carme |
divendres, 31 de desembre de 2010 | 00:21h
'Diu
que hi ha un home que té tants nassos com dies hi ha a l'any'
em deia el meu pare cada 31 de desembre i a mi em feia molta gràcia.
De ben petita m'ho creia i l'anava buscant per darrera els arbres
de la plaça de Puiglagulla.
Si podem veure l'Home dels nassos
vol dir que ja s'acaba l'any.
Ha estat un bon any aquest. Hi
ha hagut entrebancs però els hem anat superant.
Per a mi ha
sigut especial sobretot perquè he estat candidata al Parlament de
Catalunya per Solidaritat Catalana per la Independència (SI). Un
honor i un compromís per sempre.
Aquells que volen despullar d'identitat i d'honor a Catalunya han sentenciat ara que anul·len la prevalença del català a les escoles del Principat.
Cínicament infamen la nostra llengua, ens imposen l'espanyol com a llengua vehicular a les escoles i ens anihilen la immersió lingüística.
Sóc mestra, de la primera fornada de l'Escola de Mestres de Vic. Tots els d'aquella promoció vam començar a treballar fent immersió lingüística a les escoles d'arreu de Catalunya.
Anàvem amb un esclop i una espardenya. No hi havia ni llibres ni material i cadascun de nosaltres anava confegint el que li feia falta per aplicar a les seves classes.
Érem molt joves però teníem bagatge, érem hereus dels que havien tingut la tenacitat per salvar-nos els mots i recuperar les llibertats i la dignitat arrabassada.
D'això aviat farà 30 anys però que no es pensin que ens n'hem oblidat. Continuem essent tenaços i valents i ens tornarem a alçar.
Però la responsabilitat de la llengua és de tothom. No ens deixeu sols.
Hem anat a Sant Benet les 5 amigues que som fidels (no infidels!) als nostres retrobaments més o menys mensuals.
Conversar un parell d'hores amb la Teresa ha estat un goig i un plaer per l'ésser. Ella és una persona extraordinària. Té una capacitat d'oratòria que et deixa embadalida.
Explica apassionadament el sentit de la vida i de la llibertat i et sedueix amb el seu model inefable d'autenticitat.
Els que no la coneixeu us pensareu que exagero, però si teniu l'oportunitat d'acostar-vos a ella, ni que sigui mitjançant alguns dels vídeos per exemple sobre la Grip A, veureu com la veritat us transforma.
Quan he vist la foto que he fet quan ens acomiadàvem, em fixava amb l'expressió de nena de la Teresa i pensava que tota la gran saviesa que té la manifesta amb una total humilitat i això encara l'engrandeix més.
La Teresa no està sola, les seves germanes, començant per la mare Abadessa són així com ella. Hem estat conversant una estoneta amb la (tieta) Assumpta, amb la Concepció i amb la mare Abadessa i de seguida t'adones del seu bagatge i de la seva infinita bondat.
La Teresa Forcades no para en les seves investigacions i aviat sortirà un llibre que està acabant, ens parlarà de l'excessiva medicalització dels nens amb diagnòstic d'hiperactivitat. Un tema interessantíssim i que ens toca molt de prop.
Em sento afortunada. Avui per la Teresa. No fa gaire que vaig estar passejant i conversant una bona estona amb l'Alfons López Tena. Això és un privilegi i un honor.
Comptar amb persones així fa més pròxima i assequible la plena llibertat.
El meu esguard ha quedat pres del
seu pas lent, del blanc i el blau, d'aquest moment de vent
fluixet, de verd de pins, de mar lluent.
(Raimon)
L'art de viure el moment present és molt subtil, cal saber-se desprendre de tot allò que fa nosa.
S'acosta Nadal i la plaça de Vic resplendeix.
Ara és doncs un bon moment per acostar-se a l'arbre engalanat que hi ha al bell mig i fer íntimament present el món que ens envolta.
Cal assumir la part que tenim de responsabilitat en tot allò que som i en tot allò que volem ser.
