Aquest proper divendres fem l’acte d’inici decampanya d’unes eleccions especials, adjectiu recurrent que afegint el qualificatiu d’importants, ja tenim els tòpics de cada vegada. Per què són especials? Perquè una bona companya, una persona que estima la vila Ripoll i comarca, encapçala la llista per la circumscripció de Girona, la Teresa Jordà. Per què són importants? Perquè són les primeres eleccions on Esquerra Republicana encara amb la nova direcció, sota la presidència de l’Oriol Junqueras; i també amb una coalició amb tres potes (especialment Reagrupament) que alguns havien estat companys nostres.
Bé, per aquest motius i molts d’altres... com per exemple, aconseguir una diputada clarament independentista al Congreso per Girona, o barrar que el PP n’obtingui un; us convido a l’acte a la sala Marià Font, al soterrani de la Lira de Ripoll a les 8 del vespre. Parlaran l’Ignasi Planas, la Teresa Jordà i l’Oriol Junqueras.
Algú m’ha comentat que continuo amb un ritme baix de blocades. Doncs sí! Estic en procés d’anar posant ordre, més, a la vida, condició indispensable per poder escriure amb l'assiduïtat necessària. Segur que ho faré. De moment, les tres entrades més llegides, per ordre, d'aquest mes d’octubre. Escrits de fa molt de temps... i curiós l'interès per la lectura de la divisió territorial francesa.
Avui el diari El PuntAvui em publica aquest article d'opinió:
He escoltat en molts moments, per part de polítics de “primera línia” (de foc?),una coartada perfecta per evitar un pronunciament favorable sobre una qüestió concreta, és habitual sentir expressions com “...aquest posicionament, aquest objectiu, al no aconseguir-se, generaria frustració al poble de Catalunya”.Insisteixo, ho he escoltat moltes vegades i de boca de tots els colors de l’arc de Sant Martí polític. D’uns més que d’altres, també és veritat!. Expressions que van precedides d’un, per exemple, “jo penso que això pot arribar ser bo, però com que no sabem segur si ens ho donaran, o si hoaconseguirem, no podem ni plantejar-ho, perquè sinó generem frustració a l’immadur (això ho dic jo), poble de Catalunya...”. Em permeto fer-hi alguna reflexió. ////seguiu////
El dia 10 de setembre amb el President d’Esquerra, en Joan Puigcercós, vam fer una sessió de treball, balanç i reflexió amb una part del sector turístic de Camprodon i la mateixa vall. Com a amfitrions, els grups municipals d'ERC de Camprodon (Batchelli, Roca, Collboni) i Vilallonga de Ter (Puy). Reflexions amb l’associació de Botiguers, amb hotelers, empreses de serveis... que fan arribar a la conclusió, que després, o mentrestant, la inversió pública a la Vall de Núria, que segurament ha estat cabdal i necessària, ara la implicació turística pública toca a l’altra vall. Què faria la Vall, però també bona part del Ripollès, sense el motor de Vallter2000?. Fa temps, anys, que la direcció i propietat d’aquesta estació hivernal, mostren, expliquen i sobretot divulguen les dificultats de seguir endavant amb la seva activitat. Alerta! Perquè l’impacte seria brutal, no em preocupa només els llocs de treball directes, sinó sobretot l’economia induïda i diversificada que suposa per la Vall de Camprodon, i per tot el curs de la vall del Ter. Hi hem d’estar amatents, i sortir sobretot de cert endormiscament d’èpoques en què tot els vents bufaven a favor...
Han estat, per primera vegada, unes vacances d’un mes seguit. Ha estat un plaer, estar de forma no intermitent amb els meus dos fills, en Miró i l’Elna, així com amb l’Helena, malgrat que ella no ha pogut gaudir d’aquest mes sencer. A més, ha estat la primera vegada que fèiem vacances junts tots quatre, amb un petit viatget. Moltes coses fetes, moltes vivències, de les quals vull compartir una part d’elles. Les que m’han suscitat l’estada d’una setmana a París, la capital francesa. No havia estat mai a París, de fet, no havia visitat París, però estar-hi de forma llampec, i al seu aeroport internacional, tres vegades. ////seguiu////
Aquestes han estat les tres entrades més llegides aquest mes de juliol al bloc. El nombre de visites ha estat realment espectacular, suposo que pel post sobre la meva renúncia a seguir a la Secretaria d’Organització d’Esquerra. Malgrat això, l’anotació que ha tingut més entrades ha estat una sobre la convocatòria de Viure al poble, que el Departament de Governació ha fet públic que tira endavant la tercera convocatòria. Aquest post és de l’abril de 2009.Curiós és també, que la tercera anotació més llegida, hagi estat una del desembre del 2009, d’un tema molt tècnic, la transposició de la directiva Bolkestein als governs locals.
