Ahir es va signar un acord entre els
governs català i andorrà i uns quants municipis de les comarques
pirinenques mitjançant el qual els canals de Televisió de Catalunya
es podran veure a Andorra i els de la televisió andorrana a aquells
municipis pirinencs.
El diari Avui m'ha publicat la següent carta sobre les protestes dels
empresaris de les sales de cinema davant la obligació de doblar les
pel·lícules al català.
El títol de l’escrit està fet amb tota la intenció el món. I veureu perquè. Parlo de l’idioma castellà, que molts anomenen espanyol, i de les diferents varietats, que per alguns és una curiositat i per altres és un problema.
L’Avui, a la seva edició del dia de Sant Joan, publica un reportatge sobre la utilització del català a l’àmbit judicial. No hi ha avenços en aquest camp malgrat el pas del temps i es destaca que hi ha una part dels funcionaris que creuen que fer els tràmits enc atalà és un entrebanc. No només en l’àmbit judicial passa això, jo tinc una experiència amb notaris i gestors que no és un cas aïllat (sé de gent que li ha passat el mateix).
M’ha sobtat la notícia. Els governs
de Catalunya, les Illes, País Valencià, Euskadi i Galícia han
donat un premi a Microsoft perquè, segons diuen, contribueix a que
difondre les altres llengües de l’estat espanyol i perquè ha fet
un esforç per incloure el català, el basc i el gallec als seus
programes informàtics. No sé si es tracta d’una broma però al
web de la Generalitat hi ha la notícia amb una foto de l’acte, o
sigui que deu ser veritat.
Una de les mostres que no som un país “normal” en temes lingüístics (en altres camps tampoc, però ara parlem d’aquest tema), és el fet que, quan truques a un organisme oficial et pregunten en quin idioma vols ser atès, de la mateixa manera que quan t’envien un document tens la possibilitat de demanar que sigui en català. Això sembla una cortesia i un respecte pels drets lingüístics de l’administrat però, en realitat no és així, simplement és la constatació que el teu idioma és “l’altre idioma” al qual tens dret a part de “l’idioma”, el de “tots”.
Aquesta és una sensació que tinc des de fa temps i que em confirma la
notícia que he llegit a Tribuna Catalana on s’explica que Lleida farà
una sèrie de conferències a Madrid per tal de promocionar-se.
Primer va ser Air Berlin, després ha estat Swiss Air, i torna a ser el
Parlament Europeu (que no és la primera vagada, recordem-ho). I
nosaltres seguim amb la mateixa cançoneta de queixa.
Aquesta frase li deia un castellanoparlant a un altre, aquest matí a l'empresa on treballo. Es referia a les declaracions fetes per un dirigent nacionalista català sobre les mancances que té el President de Catalunya a l'hora de parlar el nostre idioma. Aquests dos castellanoparlants que feien el comentari no acaben d'arribar a casa nostra, no us ho penseu, però un parla amb les mateixes mancances que el President, o pitjor encara, i l'altre no l'he sentit parlar mai malgrat que els conec des de fa setze anys. La frase "A sobre que fa l'esforç d'aprendre el català... !" pot semblar innocent, fins i tot pot semblar que tenen raó, però amaga tota una visió del problema del català a casa nostra i és una trampa.