El curs vinent, es retrobaran a la Hochschule für Musik Basel. Faran màster amb el prestigiós Rainer Smith del Hagen Quartett.
La Judit fa màster de música de cambra amb el seu Quartet Gerhard i en Joel màster de solista de violí.
Interpretar la bellesa en forma de música, és un gran somni que està fet alhora de petits somnis realitzats i també de petits fracassos que t'han fet més fort i més conscient del difícil que és fer un pas més.
Quan hi ha un esdeveniment gratificant com aquest d'ara, hi reconeixes les persones que t'han fet ser com ets. El papa que us feia partitures amb sol solets en comptes de notes, l'Eva Graubin que abocava amor i saviesa en cada classe, l'avi que se li negaven els ulls quan us escoltava...
Estimat Pep. No puc deixar de sentir enyorament i nostàlgia per aquests moments eterns que ens has regalat. Amb paciència, amor, dedicació, generositat i passió has engrandit el Barça fins que hi ha cabut tothom. Vas agafar un club potent però fràgil moralment i ens el deixes fort, valent i orgullós d'estar arrelat al país i alhora admirat al món. Diuen que els bons mestres són aquells que fan que els seus alumnes vulguin ser millors persones. Tu ets un bon mestre. Has fet que ens estimem més perdre amb dignitat que no pas guanyar amb menyspreu. Has donat valor al que és essencial i ens ho has encomanat com aquell qui no fa res. A les teves rodes de premsa sempre hi ha hagut aquella expressió que demostrava al món d'on venies i què defensaves. Tots sabem que el teu Barça defensa el 'país' i això serà definitiu per aconseguir la llibertat de la nostra nació. Quan assolim l'Estat propi, molts sabrem que sense tu hauria estat impossible. Ahir vas fer el darrer gest visible de sensatesa, honestedat i lucidesa. Vas dir-nos que 'no tinguem por' perquè quedàvem en bones mans. N'estic convençuda, en Tito és qui millor ens pot curar aquest dol. La sorpresa i la il·lusió van ser simultànies quan vam sentir el seu nom. Una jugada mestra, genial. El que més em fascina és que ho has fet fàcil. Has provocat que el futbol a les teves mans fos un 'joc' i a tothom li agrada jugar. Els nens que encara no caminen ja juguen amb els colors del Barça i la gent que ronda la centena encara sent el desig de rematar a porta quan us veu. I els jugadors també han après que poden jugar de manera excelsa amb l'esperit de quan eren nens. I ens hem divertit tant! Ens ho hem passat tant bé! Ens hem abraçat tantes vegades! Gràcies infinites Pep. Has fet el Barça etern.
(M'afegeixo a l'apunt d'en Xavier Bosch al Cafè Baviera)
Després d'un temps, una aprèn la subtil diferència entre donar la mà i encadenar una ànima,
i una aprèn que l'amor no significa ficar-se al llit i una companyia no significa seguretat i una comença a aprendre, que els petons no són contractes i els regals no són promeses,
i una comença a acceptar les seves derrotes amb el cap ben alt i els ulls ben oberts i una aprèn a construir tots els seus camins en el present.
I després d'un temps una aprèn que si és massa, fins i tot els raigs del sol cremen.
Així que, una planta el seu propi jardí i decora la seva pròpia ànima.
I una aprèn que realment pot aguantar, que una realment és forta, que una realment val.
Aquests dies. Cada cop que mires el cel de nit. Sents una gran complaença i afinitat amb l'univers.
Veure com Venus i Saturn s'empaiten pel cel i resplendeixen majestuosos fent la competència a la lluna és un goig pels sentits i un bàlsam per l'ànima.
Aquests dies hi ha hagut massa persones del meu entorn que se n'han "anat al cel". M'agrada dir-ho així, és com ho deia la meva padrina. És com ho deien la gent d'abans.
Res no pot consolar els cors plens de dol però la calidesa de les paraules dites amb amor hi ajuden.
Aquests dies, malgrat tot, acreix l'esperança. I pressento que totes les persones que estimo i que lluiten com l'Abidal tornaran a guanyar.
Ha fet de la seva riquesa interior una manifestació d'art plàstic que és d'admirar.
A l'exposició que encara podeu contemplar a la galeria Bells Marcs de Vic, hi ha els seus quadres d'Abstraccions Urbanes, una visió de la bellesa en la decrepitud.
El dia de la inauguració podíem llegir a les invitacions aquestes paraules:
“I aprofito aquí per demanar-li un favor: llegeixi tan poc com pugui textos de crítica estètica; o bé són visions partidistes, que s'han fossilitzat i han perdut el sentit en el seu enduriment sense vida, o be són jocs de paraules enginyosos, en els quals un dia guanya aquesta visió i l'endemà l'oposada. Les obres d'art són d'una soledat infinita i no hi ha res que ajudi tan poc a abastar-les com la crítica.”