Ara, més que mai, tenim un repte de país indefugible. Aviat farà un any que l'Alfons López Tena ens va mostrar el camí de llibertat al que podríem optar si som valents.
El 13D va ser molt més que un referèndum a Osona, va ser l'inici d'un moviment de persones que no defallirem fins el final.
Un altre 'present' és el resultat de l'informe PISA. Estic contenta que la competència dels alumnes de Catalunya hagi millorat però encara estem a la part baixa i no podem afluixar.
Els mestres no ho podem fer sols, ens fa falta el compromís de les famílies i de la societat. Allò de 'la tribu que educa' ha de ser cert i desgraciadament i massa sovint és el contrari.
Hi ha d'haver un front comú a favor de l'Escola, a favor dels mestres que s'hi deixen la pell i a favor de la comunitat educativa que es compromet a educar integralment els nens i nenes que tenim a les escoles, vinguin d'on vinguin.
S'acosta nadal i el vent fluixet que mou el blau et retorna a l'infant del pessebre i t'apropa encara més a les persones que estimes.
Cal 'saber
que si ens equivoquem, si no arribem a port, hi haurà algú, en
algun lloc, per explicar-nos que a la vida, a vegades, cal fer una
aturada, agafar un tros de pa, entaforar-hi el dit i posar-hi un tros
de xocolata. És saber que, a prop dels dubtes, hi ha un espai per
aprendre i tenir la certesa
que compartir ens fa més forts, més lliures, més grans.' (C.Freixas)
Solidaris de Catalunya, ara tenim l'oportunitat de prendre la terra i sembrar-hi la llibertat. Junts ho farem possible.
Tant pels convençuts com
pels que necessiten més respostes, vegeu si us plau aquesta
entrevista d'avui als Matins de TV3. Impressionant López Tena.
Incòmode Cuni. (Us l'adjunto aquí, després del text).
SI! Som al Parlament i estem molt contents. Ara,
com el Barça d'ahir -bufff! que n'aprenguin!-, ens donem un parell
de dies per assaborir aquest resultat que ha estat el fruit de la
nostra convicció, del nostre esforç i de la nostra dedicació.
Però molt aviat ens hem de tornar a posar a la feina de
construir junts -com més millor- la independència.
Els Solidaris
no podem ni volem fer-ho sols. Hem d'obrir 'la porta' ;-). Tothom
s'hi pot afegir, tothom és necessari i no hi ha ningú
imprescindible.
Atenció Solidaris d'Osona, siguem coherents,
siguem generosos. Solidaritat Catalana per la Independència és
la segona força a Osona (7.128 vots, 9,7%). Aquest resultat ens
fa sentir orgullosos i il·lusionats però cal que el sapiguem
gestionar amb molta pulcritud. Hem de fer el que faci falta
perquè d'aquí en endavant tothom qui vulgui se senti protagonista
d'aquest projecte. No comencem la casa per la teulada, fem primer
una bona base. Intentem que a cada municipi hi hagi gent
disposada a treballar amb paciència, amb amor i amb humor per teixir
la llibertat.
No siguem il·lusos pensant que no cal que ens hi
deixem la pell. Sí deixéssim de lluitar ens podrien vèncer aquells que són
negatius, aquells que només volen aparentar, aquells que
s'escaquegen i aquells que volen seguir essent esclaus.
Dones i
home d'Osona, apleguem-nos a l'entorn de la força de Solidaritat
Catalana per la Independència. Demanarem a l'Alfons López Tena
que ens convoqui a tots a l'ermita de Sant Sebastià i com aquell 17
de maig de 1705 refarem 'el Pacte dels Vigatans'.
Això ja
arribarà, de moment deixem el nostre 'quartet parlamentari' que faci
la bona feina que han anat a fer i els altres anem creant lligams
solidaris entre les persones del nostre voltant i que sabem de la
seva vàlua per coordinar el projecte de Solidaritat al nostre
municipi. Només si tenim l'encert d'escollir bé a les persones
que ens poden representar ens en sortirem. Al parlament ja en
tenim quatre de molt vàlides però en fan falta moltes més.
