Sor Cop Sec

Cesc Poch Ros

10 de març de 2015
0 comentaris

Aquella telefonada (en el 20è aniversari de la mort de l’Ovidi Montllor)

De jove vaig tenir un estrany privilegi: l’Ovidi Montllor em va explicar personalment per telèfon que tenia un tumor a la gola, un parell o 3 anys abans de la seva mort, avui fa 20 anys.
Quan fèiem 1er o 2on de carrera a la Facultat de Lletres de la UAB, corria l’any 1989 o 90, amb en Xavi Pastó i en Jordi Rovira, vam anar a fer una entrevista a l’Ovidi, a casa seva. Si no ho recordo malament en una casa d’un carrer del Guinardó de Barcelona que feia pujada. Ens hi vam passar un parell d’hores. L’entrevista diria que no la vam publicar, i de segur que en Jordi n’ha de tenir la gravació i en Xavi les fotos.
Poc després, tots 3, en Jordi, en Xavi i servidor el vam anar a veure en un concert, d’aquells que marquen una vida, asseguraria que al Teatre Regina de Gràcia i el vam anar a saludar al “camarino”. Jo ja l’havia vist alguns anys abans, en un concert, em fa l’efecte que era un Sant Jordi dels anys 86 o 87, davant la Sagrada Família, amb la Maria del Mar Bonet i en Lluís Llach.
A començament dels 90, no recordo massa l’any, des del Bloc d’Estudiants Independentistes, organització del que servidor era membre de l’Executiva Nacional, vam organitzar un Homenatge a Joan Fuster a diverses universitats, a les Illes, a l’UAB i al Paranimf de l’UB. L’Ovidi ens havia de cantar als 3 actes. Poc abans dels concerts, no massa, 3 setmanes, quan ja teníem els cartells fets, un dia vaig rebre una telefonada a casa, ens havíem passat els telèfons suposo, era l’Ovidi Montllor que ens deia que per aquella malaltia no podria fer els concerts i em va demanar que de moment no n’expliqués el motiu.
Ja veieu, quin estrany privilegi…


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.