carme.laura |
dijous, 15 de desembre de 2011 | 08:26h
El poeta Foix composà una nadala diferent, senzilla, familiar i estimadora, un poema que infants i grans versegen. I és que la píndola d'avui constata que en política gairebé tot és profecia.
Que n'Oriol Pujol serà el proper Secretari General del partit que fundà el seu pare no és pas cap novetat. Pocs anys enrera jo i d'altres creiem que en Felip Puig seria qui exerciria aquell càrrec sense ambicionar ser el candidat a la Presidència de la Generalitat, no ha estat aquesta l'aposta de n'Artur Mas i l'avui Conseller, profundament lleial a aquell i al partit, en ésser nomenat membre del Govern es retirà de la cursa . Si n'Oriol des de la Secretaria aspira a ser cándidat, haurà de treballar durament, d'aquí a set anys (si la legislatura actual no s'escurça) a l'agenda política l'objectiu serà l'assoliment de la independència. CDC i Pujol... Era profecia.
carme.laura |
dimecres, 14 de desembre de 2011 | 08:27h
Què, qui és el Mercat?... La borsa cau, la banca es descapitalitza, la societat que fou benestant sap ara quin és el color de la pobresa i sent l'olor a pèrdua d'allò que creia seu per sempre i els Governs són titelles mogudes per un poder ocult que té per nom "el Mercat".
El monstre que senyoreja la segona dècada del segle és inaprensible, indefinible, no té ni cos ni ombra, és una atmosfera opressiva i movible, però no erràtica, ahir era a Europa, avui a les Amèriques, demà a la Xina. Flota per les conques on els sediments és el diner, el xucla i se l'endú al centre desconegut del poder econòmic, a caixes fortes inaccessibles. Té forma plural i diversa i és singular, és dimensional i linial. És el Mercat.
carme.laura |
dimarts, 13 de desembre de 2011 | 18:36h
Una dona assassinada , víctima de la violència de gènere. El company l'ha matada a ganivetades.
Sento aquella fatiga terrible de la impotència, sento la debilitat de tanta dona maltractada, el dolor de la seva humiliació, la seva por a morir i en el momemt últim la tristesa atònita pel futur dels seus fills. La mare assassinada pel pare, la tragèdia repetida.
I malgrat la fatiga la denúncia segueix amarada de condol i tristesa.
carme.laura |
dimarts, 13 de desembre de 2011 | 08:32h
Ahir haguéssim celebrat el teu aniversari, tindries cent anys. No t'imagino velleta, tens sempre l'edat jove de quan jo era petita i l'edat esplèndida de quan jo era jove.
Com n'eres de valenta!, no m'ho vas dir, però jo sabia que lluitaves durament contra la malaltia que et devorava per tal que nosaltres visquéssim sols el primer any de casats. El pare va viure sempre a casa, com em vas dir el dia abans de morir, et recordà cada dia dels vint anys que et sobrevisqué, però fou feliç, mai no se sentí sol. Com tu volies.
Com series ara?, quina fesomia tindries?... Fa tants anys, mare...
Ahir vaig passar pel davant de l'ésglésia que fou la parròquia de la infantesa. El gran pati i el vell teatre no hi són. Havia oblidat que un dia hi eren. El teatre amb butaques de fusta corcada, l'escenari on de petita recitava les poesies que tu m'ensenyaves i el pati on vaig aprendre a ballar sardanes. No, ja no hi són i no me n'havia adonat durant tots els molts anys que hi he passat pel davant.
carme.laura |
dissabte, 10 de desembre de 2011 | 21:55h
Ahir un home ha assassinat la dona a punyalades. Dues criatures petites, els fills de la parella, ho han viscut. Víctimes innocents, com la mare, de la violència. Una escena esborronadora. Un crim que es reprodueix setmana darrera setmana.
Avui tres dones valentes, solidàries i intel·ligents ha estat guardonades amb el Premi Nobel de la Pau. Són un exemple i també l'esperança que la igualtat d'homes i dones sigui un fet, que la llibertat sigui un estat universal, que el gènere cultural s'esborri i amb ell la violència contra la dona.
carme.laura |
dissabte, 10 de desembre de 2011 | 09:40h
Anit la Ràdio Televisió de Mallorca deixà d'emetre. Ho va fer a mitja nit, a l'hora que les joguines cobren vida mentre els nins dormen, quan el soldadet de plom camina i la nina balla sense parar.
Ha tingut una vida curta, cinc anys. No l'han deixada crèixer. No la volien, no volen que el deix dels mots els recordi qui són, d'on venen, on tenen els veritables germans.
Retornarà quan aires nous arribin a ses Illes i serà més forta. I mentre la llengua seguirà essent la pàtria comuna.
carme.laura |
divendres, 9 de desembre de 2011 | 08:44h
"Només és diner... Es fabrica", és la cínica frase que resumeix la causa i principis que originaren el terratrèmol financer que sacseja el món. La diu un dels personatges de la pel·lícula "Margin Call".
