Penjo un vídeo d'una matança del porc al Lluçanès. Que ningú hi cerqui les fotos "gore" que no hi són, tot i que en tinc de molt guapes, una matança és molt plàstica i colorida, no crec convenient penjar-les. Una matança del porc en un mas o masia, amb la família, els veïns i els amics conserva una força que m'atreviria a qualificar de tel·lúrica.
L'acompanyo d'un interessant cançó d'absoltes versionada per Mesclat sobre una lletra popular:
Els Funerals del Porc (popular)
Celebrem els funerals, amb diner i candela, de la mort del nostre porc, que és gran meravella, entre amics i parents que se'l troben entre dents sens tenir-ne pensaments si és mascle o femella
Ha fet un testament clos, sense cap notari: "si a la taula hi queda res, fiqueu-ho a l'armari que no fos el cas bordell que vingués el gat burell que es menges fins a la pell, si podia entrar-hi"
"De vianda en queda prou per les carnestoltes les deixo tot el meu cos botifarres moltes; també us deixo lo poltruc, mengeu's-el que jo no puc procureu viure amb salut, després fer-me absoltes".
El porc ha estat ben gras ben gruixut ben rellarg
Un "passa-requies" cantem, són per los enterros sabem cert que el porc difunt ha mort amb dos ferros, el ganxo i el ganivet. Això si que és dit pel cert, i penso quedar-ne net dintre de dos mesos.
Pels que hi cerqueu tres peus al gat la matança va ser feta amb control veterinari i adequada a la llei 22/2003, que això sí, les coses, si es poden, cal fer-les ben fetes.
Sempre he estat un entusiasta de les sopes Campbell's. Com és ben conegut són unes sopes que no es mengen, sinó que es miren; les de l'Andy Warhol.
M'agraden tan que me'n vaig (auto)encarregar unes per reis, els únics que reconec coma propis; i ara ja són a casa. Aquí en teniu la sopa, la foto volia dir.
Són en una edició d'una editorial d'art americana. A casa em diuen si realment era necessari que fossin tan grans. I jo contesto que penso que sí, que això del tamany sí que importa, com a mínim en això dels quadres; i és que aquest, més ara que l'hi he trobat un suport adequat, el trobo brutal.
Hem vaig passejant per les parets de casa ha veure si l'hi trobem la ubicació i finalment penso que anirà a parar allí on sempre me les vaig imaginar.
M'agradaria entrar una mica en això de les sopes Campbell's:
Penso que des de que l'Andy Warhol va fer les seves famoses sopes, l'art ja no pot ser el mateix. És la relació de l'art amb la realitat en estat pur. Res no pot expressar amb tanta contundència la realitat com aquest pot de sopes, i la seva col·lecció que en deriva.
Sempre m'ha agradat l'art com a filosofia: "això no és una pipa" és una representació d'una pipa. Diu Lacan que la realitat és tridíaca: existeix el real simbòlic, el real imaginari i el real real, i aquest darrera és inabastable, és com el desert de lo real de Màtrix. Però podem apropar-nos-hi; alguns autors era l'abstracció, altres la distorsió o el cubisme que provoca quan t'apropes massa a l'objecte que mires, o potser l'hiperrealisme o la línia clara del còmic: de totes les solucions les sopes Campbell's són la millor o les que van marcar un abans i un després.
Mai s'han dit tantes coses en una llauna de sopa de tomàquet concentrat!!
Un petit homenatge, amb un video que fa venir salivera, al Dinar de Nadal.
Àpat de tots els àpats, on d'una gran cuina casolana n'ha sortit excelència gastronòmica. Homenatge i reverències a l'escudella per sobre de tot i a les cassoles de les àvies. Quanta, quanta saviesa. El menú va ser:
Primer. Escudella amb galets farcits de pilota de pinyons, bolets i tòfona
Segon. Ànec farcit amb paté de foie acompanyat amb poma i una salsa de bolets i mirtils i d'una altra d'agredolça.
Els mirtils l'hi donen un extarordinari color lilós.
Postres: pinya, dos tipus de palosantos, pintxos de formatge amb codonyat torrons, i rosques de la Maria
Vins i caves del Penedès, orujo de casa i grappa.
El video de caràcter eminentment gastronòmic, plats vius plens de colors i cel·lebració:
La cuinera, extraordinària, és la meva mare, la Cèlia Ros, que a més de mestre dels fogons, és regidora d'Esquerra Republicana a l'Ajuntament de Terrassa.
Bon Nadal, i bon matí de Sant Esteve, avui que els galls ja no cantaran!
Penjo un vídeo d'una matança del porc al Lluçanès. Que ningú hi cerqui les fotos "gore" que no hi són, tot i que en tinc de molt guapes, una matança és molt plàstica i colorida, no crec convenient penjar-les. Una matança del porc en un mas o masia, amb la família, els veïns i els amics conserva una força que m'atreviria a qualificar de tel·lúrica.
Sempre he estat un entusiasta de les sopes Campbell's. Com és ben conegut són unes sopes que no es mengen, sinó que es miren; les de l'Andy Warhol.
Un petit homenatge, amb un video que fa venir salivera, al Dinar de Nadal. 
