He entrat a l'ajuntament per la porta del darrere, com els veïns i els altres periodistes, però qui primer m'ha saludat ha estat un equip de Tele Madrid, desorientat, que no sabia per quina porta entrar. L'ajuntament ha acollit molts més periodistes del que és habitual en els seus plens. L'alcalde Clos ha obert la sessió d'un ple forçat per una proposta conjunta de CiU i PP.

El debat
El primer a parlar ha estat Alberto Fernández Díaz, el regidor del Partit Popular encarregat d'encetar el debat i ho ha fet destacant que encara queden 'molts interrogants per resoldre' i que 'no s'ha de tapar el que ha passat al Carmel amb excuses d'altres debats. La seva primera queixa ha estat que s'hagi hagut de forçar la convocatòria d'aquest ple quan, segons ell, l'equip de govern de l'ajuntament 'l'hauria hagut de convocar per iniciativa pròpia'. Fernández Díaz també ha reclamat que el govern municipal ha d'assumir responsabilitats per haver permès que hi hagués l'esfondrament encara que ho gestionés la generalitat, per no haver dit res quan es va canviar el projecte inicial de la línia cinc del metro. Més tard ha aclarit que el seu grup vol la dimissió del comissionat d'Infraestroctures del govern municipal, Josep Anton Acebillo, que es dedica a temps parcial a aquesta tasca d'assessor i és professor d'universitat a Suïssa. Fernández Díaz ha retret a l'equip de govern que deixés fer lliurement a la Generalitat sense controloar res ni exercir cap mena de lideratge en les obres a la seva pròpia ciutat. Les intervencions del portaveu popular han estat les més carregades de tensió de tota la sessió i en alguns moments gairebé cridava.
En Xavier Trias ha parlat en nom de CiU i ha fet un discurs directe però menys tens que el del grup popular en què ha retret la falta de lideratge del govern municipal en la resposta a la crisi del Carmel. Segons Trias, l'alcalde hauria hagut de respondre l'esvoranc del Carmel amb indignació perquè 'és una agressió a la ciutat i els seus habitants'. En aquest sentit el regidor de CiU ha demanat perquè no s'ha pressionat prou la Generalitat perquè expliqui les causes i digui qui són els responsables de l'esvoranc. També ha demanat que l'alcalde expliqui si el seu equip sabia alguna cosa d'una suposada carta enviada pel director d'Obres a l'empresa GISA demanant més diners per poder fer millor les obres i que GISA va respondre denegant la petició. Aquesta pregunta no l'ha contestat ningú en tota la sessió. Trias fins i tot ha comparat la gestió del tripartit en la crisi del Carmel amb un acudit sobre el govern franquista.
Els dos portaveus de l'oposició han recriminat a l'equip de govern que 'hagi mirat més per al partit que per a la seguretat dels ciutadans', fent rferència als certificats que es van donar perquè els veïns retornessin a casa seva i el desallotjament precipitat que es va haver de fer després a un edifici del carrer Sigüenza. Trias, mentre parlava, gairebé no mirava a l'alcalde ni a la resta de regidors, ha dirigit les seves paraules gairebé tota l'estona cap a le càmares de televisió que hi havia a la dreta de l'hemicicle.
L'alcalde Clos ha respòs les acusacions de l'oposició acusant-los al seu torn de voler erosionar el govern i prioritzar els seus interessos poítics. En la seva intervenció ha exposat l'actuació municipal davant la crisi del Carmel i gairebé no ha fet cap referència a les crítiques de l'oposició, semblava que ja duia el discurs completament preparat. També ha defensat l'actuació dels governs municipal i de la Generalitat i ha reclamat 'serenitat' per poder respondre bé a la crisi. També ha exposat que la recuperació de la confiança dels ciutadans es farà amb les directrius de 'seguretat, eficàcia, transparència i participació'.
Els portaveus d'ICV i ERC, Mayol i Portabella, són els únics membres de l'equip de govern que han admès un error en permetre el retorn d'alguns veïns als seus pisos massa aviat. Però tots dos han fet referència que no ha estat un error causat per 'voler quedar bé' i no tenir en compte la seguretat dels veïns. Els portaveus dels grups minoritaris del govern municipal són els que s'han dirigit més als veïns i l'Imma maiol els ha dedicat gairebé la totalitat de la seva intervenció. Portabella ha criticat el model empresarial que porta a la subcontractació i a sobrevalorar la velocitat d'obra i els baixos costos respecte a la seguretat dels veïns.
També ha intervingut el regidor Ferran Mascarell (PSC) que ha donat suprot a les declaracions de l'alcalde Clos i ha recriminat a Xavier Trias que és el primer regidor de l'ajuntament de Barcelona que ha tingut el 'dubtós honor' de firmar una querella contra el president de la Generalitat.

