Coc Ràpid

El bloc de Carme-Laura Gil

Junqueras, la síndrome d’Estocolm o l’atracció del poder?

9 de juny de 2021

  La síndrome d’Estocolm és un estat psicològic força complex que fragilitza la víctima sotmetent-la al domini de l’agressor; es produeix en àmbits diversos, també en el de la política: l’agressor justifica sociopolíticament i ideològica la repressió i l’agredit assumeix que la repressió exercida sobre ell, els seus fets i ideologia és lògica i legítima.

Llegir més

Illa i el seu “gag”

7 de juny de 2021

Illa, emulant de manera ridícula i pretensiosa el govern alternatiu al de Jordi Pujol que Pasqual Maragall constituí l’any 1999, ha presentat als mitjans de comunicació el seu govern a l’ombra, amb una escenografia i guió que ni “Polònia” podrà superar. Illa ha perpetrat una grotesca caricatura de la política, ha banalitzat la tasca del

Llegir més

Tenir 86 anys i saber que no ets immortal

2 de juny de 2021

Quina mala passada!. I no només saps que no ets immortal, saps que cada dia que estàs vivint s’escurça el temps de viure. Em diràs que aquesta és una realitat des del moment de néixer, ho sé però és ara, al creuar la barrera dels 85 anys, que el sentiment de tenir una desconeguda i

Llegir més

L’himne nacional desestructurat

27 de maig de 2021

Si un poble no pot cantar dempeus el seu himne no cal que en tingui ni mereix tenir-ne. L’himne nacional no és una cançó que pugui desestructurar-se com un  plat gastronòmic postmodern, és un crit col·lectiu, un nus sociomusical de trobada comunitària. Per estètica o afany postmodern no poden destruir-se o desnaturalitzar-se els senyals que

Llegir més

“Consumits pel foc”, cinema en blanc i negre

19 de maig de 2021

Jaume Cabré és mestre d’escriptura i no deixa d’ésser-ho quan escriu una novel·la breu, que no pas una obra menor. “Consumits pel foc” és la segona part del bell palíndrom medieval d’autor desconegut que diu “in girum imus nocte et consumimur igni”, la famosa endevinalla que té com a resposta “la papallona de nit”, la

Llegir més

Mtoto…

12 de maig de 2021

Mtoto, “el nen” l’anomenen els qui habiten aquella terra africana, els suahili. Fa milers d’anys, 90 0 8o potser, poc importa el nombre d’aquells temps remots i inescrutables,  quan la terra era intacta, quan encara no era la naturalesa perquè no existia l’antítesi, l’artifici,  l’homo neandertal avançava de manera sàvia i intuïtiva. Era caçador, com

Llegir més

Al diputat Rufián se li veu el “latón”

11 de maig de 2021

En Rufián no podia contenir la satisfacció. Junts, la seva bèstia negra, havia estat descavalcada del Govern. ERC es disposava a començar la negociació amb els Comuns (que no cal confondre ni amb comunistes ni amb esquerres semblants). I ell anava a anunciar la bona nova a la vicepresidenta tercera del Govern espanyol, la nova

Llegir més

Lledoners

8 de maig de 2021

Al lloc que havia ocupat aquell plàtan malalt plantaren un arbret de semblança dèbil. No en sabia el nom, ni podia saber que aquest seria fonament de la nova memòria . Avui al carrer hi ha molts arbres com aquell primer, són alts,  copa espessa de branques entrelligades i frondós fullatge, fulles com fines serres

Llegir més

Plàtans

7 de maig de 2021

  Els plàtans formaven part de la fesomia del barri des de la infància. Amb la cadireta sortia al balcó, allí aprengué a enfilar l’agulla de forat gran i fer punt de creu sobre el canemàs, asseguda al terra amb un gibrellet amb aigua i fang de l’obra del carrer hi  pastava petites olles i

Llegir més

Vivim en l’anomalia

6 de maig de 2021

Vivim en l’anomalia. Els nostres polítics acorden i desacorden el flux de la història en una presó, es miren i parlen des d’una i altra banda d’un vidre, el material de fredor transparent que els separa. Un símbol potser, són dues parts del mateix, la pròpia existència del vidre malgrat simula una distància gairebé nul·la

Llegir més

“Agua, azucarillos y aguardiente”, versió pop.

4 de maig de 2021

  El 23 de juny de 1897 un compositor sortia a coll del teatre Apolo de Madrid, havia estrenat una sarsuela d’un acte amb què creava el gènere ” chico”, “Agua, azucarillos y aguardiente”. El públic madrileny embogí, el mestre Chueca triomfà. La sarsuela des de finals del segle XIX i durant dècades del XX

Llegir més