Correu Blocs Traductor | VilaWeb.cat
manel-pegagrega | dimarts, 30 de desembre de 2008 | 00:07h
«En Doodle ha descobert que s'ha de lliurar personalment al país ... principalment, en forma de sobirans i cervesa. Amb aquesta metamorfosi serà assequible simultàniament en una bona colla de llocs, i al mateix temps podrà lliurar-se damunt una considerable part del país. Mentre Gran Bretanya està ocupadíssima embutxacant-se en Doodle en forma de sobirans, empassant-se en Doodle en forma de cervesa i jurant descaradament per activa i per passiva que no fa cap de les dues coses -evidentment en nom del seu prestigi i la seva honorabilitat-, la temporada de Londres s'acaba bruscament, en dispersar se tots els Doodleistes i Coodleistes per anar a ajudar la Gran Bretanya en aquests exercicis espirituals.»

... «en aquestes ocasions Sir Leicester sempre presenta la seva candidatura com una mena de comanda a l'engròs que se li ha de servir a l'acte. Els altres dos escons de menys rang que li corresponen, els despatxa com si fossin comandes a la menuda de poca transcendència, simplement designant-ne les persones, com si digués als seus proveïdors, "Espero que tindran la bondat de fer d'aquests materials dos membres del parlament i, quan ho siguin, enviar-me'ls a casa."»
Casa Inhòspita cap. 40, lliurament 13è
manel-pegagrega | dissabte, 29 de novembre de 2008 | 02:49h
Segons sembla, l'enigma era masssa enrevessat; per tant, us proporciono pistes:

El vincle comú és un mot català.

Abu Ali-ibn Sina, més conegut com Avicenna va néixer a Bukhara.

Vicent García, més conegut com lo Rector de Vallfogona va néixer a Tortosa; en un romanç que dedica a la Cucafera tortosina empra el mot en qüestió: podeu trobar-lo aquí.

També Shakespeare, a Henry IV, 1 2n acte 4a escena, més d’un cop.

Dickens ho fa a Picwick Papers cap. 49, a Dombey and Son cap. 8 i a Bleak House cap. 37: Casa Inhòspita, fascicle 12è.

Barretaires i enquadernadors també el coneixien.

Podeu consultar-lo al DCVB
manel-pegagrega | dimecres, 5 de novembre de 2008 | 21:28h
Hi ha un vincle entre Abu Ali-ibn Sina i lo Rector de Vallfogona?

Entre la primera part d'Henry IV i Bukhara?

Entre la Cucafera tortosina mare i la nissaga Dedlock?
 
Entre les cases de barrets i la indústria editorial?

I entre la crinolina, el tafetà i la roba de pastora?

Encara que sembli estrany, hi és.
Us diré més, en els cinc casos és el mateix.

Més pistes al dotzè lliurament de Casa Inhòspita.
manel-pegagrega | dimecres, 29 d'octubre de 2008 | 00:19h

…Vaig començar a confondre la identitat de la que dormia recolzada en mi. Ara era l'Ada; ara una de les velles amigues de Reading de les quals no m'acabava de creure que m'hagués separat feia tan poc temps. Ara la velleta lirona exhausta de tants somriures i reverències; ara algú amb autoritat a Casa Inhòspita. Finalment, no era ningú, i jo tampoc no era ningú
Casa Inhòspita, cap 4.
1r lliurament pàg. 41

… em fa l'efecte d'una llarga nit, malgrat que hi havia dies i nits, pujant penosament escalinates colossals, esforçant-me sempre per arribar a dalt de tot i sempre rodolant avall a causa d'algun obstacle i tornant-hi a pujar penosament, com un cuc que havia vist en una sendera d'un jardí
Casa Inhòspita, cap35.
11è lliurament pàg. 425-6

... m'apareixia, enfilat en algun lloc d'un immens espai negre, un collaret flamejant, o un anell, o una mena de cercle estelat, del qual jo era una de les baules ...  només pregava que em separessin de la resta ... em comportava una agonia i un martiri inexplicables formar part d'aquella cosa horrible
Casa Inhòspita, cap 35.
11è lliurament pàg. 425-6
manel-pegagrega | dimecres, 15 d'octubre de 2008 | 00:58h

El magnicidi de Lluís Companys i Jover, President de Catalunya

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Era el moment de les tenebres

quan llum no veieu ni camí

i amagaven la cara els àngels

d'amargues menes de morir.

Els grans traidors de la terra

varen lliurar-lo al més roí.

 

-Véns i et perdem- deien en veure'l

la mar i l'aire pirinenc.