Les propostes de l'oposició
L'oposició havia convocat aquest ple per presentar sis propostes que els tres grups que governen la ciutat han denegat. Les propostes eren:
1) Fer un informe municipal sobre les causes de l'esfondrament al Carmel.
2) Crear una comissió especial de seguiment del cas del carmel des del ple de l'ajuntament.
3) Crear una comissió de seguiment de totes les obres del metro i el TGV a barcelona.
4) La realització d'un informe sobre les queixes relacionades amb les obres públiques a Barcelona i la seva atenció.
5) Instar el govern de la Generalitat perquè es creï una comissió d'investigació que validi els projectes del metro de Barcelona.
6) Declarar el Carmel com a 'zona catastròfica'.
L'equip de govern municipal ha considerat aquestes mesures com a 'sobreres i redundants' i ha afirmat que la declaració del Carmel com a àrea de rehabilitació integral (ARI) ja garantirà les ajudes que es podrien rebre com a 'zona catastròfica'. Amb aquests arguments s'han denegat les peticions de l'oposició.

Els veïns
En sortir del ple, dos veïns han abordat el regidor Mascarell i han reclamat garanties de recuperar la seva vida. També li han dit que els veïns 'no només necessiten promeses' i han reclamat que ningú s'oblidi del Carmel quan deixi de ser notícia. ferran Mascarell els ha assegurat que això no passaria.
Un dels veïns, Lluís Villacorta, el recordava de la primera manifestació que van fer els afectats per l'esvoranc; és difícil d'oblidar perquè era un dels que encapçalava la manifestació tot i caminar gràcies a unes crosses. Ell m'ha confessat que ha vist aquest ple com 'més del mateix', poc útil i dedicat a la picabaralla entre els polítics. Per això ha insistit que publiqués que els veïns es continuen mobilitzant, es manifesten cada dissabte a les cinc davant de Boca Nord.

(Enric Borràs des de l'Ajuntament de Barcelona a les dues de la tarda)

• La direcció de les obres (depenent de GISA) havia fet una reclamació a les constructores (FCC, Copisa i Comsa) perquè reforçaven el túnel de maniobres amb una capa de només 7 centímetres de formigó en lloc dels 15 establerts per contracte.
• Quan es va esfondrar el túnel, l'obra ja duia cinc mesos de retard.
• Les constructores afirmen que van demanar reforçar la volta del túnel de maniobres -especialment després de dues esllavissades- però que la direcció de les obres va descartar els reforços pel retard i l'encariment que haurien provocat.
• Els murs del túnel tenien gairebé la meitat de gruix que els de la Teixonera.
  La Vanguardia
• L'excavació amb explosius va començar un mes abans que es permetés la modificació del projecte
  El Punt

