. I dic lamentable perquè, a part de curt, sembla que els hi faci por, o vergonya, desenvolupar una miqueta més la història, que ens aniria bé ni que fos per posar-nos en antecedents. Diu així: Als anys 50, el General Batista implanta la dictadura a Cuba, després de donar un cop d'estat. Pel camí, deixa a molts revolucionaris que es veuen obligats a exiliar-se a Mèxic, entre ells el jove Fidel Castro. I ja està. Doncs molt bé, a veure com va la pel·lícula. I alguna cosa en comú deuen tenir el Servicaixa de La Caixa i la justícia espanyola. Que els dolents sempre acaben abraçant-se. I les bacanals no només són coses de romans. Ara resulta que onze persones a qui el ministeri públic acusa d’haver participat en uns incidents amb la policia local de Sabadell la matinada del 27 de setembre del 2003, en el conegut com a cas Bemba, seran condemnades a dos anys de presó cadascuna. Entre aquestes persones hi ha l'ex-futbolista del Futbol Club Barcelona, Oleguer Presas. Sabeu què us dic? Que, canviant de context, però tal i com diu el company i amic Pau Alabajos, Espanya és un país de lladres, putes i capellans. I, per acabar-ho d'adobar, proposo que la nova bandera, a partir d'ara, sigui aquesta. I bon vent, que és setembre i vol ploure. |
     
 ·  ·  ·  ·  ·  ·  Visites al blocVisites a la portada
Visites a les entrades
Els meus enllaçosAPRENC DE TOTS ELLS
COMUNICACIó
Últims 40 canvis
Notícies VilaWeb
CategoriesAccés de l'autor |
MÉSVilaWeb és una producció de Partal, Maresma & Associats
|
