carme.laura |
diumenge, 1 de gener de 2012 | 10:06h
FELIÇ ANY 2012 !
de tot cor,
Carme-Laura
  |
  |
|
|
El bloc de Carme-Laura Gil
|
Accés de l'autorNotícies VilaWeb
|
carme.laura |
diumenge, 1 de gener de 2012 | 10:06h
FELIÇ ANY 2012 ! de tot cor, Carme-Laura
carme.laura |
dissabte, 31 de desembre de 2011 | 09:44h
S'ha llevat de bon matí, volia enxampar l'home dels nassos sortint de la soca de l'arbre de fulles de dotze colors. L'arbre robust que ha viscut milers i milers d'anys en el bosc brillant de l'Atopia, el lloc on tots els homes i dones dipositen els somnis. Ha caminat pels carrers buits cercant l'arbre magnífic. Ha arribat al peu de la muntanya, humida i verda fosquejant, l'ha enlluernada el sot gebrat resplandent sota els raigs primers del sol i més amunt s'ha quedat sense alè en veure els molts colors,vermell, albergínia morada, blat torrat, roig de sang, grocs insòlits, daurats d'or i de coure i plates velles i brunyides. Potser allà es troba l'arbre de fulls de dotze colors, ha pensat, "l'arbre amb dotze branques, a cada branca quatre nius, a cada niu set ouets i cada ouet està batejadet"
carme.laura |
divendres, 30 de desembre de 2011 | 08:46h
Anna Maria van Schurman, la nena prodigi, la dona prodigiosa, l'"estrella d' Ultrecht", als 62 anys conegué Jean Labadie, tres anys més gran que ella,el complex, hipnòtic, controvertit predicador francès ex jesuïta, fundador de la seva pròpia religió, el labadinisme. Labadie preconitzava el retorn al cristianisme primer de manera radical, fanàtic com tots els elegits que s'han designat "elegits" ells mateixos. Anna Maria té 62 anys, ha conegut la fama. Les seves disputes sobre la capacitat de la dona són conegudes arreu. Meravella. El teòleg Rivet es rendí davant de la seva intel·ligència però clamant que aquella dona multitalentosa era una excepció que "volies amagar-te en un cos de dona, "esperit masculí en un cos de dona". Ella el venç, li escriu "de cap manera us concediré que les dones hagin d'ésser excloses del coneixement teòric de l'exercici de les lleis, de l'art militar ni de l'art de parlar a l'església, la cort o l'escola ni dels estudis ni del coneixement de la més noble disciplina de la política". El text famós de la noble disputa, un exercici excepcional sobre el concepte de gènere, fou publicat i inclós amb celeritat a l'Index dels llibres prohibits. Era, certament, una obra perillosa que feia trontollar els fonaments de la societat patriarcal del segle. No aturà aquest fet l'obra d'Anna Maria sinó la seva trobada amb un home singular i complex, Jean de Labadie.
carme.laura |
dijous, 29 de desembre de 2011 | 10:04h
Ressonen encara les nadales innocents, els llums il·luminen els carrers, homes i dones es desitgen pau i bones Festes. La calidesa de l'any que acaba. I dues dones han estat assassinades, víctimes de la violència de gènere. No viuran el nou any, no tindran la possiblitat de retrobar la felicitat, de viure sense pors. Han mort perquè així ho ha decidit la violència de l'ex company que les havia condemnades. Si pot ser que siguin felices per sempre en el seu repòs, que la seva memòria segueixi viva en aquelles persones que l'estimaren i en nosaltres per tal de no permetre'ns que abandonem la denúncia i el combat contra la violència.
