carme.laura |
dissabte, 28 de gener de 2012 | 09:45h
Ahir una altra dona fou assassinada pel seu company, la sisena dona morta violentament aquest mes de gener a Catalunya. Una estadística que esgarrifa i avergonyeix.
Més d'un cop he pensat que potser l'espai del bloc , el forat negre que recorda les víctimes de la violència de gènere, havia de desaparèixer, que havia perdut utilitat o exemplaritat, que per la seva repetitiva intenció s'havia convertit en un acte banal. Ahir, la lectura d'una entrevista a la criminòloga Barberet ha reforçat la meva voluntat, Barberet deia que fer el recompte públic de dones assassinades per les seves parelles feia que la societat prengués consciència de l'horror. Ha estat sempre aquesta la meva intenció.
Malauradament l'horror segueix i "el forat negre" segueix essent l'espai necessari per a publicar la denúncia i manifestar el condol.
carme.laura |
divendres, 27 de gener de 2012 | 09:11h
Anne Marguerite du Noyer, nascuda Petit, era a Voorburg amb les dues filles, sense diners. Exiliada , hugonota. Havia anat uns mesos a Londres, creient que hi seria ben acullida pels exiliats francesos, no és així, és l'objectiu de la calúmnia d'aquells. Per aquesta raó tornà a Holanda, el país de la tolerància en front de la França absolutista, dóna, diu, "l'esquena a la tirania". La seva vida ha estat una aventura des d'aquell dia que per primer cop fugí de França vestida de cuiner. Per a viure ha hagut de vendre les joies i ha acabat els diners que li quedaven, no té por. Ha casat les filles, la gran es convertí al catolicisme , el que causà un gran dolor a Anne Marguerite, els dos matrimonis són un fracàs. És una dona gran quan comença la gran aventura de l'escriptura. Té 44 anys.
carme.laura |
dijous, 26 de gener de 2012 | 09:13h
Era una hugonota. No sabia perquè a la seva França deien hugonots als francesos que tenien com a religió el calvinisme. Però era una hugonota i per aquestl fet era perseguida; els temps són hostils per a la diferència, el monarca , LLuís XIV, és absolutista, centralista, "cuius regio, eius religio" és un dels seus lemes. i l'Estat francés ha d'ésser un i catòlic, sense discrepàncies religioses. Els hugonots fan perillar la unitat del país. Anne Marguerite Petit, havia nascut l'any 1663 a la ciutat de Nimes, no conegué la mare que morí uns dies després del part ni gairebé el pare que l'abandonà ben aviat, orfe, doncs, fou acollida i adoptada per la seva tia, Madame Saporte, a Orange, qui l'educà en la religió calvinista.
Anne Marguerite, calvinista, creia profundament en la religió protestant reformista , no vulgué acceptar que tot hagués canviat, que la tènue llibertat de què fins llavors els hugonots havien gaudit s'havia acabat, que se'ls desproveís dels seus drets, que es prohibissin els matrimonis mixtes i que els infants fills de calvinistes fossin obligats a ser batejats. El cercle d'aïllament es tornà massa estret per a ser suportable, fins que l'any 1687 arribà al seu extrem més angoixant amb la promulgació de l'edicte de Fontainebleau.
carme.laura |
dimecres, 25 de gener de 2012 | 09:13h
Carme Chacón necessita vots socialistes andalusos que recolzin la seva candidatura a la Secretaria General del PSOE, té ja segurs els vots dels socialistes catalans després que Pere Navarro, cap "visible" del PSC i dels socialistes espanyolitzats, els li donés de manera gratuïta, amb l'argument poc convincent que amb Chacón al capdavant del PSOE els socialistes catalans tindrien més protagonisme. Per raons, doncs, de "suma i guanya com sigui" Chacón envià dijous proppassat a diversos diaris digitals andalusos una carta en què desmentia haver recolzat mai el pacte fiscal i afirmava que sempre "havia combatut amb ungles i dents la proposta de pacte fiscal defensada per CiU, entre d'altres formacions nacionalistes".