Amb una senzilla cerca del nom 'Carmel' al nou cercador de posts (articles) de Bitàcoles.net, apareixen 54 resultats. D'aquests, només sis no parlen de l'esvoranc del barri del Carmel. És un clar indicatiu de fins a quin punt la blogosfera catalana s'ha volcat en el cas del Carmel. S'hi poden trobar des de crítiques amb arguments fonamentats -o no- a reflexions polítiques o notes més aviat humorístiques.
Entre els blocs que parlen del Carmel s'ha de destacar el de Ciutat Nord, que també segueix els esdeveniments del barri des d'allà mateix i amb una visió molt personal. Però altres blocs assenyalen diferents punts de vista que poden enriquir les opinions sobre l'esfondrament del Carmel i la gestió de la crisi. Un exemple n'és el bloc Quaderns, que compara el cas del Carmel amb el de l'oli de colza, però alhora elogia el Tripartit per la seva manera d'enfrontar-s'hi. D'altres expressen els seus dubtes sobre les obres per omplir deformigó el túnel de maniobres, o bé fan broma de tot plegat. Entre les bitàcoles personals també n'hi ha que relacionen l'esvoranc amb l'especulació i l'afany per aconseguir diners o l'aprofiten per fer reflexions que van més enllà d'aquesta tragèdia personal.
Sigui com sigui, entre els blocs es pot trobar molta informació i opinió sobre el cas del Carmel. I són dades fora de l'aixopluc del govern o els grans mitjans de comunicació, eines que van més enllà de la comunicació directa interpesonal. Cada vegada més, els blocs responen davant d'una realitat concreta, de l'actualitat, amb una varietat de mirades que no poden oferir els mitjans de comunicació convencionals. No són un punt de vista diferent, són molts punts de vista. Amb diferents nivells d'informació, opinió, qualitat, credibilitat... però en aquest cas, la tria ja correspòn als lectors.

Enric Borràs

Veure gent amb maletes de viatge amunt i avall comença a ser normal al barri del Carmel. No hi ha un aeroport a la vora ni s'ha convertit en una zona turística. Són veïns que intenten recollir alguns dels seus objectes personals a les hores acordades amb els tècnics. No n'hi ha tants com policies, però. Els defensors de l'ordre i la disciplina són una de les espècies més presents a la zona. Els periodistes -i els que diuen ser-ho- també comencen a formar part de la fauna comuna del barri. Fins i tot la Maria Teresa Campos s'ha atrevit a trepitjar el barri, encara que la seva presència hagi despertat sospites encertades entre alguns indígenes. Però no tots els escrits que apareixen a la premsa són de nouvinguts. David Castillo, que va viure entre aqusts carrers, s'ha atrevit a transmetre la seva nostàlgia en un article al diari Avui que fa un repàs de l'evolució del barri. Un repàs esperançat. Tot i això un text d'en Toni Sala a El Punt revela el comportament d'uns especímens que s'han vist menys rondant el barri del Carmel. Com si fos un biòleg experimentat, Sala descriu el comportament de dos individus significatius de l'espècie política: Maragall i ZP. I tot sense oblidar les reaccions dels habitants del Carmel davant d'aquesta fauna al·lòctona.