Què tens Barça? T'han xuclat l'alegria i tot et costa molt més, oi? El Real Madrid, amb tota la seva maquinària d'estat, ha aconseguit passar-te per sobre a la competició de lliga. No ha tingut pietat perquè sap qui ets i a qui representes.
El Barça som nosaltres i el Madrid són ells. Més clar, l'aigua!
El seu orgull fanàtic ha buscat tots els altaveus possibles i els ha anat inflant dia rere dia de mentides, recels i sospites.
Cansa tant que contínuament t'aboquin odi i menyspreu que no m'estranyaria que, inconscientment, al final diguessis: Voleu la lliga? Doncs aquí la teniu.
Tant debò els Culers fóssim com cal! Si almenys no practiquéssim l'autoodi i et féssim costat a les verdes i a les madures!
Si almenys els catalans (tant se val d'on vinguem), empenyéssim el país cap a la independència i alliberéssim Catalunya d'aquesta Espanya que ens anorrea i encara en fa befa.
I si deixéssim de ser burros d'una vegada?
Tots som Barça!
Ara és un moment únic pel nostre país i per qui ens representa al món. Estimem a qui ens ensenya a persistir amb elegància i amb tendresa. Defensem el que és nostre perquè ningú no ho farà per nosaltres.
Ànims Barça! Ànims Pep! Junts durem aquest nostre petit país a la independència i després... que ens vinguin al darrera amb un flabiol sonant!
El grip (a casa sempre ho dèiem en masculí), m'obliga a fer una pausa i aprofito per prendre'm temps per a mi.
La solitud, quan és circumstancial i volguda, crea una intimitat que t'atrau.
Penso en els reptes personals i col·lectius i refermo que el millor de la vida és senzillament viure.
Però viure és implicar-se i sentir aquest petit sotrac a la porta de l'estómac quan t'adones que alguna cosa et surt bé. Això ho deia Tàpies. M'hi vaig sentir molt identificada quan ell ho explicava al "T de Tàpies".
Jo fa temps que tinc detectada aquesta sensació i per mi és senzillament alegria. Moltes vegades dic que tinc l'alegria a dins i sé perquè és. És quan tu, la teva gent o el país fa alguna cosa que ens fa reeixir, fer un pas endavant, sortir-se'n malgrat tot.
L'alegria és el combustible que ens fa falta per ser imparables i la trobem en l'estima per allò que fem i sobretot per allò que som.
Diuen que la independència és un estat d'ànim i deu ser així.
Perquè l'ànim o l'ànima del nostre poble persisteix malgrat els prop de 300 anys d'imposició d'un Estat que, amb el nom d'espanyol ens imposa el dret de Castella i amb el nom d'espanyola la llengua castellana.
Sortosament, els darrers moviments per la independència, ens han despertat la consciència.
Tenim clar que allò robat és robat per més segles que passin i ens hem adonat que l'única ruta amb un horitzó lluminós és la independència.
Som molts, cada dia més, que diem prou. No volem passar ni un dia més sepultant la nostra honra i la llibertat de la nostra amada pàtria en la negra obscuritat d'una perpètua i deplorable esclavitud.
Ara l'Assemblea Nacional Catalana ens permet unir les nostres voluntats i treballar per aconseguir, en el mínim plaç possible, la llibertat i la sobirania de Catalunya.
Siguem responsables del temps que ens ha tocat viure. Siguem valents i agosarats. Estirem als que els fa mandra o els fa por. Seduïm als nostres amics, coneguts i saludats perquè s'afegeixin a la tasca de treure'ns de sobre, d'una vegada per totes, el jou feixuc d'aquesta Espanya repressiva i reprimida, empobrida per la pròpia mesquinesa, buida i tronada.
A les nostres mans hi ha el destí del nostre poble. Cal que complim amb el nostre deure!
Abans del dia 8 de febrer, inscriviu-vos a l'Assemblea Nacional Catalana http://www.assemblea.cat/ i per una mínima quota podreu agafar aquest tren que només passa un cop a la vida.
Una de les persones que més estimo va néixer l'any del fred i va anar ben just com no neix per la mateixa Candelera del 1956.
Deu ser per això que és una persona tan valenta, tan càlida i tan acollidora.
Com m'agradaria que els nadons d'aquest 2012 fossin els que van néixer l'Any de la independència!
És que no hi ha terme mig. O bé construïm un estat o bé desapareixerem com a nació.
I és que, en el fons, disfressat amb el nom d'espanyol, va governar, com continua governant Espanya, l'Estat castellà, aqueix estat que, seguint la mateixa ficció, amb el nom d'espanyol ens imposa el dret de Castella i amb el nom d'espanyola, la llengua castellana (...).
