Em va agradar molt la constitució del nou Secretariat Nacional 2022 – 2024
Va superar les meves expectatives. Per l’ambient, per la radicalitat democràtica i per la força que transmet tanta gent generosa.
Aquí amb la presidenta Dolors Feliu que ho farà molt bé també 🙂
Començo una nova etapa i em fa il·lusió. A veure si seré capaç de transmetre aquí, en aquest estimat blog, el fer i desfer d’aquest temps nou.
La imatge és del proppassat 2 de maig que és el dia que ens vam presentar els tres candidats de la Regió 9 (Osona i Ripollès).
Aquesta setmana, del 10 al 14, són les votacions. I el dissabte 21 serà el Ple de constitució del nou Secretariat Nacional.
10 anys a l’ANC Vic, des q vam començar, em deixa la certesa que si persistim guanyarem.
Ja us ho explicaré!
Cridem
Tots els catalans i catalanes, siguin quins siguin l’origen i l’adscripció política o ideològica de cadascú, a incorporar-se al procés per a la constitució de l’Assemblea Nacional Catalana, primer pas per a forjar una nació lliure, justa i avançada.
_Barcelona, Palau de Congressos, 30 d’abril de 2011
Jo hi era al Palau de Congressos aquell 30 d’abril de 2011, em va entusiasmar la idea de treballar per la independència de manera aliena als partits polítics.
És que el 2010 havia estat candidata al Parlament de Catalunya per “SÍ” Solidaritat Catalana per la Independència i l’experiència em va desolar…
De tot se n’aprèn diuen i així va ser. La força del 13D a Osona em va il·lusionar tant que no vaig dubtar de dir sí a SÍ.
No ho sabia, i ho vaig aprendre llavors, que els partits (per això es diuen partits) mai són sencers! Mai no havia sigut de cap partit, havia votat sempre, però els havia vist de lluny i prou!
Ara tampoc sóc de cap partit, només sóc de l’ANC, de la Territorial de Vic des del primer dia també i, conjuntament amb un grup de gent fantàstica, lluitem cada dia per “forjar una nació lliure, justa i avançada”.
Feu-vos socis de l’Assemblea Nacional Catalana perquè:
“Quan les aranyes uneixen llurs teles poden capturar el lleó” (Dita etíop)
Em vaig enamorar de l’ANC el dia que vaig assistir a la Conferència Nacional per l’Estat Propi. Era el 30 d’abril de 2011 al Palau de Congressos de Montjuïc.
Estat Propi… amb aquestes dues paraules ja en vaig tenir prou per llançar-me a aquesta aventura amb el compromís de treballar, des del territori, per la independència de Catalunya.
He trobat molts bons companys de viatge, gent que, en principi, poca cosa tindríem en comú però ens hem aglutinat i hem sumat les nostres bondats.
Realment crec que l’ANC ha fet sortir el millor de cadascun de nosaltres.
L’ANC ens ha alliberat en tots els sentits. De bon primer ja ens va treure de sobre el jou de partits per lluitar pel pa sencer. Després ens va mostrar que ens podem donar la mà (també literalment com el 2013) per aconseguir l’únic horitzó lluminós i possible que és la independència.
Cadascú de nosaltres té la seva història personal amb Catalunya.
Jo, la nit abans de l’1-O, vaig tenir un d’aquells moments d’emoció fonda. Pressentia la força de la gent.
Gent com els meus pares. Ells eren de Querós i quan recordaven la post-guerra, parlaven de la por que patien quan hi havia algú amagat a casa o del neguit que tenien per trobar l’emissora del Maquis.
També somreien quan explicaven que el meu avi de Montdois, amb la colla de segadors, cantava aquelles cançons i romanços catalans tot fent les garbes del blat segat amb la falç.
Recordo la seva emoció incontenible que els feia rodolar més d’una llàgrima quan sentien La Santa Espina.
L’ANC ha sabut acomboiar totes les històries personals, tant si miraven al passat com al futur, des de més a la dreta o més a l’esquerra. Cadascun de nosaltres ens hem pogut personalitzar la revolució. Això té molt mèrit!