Enric Borràs

La sessió de compareixença de Nadal ha començat poc abans de les deu. Ha arrencat amb una explicació tècnica dels antecedents i tots els fets relacionats amb el cas del Carmel. Els periodistes no movien els bolígrats mentre el conseller explicava la geologia del Carmel amb frases com 'intrusió plutònica que s'encaixa en zones paleozoiques'.
Durant la primera hora i mitja, ha continuat amb aquest llenguatge de geòleg de facultat, fent una coma cada tres paraules. Al final de la intervenció, els periodistes i els membres dels grups parlamentaris s'han animat una mica perquè anunciava les conclusions. Ha afirmat que no es tornaria a fer servir el mètode austríac de construcció -tal com s'havia fer fins ara- en zones urbanes. A partir d'ara diu que els reforçaran sistemàticament tots els túnels fets amb aquest sistema dins de les ciutats. També ha anunciat que es revisarien tots els projectes de construcció al subsòl barceloní, i que hi hauria canvis a l'empresa pública GISA.
Nadal ha estat contundent quant, en referència a l'esfondrament que ha provocat la crisi, ha dit 'Es podria haver evitat? Sincerament, crec que sí'. Ha afirmat que la situació es podria haver evitat si s'hagués reforçat el túnel sistemàticament (tal com es farà a partir d'ara). El conseller ha volgut deixar clar que no hi ha hagut cap actitud de mala fe, tot i que també ha explicat que si ha passat és 'perquè alguna cosa no ha anat bé'. Joaquim Nadal ha dit que encara no té totes les dades relacionades amb la crisi, i que per tant, tornarà a comparèixer en un termini no superior a tres setmanes.
El nerviosisme no ha tornat a la sala fina que Josep Rull, portaveu de CiU, ha reclamat la dimissió de Joaquim Nadal, i ha dit que 'el Carmel és un barri espantat'. Rull ha afirmat que el govern ha d'assumir responsabilitats per la mala gestió de la crisi, però també ha dit que l'executiu ha intentat controlar la informació. Segons Josep Rull, el govern ha volgut 'el monopoli de la informació' i també ha demanat que el departament de Comunicació assumeixi responsabilitats en aquest sentit.Els portaveus de CiU i el PPC han coïncidit en demanar la creació d'una comissió d'investigació sota control parlamentari, petició que els altres grups han desoït. Josep Llobet, del PPC, ha reclamat la dimissió del secretari general de Comunicació de la generalitat, Enric Marín, acusant-lo d'impedir i obstaculitzar l'accés dels periodistes a la informació. També ha demanat a Nadal que en un termini d'una setmana cessi els responsables de la crisi i ha amenaçat de demanar la seva dimissió si no ho fa. Roberto Labandera (PSC-CpC), per la seva banda, s'ha passat vint minuts felicitant el govern per l'actuació i atacant les crítiques de CiU fent referències al paper de l'anterior executiu de la Generalitat. Els portaveus d'ERC i ICV han donat suport, en línies generals, suport a l'acció de govern. Tot i això, Oriol Amoróa d'ERC ha reconegut que l'aprovació del retorn dels veïns al número 49-51 del carrer Sigüenza i el seu posterior desallotjament han estat un error. Joan Boada, portaveu d'ICV ha criticat la manera de contractar i subcontractar de GISA en les obres de la línia 5 del metro, però també ha dit que aquesta rutina prové de l'anterior govern català i que 'caldrà canviar-la'.
En la seva darrera intervenció, Joaquim Nadal ha estat clar quan ha dit 'jo no penso dimitir', no creu que hagi comès cap error en la gestió de la crisi i ha afirmat que, en cas necessari, ja el cessaria qui el va nomenar: el president de la Generalitat. També ha afirmat que la ubicació final del túnel de maniobres de l'estació de metro del Carmel, ja es va establir en època del govern de CiU.
La sessió ha durat més de quatre hores, molt denses pel que fa a les paraules, però més aviat buides d'informació.

(Enric Borràs, des del Parlament de Catalunya a un quart de quatre)

Abans de les cinc de la tarda ja hi ha més de cinc-centes persones davant de l'Espai Jove Boca Nord. Moltes més de les que s'esperaven els membres de l'Assemblea de Joves d'Horta-Guinardó (AJHG), segons em confessa un d'ells, en Gerard, amb cara de sorprès. Hi ha molta policia, tant espanyola com guàrdia urbana. Però a poc a poc encara van arribant més veïns i al final la manifestació reuneix més de mil persones. La manifestació, l'havien convocada els joves ahir mateix a la reunió de l'Associació de Veïns del Carmel. Per això molts ¨han vingut pensant-se que la convocatòria l'ha feta l'associació de veïns". Fins i tot alguns periodistes desinformats encara ho creuen. Aviat es descobreix que no és així, però els veïns decideixen tirar la manifestació endavant de totes maneres. Alguns critiquen l'associació per massa tova, d'altres afirmen que el president de l'associació, Fernando González, hauria hagut de venir i donar la cara. Però ell es reuneix aquesta tarda amb el president de la Generalitat, Pasqual Maragall, mentre els veïns es manifesten. La confusió i la incertesa marquen la manifestació des del començament. Els joves que l'han convocada s'adonen que se'ls ha escapat de les mans i intenten recuperar el control de la situació desplegant una pancarta i començant a caminar cap al túnel de la Rovira: volen tallar-lo. La gent els segueix amb l'ànim escalfat i sota els crits de 'dimissió, dimissió!' i 'Clos al paredón'. Es talla el túnel de la Rovira.
La pancarta que obre la manifestació diu: 'Habitatge digne per tothom. Responsabilitats ja!' i darrere seu hi caminen sobretot afectats pels desallotjaments i veïns del Carmel. La majoria de manifestants són gent gran o parelles amb fills, però tots diuen que estan indignats amb l'actuació de l'ajuntament i de la Generalitat. La desena de joves que ha preparat la manifestació aviat en perd el control i són els veïns els qui decideixen, sobre la marxa, per on han d'anar. Decideixen caminar cap a la Ronda de Dalt a través dels túnels i tallar-la. Es fan seva la manifestació. La policia ha d'improvisar per tallar els carrers, no coneixen un recorregut que es va fent sobre la marxa. L'Antonio, un veí del Carmel d'una cincuantena d'anys, em diu que a la protesta "hi ha vingut tot el barri". I que "qui no ha vingut tampoc calia que ho fes", referint-se als membres de la junta de l'associació de veïns.
Quan la protesta arriba a la Ronda de Dalt, a l'alçada de la Vall d'Hebron, els veïns tiren a terra les tanques de separació o bé les salten i tallen la via en totes dues direccions. Caminen una bona estona (fins i tot contra direcció) mentre criden "incompetents" o reclamen responsabilitats als polítics. La gent està indignada, però contenta: contenta perquè estan tots junts. Entre els manifestants hi ha homes i dones força grans i de tant en tant s'ha d'aturar la marxa per esperar els endarrerits. Tot i el cansament, encara caminen un bon tros més i després tornen a Boca Nord per la rambla del Carmel. Allà es desconvoca la manifestació i la gent se'n torna a casa (o a l'hotel, els que ja no en tenen) després de dues hores i mitja de caminar i tallar carrers.

