marginàlies
Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes
21 de gener de 2014
0 comentaris
EL PODER REVOLTÓS DE LA POESIA: CAN ALCOVER I ELS NOSTRES POETES
Ahir, a Can Alcover, es tornaren a reunir els escriptors de les Illes per celebrar el seu “Sant Sebastià Literari” en contraposició al lliurament dels Premis Ciutat de Palma, bilingües des que Mateu Isern, del Partit Popular, n’és el batlle. En aquesta tercera edició, varen ser vint escriptors que digueren poemes d’altres vint autors guardonats amb el Premi Ciutat de Palma de Poesia Joan Alcover.
Se sentiren Llorenç Moyà, el primer guardonat el 1955, Josep M. Llompart, Jaume Vidal Alcover, Miquel Àngel Riera, Ponç Pons o Manel Marí. I els digueren Antoni Vidal Ferrando, Biel Mesquida, Ismael Pelegrí, Nora Albert, Laia Martínez, Lluís Servera o Joan Perelló entre d’altres.
L’acte, presentat pel dramaturg Josep Ramon Cerdà, s’inicià contextualitzant el Premis Ciutat de Palma. Així es començà:
“Els Premis Ciutat de Palma tenen un paper destacat en la valoració de la nostra literatura, esdevenen una de les formes de fer créixer l’orgull per la pròpia llengua i, amb aquest orgull, l’impuls cap a la normalització del seu ús en tots els àmbits. Els Ciutats de Palma tenen les seves arrels en els anys més foscs del franquisme. No tota la seva història ha estat la d’uns premis exemplarment monlingües en català, però sí que varen servir com a plataforma de prestigi del català durant el franquisme i sí que han estat uns premis plenament catalans (amb un parèntesi durant els anys de Catalina Cirer, val a dir-ho) durant els temps de la democràcia”.
“Si us hem convocat aquí, si hem triat que enguany la vetllada fos una lectura de poemes d’autors que han guanyat edicions anteriors del Ciutat de Palma, és per reivindicar que som nosaltres i no ells els que representam aquesta tradició. Els guanyadors dels anteriors Ciutat de Palma són aquí: un bon grapat hi són físicament. Jo crec que tots i cada un d’ells, fins i tot els que ja descansen no sabem ben be per on, hi són anímicament. La il·lustre tradició dels Ciutat de Palma és nostra i no de Mateu Isern. O Matad Isern, si ho preferiu”.
L’acte, presentat pel dramaturg Josep Ramon Cerdà, s’inicià contextualitzant el Premis Ciutat de Palma. Així es començà:
“L’orgull per la literatura i la seva protecció són pròpies dels pobles que estimen i protegeixen la llengua pròpia. Avui tenim molt clar que la defensa de la llengua va molt més enllà de la literatura, però les lletres tenen un paper singular en els processos de recuperació lingüística, de recuperació nacional, o, simplement, de manteniment d’un saludable sentiment de pertinença”.
“Els Premis Ciutat de Palma tenen un paper destacat en la valoració de la nostra literatura, esdevenen una de les formes de fer créixer l’orgull per la pròpia llengua i, amb aquest orgull, l’impuls cap a la normalització del seu ús en tots els àmbits. Els Ciutats de Palma tenen les seves arrels en els anys més foscs del franquisme. No tota la seva història ha estat la d’uns premis exemplarment monlingües en català, però sí que varen servir com a plataforma de prestigi del català durant el franquisme i sí que han estat uns premis plenament catalans (amb un parèntesi durant els anys de Catalina Cirer, val a dir-ho) durant els temps de la democràcia”.
“Si us hem convocat aquí, si hem triat que enguany la vetllada fos una lectura de poemes d’autors que han guanyat edicions anteriors del Ciutat de Palma, és per reivindicar que som nosaltres i no ells els que representam aquesta tradició. Els guanyadors dels anteriors Ciutat de Palma són aquí: un bon grapat hi són físicament. Jo crec que tots i cada un d’ells, fins i tot els que ja descansen no sabem ben be per on, hi són anímicament. La il·lustre tradició dels Ciutat de Palma és nostra i no de Mateu Isern. O Matad Isern, si ho preferiu”.
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!