L’Ajuntament de Bellmunt d’Urgell (la Noguera) ha assumit l’escut heràldic municipal, que consisteix en un escut amb un fons de gules (vermell) amb un mont de sable (negre) i una puput d'or (groc) embellida de sable. En aquesta proposta el mont representa la situació geogràfica del municipi a sobre d'un mont, i la puput simbolitza la presència habitual d'aquest ocell al territori, fet que ha originat que els habitants d'aquesta població siguin anomenats “puputs”. ////segueix////
Aquest divendres passat, visita a la Segarra per posar en funcionament un nou dipòsit d’abastament d’aigua en alta.El nou dipòsit està situat a Guissona, dins la xarxa d’abastament en alta a la Vall del Sió, rep el cabal provinent del canal Segarra-Garrigues. La seva funció és reservar cabal d’aigua als nuclis, que no municipis, de la Morana, Sant Martí de la Morana, Gra, Guissona, Massoteres, Talteüll, Palouet, Torà i Biosca. ////segueix////
Aquest dimecres vaig assistir al Parlament de Catalunya, a la presentació que en el Plenari, va fer el Conseller Ausàs del Projecte de llei per a la creació de La Canonja, com a municipi independent de Tarragona. Per tant, aquesta setmana es va posar en marxa el cronòmetre, que un cop finalitzat, comportarà la creació del municipi 947 de Catalunya. Per tant, aquest dimecres és una nova data històrica pels canongins i canongines, però en el fons també per totes les persones que hem viscut, encara que sigui parcialment, aquesta lluita per aconseguir la independència municipal de l’annexió feta pel franquisme l’any 1964, suposadament de “forma voluntària”. ////segueix////
Ahir va sortir publicada al DOGC la resolució per la qual el Departament de Governació i Administracions Públiques oficialitza la bandera de Torrebesses, al Segrià. Aquesta resolució s’ha pres després dels informes favorables de l’IEC, del Servei de Demarcacions Territorials i de l’assessor i expert en heràldica del Departament, Armand de Fluvià.
L’Ajuntament de Torrebesses ha assumit la bandera municipal que inclou tots els elements presents a l’escut heràldic municipal. Sobre un fons verd fosc figuren dues torres grogues en referència a l’etimologia del municipi, “torres bessones”, i un món blanc creuat també de blanc i cintrat de vermell, que representa el patró local, sant Salvador. ////segueix////
Dies enrere comentava, en una anotació al bloc, les dificultats de la protecció de dades i la publicació de les actes de plens i juntes de govern al web municipal. A més, indicava que amb l’avantprojecte de llei d’ús dels mitjans electrònics del sector públic de Catalunya, que des de la secretaria de funció pública i modernització del Departament de Governació, s’havia de resoldre aquesta suposada disjuntiva: o protecció de les dades o transparència administrativa i política. Doncs bé, l’avantprojecte de llei va ser informat ahir a la tarda, a la comissió de govern local de Catalunya. A més, el dictamen va ser favorable amb els vots del Govern i dels ajuntaments. Aquest projecte evidentment no només aborda aquesta qüestió, ja que té per objecte la regulació de l’ús dels mitjans electrònics per les entitats que integren el sector públic de Catalunya (per tant, també governs locals) i dels instruments de cooperació i col·laboració interadministrativa.////segueix////
Ahir dimarts el govern va aprovar el decret de constitució de l’Entitat Municipal Descentralitzada de Bellaterra, al municipi de Cerdanyola del Vallès (el Vallès Occidental). Amb aquesta aprovació, es tanca el llarg i complicat expedient de constitució que va sol·licitar el ple de l’Ajuntament de Cerdanyola el 21 de juliol de 2005. La nova EMD de Bellaterra inclou els sectors coneguts com a Bellaterra, Can Domènec i Turó de Sant Pau.
La constitució d’aquesta EMD ha estat polèmica i sobretot singular, de fet, ja es veu amb el sol fet de la trajectòria de l’expedient que va començar el 2005. En aquell moment el govern municipal era conformat per ICV-CiU-ERC, fins fa unes setmanes el govern era conformat per ICV-CiU i actualment és amb ICV en solitari i en minoria. ////segueix////
Amb el director dels Serveis Territorials a les Terres de l’Ebre, Carles Pasqual, hem explicat en roda de premsa el procés que segueixen i seguiran la constitució de les EMD de Campredó i Bítem. Ho hem fet conjuntament amb l’alcalde de Tortosa, Ferran Bel, el tinent d’alcalde Ricard Forés i també amb els delegats de l’alcalde, allò que popularment en diuen alcaldes pedanis, dels nuclis de Bítem i de Campredó. ////segueix////
Aquest dilluns vaig rebre a una delegació d’alcaldes i representants de la regió d’Usimaa, Finlàndia. Finlàndia amb poc més de cinc milions d’habitants, però amb 340.000 quilòmetres quadrats (Catalunya en té 32.000 quilòmetres quadrats) és un país estructurat, a nivell local, de forma bastant diferent a la nostra. La República de Finlàndia té “només” 431 municipis, per tant, municipis relativament grans en comparació a la realitat catalana. De fet, el marc competencial és molt diferent, i els ens locals participen en la gestió d’una part de la salut i educació, per tant, amb un pes pressupostari molt significatiu en la despesa pública agregada. Aquesta és una realitat que passa també en altres països, com Suècia o altres països nòrdics.////segueix////
Estic convençut que d’aquí a no molt trigar, el Fondo extraordinario de inversión local (FEIL) s’estudiarà, s’avaluarà, com a política pública a no repetir mai més. Sobretot en un estat que vol semblar un estat federal o com alguns espanyols anomenen, estat autonòmic. Però més enllà del marc competencial o equilibri institucional, que evidentment ha estat vulnerat per part del govern espanyol, tampoc ho serà per la utilització de diners públics per fer accions estratègiques o eficients, no “despilfarradores” que el FEIL ha suposat en moltes ocasions en el panorama local.////segueix////
La Comissió de Cooperació Local és un òrgan de participació que depèn del Departament de Governació i Administracions Públiques, integrat a parts iguals per representants dels departaments del Govern i per representants del món local: municipis, consells comarcals, diputacions a proposta de les entitats municipalistes. A través d’aquesta comissió els ens locals poden participar en la planificació dels programes de subvencions pel món local finançades per la Generalitat. En aquest sentit, la pròpia norma que crea la Comissió de Cooperació Local de Catalunya, concretament l'article 190 del Decret legislatiu 2/2003, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, ja deixa palès el caràcter de la Comissió, especificant que està integrada paritàriament per representants de l'Administració de la Generalitat i dels ens locals. De fet, com la mateixa Comissió de Govern Local de Catalunya.