(Enric Borràs, dos quarts de vuit del vespre)

La reunió organitzada per l'Associació dels Veïns del Carmel ha començat a les vuit tocades al pavelló de la Vall d'Hebron. Les 1.200 cadires de la sala són gairebe totes plenes. L'ambient és calmat. Aquesta vegada només hi ha veïns, no hi ha cap polític ni cap regidor. Fernando González, el president de l'Associació de Veïns del Carmel, ha obert l'assemblea insistint en la necessitat d'organitzar els afectats i els desallotjats. La mesa que presideix la reunió té representants de la Federació d'Aassociacions de Veïns de Barcelona (FAVB), de l'Associació de Veïns del Carmel i d'un advocat de la FAVB. Tots passen de llarg els cinquanta anys i no paren de parlar de mobilitzacions veïnals passades. Durant l'acte, Fernando González demana als afectats que s'organitzin en assemblees d'escales de veïns, amb un delegat que faci de contacte amb l'associació. A la disposicio dels veïns hi haurà un assessor jurídic i es triarà una comisssió tècnica per facilitar les reclamacions dels afectats. Tota la reunió és poc entusiasta, hi ha pocs aplaudiments i molt d'escepticisme. La major part de gent està cansada, ve de treballar, dels hotels o dels llocs on ha estat reallotjada. Quan han començat les intervencions del públic la gent ha començat a marxar i els periodistes també. Mentre marxen parlen del tema en petits grups i més d'un ha recordat les mobilitzacions veïnals dels anys 1960 i 1980. Però les coses són molt diferents. La reunió ha estat molt calmada i sobretot trista.
Una de les darreres intervencions ha estat d'un membre de l'Assemblea de Joves d'Horta-Guinardó, que ha convocat una manifestació per dissabte a les cinc de la tarda davant de l'Espai Jove Boca Nord. Ha estat l'únic menor de trenta anys que ha obert la boca.

(Enric Borràs des del Pavelló de la Vall d'Hebron passades les 10 de la nit)