carme.laura |
dimecres, 28 de desembre de 2011 | 08:30h
Una dona, ja vella, de 71 anys, reposa morta sobre el llit de l'àmplia habitació. En silenci la vetllen els germans de la comunitat cristiana reformista de Wieuwerd, és des de fa quatre anys la seva líder. Vesteix un hàbit de bast teixit, duu el cabell recollit enrera cobert com el d'una monja, és i serà coneguda pel seu prodigiós talent com "el miracle del segle". És la dona que veié inclosa a l'index de llibres prohibits de l'església catòlica l'obra que havia escrit deu anys abans, per tal de persuadir les joves a estudiar com la millor manera d'omplir i emprar la seva forçada ociositat, l'"Opuscula Hebraea, Graeca, Latina, Gallica prosaica et poetica". Aquella dona és Anna Maria Van Schurman, de la que fou "l'estrella d'Ultrecht" i "la dècima Musa" romanen només el record i la seva obra, així ella ho vulgué quan decidí abandonar el món literari i intel·lectual per a seguir als 52 anys el visionari ex jesuïta, propagador d'un moviment cristià radical, Jean Labadie i cofundar amb ell l'església comunitària i perseguida "labadianista".
carme.laura |
dimarts, 27 de desembre de 2011 | 09:17h
El mort era encara calent i ja se'n disputaven el llit. Una història d'ambició deslleial pel poder tan vella com la història de la humanitat. Rubalcaba desgranava al Congrés l'agenda del PSOE a l'oposició. Na Chacón era asseguda al seu escó de Ministra cessant amb un posat circumspecte, l'estrella del Govern de R.Z., que perdé la batalla al PSOE contra Rubalcaba i a Catalunya com a candidata, havia posat en circualció un manifest i un grup de pressió, "Mucho PSOE por hacer".
carme.laura |
diumenge, 25 de desembre de 2011 | 09:34h
BON NADAL! i una abraçada universal i agraïda per la vostra generositat, amigues i amics lectors, per la vostra intel·ligència amics i amigues comentaristes, pel vostre afecte gent blocaire i gran família vilaweb . Gràcies, de tot cor. I molta felicitat!.
carme.laura |
dissabte, 24 de desembre de 2011 | 09:41h
Caminava per la plaça d'Espanya. Manté la mateixa estructura però ha perdut la fesomia popular , és ara un espai fred, una mena de vestíbul impersonal a les fires internacionals, un gran cercle al voltant de la font escultòrica dels tres mars d'en Jujol. La font que a la nena li semblava gegantina quan anava amb els pares i el Santet, pels volts del dia de Nadal, a la fira dels indiots. Al xamfrà de davant del gran bar "La pansa", on paraven els gitans d'Hostafrancs tractans de cavalls, a la vorera de la Gran Via i la Creu Coberta, els pagesos plantaven les parades amb els galls dindis lligats per una pota per tal d'evitar-ne la fugida esvalotada. Ocupaven el mateix lloc que a l'entrada de l'estiu omplien els venedors de síndries. Els indioits eren sorollosos i xerraires, si els preguntaves d'on eren, contestaven "de Vic, de Vic, de Vic" i a la pregunta malèvola "com, com moriràs?" responien entristits "Rostit, rostit, rostit"... Això explicava el pagès mentre intentava mercadejar amb els homes i dones que xafardejaven el ramat.
carme.laura |
dijous, 22 de desembre de 2011 | 08:35h
Una nombrosa manifestació al Caire, insòlita, totes són dones, joves, velles, els cabells a l'aire unes, cobert el cap d'altres. Totes són diferents però totes són iguals, són dones. Criden amb força, orgull i indignació una clara advertència: "Les dones som una línia vermella!". Una línia intocable, infranquejable. Les dones som arreu, a cada casa, filles, mares, esposes. Ull viu!. Som moltes les dones, som fortes i imbatibles. Ull viu!. No permetrem ni una sola humiliació més, ni cap mena de vexació. No ho goseu pas. Ella era allí sola. Ella és nosaltres. Recordeu-ho: on hi ha una dona hi som totes les dones. "Les dones d'Egipte som una línia vermella!". Escolteu-ho bé !.
