carme.laura |
dissabte, 14 de gener de 2012 | 09:55h
Tal dia com demà farà 145 anys de la promulgació d'una disposició governativa que ordenava:
"No se admitan a la censura obras dramáticas que estén exclusivamente escritas en cualquiera de los dialectos de las provincias de España". (15 de gener de 1867)
Reportada per Francesc Curet a l'obra "El arte dramático en el resurgir de Cataluña".
I malgrat els embats la nostra llengua és viva i majoritària als escenaris dels nostres teatres.
carme.laura |
divendres, 13 de gener de 2012 | 20:38h
El company l'ha assassinada. No importen l'edat ni l'origen, una dona i un home. El relat és simple, conegut, antic, una relació sentimental trencada o no, un episodi més de la dramàtica espiral de la violència de gènere.
Vivim en l'estupefacció un mes de gener negre. 12 dies, 6 dones víctimes mortals de la violència de gènere.
carme.laura |
divendres, 13 de gener de 2012 | 08:39h
Durant un mes la televisió i les revistes ens han alliçonat amb anuncis de perfums. Missatges publicitaris ben simples : feronomes a l'engròs, embolcallades fastuosament.
Les dones són bellíssimes, inaccessibles, color de porcellana, enjoiades, vestides per a la gran nit, nimfetes unes, vampireses i vampiritzades d'altres. De raça blanca i adinerades. Ells són arrogants, perfectament o imperfectament rasurats, amb hores de gimnàs durament emprades, amb camisa blanca impol·luta. De raça blanca i adinerats.
Els escenaris són irreals, daurats o asèptics, llits gegantins d'hotel de luxe, festes psicodèliques, enormes finestrals des d'on s'endevina el parc novayorquès.
carme.laura |
dijous, 12 de gener de 2012 | 09:35h
Però no digué el nostre Conseller d'Economia que l'increment de l'IRPF decidit pel Govern espanyol asfixiaria Catalunya?. El vaig creure, tothom el cregué...tothom menys Duran . Què se n'ha fet dels diputats de CDC al Congrés? .
En què s'ha convertit l'afirmació de Mas-Collell?, en un error potser?, el catedràtic respectat s'equivocà?. No pas, el que el Conseller ens digué segueix essent una certesa incontestable.
Duran i el seu petit exèrcit han lliurat el Govern de Catalunya inerme al Govern espanyol, sense considerar-ne les pèrdues, la dignitat del conseller, la del Govern, la de CDC i la dels catalans i catalanes.
carme.laura |
dimecres, 11 de gener de 2012 | 08:31h
Una dona ha estat assassinada pel seu ex company. La societat rebutja la violència en general, la de gènere també, però amdues segueixen vives.
És una paradoxa, una incongruència rebutjar la violència masclista "acadèmicament" i alimentar-la amb escrits, comentaris, publicitat o acudits que aquella mateixa societat, feta de dones i homes, aplaudeix i perpetua.
Cal fer una reflexió sincera, admetre la nostra responsabilitat en la transmissió d'estereotips i prendre la decisió de combatre i eradicar la vergonyosa xacra. Siguem les dones les primeres!.
carme.laura |
dimarts, 10 de gener de 2012 | 08:41h
Sóc republicana, és a dir, partidària de viure en un sistema político-democràtic republicà, que deu ésser el millor possible dels existents. Sóc republicana en el significat originari de la Res Publica i el compromís cívic i moral amb aquesta. Però el republicanisme no és, per a mi, una ideologia o una doctrina sinó quelcom semblant a una manera de viure.
Sóc catalana i pro-república, per això no entenc l'afany d'ERC, entre d'altres, per a convertir Espanya en una república. M'és indiferent que Espanya sigui una república o una monarquia, no demanaria mai al Congrés de Diputats que votés al respecte, no atacaria la monarquia espanyola pel fet de ser-ho si no combatís l'existència del Govern espanyol intolerant amb la possibilitat de la independència catalana. I mentre aquesta no sigui una realitat prefereixo un Estat monàrquic que no republicà, ja que aquell no demana ni un vot català i el president de la República espanyola es consideraria investit democràticament.
carme.laura |
dilluns, 9 de gener de 2012 | 08:33h
Si CDC i ERC decideixen seriosament emprendre el dur viatge no trobaran companys entre els partits anomenats "catalanistes". Fa ben poc n'hem tingut una prova.
L'anunci de l'atac del Govern espanyol a la sobirania econòmica dels Parlaments autonòmics -"és el moment de collar les regions" digué de Guindos- no ha suscitat rebuig a Espanya sinó a Catalunya. L'aprovació prèvia per part del Govern espanyol del pressupost que elabori el Govern català és la conversió d'aquest en una delegació i la de Catalunya en una regió.
Els analistes polítics han ressaltat la unanimitat dels partits "catalanistes" en el rebuig a les paraules-sondeig del ministre espanyol, però no han fet esment de les actuacions que han proposat amb veu exigent PSC i IC-V al Govern per a respondre l'atac. Seria bo que CDC i ERC escoltessin bé aquelles propostes per tal de valorar el grau d'unanimitat sobiranista existent.
carme.laura |
dissabte, 7 de gener de 2012 | 21:42h
Estupor. Incredulitat. Quatre dones assassinades pel company en una setmana de violència imparable. Violència de gènere. Contra les dones, contra la dona.
carme.laura |
dissabte, 7 de gener de 2012 | 10:08h
Sí, són tres les dones assassinades enguany pel seu company. Sis dies i tres dones mortes per la violència de gènere.
