Admiro a totes aquelles persones que es fan la vida fàcil i agradable i que procuren fer el mateix als del seu costat.
Aquesta foto la vaig fer el dia de Tots Sants al cementiri de St Pere de Torelló i l’he triada perquè no entenc que si tots tindrem aquesta fi n’hi ha que malden sempre per no gaudir del present.
Hauríem d’intentar alliberar-nos en tots els sentits!
L’essencial doncs, només es veu amb l’estima cap a la vida 🙂
Aquests dies de confinament, la nostra vida està farcida de moments dedicats a repassar coses ja vistes o escoltades o, si més no, sentides.
Tot el que hem fet i compartit ens ha de fer forts per aquest embat final que voldríem ben a prop.
Ens hem d’alliberar dels qui potinegen les nostres vides i les nostres morts.
Ho deia el Pare Miquel Estradé. ‘Hem de tenir el coratge de no renegar en moments de foscor d’allò que vam veure clar en moments de llum’.
Som-hi!
He tornat a l’aula després de fer 11 cursos de directora i és apassionant.
Sóc coordinadora de l’ANC de Vic i és apassionant.
Segueixo els meus fills músics que de tant en tant aterren per casa i és apassionant.
Potser és això, o potser només és culpa del twitter que amb un parell de frases diàries ja et connecta amb el món, no sé… però això de passar tres mesos sense entrar a escriure a cop calent és imperdonable!
La vida a l’aula m’ha fet adonar que els meus alumnes són iguals ara que fa trenta anys, la mateixa emoció per tot, les ganes de saber, la felicitat de descobrir que som un equip i ens importem els uns als altres.
Hem fet tantes coses! Estem molt contents! Hem aconseguit fer tirar endavant a tothom i tothom ha trobat el seu lloc.
De l’ANC només puc dir que coses positives, sense l’Assemblea no seriem a les portes de la llibertat i estic contenta i agraïda encara que sigui un no parar!
També amb la junta hem fet un bon equip i si treballes colze a colze no hi ha res impossible.
Això de l’ANC també té que coneixes molta bona gent que vol el mateix i treballa generosament sense importar-li res més que la feina ben feta i el bé comú. És així i és impressionant!
Els fills músics són admirables. Són cracs i són humils i això és el millor perquè els fa feliços. No té res de fàcil però l’esforç paga la pena.
Ells també ens obren les portes a conèixer nous mons i amb ells anem més lluny. Quina joia!
Evidentment que no tot són flors i violes en el món que ens ha tocat viure (encara que pel que he escrit ho sembli!).
Em va dir una mestra i amiga que hi ha una mena de proverbi que diu: deslliura’t de viure una època interessant.
Em va fer molta gràcia! I a fe que vivim una època interessant!
Ben trobats a tots els que passeu per aquí i prometo escriure aviat 🙂