La “neolítica” de la Boqueria i el nostre temps inicial

S’ha trobat un enterrament de fa uns 6000 anys a la plaça de la Gardunya, ala Boqueria, hi havia dipositat un esquelet , probablement de dona, en posició fetal, un vas ceràmic funerari i un aixovar. Els diaris emfasitzaren que la dona portava un collar, un braçalet i un penjoll com si fossin atributs del gènere, obviant que els ornaments personals neolítics apareixen a aixovars funeraris d’homes, nens i dones.

No són les primeres restes neolítiques trobades al pla de Barcelona, però són un testimoni més que el paratge de l’antic raval fou habitat en temps prou remots. Hi havia un bosc d’alzines i roures, la costa era a tocar, un grup humà hi fa un assentament estacional o sedentari. Aquells ornaments ens explicaran els inicis de la nostra història cultural.
Fa uns 6000 anys s’inicia el temps en què es diu que se sortí del Paradís, el Neolític, quan els homes deixen a poc a poc de ser caçadors i recol·lectors i comencen a domesticar la natura. Quan el fet cultural se superposa al natural.
La dona inhumada ens diu que és la nostra avantpassada cultural i que els milers d’anys transcorreguts des que ella morí no ens ha fet prou diferents. 

L’enterrament de la dona planteja preguntes: l’assentament del grup, la tribu, a què pertanyia la morta era estacional ja que la fosa no és comuna ni forma part d’una necròpolis? la dona era d’un linatge privilegiat i fou enterrada en aquella mena de fosa individual?.
En qualsevol cas , l’aixovar ens parla d’un grup humà organitzat jeràrquicament que atorga càrrega simbòlica als objectes de caràcter personal i els dóna un valor codificat que indica relacions socials asimètriques i la negació de la igualtat indiscriminada. I ens indica l’existència de la indústria, del treball especialitzat i del comerç.

La dona fou inhumada amb un collaret d’esteatita, un penjoll amb un gran ullal de porc senglar i un bell braçalet de variscita; ja no porta com a ornaments cloïsses, dents, ossos perforats com duien els caçadors-recol·lectors, sinó matèries transformades com la variscita , un mineral preuat, suntuari, de prestigi, que pervenia de l’únic jaciment explotat a tota l’Europa sudoccidental, el de les mines de Can Tintoré de Gavà. Els ornaments ens dibuixen una societat complexa amb desigualtats socials, com la nostra, una nova representació simbòlica del grup humà a què es pertany i del món, el que encara perdura avui, l’inici de la domesticació de la naturalesa visible i del subsòl invisible, la consolidació de la indústria minera que comporta llocs de treball especialitzats i una xarxa de distribució comercial i també col·lectivitats distintes amb un llenguatge comú.

Cal mirar amb amor i respecte les restes que l’Antiguitat remota ens deixa descobrir, ens expliquen molt de nosaltres i de l’inici de la nostra cultura. La dona, si ho és, neolítica ens obliga a fer preguntes, construir hipòtesis i trobar respostes.   

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *