a cop calent

Eres d’aquelles persones que m’han fet ser una mica com sóc. Costa tant de parlar de tu en passat!

Eres la contraportada del nostre 9nou i sempre el començava a llegir per aquesta.

Eres aquell que venies a l’escola a fer una xerrada i ens feies descobrir que el millor era educar amb humor. Deies als pares allò que és més essencial amb una certesa que removies totes les rutines.

Eres com un company mestre de tots els que en som, però un dels bons companys. Un d’aquells que dignifica la nostra professió.

Defensor dels que sempre hi son per un cap, dels que s’arremanguen, dels que mai reneguen de la seva tasca, dels valents, dels senzills…

Recordo quan vas venir a Vic a presentar el diari ARA, va ser el meu diari des de llavors i llegir-te ha estat un altre cop tot un plaer. La setmana passada vas omplir l’Atlàntida i ens vas poder mirar i descobrir que t’abraçàvem amb els ulls.

I les teves piulades al twitter que sempre em feien somriure, sobretot aquell “:)” discret però que tothom sabíem què volies dir “havia perdut el Real Madrid”.

Desitjo que avui, des d’on siguis, la tornis a fer.

Sóc doncs una mica com tu, amb molt d’orgull. Ara estic molt trista. Voldria abraçar també a l’Eva i a la mare que et feia aquelles abraçades que curen…

I saps? Ho farem també per tu! Votarem i guanyarem i construirem un país que s’assembli a la teva exigència d’honestedat i a la teva joia de viure.

Després d’11 cursos a la direcció, he tornat a la tutoria.

És un goig fer de tutora i la classe de 4t és especial. Els nens i nenes estan a l’edat de ser prou grans per saber-se autònoms i prou petits per demostrar que t’estimen.

Els vaig donar tres normes bàsiques:

>> hem d’estar tranquils

>> han de ser bons companys

>> han de ser ordenats

I els vaig dir que si fem això, ens menjarem el món 😉

Abans de començar, us vull dir el que ens sembla més important: Els vostres fills estaran bé a l’escola.

Els nens i nenes estan bé a l’escola perquè intueixen de seguida que l’escola té sentit. S’adonen que els límits poden ser possibilitats. Es tranquil·litzen i se senten segurs.

L’escola és la institució de l’ensenyament i es fonamenta sobre els quatre grans pilars de l’educació que va formular Delors: Aprendre a fer, aprendre a ser, aprendre a conèixer i aprendre a viure junts.

Estarem junts durant 9 anys de les nostres vides, no els passeu de pla. Sigueu-ne protagonistes, impliqueu-vos, estimeu l’escola i confieu en nosaltres.

Aquests poden ser els millors anys de les vostres vides, gaudim-los!

_Carme Vilaró Rovira (Directora)

Sembla mentida que fent més de 30 anys que sóc mestra, encara se’m repeteixin cada dia les mateixes bones sensacions.

Els nens i nenes a qui avui he fet classes responen als mateixos estímuls que aquells primers alumnes de Castellterçol.

Hi ha un lligam invisible que els nens capten a l’instant.

El que és fonamental és que estiguem tranquils sempre els dic, només si estem tranquils aprenem moltes coses.

El que més els agrada als nens i nenes és aprendre coses, els apassiona saber. Els mestres només hem d’ordenar els continguts, les competències, els procediments, les arts i dur-los a la classe perquè cada alumne se’ls faci seus.

I hem de saber escoltar, el que diuen els nens sempre té sentit, sempre surt del cor, sempre val la pena.

Veure’ls créixer i estimar-los és fantàstic. I el millor de tot és compartir amb ells l’esperança per aquest món millor que construïm junts.