L’Assemblea Nacional Catalana ens ha fet protagonistes del relat d’aquest país que el 10 d’octubre haurà proclamat independència.
Gràcies per tanta dignitat i generositat gent de les AT de tot el país. Gràcies per la confiança i la persistència de tothom.
I als que esteu al davant de la nació en aquest moment històric (aquest sí que ho és d’històric!) gràcies per persistir i no renegar en moments de foscor d’allò que vau veure clar en moments de llum.
Visca Catalunya lliure!
He tornat a l’aula després de fer 11 cursos de directora i és apassionant.
Sóc coordinadora de l’ANC de Vic i és apassionant.
Segueixo els meus fills músics que de tant en tant aterren per casa i és apassionant.
Potser és això, o potser només és culpa del twitter que amb un parell de frases diàries ja et connecta amb el món, no sé… però això de passar tres mesos sense entrar a escriure a cop calent és imperdonable!
La vida a l’aula m’ha fet adonar que els meus alumnes són iguals ara que fa trenta anys, la mateixa emoció per tot, les ganes de saber, la felicitat de descobrir que som un equip i ens importem els uns als altres.
Hem fet tantes coses! Estem molt contents! Hem aconseguit fer tirar endavant a tothom i tothom ha trobat el seu lloc.
De l’ANC només puc dir que coses positives, sense l’Assemblea no seriem a les portes de la llibertat i estic contenta i agraïda encara que sigui un no parar!
També amb la junta hem fet un bon equip i si treballes colze a colze no hi ha res impossible.
Això de l’ANC també té que coneixes molta bona gent que vol el mateix i treballa generosament sense importar-li res més que la feina ben feta i el bé comú. És així i és impressionant!
Els fills músics són admirables. Són cracs i són humils i això és el millor perquè els fa feliços. No té res de fàcil però l’esforç paga la pena.
Ells també ens obren les portes a conèixer nous mons i amb ells anem més lluny. Quina joia!
Evidentment que no tot són flors i violes en el món que ens ha tocat viure (encara que pel que he escrit ho sembli!).
Em va dir una mestra i amiga que hi ha una mena de proverbi que diu: deslliura’t de viure una època interessant.
Em va fer molta gràcia! I a fe que vivim una època interessant!
Ben trobats a tots els que passeu per aquí i prometo escriure aviat 🙂
He estat escoltant al president de l’ANC Jordi Sànchez parlant del ‘referèndum d’independència’ i m’ha fascinat.
Perquè aquest referèndum no va en contra de ningú dels nostres i no l’utilitzarem per fer soroll o marcar múscul.
L’ANC ens hem adonat que en aquest moment toca reorientar parcialment el rumb del procés.
El ‘full de ruta’ no és un llibre revelat, és un instrument. N’hi ha diversos de fulls de ruta (el de l’ANC, el de JxS, Òmnium…).
El que hem de fer ara és asseure’ns tots els actors socials i polítics i fixar un nou full de ruta que sigui vàlid per a tots. El que aportarà l’ANC (si ho aprovem els socis) serà aquesta proposta de referèndum sobre la independència de Catalunya.
Simplement, on diu “eleccions constituents” ha de dir “referèndum”. Aquesta és potser la única modificació necessària del full de ruta.
Molts no independentistes votarien Sí en un referèndum, per sobre el 55% segons la Vanguardia!
La bandera del Sí ens aglutina molt, molt més que cap partit polític!
L’ANC va evitar unes noves eleccions el gener QUAN TOT ESTAVA PERDUT. Cap noves eleccions ens donarà un resultat millor que el del 27s.
Tenim un parlament i un govern que donaran certesa i seguretat jurídica a la nova República que naixerà aquest proper 2017.
Ahir va ser un dia important a Vic.
L’ANC_Vic vam organitzar l’acte “Endavant República” i la resposta de la gent va ser impressionant.
Els ponents van estar ‘imponents’ i a tothom ens va quedar la sensació agradable de que serem capaços de persistir sense abaixar els braços, amb el cap ben alt i amb un somriure als llavis fins que arribi el moment (no gaire llunyà) de proclamar la independència.
La bona conversa, tot sopant al Caliu, va confirmar-nos les bones sensacions.
Ho farem! Endavant República!