Un dissabte brillant de sol, les rialles i il·lusions de la canalla il·luminen el rostre de la gent gran. Malgrat les doloroses morts hem de creure, volem creure que arribarà el dia que la violència contra les dones i els infants i entre homes deixarà d'existir. Els infants i la seva educació, feina de la societat sencera, són la nostra única penyora.
carme.laura |
divendres, 6 de gener de 2012 | 10:31h
Avui és el dia màgic, gent encuriosida. Si els vents han netejat el cel de núvols i llueix el sol, és el dia propici per a convertir-te en aprenent esteler o estelera . Si ho vols ser, caldrà que segueixis, amb cura i fe, les quatre indicacions:
Primera. Espera que arribi l'hora del migdia. Segona. Omple d'aigua clara i neta un gibrell. Tercera. Sense que te'n caigui ni una gota posa el gibrell sobre una rajola de marbre blanc, sota el sol batent. Quarta. Tanca els ulls ben fort i en obrir-los mIra l'aigua i oh!, el miracle es farà realitat: totes les estrelles que a la nit dormen al cel seran dins de l'aigua, alegres, brillants i bellugadisses.
I t'hauràs convertit en estelera o esteler. Un regal dels Reis Mags. De res.
Diumenge, dia 1; dimarts, dia 3. Dues dones assassinades pel seu marit. Mals averanys per al combat de les consciències contra la violència de gènere.
Les paraules de condol, la tristesa amarada de permanent estupor, la denúncia ferma semblen les mateixes dels ahir però són diferents, com distinta i única és cada dona morta.
carme.laura |
dimecres, 4 de gener de 2012 | 08:51h
Anna Maria és ja vella. Té 73 anys, és la guia, l'elegida, del labadisme, la religió proscrita. Viu a la comunitat de Wieuwerd. Edita en la seva impremta l'última obra, "Eukleria seu meliora partis electio". Contra els detractors, contra la seva pròpia història.
La dona "miraculum naturae", la més famosa de tot el segle, la que construí el concepte de gènere i destruí les raons que menyspreaven la capacitat de les dones per a l'estudi, la que lluità contra la idea que la dona havia de ser confinada a l'àmbit domèstic és la mateixa que ha abandonat la fama i els estudis profans, que ha cofundat una religió que en la vida comunitària relega la dona a ser mestressa de casa. És la mateixa dona que escrigué "La dona té els mateixos drets que l'home, els mateixos ideals, el mateix amor per la bellesa, l'humor i la veritat, el mateix desig pel seu propi desenvolupament, però encara està presonera en una ànima buida que té moltes finestres tancades". Tenia 37 anys, ara en té 73.
carme.laura |
dimarts, 3 de gener de 2012 | 08:37h
Diumenge fou el primer dia de l'any. Diumenge una dona fou assassinada pel seu marit, víctima de la violència de gènere.
Contra la xacra el feminisme no té força, cal la força i consciència de tota la societat, de tots els homes i dones, de les seves actituds valentes i combatives en l'àmbit familiar, el del treball, l'escolar, el de l'oci. Fa ja molts anys el feminisme actiu fou una revolució, un sotrac social, un atac a la cultura patriarcal, aconseguí el dret a l'educació i al vot político-cívic, més tard amb l'eina de l'anàlisi marxista va fer patent el concepte universal de la dona com a "classe", il·luminà la modernitat amb el redescobriment de la imposició del fet artificiós del gènere ... I la violència de gènere segueix, malgrat els avenços aconseguits. L'estereotip és una mena de monstre difícil de combatre.
La violència de gènere sobre una dona és exercida contra totes les dones. És la raó que m'indueix a no colgar la negra boca del forat que fa ressonar la veu de la denúncia i del dol.
La mort violenta d'aquesta dona de nom impronunciable m'és propera. Sóc una dona.
carme.laura |
dilluns, 2 de gener de 2012 | 08:27h
Anna Maria Van Schurman rep una carta del seu germà John, qui a la mort del pare tingué cura de la seva educació, hi diu que ha escoltat un predicador calvinista, Jean de Labadie, "imatge de Crist vivent", un místic, un visionari. És la primera trobada d'Anna Maria amb Labadie, l'any 1662. Al 1669 s'uneix a la comunitat labadista, just quan el predicador és expulsat de l'església calvinista.
La intel·lectual més reputada, la dona més educada i erudita del segle, l'estrella resplandent de la República de les Lletres, defensora de l'educació de les dones, posa al servei de Labadie i el labadisme la seva intel·ligència, fortuna, fama i amistats.
Jean de Labadie és un místic errant, atormentat, imprudent, jove jesuïta fou considerat per l'orde predestinat a la santedat, abraça el calvinisme i mogut per un afany irreprimible reformista i pietista funda la seva pròpia església. Sense-terra, nòmada, perseguit, amb consciència profètica, s'autonomena "el segon Joan Baptista" que anuncia l'arribada del nou Messies; la seva religió té el ressó de moltes religions, església comunitària, la nova Jesrusalem. Anna Maria Van Schurman s'uneix a l'aventura religiosa d'aquell home proscrit, carismàtic, desconcertant, adorat per uns, titllat de diabòlic per altres. Sent l'orgull d'ésser cofundadora, acompanya Labadie en la seva fugida, és una de les poques "elegides".