Ulls catalans espurnejaven:

Va de la mort al negre avenc.

Amb posat d'ira «¡Viva España!»

escopí un noi escardalenc.

 

Del pobre clos on el tancaven

sonaren pany i forrellat.

De sos amics era en la casa:

del perseguit i del postrat.

Tenia allí per companyona

la catalana llibertat.

 

El van jutjar quatre fantasmes

de l'eterna Espanya dorment,

amb llurs espases de per riure

i llur orgull, boira en el vent.

Fins que un matí sent a la porta:

heus ací la mort, President.

 

La mort m'espera, bona amiga

de mà cruel i tendre si.

Ara, mos peus, aneu descalços:

sense embolcall m'heu de servir.

És tocant terra catalana,

sentint-la bé, com vull morir.

 

Tot peresós, el sol d'octubre

daurava el dia a poc a poc.

Quan els fusells van encarar-li

ell espera la veu de: -Foc!

que, eixit d'un rengle, donaria

l'oficial, rígid i grog.

 

I en encetar-se'n la paraula

amb dring de renec foraster,

ell crida: -Visca Catalunya!

Tot, gent i pati, es va desfer:

i un batre d'ulls abans de caure

la gran Invocada veié

com una barca tota sola

però menada pels destins:

per uns destins d'ales nacrades

i el guspireig de les onades

i els salts de joia dels dofins.

 

Josep Carner:

Fi de Lluís Companys

 

 

(Stephen Cartwright, "Poesia catalana de la Guerra d'Espanya [1936-1939] i de la Resistència" pàgs. 150-151, París, 1969)

(Emili Segués:Joaquim Molas, "Antologia de la Poesia Patriòtica Catalana" vol. 2, pàgs. 140-141, Edicions Catalanes de París, 1976)

manel-pegagrega | diumenge, 21 de setembre de 2008 | 13:40h
Amb el lliurament de setembre hem arribat més o menys a la meitat de la traducció. Per celebrar-ho us proposo gaudir de les seqüències inicials del primer episodi de "Bleak House" -2005-, només els deu primers minuts.

Aquesta recreació de l'obra de Dickens és una de les millors que mai hagi fet la BBC d'un clàssic, una transformació magnífica. L'adaptació al medi televisiu és molt lliure i òbviament ha prescindit de moltes escenes i de molts personatges secundaris, però es fidel a línia argumental.


Els deu minuts es centren principalment en la part final del capítol tercer amb intercalacions d'escenes del primer i el segon. Si els recordeu o els torneu a llegir podreu detectar una seqüència molt breu, però flagrant, que no figura a l'obra. S'accepten suggeriments...


Mentre les televisions d'aquí no decideixin emetre-la, podeu baixar-vos tota la sèrie -15 episodis- amb la mula electrònica o bé adquirir-la en format dvd.

BLEAK HOUSE: Escenes inicials

manel-pegagrega | dijous, 11 de setembre de 2008 | 00:13h


Patrícia Gabancho (Argentina),
  Najat El Hachmi (Marroc), 
Sam Abrams (Estats Units), 
Matthew Tree (Anglaterra), 
Asha Miró (Índia), 
Txiki Begiristain (Euskal Herria), 
Mbaye Gaye (Senegal), 
Sachimi Sasaki (Japó), 
Cathy Sweeney (Irlanda),
  Pius Alibek (Iraq), 
Klaus-Jürgen Nagel (Alemanya), 
Adriana Gil (Mèxic), 
Mia Ramondt (Holanda), 
Salah Jamal (Palestina), 
Gabrielle Deakin (Austràlia),
  Lluís Cabrera (Espanya), 
Cillie Motzfeldt (Noruega),
Raimundo Viejo (Galícia),
Saoka Kingolo (Congo)
 i Michael Greenacre (Sudàfrica).
manel-pegagrega | diumenge, 24 d'agost de 2008 | 18:31h
Les utilitzaven les dames de la bona societat per protegir les seves esblanqueïdes galtes de la xardor de la llar de foc.

L'exemplar que reprodueixo és francès i de finals del segle 19è. Es tracta d'una seda pintada a mà, estesa damunt una placa metàl·lica fixada amb dos visos a un mànec de fusta tornejada, on es pot observar un pescador de canya en una barqueta a la riba d'un riu en el moment de desenganxar un peix de l'ham.

L'artista il·lustra la faula de La Fontaine, 'El peixet i el pescador': podeu recrear-vos de la seva lectura a "Faules" Ll. 3r. III, Versió -prodigiosa- de Xavier Benguerel, Edicions del Mall 1.984.

