La desgràcia ocorreguda la nit de la revetlla de Sant Joan a l'abaixador de Castelldefels ens hauria de fer reflexionar una mica. Aleshores t'adones que, a vegades, la sort és la millor aliada en alguns moments de la nostra vida.
Bloc personal i d'opinió.
|
|
General La desgràcia ocorreguda la nit de la revetlla de Sant Joan a l'abaixador de Castelldefels ens hauria de fer reflexionar una mica. Aleshores t'adones que, a vegades, la sort és la millor aliada en alguns moments de la nostra vida. Llegint l’escrit “Desafecció espanyola envers Catalunya. Detalls que expliquen moltes coses”
del Bloc d’en Carles Puigdemont, el qual recomano (tant aquest escrit
com tot el bloc en general) he anat a parar a la entrevista a
l’escriptor José Emilio Pacheco, apareguda a La Vanguardia, que ell
mateix cita. I és aquí on se m’han passat pel cap un seguit de
reflexions que tot seguit exposo. En un món globalitzat les tradicions s’internacionalitzen o es perden segons siguin rendibles econòmicament o no. Cal acceptar-ho com una dinàmica imparable o és possible capgirar-ho? En Valdano s'ha despenjat amb unes teories sobre el “mirar cap endins i el mirar cap enfora” que son dignes de figurar al llibre dels disbarats. Ara resulta que dir “visca Catalunya” és mirar cap endins, i no dir res és mirar cap enfora. Continuant amb el meu escrit "Souvenirs franquistes als vaixells de Grimaldi Lines", ahir, dia 26, vaig rebre la resposta al correu que els vaig enviar queixant-me de la venda de mocadors amb l’escut franquista al vaixell « CRuisse Barcelona », de la companyia Grimaldi Lines. Al correu que m’envien em diuen textualment que aquests mocadors ja no estan a la venda al vaixell. No és una exageració ni una afirmació d'un sindicalista exaltat, ni molt menys. És una constatació de la realitat que molts no volen veure agafant-se al sentit literal de les paraules, com pensant que si la llei no diu la paraula fatídica, aquesta amenaça no existeix. Amb
aquest títol, Matthew Tree publica un curt però interessant article a l’edició
del 13 de febrer de l’Avui (secció de Diàleg). Malgrat que el títol fa
referència a un correu distribuït per fomentar un boicot als productes catalans,
el que em sembla interessant és la reflexió que fa de la persona que avisa de
l’existència d’aquest boicot, una persona que no pren partit.
És el nou invent espanyol, basat en el vell eslògan “consumeixi productes espanyols” que es va posar de moda durant el franquisme. Però ara en versió democràtica se’n diu “consum patriòtic”. Només faig que llegir articles, cartes i notícies sobre els famosos dos “autobusos ateus” des que es va fer públic que circularien un parell de setmanes per Barcelona. Els que han pagat aquest “anunci”, o com li vulgueu dir, aconseguiran més propaganda per aquests articles que pels autobusos en sí. Últims 40 canvis
|
Accés de l'autor![]() Aquesta obra està subjecta a una Llicència de Creative Commons. --> --> ********* ******** --> ![]() CategoriesEls meus enllaçosBLOCS POLíTICS CIU
BLOCS SOBIRANISTES
LLENGUA CATALANA
ORGANITZACIONS CULTURALS
POLíTICA
PUBLICACIONS
Notícies VilaWeb
Notícies de CDC.
|
|
MÉSVilaWeb és una producció de Partal, Maresma & Associats
|