Doncs si, per increïble que ens sembli, hi ha gent a Alaska que vol ser un estat independent dels
USA, i se suma a la llarga llista de nacions sense estat, de la qual formem part
a contracor.
El moviment "indepe" a saltat a la llum gràcies a la governadora actual d'Alaska,
Sarah Palin, i candidata al la vice-presidència pel Partit Republicà. L'actual
governadora, de conviccions polítiques d'extrema dreta, que deixen a l'Aznar com
un cumba, havia militat al Partit Independentista d'Alaska a mitjans dels 90. [continua]
Estem massa acostumats a rememorar derrotes i a vegades no valorem prou les victòries, potser petites, però victòries al capdavall que anem guanyant.
L'èxit de les Barraques de Festa Major i del sopar de Bou i arròs, és un èxit de la societat civil reusenca que s'organitza al voltant d'entitats com el Casal Despertaferro.
Celebrem-ho com toca, i continuem treballant. El que no fem naltros no ho farà ningú.
Dimarts 17 de juny el programa de Canal Reus TV va convidar a un membre del Bou de Reus i un de Barraques a la tertúlia del programa "El món de Reus", un dels més vistos de la ciutat. Aquest no deixa de ser un signe de reconeixement cap a tota la feina que s'està fent per la ciutat des de l'àmbit associatiu, juvenil i de progrés. Disculpeu la qualitat de la imatge.
Una representació de les 22 entitats que es van adherir al manifest El Mercadal per al poble
va lliurar ahir a l'Institut Municipal d'Acció Cultural (IMAC) «els
pètals de les roses que no es van vendre per Sant Jordi», segons va
explicar el portaveu del grup, Xavier Milian. Amb aquesta acció
simbòlica, i fins i tot poètica, que anava adreçada a la regidora de
Cultura, Empar Pont, els col·lectius van posar el punt final a les
protestes que van protagonitzar durant tota la jornada a la plaça del
Mercadal per mostrar el seu desacord amb la decisió municipal de
separar aquest any les parades de llibreries i floristeries (a la plaça
del Mercadal) de les de les entitats (a la plaça d'Evarist Fàbregas, al
Pallol). Les entitats adherides al manifest continuen mostrant-se
obertes al diàleg per trobar una solució consensuada amb vista a la
celebració de les futures edicions de Sant Jordi «tot i les amenaces de
sancions i les difamacions de què vam ser objecte per part de Pont».
Durant el matí de dimecres, dotze entitats van abandonar l'àrea del
Pallol per instal·lar-se sense permís a la plaça del Mercadal i van ser
identificades per la Guàrdia Urbana, per la qual cosa tenen tots els
números de rebre les multes corresponents.
La segregació de la diada en dos escenaris va ser motiu de protesta de les entitats que s'oposaven al canvi
NATÀLIA BORBONÈS.
Reus La
rebel·lia d'una dotzena d'entitats que van decidir plantar les parades
a la plaça del Mercadal va ser la nota més destacada de la diada de
Sant Jordi a Reus, que aquest any es va desenvolupar en dos escenaris:
l'àrea comercial del Pallol, on l'Ajuntament va situar les associacions
i entitats, i l'històric Mercadal, que va reservar a les llibreries i
floristeries comercials. La decisió municipal de segregar les parades,
i la consegüent amenaça de sancions a les associacions que es van
instal·lar sense permís al Mercadal, va ser motiu de protestes puntuals
durant la jornada, que van acabar al vespre amb una manifestació que va
començar al Pallol i va acabar davant de l'ajuntament. La ciutat, però,
va respondre massivament a la crida de la festa del llibre i la rosa.
Foto: EL PUNT JUDIT FERNÁNDEZ
Foto: EL PUNT JUDIT FERNÁNDEZ
Foto: EL PUNT JUDIT FERNÁNDEZ
+ A
dalt, la manifestació que al vespre va tancar els actes de protesta de
les entitats. A la dreta, una immensa senyera cobria el carrer de les
Carnisseries Velles, que connecta el Pallol amb el Mercadal. A sota,
imatges de la diada al Mercadal i al Pallol. Foto: EL PUNT JUDIT FERNÁNDEZ
Agrupaments d'escoltes i esplais infantils,
partits com les JERC, la JNC, la CORI i la CUP, el sindicat CGT o el
Casal Despertaferro van ser alguns dels dotze col·lectius que a quarts
de deu del matí van desertar de la plaça d'Evarist Fàbregas (situada a
l'àrea comercial del Pallol) per instal·lar-se sota els porxos del
Mercadal. Òmnium Cultural Baix Camp ho va fer a la tarda mentre que les
restants associacions del total de 22 que s'havien adherit a la
protesta es van mantenir al Pallol però van participar, o es van
solidaritzar, amb les accions puntuals de protesta que s'anaven
convocant al Mercadal. La Guàrdia Urbana va prendre l'afiliació de tots
els que s'havien instal·lat sense permís al Mercadal, per la qual cosa
és del tot probable que les entitats okupes siguin sancionades,
segons va declarar a Canal Reus TV la regidora de Cultura, Empar Pont,
que també va minimitzar la protesta, atès que va reduir a «quatre» el
nombre d'entitats que s'havien traslladat al Mercadal. La policia també
va identificar els membres de dos dels col·lectius contraris al Pallol
que penjaven cartells per la plaça amb lemes com «Per un Sant Jordi
participatiu» o «El Pallol is not Mercadal».