La de Lady Dedlock podia ser molt semblant, els lectors recordareu que quan s'avorria mortalment acostumava a fer un viatget a París.

Al capítol 29 de Casa Inhòspita, vegeu el lliurament d'aquest mes, Dickens se'n serveix per puntuar admirablement la gradació dels estats ànim de Lady Dedlock: indiferència, expectació, menyspreu, nerviosisme, angoixa ... a mesura que el Sr. Guppy va aprofundint el seu interrogatori.
manel-pegagrega | dilluns, 21 de juliol de 2008 | 23:05h
Amb el lliurament d'aquest mes, al capítol 25, es tornem a trobar amb un altre episodi d'un personatge garlaire com un xarlatà de fira, entabanador de gent crèdula, inflat com un globus de presumpció, egoïsta fins al moll de l'os, hipòcrita i golafre: el Reverend Chadband.

Els que seguiu la novel·la recordareu que aquest sermonador modèlic va fer la seva aparició al capítol 19, lliurament del maig passat: pàgs. 228 a 237. Ni cal dir que Dickens empra a fons altre cop la seva vena satírica i ens n'ofereix unes descripcions d'una comicitat memorable.

A tall de curiositat, Dostoievski, gran lector i admirador de Dickens, s'inspirà en trets d'aquest molt irreverent predicador a l'hora de caracteritzar Foma Fomitx Opiskin, el protagonista de la seva novel·la 'Stepanxikovo i els seus habitants'.
manel-pegagrega | dijous, 17 de juliol de 2008 | 11:43h
Un disset de juliol, el de 1841, va sortir al carrer el primer exemplar d'un dels setmanaris satírics anglesos de més grapa i anomenada durant més d'un segle i mig, el PUNCH. Durant el primer deceni es va caracteritzar per la defensa dels ideals del Cartisme i dels Radicals: Democràcia, República i Dret de Vaga. Fou especialment  combatiu en la denúncia dels abusos i maltractaments que sofrien les dones.

El dos de setembre de 1848 va publicar una sàtira de l'obra "La mà considerada frenològicament: un cop d’ull a la relació del cervell en l'organització del cos." L'articulista estrafà els mots Aristotle i Aristedes amb l'afegitó d'una 'w' i el procediment d'assenyalar la 'a' com a prefix privatiu: A-wristotle i A-wristedes, aconseguint vincular-los amb la manca de -wrist, puny-, i confia que en aquests grans pensadors i la resta de l'a-wristocracy dels genis de la humanitat trobarà uns punys d'una perfecció absoluta. No dubta que aquesta ciència podrà distingir els dits d'algú afectat de pruïja dels d'algú que els fa córrer massa.

La setmana següent, Punch fila encara més prim i presenta aquesta vinyeta:



Frenologia de la mà

que reprodueix Lisa Surridge a la seva obra BLEAK HOUSES -Cases Inhòspites, traduiria jo-, amb el subtítol -La violència marital en la novel·lística victoriana- Ho fa al primer capítol on analitza les primeres obres de Dickens. El rètol SYKES al motlle de guix, denotava inconfusiblement a Bill Sikes, l'assassí de la seva companya Nancy, tanta era llavors la popularitat d'Oliver Twist, 1837-39, que el binomi Nancy-Sikes equivalia al binomi Víctima-Botxí.

De la insinuació a l'expressionisme més ferotge: il·lustració de F.W. Pailthorpe de l'assassinat de Nancy en una edició d'Oliver Twist del 1886.

Com i per què

Aquest bloc recull anècdotes, acudits i comentaris de la primera traducció de Bleak House, de Charles Dickens, al català. L'obra traduïda estarà disponible per fascicles mensuals sota una llicència creative commons.

a/e de l'autor

manel-pegagrega [arroba] casa-inhospita [punt] cat

Arxiu

« Febrer 2010 »
dl dt dc dj dv ds dg
1234567
891011121314
15161718192021
22232425262728


From axom

Foto axom

Blocs de Lletres

Condicions d'ús

Aquest bloc i la traducció al català de Bleak House estan subjectes a una Llicència de Creative Commons

M'agrada especialment...

Caliu - Puigcerdà

Moritz

Blogs de lletres

Ràdioblog Catalunya Ràdio


Catosfera

Accés de l'autor

Nom d'usuari
Clau
Recorda'm

Últims 40 canvis

RSS 2.0 RSS Comentaris
MÉSVilaWeb és una producció de Partal, Maresma & Associats