Aquests dies hem realitzat les trobades prèvies al Congrés Nacional d’Esquerra, el 26, a través de la Vicesecretaria general de coordinació interna i acció electoral. Han estat sessions divulgatives del congrés, que serveixen per recordar dates, mètode i objectius; però també hi ha hagut un apart de sessió participativa precongressual, amb quadres territorials i militància, a criteri de cada òrgan territorial. Jo personalment, he assistit a Badalona pel Barcelonès Nord; a Solsona, pel Solsonès; a Balaguer, per la Noguera i Pla d’Urgell; a Vic, per Osona; a Tàrrega per l’Urgell i Segarra; a Salt, per les comarques de Girona; i Lleida, pel Segrià i Garrigues...////seguiu////
El 7 de novembre de 2009 era triat pel Consell Nacional, reunit a Perpinyà, nou Secretari d’Organització d’Esquerra. Al cap d’uns dies escrivia això, un bon resum de com havia anat el procés, i sobretot de la responsabilitat que suposava acceptar el compromís. És curios, llegir al cap de 19 mesos coses com les que deia en aquell moment “(…) De fet, m’he compromès amb el president i secretari general del partit per un període d’un any, després d’aquest temps valorarem la possibilitat d’allargar el compromís, o no; que per aclarir-ho aquí, no és remunerat econòmicament. El compromís fa una mica de vertígen, pel fet d’ocupar la secretaria d’organització, que per si sola té una important càrrega, i amb una alta dosi de musculatura pel partit, no és una secretaria qualsevol. Formar part de l’executiva nacional del partit, de l’històric partit d’ERC em fa sentir orgullós, honorat i amb una alta responsabilitat. Per tant, abans d’acceptar la proposta ho he mesurat amb el poc temps que he tingut, i m’hagués agradat comentar-ho amb algú més, però no ha estat possible. (…)” ////seguiu////
Aquestes són les entrades més llegides aquest mes de juny del bloc. Curiós el nombre de lectures que ha tingut el post sobre el centre Francesc Macià de Les Borges Blanques, més de 1100. Suposo que per la inauguració d'aquest passat 14 d’abril del centre i les cerques per internet que això va provocar. Per tant, les tres entrades més llegides han estat:
El passat dimarts, a Badalona, vam començar l’experiència del debat precongressual d’Esquerra. En el reglament que va aprovar el Consell Nacional del partit aquest 18 de juny, es va acabar validant una idea que quanva sorgir de la ma d’en Quim Puig, la vam veure com una oportunitat per fer una cosa diferent a altres ocasions. Una visió encara més participativa i transparent, qualitats que en els moments que estem, a la nostra militància podria anar molt bé.
Aquest dissabte vaig assistir en representació de la direcció nacional, i com a Secretari d’organització d’Esquerra Republicana deCatalunya, a la presa de possessió de l’alcalde de Manlleu, que en principi,ostentarà la presidència durant aquest mandat municipal. Per raons evidents, des del 1995 havia només assistit a la de Sant Joan de les Abadesses.A més, va ser un plaer ser a la “capital del Ter”, ja que amb l’alcalde Pere Prat, que ho és des del 2003, m’hi uneix amistat i sobretot respecte ireconeixement a una manera de fer. Manera de fer paradigmàtica de molts dels valors que en els electes locals del meu partit, però també del país, voldria. En Pere Prat és una persona de llarga trajectòria municipal, ha estat governant com a tinent d’alcalde, ha estat regidor a l’oposició i amb aquest, en seran tres els mandats com a alcalde. A més, el 1999 quan jo vaig esdevenir alcalde de Sant Joan, va ser una persona important i necessària pel grup, alhora d’estructurar l’inici del mandat i marcar una part del objectius, que com a grup municipal ens posaríem, sobretot pel que respecte a la desordenada àrea econòmica o interna de l’ajuntament. ////seguiu////
D’entrada felicito a totes les persones guanyadoresde les eleccions municipals del passat diumenge 22 de maig, i que tindran elrepte de gestionar, administrar, i liderar els 19 ajuntaments del Ripollès enuns moments que, com a mínim, són singulars i complicats. Si es fa unageneralització dels resultats electorals a la comarca, és també just felicitara la federació de CiU pels bons resultats que ha tingut, i que li comportaran poder governar el Consell Comarcal. A més, una altra dada a tenir en compte ipositivar-la és la participació. Sobrepassar arreu més del 63% és una bona dada per anar engruixudint la democràcia i la participació en la “cosa pública”.////seguiu////
Aquest dimecres a les 18 hores es durà a terme la presentació de llibre “Les dones d’Esquerra. 1939-1979” al Casal de Cultura de Ribes de Freser, al Carrer Eres, 6 amb la presència de l’autora Elena Masó i amb la presentació de la candidata a l’alcaldia per Esquerra a Ribes, la Maria Perramon, aixícom les altres candidates d’Esquerra al Ripollès, la Rosa Busquets de Setcases; la Carme Freixa de Vallfogona de Ripollès; la Teresa Jordà de Ripoll;Helga Pujol de Campdevànol i la mateixa Maria Perramon de Ribes de Freser.
El llibre recull les memòries,testimonis i vivències de militants i simpatitzants d'Esquerra durant l'èpocade l'exili, la dictadura franquista, la clandestinitat i la represa democràtica. És una dura constatació de la repressió generalitzada que varen patir tant les dones que havien exercit el poder polític durant l'etapa republicana, com també i especialment les seves famílies.////seguiu////
Tal com vaig escriure l’any passat, mentre tingui bloc obert, abans de cada Madrid-Barça, amb una espècie “in memoriam”, sempre penjaré aquesta fotografia del meu sogre amb la bufanda blanca, jo amb la groga, explicant coses amb en Miró al Bernabeu, en aquell famós partit del 2009. És la forma de poder recordar la modèstia i perserverança de l’equip, i l’emoció d’aquell moment. A sota hi ha la crònica d'aquell dia. ////seguiu////
Aquests han estat els tres escrits més llegits, per ordre, durant el mes de març. Curiosa barreja, un de recent i dos altres post de fa algun any, o sigui hemeroteca. Des de fa temps, que les entrades del programa viure al poble tenen moltes lectures, suposo que de caraa a recollir informació per properes convocatòries, no ho sé…
Quanta sapiença, amb tant poques paraules. Homenatge a totes aqueslles persones del segle passat "que no sabien de lletra" però que tenien més lletra que ningú.
Avui el diari El PuntAvui em publica 