La roda de premsa havia de començar a les cinc, però ha començat un quart d'hora tard. L'encapçalaven Joaquim Nadal, conseller de Política Territorial i Obres Públiques, i Xavier Casas, segon tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Barcelona. Hi havia una trentena de periodistes. En Nadal ha estat qui ha tingut la veu cantant a la roda de premsa. Ha estat completament impassible i ha parlat molt pausadament sense canviar l'expressió. Durant la primera estona només ha tornat a explicar el que ja se sabia. Entre els periodistes es notava nerviosisme i expectatives per aconseguir dades noves.
Nadal ha explicat les decisions que s'havien pres respecte als edificis 6 i 8 del passatge de Calafell, i el 6 del carrer de Conca de Tremp, i ha dit com seria el procés de reompliment del túnel de maniobres de l'estació del Carmel. Ha explicat que es faria un primer forat horitzontal travessant la runa enfosada per injectar els primers metres cúbics de formigó, que arribarien fins als primers 30 metres del túnel. A partir de llavors, cada 30 metres s'afegiria el formigó des de dalt verticalment. Alhora, ja des d'avui mateix es continuen els treballs de reforç de l'estació del Carmel. Nadal ha dit que es farien servir 8.300 m3 de formigó i jo li he recordat que Jose Luis Nieto, de Gisa, havia dit que serien entre 15.000 i 18.000. Nadal ha contestat que, efectivament, per reomplir tot el túnel es necessitaria aquesta quantitat, però que ell es referia a una altra cosa. A més, ha afegit que no es deixarien bombolles, per la qual cosa es farien cates verticals sense cap mena de perill.
També ha explicat que entre quinze dies i tres setmanes es podria garantir al 100% que no hi hauria més incidents. Mentrestant, ha garantit que no s'esfondrarà cap més edifici, però no assegura que cap més no vagi a terra. Diumenge a la tarda i dilluns es començarà a injectar ciment a l'esvoranc i serà a partir de llavors que s'enderrocaran els edificis afectats.
Per acabar, quan el conseller i segon tinent alcalde han començat el torn de preguntes, que s'ha allargat tres quarts d'hora, els periodistes han insistit a preguntar si es depurarien responsabilitats, quan i si afectarien polítics i tècnics. El conseller ha dit que fins que no finalitzi el període d'emergència i no es faci l'expedient informatiu de la situació no es buscaran responsabilitats.

(Enric Borràs a les 7 de la tarda des de la Seu de Política Territorial)

Així ens ho ha explicat Montserrat Hernàndez, i no sabies si la veu li tremolava de ràbia o de ganes de plorar. O bé totes dues coses alhora. La Montse i el seu marit són, a partir d'ara, els portaveus dels veïns i veïnes afectades del passatge Calafell 10, és a dir, del primer bloc que va ser enderrocat i del qual tots recordem la foto als diaris: un edifici obert per la meitat que posava al descobert la quotidianitat de cada veí, i feia palès que inabastable es convertia per aquests veïns recuperar la quotidianitat i el passat en forma de fotos, records, llibres, roba... tot. La Montse ho diu molt clar: "Feia vint-i-dos anys que hi vivia i allà hi tenia la nostra història i la de les nostres filles, i ara és com si s'hagués esborrat el passat". Per això ara tots els veïns de Calafell 10, tret d'un, s'han posat en mans del Col·lectiu Ronda, i la roda de premsa per a explicar-nos la situació actual en què es troben i les passes que pensen fer ha estat la primera compareixença pública de la Montse i el seu marit com a portaveus dels afectats de Calafell 10.
I una de les advocades de tots ells, Montse Serrano, també ens ha explicat que el que exigirà Ronda, juntament amb els veïns, és un compromís global, i no solucions a pedaços que finalment no funcionen.
Els veïns estan enfadats, indignats, tristos i angoixats. I volen que se'ls paguin tots els danys morals i materials, i que no els enganyin més. La Montse diu que ni tots els diners del món no els pagarien els maldecaps, l'ansietat, les nits sense dormir i les capses de medicaments que prenen tots els veïns per a poder respirar amb calma. Però això exigeix que els polítics no facin tanta demagògia i que es comprometin de debò amb els veïns, que ja es poden omplir la boca dient que ho comprenen i que es fan càrrec de la situació, però després de dir-ho, marxen a casa seva. Però ells, els veïns, ara per ara no tenen casa. I ningú els ha dit encara quan en tindran. Ara, sencera però encara tremolosa, la Montse ha decidit ser, juntament amb el seu marit, la veu dels veïns de passatge Calafell 10, posant-se en mans d'advocats i esperant que s'acabi el malson.
I encara no se sabia que tres edificis més anaven a terra.