carme.laura |
dimecres, 21 de desembre de 2011 | 07:48h
El canvi que han decidit els espanyols s'ha concretat: España serà més España, i aquest serà l'antídot per als mals econòmico-socials i el principi que regirà l'agenda del Govern. El neoespanyolisme socialista ha engendrat l'ultraespanyolisme popular. El discurs s'adigué a les expectatives dels espanyols i als temors dels catalans. Tingué un aire de tòpica nostàlgia de l'antany quan Rajoy l'inicià amb un recordatori a les víctimes del terrorisme i el finalitzà amb el reconeixement i homenatge a les Forces Armades. La resta fou una exposició dedicada exclussivament a demostrar als espanyols que el remei per a sortir de la crisi i fer una España més forta és esborrar les diferències entre els espanyols, reconvertint els Governs de les Comunitats Autònomes en mers gestors de les decisions del Govern de l'Estat que seran promulgades com lleis, que òbviament seran aprovades per majoria absoluta al Congrés, majoria que en algun cas serà reforçada amb els vots del PSOE.
carme.laura |
dilluns, 19 de desembre de 2011 | 20:03h
Ella fou elegida diputada al Congrés fa 15 anys. Escrigué unes notes, quatre exactament ... no tenia bloc. Les dues primeres corresponen al mes de març de 1996, les altres dues al mes de maig, quan Aznar fou investit per primer cop President del Govern espanyol. Ahir les trobà casualment, diuen així: 3 de març de 1996. La gran diada. Dia d'eleccions a l'Estat espanyol; el PSOE apuntalat per CiU ha sobreviscut dos anys i mig de legislatura: casos de corrupció, fons reservats, el GAL. Un copyright malbaratat, el pedigrí esborrat i el lema dels "cent anys d'honradesa" foradat per la pedregada. Una força emergent dretana amb incrustacions de l'antic règim feixista és l'unica alternativa al socialisme i en sortirà guanyadora. "Nosaltres" hem defensat un programa light en educació i cultura i fort en temes econòmico-fiscals, l'hem llençat a l'aire amb frases venedores : "serem la clau!" i "plantem cara!", la primera adreçada als votants en general , l'altra adreçada a la por dels catalans al PP. "Nosaltres" m'inclou : jo i d'altres. Sóc la tercera candidata de CiU al Congrés dels Diputats, no ho he volgut però hi sóc.
carme.laura |
dilluns, 19 de desembre de 2011 | 09:07h
Ha finalitzat el Congrés del PSC de manera decebedora per a Catalunya. No hi ha hagut catarsi ni penediment, tampoc l'ambició de construir a partir del PSC el partit socialista genuïnament català. Un cop més s'ha fet evident que l'imaginari polític del PSC és Espanya i no Catalunya. Socialistes espanyols abans que socialistes catalans. El "nou" PSC no és nou, el Congrés ha fet patent la seva incapacitat per a una veritable renovació identitària nacionalment i ideològica. El nou quadre directiu del partit és format pels alcaldes i alcaldesses supervivents de la gran ensulsiada, polítics que han crescut majoritàriament en la devoció al PSOE com a contraposició a l'hegemonia electoral convergent nacionalista, quadre en què han incabit la nota de modernitat "BlackBerry" de Rocio Jiménez i Jaume Collboni.
carme.laura |
diumenge, 18 de desembre de 2011 | 09:54h
Allian Stewart Konigsberg (1935) "Quan s'aborden els reptes de demà amb les solucions d'ahir, es cullen els problemes d'avui" (es cullen, no es resolen ...)
carme.laura |
divendres, 16 de desembre de 2011 | 19:08h
La vorera del carrer és coberta de fulles seques. Fa molt de temps que no plou. Camina lentament, trepitja la fràgil catifa que es torna sorollosa tal com en Pla descrigué: "Les fulles seques fan un soroll de vidre". No es pot traduir en paraules d'altra manera. El geni.
carme.laura |
divendres, 16 de desembre de 2011 | 09:08h
On cal signar per a reclamar que els impostos que paguem vull que romanguin al meu país?. On cal cridar per tal que el singular es converteixi en plural? On cal anar per a dir que ja n'hi ha prou d'ésser pactistes i gent de seny?. Què cal fer per tal que el nostre Parlament i el nostre Govern prenguin la iniciativa de canviar la nostra història?. On reposa el crit jubilós d'un dia d'estiu que deia "Nosaltres decidim, som una nació"? On, on cal signar? |
Últims 40 canvis
|
MÉSVilaWeb és una producció de Partal, Maresma & Associats 
|