La carta no ha estat ben rebuda del tot a Andalusia, de tal manera que els socialistes andalusos s'han afanyat a dir que al PSC ha guanyat la facció menys nacionalista en què s'enquadra Chacón, sense gaire fortuna ja que al Diari de Sevilla digital s'ha recordat que a les eleccions espanyoles Chacón defensava a Catalunya un sistema de finançament que s'assemblés al "cupo" i que volia per a totes les Comunitats Autònomes.
carme.laura |
dimarts, 24 de gener de 2012 | 09:16h
He anat a plaça, a la parada de l'herbolària a comprar-me un bon grapat de til·la. Sembla ser que, segons n'Oriol Pujol, n'hauré de prendre molt sovint i durant un llarg temps. Així ho ha dit en una entrevista no massa reeixida a un diari espanyol el flamant proper Secretari General de CDC : els catalans i catalanes que volen la independència i tenen certa pressa han de prendre til·la, perquè la cosa va per llarg. Per això avui he anat a plaça, per a preparar-me, encara que les infusions em donen basca des que, de petita, mamare intentés debades asserenar-me l'estómac amb una tasseta de maria lluïsa.
Unes quantes perles ha deixat anar n'Oriol a l'entrevista. Amb una mostra de clarividència política, que no d'astúcia, admet, sobre la seva coneguda ambició d'arribar a convertir-se en President de la Generalitat, que "ara per ara" no ho serà. Recomano til·la per a impacients i una segadora per a tallar els herbots que creixeran pel camí i bons llibres per a llegir.
carme.laura |
dilluns, 23 de gener de 2012 | 09:20h
No vaig tardar molt en saber que la llengua catalana era la meva pàtria, fou quan ells deien que nosaltres mai no n'haviem tinguda i que la seva havia estat sempre la nostra. La llengua és el tresor que mai no m'abandona, que és amb mi allà on jo sigui, que conforma la meva manera d'entendre el món, que és l'essència que m'identifica. És la meva pàtria.
A la meva llengua hi ha la geografia del nostre país, els seus rius, boscos, valls, les planures i les arenes que el blau mar acarona, hi ha la nostra història comuna, les cançons de bressol que encara perduren, és música d'acords dolços i també forts i heroics, és poesia i prosa que enamoren i omplen les pàgines de la nostra literatura, és els colors antics i nous dels nostres pintors, la pedra dels nostres masos, un atmetller florit, un núvol color de suc de taronja ... És la nostra pàtria comuna.
La llengua catalana és la nostra pàtria, indestructible, vigorosa. És el passat i el futur dels Països Catalans, per això volen rebaixar-la, domesticar-la i convertir-la en una llengua arqueològica, en una llengua morta. No han entès encara que no es pot destruir, anihilar una pàtria.
carme.laura |
dissabte, 21 de gener de 2012 | 09:32h
El proppassat dimecres una dona ha estat assassinada pel seu company. Ella havia iniciat les passes per a la separació. El masclisme considera un deshonor, un greuge, un atac a la seva virilitat que la dona se'n vulgui separar, la reacció és violenta, és la mort d'ella. No hi ha variacions en la llarga història de la violència de gènere, la història rebutjable en què la víctima és la dona. Condol, denúncia.
I el sol d'aquest dissabte és resplendent i càlid com l'esperança.
carme.laura |
divendres, 20 de gener de 2012 | 10:21h
Joana Ortega ha afirmat en sessió parlamentària que "Catalunya no està prou madura" per a ser convocada a un referèndum sobre la independència; òbviament ho ha recolzat amb les raons colaterals de l'argumentari polític oficial.
Desconec amb quines dades sustenta la Vicepresidenta del Govern aquella afirmació, no en tinc notícia, nogensmenys les úniques dades disponibles i fiables per ara de la resposta de la ciutadania catalana sobre la independència són les proporcionades per les famoses consultes del mes d'abril de l'any passat.