En
Laporta, en Tena, l'Uriel i l'Strubell segur que aconseguiran
complicitat amb altres diputats. Fem nosaltres el mateix en el
nostre àmbit. Siguem empàtics, siguem coratjosos, siguem humils i
farem més i millor resultat.
Hi ha en joc el futur de Catalunya.
Podem ser el proper estat de la Unió Europea o diluir-nos i
enfonsar-nos amb l'Espanya que ens ha escanyat, empobrit i humiliat.
El repte ve s'ho val, oi? Junts ho aconseguirem.
Gràcies i
molta sort! I avui, més que mai, visca el Barça i visca
Catalunya lliure!
Quan d'aquí uns anys ens demanin com és que ho vam aconseguir, també respondrem 'perquè no sabíem que era impossible'.
Em sento orgullosa de ser dels que creuen que junts ho aconseguirem. Ara ja som capaços de canviar el món que ens envolta perquè hi ha qui ha passat a davant i ens ha obert el camí.
Aquests dies que he exercit de candidata m'he adonat que val la pena seguir als nostres líders perquè son persones que saben i sabran persistir fins al final, fins a proclamar la independència.
I després sabran construir el nostre estat. I les generacions que vinguin ja no hauràn de ser independentistes. Seran catalans i prou.
Cada cop que miro una papereta de Solidaritat i veig el meu nom a la llista de candidats em sento afortunada. És un honor ser a la primera llista de Solidaritat Catalana. Em sento alhora molt unida a tots els altres candidats. Sé que ells, com jo, hem estat aquests quatre mesos fent-ho tot i més per mostrar la validesa del nostre projecte. Persistirem també sense defallir.
No ho dubteu. Doneu-nos el vostre suport dipositant la papereta de SI a l'urna. Penseu que a Catalunya li queden poques oportunitats de sobreviure. Només la independència la pot salvar de rodolar cap avall i diluir-se en una mera província espanyola.
Espanya també s'enfonsa, està vella i empobrida. Evitem que ens arrossegui. No ens amaguem, no ens enganyem. Mostrem el nostre amor a la terra que ens ha vist néixer o que ens ha acollit. Donem-li la llibertat.
"Per un d'aqueixos solchs oberts sens rella
Gentil son poltro escumejant aplana;
quant no pot més, per adreçarse'l cingle,
lo deixa al escuder que l'acompanya,
y per camí d'isarts lliure se'n puja
y per los grenys com rapinyell s'arrapa,
vers hont blanquejan los mantells estesos,
tofes de neu sens trepitjar encara.
Un n'ovira al bell mitj brufat de perles,
lliri enjoyat per gotes de rosada;
quant ell va á pèndrel, com de terra eixida,
per l'altre bech l'estira hermosa dama:
-¿Què't feu, -dihentli,- ma gentil senyora,
que aixís li robes son mantell de randa?
-¿Quí es, donchs? -li pregunta ell.- Vínala á veure,
ja que has volgut, traydor, agraviarla;
la flor de l'hermosura que somías
veurás en quín jardí floreix y grana.-
En un pradell, al cim de la carena,
Gentil veu la regina coronada,
coronada de vèrgens que la voltan,
teixint y desteixint mítica dança
ab sos braços y peus, blanchs com la escuma
que juga ab les petxines de la platja.
De Flordeneu la cabellera rossa
rossola en cabdells d'or per ses espatlles,
com raigs de sol que en lo boyrós desembre
la gebre pura dels restobles daura.
Com la lluna creixent en nit ombrívola,
riu y clareja sa serena cara
y son sos ulls dues rihents estrelles
que'l Canigó robá á la volta blava."
La foto és de Cal Paller. Aquest estiu vam fer una llarga excursió que ens mostrava aquest bell paisatge.
