a cop calent

Em vaig enamorar de l’ANC el dia que vaig assistir a la Conferència Nacional per l’Estat Propi. Era el 30 d’abril de 2011 al Palau de Congressos de Montjuïc.

Estat Propi… amb aquestes dues paraules ja en vaig tenir prou per llançar-me a aquesta aventura amb el compromís de treballar, des del territori, per la independència de Catalunya.

He trobat molts bons companys de viatge, gent que, en principi, poca cosa tindríem en comú però ens hem aglutinat i hem sumat les nostres bondats.

Realment crec que l’ANC ha fet sortir el millor de cadascun de nosaltres.

L’ANC ens ha alliberat en tots els sentits. De bon primer ja ens va treure de sobre el jou de partits per lluitar pel pa sencer. Després ens va mostrar que ens podem donar la mà (també literalment com el 2013) per aconseguir l’únic horitzó lluminós i possible que és la independència.

Cadascú de nosaltres té la seva història personal amb Catalunya.

Jo, la nit abans de l’1-O, vaig tenir un d’aquells moments d’emoció fonda. Pressentia la força de la gent.

Gent com els meus pares. Ells eren de Querós i quan recordaven la post-guerra, parlaven de la por que patien quan hi havia algú amagat a casa o del neguit que tenien per trobar l’emissora del Maquis.

També somreien quan explicaven que el meu avi  de Montdois, amb la colla de segadors, cantava aquelles cançons i romanços catalans tot fent les garbes del blat segat amb la falç. 

Recordo la seva emoció incontenible que els feia rodolar més d’una llàgrima quan sentien La Santa Espina.

L’ANC ha sabut acomboiar totes les històries personals, tant si miraven al passat com al futur, des de més a la dreta o més a l’esquerra. Cadascun de nosaltres ens hem pogut personalitzar la revolució. Això té molt mèrit!

L’Assemblea Nacional Catalana ens ha fet protagonistes del relat d’aquest país que el 10 d’octubre haurà proclamat independència.

Gràcies per tanta dignitat i generositat gent de les AT de tot el país. Gràcies per la confiança i la persistència de tothom.

I als que esteu al davant de la nació en aquest moment històric (aquest sí que ho és d’històric!) gràcies per persistir i no renegar en moments de foscor d’allò que vau veure clar en moments de llum.

Visca Catalunya lliure!

Falten només dos mesos per omplir les urnes de llibertat i d’esperança.

Només pensar en tots aquells que hi haurien de ser fa emocionar. Ho farem per ells i pels que vindran. Ho farem per nosaltres i per honor i glòria de Catalunya.

Aquest any hi érem tots!

Quina alegria que fa això d’empènyer el país cap a la independència.

Persistirem fins que ho tinguem tot, Catalunya bé s’ho mereix!

He estat escoltant al president de l’ANC Jordi Sànchez parlant del ‘referèndum d’independència’ i m’ha fascinat.

Perquè aquest referèndum no va en contra de ningú dels nostres i no l’utilitzarem per fer soroll o marcar múscul.

L’ANC ens hem adonat que en aquest moment toca reorientar parcialment el rumb del procés.

El ‘full de ruta’ no és un llibre revelat, és un instrument. N’hi ha diversos de fulls de ruta (el de l’ANC, el de JxS, Òmnium…).

El que hem de fer ara és asseure’ns tots els actors socials i polítics i fixar un nou full de ruta que sigui vàlid per a tots. El que aportarà l’ANC (si ho aprovem els socis) serà aquesta proposta de referèndum sobre la independència de Catalunya.

Simplement, on diu “eleccions constituents” ha de dir “referèndum”. Aquesta és potser la única modificació necessària del full de ruta.

Molts no independentistes votarien Sí en un referèndum, per sobre el 55% segons la Vanguardia!

La bandera del Sí ens aglutina molt, molt més que cap partit polític!

L’ANC va evitar unes noves eleccions el gener QUAN TOT ESTAVA PERDUT. Cap noves eleccions ens donarà un resultat millor que el del 27s.

Tenim un parlament i un govern que donaran certesa i seguretat jurídica a la nova República que naixerà aquest proper 2017.