Les amenaces
sancionadores d'Empar Pont van exasperar encara més els ànims dels
manifestants, que van considerar que «entren en la dinàmica de la
regidoria de Cultura envers les entitats que discrepen del seu
criteri», va manifestar Xavier Milián, del Casal Despertaferro. Durant
els actes de protesta, que van culminar a quarts de vuit del vespre amb
una manifestació que del Pallol es va traslladar a les portes de
l'ajuntament, les associacions van llegir un manifest i van repartir
uns bitllets falsos de 500 euros, encapçalats per l'efígie de Pont, en
què es detallava la llista de greuges de què, en els últims temps, són
víctimes les entitats juvenils per dur a terme les seves activitats a
la via pública. Als problemes sorgits amb les barraques i els concerts
de la festa major, entre altres, ara s'hi ha afegit la segregació del
Sant Jordi d'aquest any, una decisió que es va comunicar a les entitats
fa una setmana(sense consulta prèvia) i que, segons els afectats,
«trenca la dinàmica de participació i trobada d'una festa que durant
anys les entitats i els comerciants han fet gran». Els que protestaven
tornaven a reclamar ahir un únic indret per celebrar el Sant Jordi o,
si més no, un circuit (que no inclogui el Pallol, aquesta nova àrea al
nucli antic que no acaba de convèncer molts ciutadans) que englobi el
Mercadal i els carrers i places adjacents: «Un indret on càpiga tothom
i tots barrejats, tant les llibreries i floristeries com les
associacions», explicava Montserrat Flores, membre de Carrutxa, la
veterana entitat que va ser proclamada portaveu dels descontents.
Carrutxa havia penjat al fanal del Mercadal, on sempre col·locava la
seva parada un rètol que n'anunciava la defunció.
Una trentena d'associacions es rebel·len per haver d'abandonar el Mercadal
NATÀLIA BORBONÈS.
EL PUNT - Reus Les
entitats culturals i cíviques de Reus manifestaran públicament demà la
seva contrarietat a la decisió de l'Ajuntament d'haver-les situat a
l'àrea comercial del Pallol durant la diada de Sant Jordi d'enguany. En
l'assemblea que van dur a terme ahir, els representants d'una trentena
d'associacions es van mostrar molt crítics per haver d'instal·lar les
seves parades fora de la plaça del Mercadal, una decisió que, segons
els afectats, en cap moment no se'ls va consultar.
+ Només llibreries i floristeries professionals tenen permís per instal·lar-se demà a la plaça del Mercadal. Foto: T. VAN DER MEULEN
Abans de l'assemblea, la regidora de Cultura,
Empar Pont, es va adreçar a les entitats per explicar que han estat
raons de seguretat i d'aglomeració al Mercadal les que van aconsellar
optar per la solució de situar les parades de les entitats al Pallol,
mentre que les de les llibreries i floristeries podien continuar al
Mercadal. Pont també va admetre que havia estat un error no haver
consultat prèviament amb els afectats el determini que s'havia pres,
però va deixar ben clar que no hi hauria marxa enrere en la decisió:
«L'any que ve ja parlarem què farem.»
Les entitats no van admetre
els arguments de la regidora i van criticar la «política de fets
consumats» amb què l'Ajuntament ha decidit dividir la festa d'enguany
en dos espais, una decisió que no se'ls va consultar: «Amb aquesta
decisió es trenca la dinàmica de participació i trobada de la festa,
que durant anys les entitats i els comerciants han fet grans.» La
irritació era ben present en l'assemblea, que va acordar manifestar
demà la seva protesta. En aquest sentit, hi haurà associacions que sí
que s'instal·laran a l'àrea del Pallol però que participaran en l'acte
de protesta que es convoqui, mentre que n'hi haurà d'altres que
col·locaran les parades en altres indrets o, fins i tot, a la mateixa
plaça del Mercadal. Malgrat que hi ha quinze parades més d'associacions
que l'any passat (el total és de 55), els afectats creuen que al
Mercadal hi hauria espai per a tothom si els bars i cafeteries de la
plaça no despleguessin demà les taules fora dels locals. Per les
associacions, l'episodi de Sant Jordi és un més en «la reiteració
d'entrebancs que posa l'Ajuntament perquè puguem desenvolupar els
nostres actes». El desplaçament de les barraques de la festa major i
les restriccions per utilitzar La Palma són altres d'aquests entrebancs.