(Amaya, divendres a migdia)

Quan passen vint minuts de les set del vespre hi ha gent esperant a saber on s'ha de fer l'assemblea. Ara es comença a notar la tensió. Mentre m'espero parlo amb la Mercè Lecha. Els seus pares tenen 80 anys i viuen a l'edifici del davant del que ha caigut. Es queixa que no els diuen res: 'No ens enganyen, però no ens ho diuen tot'. Ara són la Sussana i en Miquel que es queixen. Viuen al carrer Calafell, 6. Un dels edificis amenaçats. Es pensen que es quedaran sense casa. Estan molt enfadats. Quan van anar a casa a recollir les coses van agafar el mínim, els van dir que podrien tornar aviat. Ara al cap de tres dies han sentit a la televisió que la seva casa també podia anar a terra. Ningú els ha trucat, ni els ha dit res. Sempre han viscut en aquell tros de barri. Tota la seva història i la de la seva família és en aquells quatre carrers. En Miquel es queixa que els polítics només parlen davant dels periodistes i la televisió. "Als veïns només ens dóna explicacions la regidora Blasco"
La gent està molt nerviosa. L'assemblea comença. Hi ha un centenar de persones de totes les edats. Parla la regidora del districte i no diu gairebé res més del que han dit els periodistes. Al final, però, deixa anar el que tothom es temia: "Els números 6 i 8 del carrer de Calafell tenen lesions greus. El número 6 del carrer de Conca de Tremp, també... potser s'hauran d'enderrocar. Els bombers han de fer el diagnòstic". La gent s'ha indignat. Veig en Miquel que crida "perquè han tardat tant a parlar clar?". Més crits. Imma Mayol fins aquest moment callada, fent costat a la regidora, agafa el micro. Des d'aquest moment pràcticament ja no el deixarà. Reconeix que els polítics han perdut la credibilitat i ho lamenta. La gent crida més. Demanen la dimissió i responsabilitats polítiques. El crit és unànime: "Els edificis fa dies que estan sentenciats i l'única que no ho volia admetre és l'administració".
La gent crida tant que les regidores no poden parlar. Continuo veient la cara d'en Miquel i la seva indignació. Davant de la situació la regidora Blasco adment que ja s'ho pensaven, que podia passar això. La indignació puja.
De mica en mica les històries tornen a fluir. Ara agafa el micro la Maria José. La seva casa sembla que no caurà, però és just davant de les que perillen: "Jo no puc tornar a casa, com puc dir als meus fills que passin per davant d'un edifici que pot caure". El torns de paraules es van succeint. La queixa és la mateixa: per què no ens han dit res?
Porten uns papers a l'Imma Mayol. Diu que és una notícia d'última hora: la comissió d'obres ha decidit inutilitzar la cua de maniobres del tunel del metro omplint-la de formigó." La gent aplaudeix i crida: "Ja era hora!". José Luís Nieto, de GISA, explica que caldran entre 15.000 i 18.000 metres cúbics de formigó per reomplir els 120 metres de túnel. Ja havien estudiat aquesta possibilitat.
Juan Murillo explica que la vorera del carrer Siguenza s'ha separat de l'edifici. En José Luis Nieto dóna explicacions. En plena discussió, una persona de la guàrdia urbana ha demanat als càmeres de televisió que se'n vagin i se'ls emporta cap a fora. La gent crida: "Per què fan por els periodistes?". L'Imma Mayol diu que ella no ha donat cap ordre i que poden tornar els periodistes a la sala. Aplaudiments.
L'ambient continua molt tens. Es reclama que vinguin en Joan Clos i en Joaquim Nadal. Mentre els uns criden, els altres reclamen moderació: "Hem de demostrar que som un barri civilitzat". De mica en mica la gent va marxant. Hi ha qui explica que a la zona també hi ha molts refugis i pous. Els comerciants afectats expliquen que a part de quedar-se sense botiga, tampoc poden guanyar-se la vida. L'Imma Mayol clou l'assemblea i se'n va cap al pis de dalt. Allà és on es prenen les decisions. Mmentrestant els veïns que queden envolten la regidora Blanco. L'assemblea queda convocada per demà a la mateixa hora. A l'Espai Jove de la Boca Nord. Un home diu: "El túnel de la desgràcia no s'hauria d'haver fet mai".

(Enric Borràs des de l'Espai Jove Boca Nord, ben passades les deu de la nit).