El "perquè de tot plegat" crec que es troba en la gramàtica; n'Ortega confon el subjecte amb l'objecte i ser amb estar. Aquesta part de la gramàtica és difícil d'entendre i la seva concreció en política encara més. La societat catalana no "està madura", "és madura" i , d'altra banda, si el desig d'independència es deixa madurar en excés, aquesta patirà ventades i pedregades de tota mena, es macarà i es podrirà abans de caure en el no-res.
carme.laura |
dijous, 19 de gener de 2012 | 08:45h
Periòdicament, quan la societat ha sofert canvis que n'han transformat el rostre i en mirar-se no es reconeix o es veu desfigurada, es parla de la crisi de valors. És la panacea, és el temor de la pèrdua, la conservació del passat conegut com aixopluc del present. Crisi de valors?, no és aquesta crisi l'estat natural d'una societat que avança, progressa?, pot deixar de canviar una societat viva?.
Confonem els valors universals amb el conjunturals, no hi ha dubte que aquells perviuen indiscutits com la llibertat, la solidaritat, la justícia i que els valors que volem ressucitar han estat adoptats en el passat de manera conjuntural com solucions o respostes a problemes determinats. Últimament es parla de la necessitat de "recuperar" a l'escola els valors "perduts " del treball i l'esforç i l'austeritat. Són veritablement "valors"?...
carme.laura |
dimecres, 18 de gener de 2012 | 08:51h
"Tocats dos quarts de tres de la matinada, nit de lluna plena, un vaixell pirata somalí atacà el "Patiño" vaixell de combat espanyol en una missió de la Unió Europea al mar de les Ïndies contra la pirateria. El "Patiño" , més gran i ben armat, capturà el vaixell pirata i féu presoners els tripulants supervivents."
No és una passatge de la història de segles passats sinó del dia 12 de gener d'enguany.
Fa cinc-cents i quatre-cents anys els pirates dominaven els mars, atacaven les galeres portugueses, angleses, franceses, espanyoles, feien presonera la tripulació i viatgers , els convertien en esclaus o en demanaven onerosos rescats, fins a tal punt els mercaders i els monarques dels Estats europeus eren atemorits per les pèrdues i penalitats sofertes pels atacs que els Governs es veien obligats a pactar amb els pirates , pagant-los rescats o tributs, i alhora a combatre'ls amb expedicions de càstig. Als segles XVI i XVII els pirates europeus eren personatges coneguts, temuts i admirats, aventurers que en la pirateria recuperaven la fortuna i, amb ella, sovint l'honor perduts. Un d'aquells fou Henry Mainwaring, noble de vida atzarosa, d'intel·ligència audaç, ambiciós, desmesurat, escriptor.
carme.laura |
dimarts, 17 de gener de 2012 | 08:36h
"Després d'Auschwitz no es pot escriure poesia", digué Theodor W. Adorno colpejat per l'horror de la maldat de l'ésser humà. Res no podria ser bell, mai més no ens podríem sentir feliços, la consciència moral no ens ho permetria. S'equivocà potser.
Ha visitat commoguda l'exposició al MNAC d'algunes de les fotografies que feren Capa, Taro i Chim de la guerra civil espanyola, els negatius de les quals eren a la perduda, durant anys, "maleta mexicana". Pensà en els pares, podien ésser qualsevulles de les persones fotografiades; pensà en els patiments que hagueren de sofrir pel futur dels dos fills, tan petits, tan desvalguts si ells morissin o quins serien els estralls de la dura guerra en els sobrevivents.
carme.laura |
dilluns, 16 de gener de 2012 | 08:36h
El President Pujol hagué de superar durs obstacles per a crear unes forces de segurat públiques catalanes, un objectiu que es proposà per a donar gruix d'Estat a la nació sense Estat. Objectiu i ambició compartida amb el Govern del País Basc.
Alguns Mossos d'Esquadra no tenen memòria, no en tenen aquells que seguint amb entusiasme les consignes dels COO i UGT s'han manifestat contra el Govern català de manera indigna, insultant grollerament el President de la Generalitat, atacant la nostra sensibilitat i identitat en substituir la llengua pròpia de Catalunya per la llengua espanyola, la senyera per la bandera espanyola i cantant com una burla "Que viva España". El cap del sindicat d'UGT del Mossos arguí com a defensa i raonament d'aqelles accions que s'atacava el Govern en allò que més mal li feia perquè el Govern de Catalunya "es un gobierno nacionalista".