Aquesta Catalunya lluminosa i viva, avui s'esmicolava, s'embrutava i s'enfosquia quan PP i Ciutadans l'anomenaven.
Quan en parlava Montilla no era tan vella, bruta i covarda però tampoc resplendia, només subsistia.
A l'altra banda de la taula hi havia tres persones que poden treballar plegats per reconstruir i embellir la pàtria.
Mas, Puigcercós i Herrera m'han semblat honestos i penso que amb una mica d'empenta per part de la gent de Solidaritat que entrin al parlament, encara arribarem a declarar unilateralment la independència aquesta legislatura.
Laporta, estigues 'al loro' que encara ho aconseguirem!
De fet, més val que ens en sortim o sinó la nostra llengua no ho resistirà. Necessitem un estat per preservar els nostres mots.
No us deixeu enganyar, PP i Ciutadans van per anorrear-nos. Quan s'han posat a parlar en castellà amb aquell posat arrogant... feia plorar.
Les candidates i els candidats de Solidaritat Catalana per la Independència anem de bòlit.
La gent d'Osona organitzem per dimarts vinent dia 23 una diada especial amb els caps de llista Joan Laporta, Alfons López Tena i Uriel Bertran que culminarà amb un acte a la sala gran de l'Atlàntida on tothom podrà sentir als líders que ens duran a la independència. A les 20:30, no hi falteu!
Navegueu i trobareu articles molt interessants, a l'apartat d'opinió, a mi m'ha agradat molt el de mossèn Ballarin. I el d'en Sala Martín.
També hi ha l'apartat de notícies. Mireu aquesta resposta de l'Alfons L Tena en una entrevista-xat:
El senyor Laporta entra amb mal peu, per culpa d´estar
lligat anteriorment als colors del Barça? Sap que havia generat
antipaties però, què ens en pot dir a favor?
Haver fet el millor Barça de la història, i el més
catalanista, i defensar la independència, és "mal peu"?
Com era el peu amb que van entrar en política Mas, Montilla,
Puigcercós, Carretero, etc? Què n'havien fet abans de tenir càrrecs
públics? Quin van ser els seus èxits fora del sector públic, quin
el seu mèrit?
Aquesta va ser la pregunta que em van
fer ahir dos homes grans que estaven venent castanyes al centre de
Vinaròs.
Érem allà en motiu del concurs internacional de
música de cambra "Ciutat de Vinaròs".
Vaig deixar
a la Judit i en Joel a punt per tocar per la fase eliminatòria i
abans de tornar cap a Vic vaig passejar-me pel centre per fer un cafè
i conèixer una miqueta més el primer poble del País Valencià.
No
sé si va ser per la motxilla penjada a l'esquena o perquè faig cara
de catalana de la ceba, el cas és que quan vaig passar per davant
d'aquells dos 'iaios' que torraven castanyes em van etzibar aquesta
frase que si més no demostra que ja ens falta menys per ser
independents.
No som espanyols, ells ho saben i ja ni
es molesten a dissimular-ho, al contrari, et veuen passar i se'ls
escapa. Per cert, jo els vaig respondre somrient: efectivament,
me'n vaig fora d'Espanya, però no crec que vegi al Papa.
No
seria just si no us digués també que hi ha molta gent preciosa a
Vinaròs, de treball incansable en favor de la llengua i la cultura
que compartim sense fronteres.
Començant
per la Carme i en Sebastià, pares d'en Xus, per ells, que sé que em
llegeixen, els envio una abraçada.
Al Papa de Roma l'he vist una mica per
TV3.
M'ha agradat molt veure a un parell de
cantaires del cor amb banderes catalanes a la mà.
La Sagrada Família m'ha impressionat.
L'he trobada d'una gran bellesa arquitectònica. M'ha agradat veure
que és una catedral que encara s'ha d'acabar. Potser espera a ser
l'emblema del nostre nou estat independent.
