Aurore té 10 anys, el 31 de març de 1814 marca el final dels somnis imperials de Napoleó. La nena és a Nohalt, estudia, llegeix, escriu, cus, pinta, aprèn a fer patés d'oca, té cura de les flors i plantes del gran jardí del castell de l'àvia paterna, nena lliure, neda al riu i s'enfila a les branques més altes dels arbres per a eixamplar la seva mirada curiosa i intel·ligent. Massa lliure per a l'àvia és enviada a acabar la seva educació escolar al convent de les Agustines angleses de París, hi serà dos anys, aprèn a entendre el sentiment de l'art de la pintura, se sent feliç , creu que és cridada a la vida religiosa. Un sentiment adolescent que aviat l'abandona. Aurore no serà una icona religiosa sinó intel·lectual, pedra d'escàndol del segle.
"Per a mi, la llibertat de pensar i d'actuar és el primer dels béns".
Aurore ho escriu al 1831. Té 27 anys, dona maltractada, abandona ,enduent-se els dos fills, el baró Dudevant, l'espós violent i alhora la casa i els privilegis aristocràtics. Aurore serà George Sand.
carme.laura |
dimecres, 23 de maig de 2012 | 08:38h
La vida és plena de falses rialles i pors veritables. També la política.
Molta gent ha rigut -el riure és un producte escàs avui- gràcies a les ocurrències de la presidenta de la Comunitat de Madrid.
A n'Aguirre li preocupa que espectados catalans i bascos-els de la perifèria- xiulin o esbronquin a Madrid, capital del "reino de España", els infants borbons. La reacció de n'Esperanza és lògica en una persona pertanyent com ella a l'aristocràcia, una dona que ostenta el títol de "condesa de Murillo i grande de España". Els Borbons són els seus caps i ella és cap de Madrid i la seva cort. Coneguda al Congrés de Diputats com "Aguirre, la còlera de Dior", parafrasejant el títol d'una coneguda pel·lícula de Herzog i durant anys somniadora d'ésser "la dama de ferro"i presidenta del regne s'ha convertit en un personatge còmic. A aquell que la coneix no pot sorprendre-li que la comtessa pixi fora del test.
carme.laura |
dimarts, 22 de maig de 2012 | 08:58h
1804. França.
França és trasbalsada, encara no ha sortit de l'estaborniment del cop d'Estat del 18 brumaire de Napoleó i l'establiment del Consolat. La gran revolució que sacsejà el món durant 10 anys i la república són mortes. Napoleó, el general republicà, el Cònsol, s'autonomena emperador. Ha estat un decenni d'invencions, de saviesa, de llibertats desconegudes, de canvis transformadors de l'home i de la societat. Sense aquests deu anys que havien de canviar el món, Aurore Lucin mai no hagués estat George Sand.
Amendine Aurore Lucin Dupin serà una dona del segle XXI nascuda 200 anys abans, l'any 1804.
carme.laura |
dilluns, 21 de maig de 2012 | 08:57h
Eres allí, dins de la caixa, amb un mig somriure, els ulls tancats. Semblaves més jove, s'havien esborrat del rostre les marques del gest de patiment. Tranquil·la. Eres tu, mama, però només t'hi assemblaves, com si te n'haguessis anat a algun lloc deixant a casa el teu cos. Eres a casa. Era un dilluns, com avui.
Per què no vaig plorar, mama?, ni una llàgrima. No tenia el cor trencat, com a les novel·les, tu no ho permeteres, visquerem la malaltia , el final sabut com quelcom natural i inevitable. "Qui farà això per a tu, nena?. No deixis mai el papa. No et barallis mai amb el Santet, nena. No vull flors, dóna els diners a la parròquia".
carme.laura |
diumenge, 20 de maig de 2012 | 09:25h
Gabriel Ferrater (1922-1972)
La primavera del cinquanta-dos, les noies portaven bruses blanques i rebeques verdes, i pel carrer sentíem el fresseig precipitat de flors i fulles on s'amaguen els negres cuirs de l'ametller. Vaig fer trenta anys, que també em semblen prematurs. Però cap vent no en fa justícia. Romanen, inconvincents i eixuts, sota cada any que va venint per recobrir l'edat distreta, el blanc atònit i el verd aspre, i aquell ventet menut pels llargs carrers de noies, flors i fulles, el record que se me'n va, de tan confús,cap al futur, se'm fa desig, i la memòria em verdeja. Floral . (el poeta als 30 anys)
carme.laura |
dissabte, 19 de maig de 2012 | 09:42h
Gabriel Ferrater. Poeta inclassificable, poeta inacabat, l'home de la insatisfeta solitud, l'epígon maleït de la generació ferida.
Ferrater viu en el món intel·lectual barceloní bullent i snob dels anys 60, la llum que despren la seva magnètica personalitat xoca amb la foscor del seu endins, cercador de quelcom inaccessible, la felicitat plena, li sembla que la toca amb els dits. És el simulacre i segueix buscant-la malgrat saber que no existeix per a ell.
carme.laura |
divendres, 18 de maig de 2012 | 09:57h
I n'hi ha que són els mateixos.