Gent sàvia i enginyosa creà una història del diner, entès com la riquesa lligada a l'or. Mides, el rei mític de la Frígia, que Apol·lo castigà amb orelles de ruc que amagava cobrint-se el cap amb una mena de barretina, fou aquell que veié complert el desig que tot el que toqués es convertís en or, a punt estigué de morir de fam ja que el menjar , les persones, les coses que tocava es convertien en objectes d'or, fins que Dionisi s'apietà d'ell i li ordenà que es rentés al riu Pactol per a deixar-hi l'encanteri. Des d'aquell fet el petit riu tingué els sediments d'or i plata que donaren riqueses enormes al rei lidi Creso, inventor del diner.
carme.laura |
dijous, 8 de desembre de 2011 | 09:26h
Na Carme Chacón ha oblidat el seu fracàs al front del PSC, en realitat aquella guerra perduda no era la seva, la va fer -sense gaire convicció- simplement perquè si l'hagués guanyada s'hauria autopenjat uns quants galons per a enaltir-se dins del PSOE i contra Rubalcaba.
Perduda la batalla de Catalunya ha iniciat ja la seva veritable guerra. A la recepcó del Congrés amb motiu de la festivitat de la Constitució Espanyola Chacón començà a desplegar el seu programa, basat en un prinicpi únic, l'espanyolisme a la manera de Rosa Díez que tants bons rèdits li reporta. Criticà l'absència a l'acte del President de Catalunya però no censurà la del President de la Junta de Andalucia (potser al congrés del PSOE necessitarà el seu vot). Tampoc no ha censurat ni censurarà que el Govern de què ella és Ministra no liquidi els 759 milions d'euros de deute reconegut, ben segur que ho criticarà quan el PP també negui aquell pagament i en el cas que ho pagués na Chacón explicarà que hi ha un pacte ocult entre el PP i CiU.
Fa molts, molts anys Carmen Sevilla popularitzà una cançó que deia "Yo soy la Carmen de España y no la de Merimée...". Tot retorna.
carme.laura |
dimecres, 7 de desembre de 2011 | 08:35h
El periodista i escriptor Enric Vila publicà al diari "El Punt Avui" d'ahir, dimarts , a la columna "Arc Voltaic" un article reprobable intitulat "Gais i herbívors"que finalitza d'aquesta manera: "Els herbívors i els gais han esdevingut els mascles més ben preparats per rivalitzar amb el totalitarisme lasciu de la dona moderna".
L'article és un argumentari de tòpiques estupideses masclistes, com :
"La dona d'avui se sent independent i forta perquè vivm en un món de cotó fluix" (...) ""En els períodes de pau i llibertat, les dones són un motor de sofisticació i refinament, però també de pedanteria i decadència"
O frases de vodevils rònics : "M'hauria agradat veure un jutge davant d'un home que hagués denunciat la seva esposa per estafa: "La meva dona era una princesa i es va convertir en una balena""
carme.laura |
dimarts, 6 de desembre de 2011 | 09:18h
Un home en cadira de rodes avança per l'escenari, cabells blancs, les mans sostenent un bastó, la mateixa fesomia noble, la força de la convicció en la mirada acuosa. Parla en un silenci expectant des dels seus 92 anys, la seva experiència i els principis d'antany romanen intactes, l'excanceller alemany Helmut Schmidt parla durant seixanta minuts als assistents al Congrés del seu partit, sociodemòcrata; no és un discurs de partit sinó un advertiment a tota l'esquerra, al poble alemany, és una reflexió, una crida i un testimoni europeïsta i europeu.
carme.laura |
dilluns, 5 de desembre de 2011 | 09:03h
Avui comencem la setmana insòlita, amb més dies festius que feiners, el somni i reivindicació dels sindicats dels països de feliç benestar. Una setmana que contraria les crides internacionals que exigeixen productivitat al món del treball, que no s'adiu ni amb la crisi, l'austeritat, el consum responsable i el sentit comú.
carme.laura |
dissabte, 3 de desembre de 2011 | 09:25h
El ventijol juga entre les branques dels arbres. De sobte comença el vol lent i suau de les fulles. Volen esparses, per uns instants romanen suspeses en l'aire, traspassades pels pàl·lids raigs del sol semblen estranyes papellones de color de suc de llima. La imatge és efímera i fascinant. El terra és vestit d'una catifa verd-groguenca trencadissa.
carme.laura |
divendres, 2 de desembre de 2011 | 09:20h
És una evidència que la mesa del Parlament no afina en lèxic. Ho demostrà ahir a la sessió plenària quan no només censurà sinó que prohibí l'ús de les paraules "robar" i "espoliar"si de robar s'acusa el Govern espanyol.
"Robar" és paraula censurable, malsonant ?... No forma part del vocabulari sociopolític català el concepte "espoli fiscal"?... Un misteri.
"Espoliar" segons el savi filòleg Coromines significa "saquejar, robar"; el diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans defineix "espoliar" com "desposseir algú d'allò que li pertany" i "robar" com "desposseir algú de les coses que li pertanyen indegudament, amb violència, amb engany, d'amagat". L'espoli fiscal és o no un robatori, ja que desposseeix la Generalitat i els catalans de diners que li pertanyen?. Sofreix Catalunya espoli fiscal o no?, evidentment sí, el pateix. On és el problema, doncs?, en qui i com es diuen les paraules, en la manera de senyalar-ne el subjecte?, si la raó de la censura d'uns mots és atribuir de manera ampla l'espoli fiscal a Espanya o a l'Estat espanyol, cal censurar-ne la manera i demanar al diputat o diputada que assenyali clarament l'autor del robatori o espoli.