El que he trobat penós és que cap de
les autoritats de les primeres files començant pel president
Montilla sabessin respondre a la missa.
Penso que la litúrgia també és
cultura i si saps que vas a la missa del Papa doncs te l'estudies.
Si no ho fas quedarà massa evident que 'no en saps de la missa la
meitat'.
Notícia d'última hora:
La Judit amb el Quartet Gerhard
acaben de guanyar el primer premi i en Joel amb el Duo
Rennweg han guanyat el tercer premi.
Avui ha estat un dia d'emocions a flor de pell. Abans d'anar a dormir us haig de confessar una cosa: La independència és possible. Molt aviat serem un estat lliure i podrem dir que a l'hora de construir-lo 'nosaltres hi érem' :`) Bona nit.
El lipdub per la independència que es va enregistrar a Vic el 24 d'octubre, ha aconseguit batre el rècord mundial de participants, acreditat per la World Records Academy:
ni més ni menys que 5.771 persones. En aquesta ocasió, els
organitzadors també han optat per la cançó 'La flama' d'Obrint Pas, i el
vídeo, rodat pels carrers del centre de la capital osonenca mostra les
tradicions més destacades del nostre país.
Hi apareixen
castellers, bastoners, balls de sardanes, grallers i flabiolaires,
falconers, jugadors d'hoquei, capgrossos, i sobretot, moltes estelades;
un muntatge que resulta un cant més per la independència.
Avui he anat a caçar bolets. N'hem trobat pocs. Molts eren dolents. Pebrassos, Llores, Bolets de soca, Pinenques bordes, Mataparents, Farineres bordes... Dels bons teníem: Quatre Pinenques, un parell de Rovellons, un grapat de Rossinyols de pi, mitja dotzena de Cames de perdiu, tres Fredolics que nosaltres en diem Fredelucs, set o vuit Rossinyols i unes quantes Trompetes de la mort.
El senglar hi havia passat abans i altres boletaires també.
Però és igual, només el fet de caminar pel bosc ja s'ho val. Feia un matí lluminós, amb un cel blavíssim. Les olors, els sons i els colors de tardor units amb la calidesa de l'aire et feien sentir en harmonia.
El 9nou han tingut la gentilesa d'encapçalar així la notícia que parla del concert d'en Joel i l'Antònia de dijous passat a la sala petita de l'Atlàntida. Un gest molt maco. Gràcies!
Sempre m'ha agradat això de donar la benvinguda a la gent que arriba o que torna a casa. Ja m'agrada la paraula en si, és llarga i per tant tens temps per acompanyar-la amb un gest d'expressió tranquil i amable.
El concert de dijous va ser preciós. La sonata número 2 per a violí i piano de Schumann va ser magistral. És música, és excel·lència, és interpretació i passió per aquest art.
Si fa un mes i mig, (vaig presentar la
candidatura el 26 d'agost), m'haguessin dit que avui seria aquí, al
costat de l'Alfons i l'Emili, presidint l'acte de presentació de
Solidaritat Catalana per la Independència Vall del Ges, no m'ho
hauria pas cregut.
Però aquí estic.
Dels 135 candidats
que vam sortir escollits a les primàries de SI, estic al número 35.
Per tant tindré escó segur!
Sóc avui aquí per les dues raons que
em van fer presentar candidatura. Perquè crec fermament que farem
una Catalunya lliure i sobirana i perquè em comprometo i em sento capaç de
treballar de valent per aconseguir-ho.
I com ho hem de fer? Doncs junts que sempre és molt
millor.
La causa de la llibertat de Catalunya
es mereix un esforç de generositat per part de tothom.
Des de baix, des dels 'militants' de
base, ens toca la feina de fer pinya i anar tots a la una. Hauríem
d'aparcar els recels i les enveges i treballar incansablement, amb
paciència i amb molt bon humor.
I des de dalt?
Des de dalt han de fer el mateix. Però
als nostres líders els exigim encara més responsabilitat.