Quan es fa fosc els carrers s'omplen de gent. Molts tafanegen. A l'entrada de la zona acordonada del carrer Llobregós és on es concentra més gent. Són sobretot veïns del Carmel que no viuen a la zona encerclada i volen saber què passa. Estan preocupats i indignats. Tot sense exaltació. Hi ha una inquietud continguda. Sobresurten les càmeres, però no hi ha res a filmar. Només furgonetes de policia de tota mena. Hi ha més policia que gent. Si se'ls pregunta, no saben què dir. Un membre de la Guàrdia Urbana explica a uns veïns que s'han aturat al meu costat: 'Ahir ajudava la gent a tornar a casa seva i avui els hem hagut de tornar a fer fora. Jo ja no sé què dir ni què pensar'. Desànim. Ens arriba una possible informació: avui a la nit al Departament d'Obres Públiques es treballarà fins tard. La consigna és que s'han de prendre decisions definitives. La paraula definitiva ressona. No sé si això és una informació. Haurem d'esperar l'assemblea de les vuit del vespre.

(Enric Borràs a les set del vespre des del carrer Llobregós)

Quan arribes des de la rambla del Carmel al carrer Llobregós, el canvi és molt sobtat: no hi ha gens de trànsit i no se sent cap soroll fort més enllà dels xiulets dels walkies de la Guàrdia Urbana. Tan sols es permet el pas un tros de la vorera esquerra del carrer, i per on passaven els cotxes ara tan sols hi ha un forat immens.
Davant del carrer de la Conca de Tremp hi ha desenes de veïns que observen a través de la reixa que tanca el carrer i xerren sense alçar la veu. Són de la poca gent que hi ha al carrer havent dinat. Gairebé no hi passa ningú, els comerços estan tancats i algun bar obert és gairebé buit. No hi ha gent, però hi ha tot de persones uniformades: Guàrdia Urbana, Mossos d'Esquadra, Policia espanyola, grups de bombers i membres de la Creu Roja.
L'edifici enderrocat del passatge Calafell número 10, tan sols es pot veure bé des del carrer Bernat Bransi. Quan hi arribo només hi ha algun veí i dos periodistes. Els Mossos d'Esquadra no deixen que els periodistes s'acostin fins a la tanca a fer fotografies, i un fotògraf d'El Triangle em diu que n'hi ha un de l'ajuntament que es posa nerviós quan ens veu. M'acosto de tota manera amb una petita càmera digital i un Mosso d'Esquadra em diu amablement que vagi fins a la zona habilitada per fer fotografies, que és al final del carrer des d'on no es veu res més que una mica de runa i el solar.
Quan sóc allà els Mossos posen una altra tanca perquè estiguem encara més lluny de l'esvoranc.
Al cap d'una estona comença a arribar més gent. En Jaume Riera Campo, un veí del carrer Fastenrath, diu que fa seixanta-sis anys que hi viu. No se'n pot estar i crida: 'Ja està bé! Aquest barri està deixat a la mà de Déu'. El seu crit dins el silenci és com un preludi d'una tarda plena d'interrogants. Just llavors surt un noi de la zona acordonada del carrer i duu unes peces de roba a la mà. Són per al seu pare: ens explica que tots dos vivien en un dels pisos desallotjats, que estan cansats i que tenen ganes de tornar-hi. I un veí respon: jo no he tingut tanta sort. Es diu Josep Merino i viu al carrer Sigüenza 37-45. Ell no pot entrar a casa seva des de dissabte, i ja li han avançat que fins dissabte o diumenge vinent no podrà tornar-hi. Per això s'ha hagut de comprar roba per anar a treballar.
Al carrer els veïns i veïnes estan convençuts que caldrà enderrocar els edificis del 6 i 8 del passatge Calafell, però la policia no ha confirmat res.
Cap a dos quarts de cinc ha arribat un camió de bombers amb una escala llarga i s'han posat a observar la paret del número 8, al costat de l'edifici enderrocat. L'acció dels bombers encara fa disparar més la informació en aquesta direcció. Me'n vaig, que m'han dit que hi ha una sessió informativa dels veïns. D'aquí a una estona, més.

(Enric Borràs, des del barri del Carmel, a un quart de sis de la tarda)