- 50.000 entrades venudes a preus alts, prohibitius per a molts. El concert de Bruce Springsteen: col·lapses als accessos de l'Estadi, catorze hores de cua sense protestes, aplaudiments, "hola, Barcelona!, bona nit!" i la gent embogeix. L'artista-actor empàtic canta als indignats i als qui lluiten "a Catalunya". Aplaudiments, eufòria col·lectiva, oh!, som solidaris!...
Caigué dins d'un bassal d'aigua. No sabia nedar, per això sabia que s'hi ofegaria. No podia cridar i, malgrat que no hi havia pels voltants persona que pugués escoltar-la, intentà inútilment demanar socors. Els sons guturals que sorgien dels endins quedaren atrapats a la mateixa gola. El bassal. Regirà els ulls sense veure, entelats de roig. Els peus no fregaven el terra, aigua i buit en estranya barreja. Ni surava ni s'enfonsava, era engolida en el no-res un cop i un altre. El bassal . La gota gegantina d'aigua. El fractal. L'igual inacabable.
carme.laura |
dimecres, 16 de maig de 2012 | 08:55h
Per uns moments ha sentit pànic. Ha estat un temps breu i intens, de seguida s'ha rebel·lat a deixar-se endur pel veriígen. No vol ser una supervivent, ha de seguir essent ella, ha de mantenir clars els raonaments i sòlida l'esperança. Ha estat la dona forta, és una dona forta, no es permetrà caure en un pou i ha de fer el possible perquè d'altres no hi caiguin. No és tasca fàcil. Una espessa boira d'angoixa comença a cobrir el paisatge d'avui, és tan densa que no deixa veure ni tan sols endevinar allò proper, és tan espessa que en respirar s'enganxa a la gola.
carme.laura |
dimarts, 15 de maig de 2012 | 08:53h
Duran perdé el tren fa 12 anys, s'equivocà d'estació, d'hora i de trajecte. Amb estupefacció veié que el tren passà pel seu davant capitanejat per un home que no era ell. Se sentí no pas decebut, sinó enganyat, fins i tot menyspreat. Per què si no l'havia assenyalat públicament?. Havia esmerçat molt de temps per a construir el personatge del delfí i la interpretació era tan convincent que molts cregueren que era ell l'elegit. No ho va ser. Però l'ambició i l'autoavaluació eren tan altes que no abandonà l'escenari, crearia un altre personatge i daria temps al temps decididor.
carme.laura |
dilluns, 14 de maig de 2012 | 09:04h
Dissabte érem a Buger, la ventosa, la petita vila que s'enfila pel turó fins a veure al seu voltant el verdor de l'illa, la bellesa imponent de la serralada, els pobles esparsos i la cinta blava que anella la terra per a retenir-la com una joia. I allí, al cim, érem molts, una mena de família arribada de llocs diversos, lligats per la lletra, la llengua estimada i el record de l'absent-present Xesca Ensenyat. Tots parlem la mateixa llengua, l'escrivim, la llegim, alguns la reciten i, fins i tot, la canten.
Els blocaires ens retrobàrem pels noms i sabérem dels nostres rostres i vam poder descobrir meravelles.
Que na Marietta, la "del meu bloc d'Itàlia", és resplandent com ho són els seus cabells de color roig indescriptible, que a l'Enric li brillen els ulls perquè és fet del màgic "pols d'estels", que en David diu els versos de "les dones i els dies" i els propis amb la frescor natural del poeta i que na Belén arribà de la dolça "boira de Madrid" per a estimar i fer seva la nostra llengua.
carme.laura |
divendres, 11 de maig de 2012 | 08:24h
El català , llengua vehicular a l'ensenyament és la garantia de la cohesió social.
Thargood Marshall, jutge de la Cort Suprema dels Estats Units, defensor dels drets civils i artífex de la derogació de les lleis de segregació, pronuncià davant del Tribunal Suprem les següents paraules que cal recordar i reivindicar en la matèria sensible de la llengua a l'escola:
"La negativa del Tribunal a posar remei a l'educació separada i desigual farà un mal servei a la nostra Nació, ja que si els nostres nens no comencen a aprendre junts, poca esperança hi haurà que els nostres ciutadans aprenguin algun cop a viure junts".
L'astrònom alemany Huygens descobrí l'any 1655 un gran satèl·lit de Saturn, una lluna roja, intensament ataronjada, la batejà amb el nom de Tità.
Els Titans eren les divinitats fosques arcanes, forces de la natura, les primeres que gosaren lluitar contra els déus de l'Olimp, invadits contra invasors. Tità, al cel, és la lluna més gran de les 31 llunes que segueixen dòcilment i fatal el caminar del germà Saturn, el poderós rei de l'edat daurada, el mesurador, creador i alhora cruel devorador del temps.