El poble de Catalunya els demana la
unitat de les forces independentistes. La gent voldria líders
capaços d'arribar a acords.
Si anem junts generarem més il·lusió
i alhora evitarem que el vot es dispersi o es perdi.
Us en recordeu de la pregunta dels
referèndums sobre la independència?
'Està d'acord que Catalunya esdevingui
un estat de dret, independent, democràtic i social, integrat en la
Unió Europea?'
Tots estem d'acord en això, oi?
I ja no volem esperar més, volem que
sigui, com diu el nostre cap de llista Jan Laporta, aquesta tardor,
abans de Nadal.
Avui és 9 d'octubre, diada del País
Valencià i fa bo de recordar unes paraules del poeta Vicent Andrés
Estellés que deia:
'És el desig del riu, i el llençol, i
la brossa. És un instint de pàtria. És el desig de
l'arbre, i del cel, i del cànter, i el pitxer, i
l'argila. De ser i ser del tot, plenament: tenir pàtria.
I una pàtria lliure, i lluminosa, i alta.'
( Del
"Llibre d'exilis",1971)
Avui segur que tots els que som aquí
Torelló per presentar SI Vall del Ges sabem que 'La independència no es demana, és
proclama i es defensa' (C.Cardó)
Llavors ja vindrà la tasca laboriosa i
apassionant de construir l'estat, el nostre estat, el millor estat
d'Europa, el que haurà nascut des de la base més democràtica i
il·lusionada, el que acollirà els que són del nord, del sud, de
l'est i l'oest. El més generós, el més noble i el més
valent.
Llavors, tal com diu el meu cunyat Ramon, totes les
cobles de Catalunya entonaran a l'uníson la sardana 'Somni' i arreu
sabran que ja som lliures, que hem vençut la por, que mai més no
ens podran ofegar amb el poder esclafador d'un estat repressiu i
reprimit, empobrit per la pròpia mesquinesa, buit i tronat.
I
jo miraré el cel i somriuré a aquells que m'han precedit perquè
ells van mantenir la força de la nostra nació tot llaurant la terra
i segant el blat, treballant a bosc i fent piles de carbó, perdent
les collites per culpa de les pedregades i tornant a sembrar sense
defallir, amb la tenacitat que només la gent autèntica té.
Calladament van sembrar també llavors
d'esperança. Solidaritat Catalana per la Independència pot ser-ne
el fruit.
Collim-lo, fem-ne un farcell i caminem
tots plegats cap a la independència.
Agraeixo a en Miquel, que és mestre com jo, haver difós aquest cartell per l'acte de demà a Torelló. Ens vam conèixer el dia que vam fer les 'pre-primàries'. Ell, com molta altra gent generosa i compromesa, va venir a dipositar el seu vot.
Avui l'he vist una mica amoïnat, això del cartell ha estat un xic precipitat i ha anat de poc que no sóc a temps de saber-ho. Però no passa res, qui treballa amb il·lusió i bona fe, es mereix que passem per alt els descuits.
Així que demà seré amb la gent de Solidaritat Catalana de la Vall del Ges. Estic contenta de tenir aquesta oportunitat. Tinc ganes de tornar a veure l'Alfons L. Tena i també a l'Emili Valdero encara que no el conec tant.
Des d'ahir a la nit que sé que estic en cartell a Torelló, he anat rumiant què diria que fos escaient. Sóc una 'militant' de base i hauria d'aprofitar per posar veu a tot allò que diem entre nosaltres quan parlem de SI.
Confio que en sabré. La llarga trajectòria de mestra m'avala un xic per tenir discurs davant de públic. Els mestres fem uns quants míting diaris, tot això que tenim.
Demà, de bon matí em posaré a escriure un petit esborrany. Ves que no faci ombra a l'Alfons i tot! :) És broma eh! El discurs d'en L.Tena és brillantíssim i per escoltar-lo a ell ja s'ho val. I demà (avui ja) serà un bon dia per sentir-lo. És 9 d'octubre.