+ Una imatge de la diada de Sant Jordi al Mercadal de fa dos anys, i que aviat passarà a la història. Foto: TJERK VAN DER MEULEN
Les entitats a la plaça d'Evarist Fàbregas, al
Pallol, i llibreries i floristeries professionals, a la plaça del
Mercadal. Aquest és el repartiment final de les parades de la diada de
Sant Jordi que ha decidit l'àrea de Cultura de l'Ajuntament de Reus,
després que els floristes es neguessin a abandonar el Mercadal. La
plaça de la Llibertat es perfila com la futura seu de la diada.
«La
plaça del Mercadal ha quedat petita i, si volem que Sant Jordi continuï
sent la festa cívica que ha estat sempre, hem d'ampliar la diada cap a
noves àrees de centralitat de la ciutat.» La regidora de Cultura, Empar
Pont, va explicar ahir amb aquests termes la decisió de repartir
enguany les parades de Sant Jordi entre l'històric Mercadal i una
d'aquestes «noves àrees de centralitat», com és el centre comercial del
Pallol: «Sabem que el Mercadal és un espai arrelat a la consciència
col·lectiva i que, des del punt de vista emocional, costa abandonar-lo.
Però no hi ha altra solució.» De cara a l'any que ve, la plaça de la
Llibertat es preveu com el nou i definitiu emplaçament de la celebració
del Sant Jordi reusenc: «Tenim un any per parlar-ne amb les entitats i
per prendre la decisió definitiva.»
Dimecres que ve, doncs, els
ciutadans de Reus trobaran a la plaça del Mercadal onze parades de
floristeries professionals (que la setmana passada es van mostrar
contràries a abandonar la plaça) i deu de llibreries. A la plaça
d'Evarist Fàbregas s'instal·laran setze parades d'entitats culturals,
38 d'associacions «de caràcter divers» i l'estand del mateix Ajuntament.
Aquí podeu escoltar la intervenció de Francesc Bermúdez, de la SEPC Baix Camp, al programa de bon matí de Punt 6 Ràdio sobre les activitats de la SEPC a l'URV.
A continuació us enganxem la notícia que ha aparegut avui a El Punt sobre la roda de premsa que es va realitzar ahir:
Reivindicacions a Reus contra la política urbanística
L'Esquerra Independentista del Camp demana un replantejament polític
EUSEBI SEDEÑO.
Reus L'elaboració
d'uns cartells que es penjaran a les balconades i la representació de
la mort del camp amb diverses creus clavades al terra van ser els actes
centrals de la protesta que Esquerra Independentista ha iniciat a Reus
sota el lema Gent del camp! Aturem l'ofensiva del ciment.
+ Imatge de la representació de la mort del camp. / Foto: EX.JURIO
El col·lectiu de l'Esquerra Independentista del
Camp, que a Reus està integrat per l'Assemblea de Joves, el Casal
Despertaferro, la Candidatura d'Unitat Popular, els Maulets i el
Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans, va fer ahir un acte al
descampat prop de Redessa per situar-se en contra del creixement del
ciment a la ciutat.
Tant el representant de l'associació de joves
de Reus, Arnau Borràs, com la del CUP, Agnès Toda, van enfocar el seu
discurs per protestar directament per la política urbanística de
l'Ajuntament, «que té més en compte necessitats personals que les
mateixes necessitats ciutadanes». Per això «no trobem coherent la
construcció de 7.000 habitatges a la carretera que uneix Falset i
Castellvell, mentre el centre de la ciutat s'està degradant i encara hi
ha molts habitatges buits». El projecte del Tecnoparc també va ser
esmentat dins aquesta «mala política, caracteritzada per ciment i zones
verdes artificials, mentre es destrueix la terra, el paisatge històric
natural», van sentenciar.
A la protesta també hi va assistir un
representant dels veïns de la zona de Redessa, Roger Fernández, que va
llegir un comunicat que es lliurarà a tots els veïns de la zona, en què
es dóna suport a les reivindicacions del col·lectiu EIC. Equipara el
creixement urbanístic amb l'especulació i exigeix a l'Ajuntament el
replantejament d'aquestes planificacions urbanístiques.
L'acte va
tenir, a més, dos suports visuals per a la gent que s'hi va acostar. Un
va ser la clavada d'una quarantena de creus al terra per simbolitzar la
mort de la terra davant el ciment a la ciutat de Reus, i l'altre
l'elaboració de cartells que es repartiran entre els veïns amb el lema
de la campanya. Els pròxims actes de la campanya seran la caminada
popular fins a la Boca de la Mina el dia 10 i la creació d'un mural a
l'avinguda del Comerç el dia 11 del mes de maig.