Per això, quan a una nació se li desperta la consciència que ho és, treballa de seguida per produir un Estat, expressió de la seva voluntat política, instrument de realització de la seva política pròpia. [Prat de la Riba]
Va, som-hi! Alcem-nos d'una vegada! Desperteu la consciència vostra i de tothom qui tingueu a mà.
No li deixem tota la feina a en Pep Guardiola home!!
Deia Joan Solà als polítics del Parlament de Catalunya: "Teniu la responsabilitat de fer que aquest poble no se senti subordinat". Jo també penso que nosaltres, homes i dones catalans tenim la responsabilitat d'honorar Joan Solà i tots els que ens han precedit i han mort abans d'albirar l'horitzó lluminós de la independència. I ho hem de fer defensant sense defallir la llengua i el país perquè mai no podrem tenir una vida normal mentre ens sentim subordinats.
Ara s'han aplegat una colla de persones de tots els àmbits i condicions i ens proposen la constitució oficial de l'Assemblea Nacional Catalana el dissabte 10 de març de 2012. Tots i cadascun de nosaltres en pot formar part.
Jo ara estic a la gestora territorial per constituir l'Assemblea de Vic. Ja us informarem més concretament als vigatans de les maneres de participar-hi. De moment voldria donar una informació general perquè tothom pugui afegir-se a aquest moviment per la independència. Si la participació la voleu fer molt activa, cal que busqueu les persones del vostre municipi disposades a promoure l'assemblea territorial del vostre poble. O bé, si voleu treballar més des de casa, ja fareu prou si us adheriu des del web i seguiu les informacions per anar escampant 'la bona nova' http://www.assemblea.cat/
Com us deia, la constitució oficial de l'Assemblea Nacional Catalana serà el proper dissabte 10 de març de 2012. Abans d'això hauríem d'aconseguir entre tots:
- Constituir almenys 240 assemblees territorials (que serien tots els municipis de més de 3.000 habitants -s'hi hi ha municipis més petits també, fantàstic!-). - Aconseguir un mínim de 7.500 membres inscrits (que serien un 1 per mil dels habitants de Catalunya).
De moment, el dia de l'acte de presentació pública del procés de l'ANC al Museu d'història de Catalunya que era el 12/12/2011, teníem 95 assemblees constituïdes, 97 en fase de constitució i més de 60 poblacions amb possibilitats. Teníem també llavors 3.500 membres adherits.
Aquest procés va començar (almenys per mi), el dia 30 d'abril de 2011, aquest dia hi havia convocada una "Conferència Nacional per l'Estat Propi" i ens vam reunir 1.300 persones al Palau de Congressos de Montjuïc per iniciar el procés de creació d'una organització popular, unitària, plural i democràtica: l'Assemblea Nacional Catalana.
L'ANC tindrà un objectiu fonamental: crear les condicions necessàries perquè, en el termini de temps més curt possible, hi hagi una majoria suficient de catalans totalment partidaris d'aconseguir un Estat propi.
L'ANC té previst organitzar (del 23 de Juny -Sant Joan- a l'onze de setembre -diada-) una Marxa per la independència. Que serà una gran festa reivindicativa del catalanisme polític i social. Organitzada en 10 columnes, la Marxa recorrerà tot el territori per fer arribar propostes a l'ANC i convidar tots els alcaldes, que encara no ho hagin fet, a incorporar-se a l'Associació de Municipis per la Independència. Les 10 columnes de la Marxa confluiran a Barcelona l'11 de setembre en la manifestació de la Diada Nacional de Catalunya.
L'Associació de Municipis per la Independència es va constituir oficialment el dimecres 14 de desembre de 2011 a Vic amb 116 poblacions ja adherides.
Resumint, l'ANC és l'organització que ha d'estructurar les iniciatives de la societat civil encaminades a aconseguir l'Estat Català.
Fes el que sigui menys quedar-te al sofà! I si tens temptacions de no fer res, guaita aquest altre vídeo per adonar-te que hem d'abandonar ja aquesta España 'una, grande y libre' que ens volen imposar. SPAIN'S SECRET CONFLICT - Catalan subtitles http://youtu.be/65dkCds920I
Catalunya s'ho val. Anem cap a la constitució de l'Assemblea Nacional Catalana.
Bon dia! Avui que comença l'any us desitjo salut i independència!
Agraeixo totes les bondats que m'ha regalat el 2011 i accepto els contratemps que no he pogut evitar. Reclamo justícia social i em comprometo a 'viure senzillament perquè d'altres senzillament puguin viure'.
Em fa por la mentida i la impunitat de qui menteix i sap que menteix. Però res d'això em farà desconfiar de la bona gent que, sense fer fressa, mou el món.
Vull que el 2012 em permeti també seguir compartint passions diverses: el Barça, l'Escola, la llengua, el país...
I si també sou dels que es 'lleven ben d'hora ben d'hora' segur que junts aconseguirem esdevenir aquest 'país imparable' que ens mereixem.
Hem fet una estona de conversa, hem parlat de com se'n va sortint. M'explicava com fa allargar els diners del PIRMI per tenir menjar pels seus tres fills i per pagar el que fa falta de l'Escola. Estava orgullosa de tirar endavant tota sola, sense dependre del seu home "que es malo".
Ha estat maltractada però ara ja no li té por, el va denunciar i ara el vigilen. El mira a la cara i li contradiu la seva actitud. Ja no calla, ja no s'amaga. Si es vol maquillar i sortir ho fa, ja no li ha de demanar permís al marit. Ell està acovardit, ella l'ha superat en tot.
L'he felicitada de tot cor i li he dit que sempre li estaré agraïda per ensenyar-me que existeix aquesta fortalesa interior que fa que els éssers humans (sobretot les dones) superin els tràngols més durs i caminin endavant amb el cap ben alt.
Respecto en Gerard Quintana, tinc clar que ell no és l'"enemic", però no entenc que no sigui capaç d'estimar la nostra llengua.
No entenc que no vulgui que els seus fills siguin catalans. No entenc que els negui l'oportunitat d'arrelar-se al país.
Crec que s'equivoca, ho sap i no és capaç de canviar-ho. Crec que no és un bon pare i també ho sap i no vol canviar-ho per no perdre la seva pròpia "llibertat" que ell l'entén com absència de compromís.
La vida ens va obsequiar amb un mes de juliol plenament compartit. Vos vau tornar a dormir a casa vostra i jo m'hi quedava per fer-vos companyia. A casa fèiem obres i va ser la millor solució.
Era l'estiu del 2005, jo feia el curs de direcció. El mes de juliol era el meu primer mes de directora i llegia la il·lusió que us feia en els vostres ulls. Sé el que pensàveu: jo que no vaig poder anar mai a estudi i ara tinc les dues filles i els dos gendres mestres.
Els matins jo treballava a l'escola o bé baixava a Barcelona. Tornava tard i sopàvem tots plegats, vos marxàveu abans cap a casa vostra mentre jo estava per casa feinejant una mica més. Quan arribava a Senferm m'esperàveu amb una plata de fruita, cada dia diferent i ens la menjàvem a fora el jardí prenent la fresca.
Mai oblidaré aquests instants de placidesa i de calidesa. Vau ser el meu pare fins el darrer dia, avui fa sis anys, i encara en servo el record i l'emoció.
9 d'octubre ja i les calorades del migdia que no reculen. Fa un mes que els nens i nenes han començat l'escola i sembla que sigui el mes de juny. Tornen del pati acalorats, suats i assedegats. Però encara que no ho sembli la tardor fa el seu efecte. Les fulles s'aguanten per un fil i si bufa un bufarut s'arremolinen i ballen una dansa. A les persones, la tardor ens porta una necessitat de mirar el que esdevé a fora però des de dins. Aquest vespre he estat escoltant el discurs de Steve Jobs a la Universitat de Stanford i també el pregó del periodista i lingüista Joaquim Maria Puyal. He après lliçons de vida amb cadascun d'ells. Quanta gent bona i alhora bona gent que hi ha! En Puyal, en Margarit, en Broggi, en Miquel Calçada, la Teresa Forcades... Enyorarem Jobs. Però hi ha aquesta gent bona i bona gent que ens durà fins el final. Ens durà fins a la victòria. Feliç tardor a tothom :)
Tant debò sigui música el que haguem de sentir li va dir ahir la Terribas a en Guardiola. Música però de la bona és la que han de sentir persones amb tanta dignitat i passió per la feina ben feta com el nostre primer entrenador del Barça. Ahir mentre l'escoltava emocionada i embadalida enyorava molt el meu pare. Que content que estaria. De fet, veia la seva mirada dibuixada en el rostre del pare d'en Pep i sentia que en el fons, els homes bons, són molt iguals. Són persones sense enveja, sense rancor, amb coratge, amb esperança i amb paciència. Són homes i dones generosos i tenaços; no els fa mandra llevar-se d'hora per pencar i persistir fins fer un país imparable. I els altres, els de la cantarella de la mediocritat i l'enveja que s'amaguin i es consumeixin ells sols i que ens estalviïn si us plau els seus raonaments estúpids que proven de desacreditar la bona gent que fa bona feina i que estima la seva gent i el seu país.
La vida ens va obsequiar amb un mes de juliol plenament compartit.
9 d'octubre ja i les calorades del migdia que no reculen.
'Ara' ja no podem dir aquesta paraula sense veure el bon diari de Carles Capdevila.