Sota la presidència del Conseller Ausàs, la Comissió de Cooperació Local de Catalunya, tindrà lloc a l’Institut Municipal d’Acció Cultural de Lleida demà divendres a les 10 hores. Aquesta és la primera reunió de la comissió que se celebrarà fora de la seu central del Departament de Governació a Barcelona. De l’ordre del dia de la reunió, destaca la planificació del Pla únic d’obres i serveis de Catalunya (PUOSC) de l’anualitat 2010 i la planificació del anys 11 i 12, subvencions pel desplegament d’equipaments sanitaris als municipis i subvencions per promoure el patrimoni de la memòria democràtica. ////segueix////
Ahir es va obrir una nova edició deMunicipàlia a Lleida, organitzada per la Fira de Lleida. Municipàlia es va iniciar l’any 1981, té un periodicitat bianual i és el lloc de referència com a saló per electes, empreses de subministrament, i tècnics relacionats amb l’administració local. El Departament de Governació hi té estand propi que aquest any ha esta coordinat per la Direcció general d’Administració local. A més, es fan una sèrie d’activitats paral·leles, com jornades, comunicacions o actes organitzats per entitats. Per exemple, avui em toca inaugurar l’assemblea del Fòrum comarcal de l’Associació Catalana de Municipis i Comarques (ACM). La imatge és el cartell d'aquest any de la fira.
Avui elConsell de Govern ha aprovat el decret de constitució de l’Entitat Municipal Descentralitzada del Talladell, al municipi de Tàrrega (l’Urgell). Amb aquesta aprovació es tanca l’expedient de constitució que va sol·licitar el ple de l’Ajuntament de Tàrrega el passat 17 de febrer de 2007 i es dóna resposta a la demanda unànime dels habitants d’aquest nucli, actualment uns 270 habitants, que va ser agregat a Tàrrega l’any 1969. ////segueix////
En aquest mateix bloc he anat fent algun post sobre la interessant reforma territorial francesa, que a partir de l’informe que es coneix com Informe Balladur, d'aquest mes de març, fet per experts el govern el va prendre en consideració per una reforma en profunditat dels sistema i arquitectura institucional francesa. Tot i que les magnituds ni comparacions no són exactes amb Catalunya, sempre és bol veure com ho fan els estats, en particular un com França per afrontar una “suposada revolució” institucional en un espai on conviuen 36.682 ajuntaments, 2406 mancomunitats o “comunautués de communes”, 102 departaments i 26 regions. De fet, avui al migdia és previst que el President Sarkozy anuncïi quines seran les pautes o objectiu que el govern agafa com a propis del govern de la República. Per tant, aquesta circumstància i el dia d’avui esdevé important sobretot per saber com s’equilibra un país amb tants ajuntaments, i amb un debat sobre la taula de suprimir regions, departaments però no ajuntaments. En els darrers mesos i sobretot després d’estiu, això ha pres molta força i la pròpia assemblea de regions i departaments han aixecat la destral de guerra, i és segur que la mesura no s’aplicaria abans de les eleccions regionals del març del 2010.////segueix ////
Aquest dijous, a l’Institut d’Estudis Ilerdencs, es va instal·lar l’exposició “La força de l’escut: L’heràldica cívica del món local de Catalunya”, que hi serà fins el 23 d’octubre, aprofitant que Lleida acollirà la fira municipàlia d’aquí quinze dies. A la inauguració hi van assistir diferents alcaldes i alcaldesses de la comarca, així com el director del Serveis Territorials de Governació a Lleida, Tomàs Pujol i el delegat del Govern a Lleida, Miquel Pueyo. Dels 946 municipis que hi ha a Catalunya, 257 encara no tenen l’escut oficialitzat i 560 no tenen oficialitzada la bandera. AlSegrià hi ha 8 municipis amb l’escut sense oficialitzar, i 21 municipis amb la bandera pendent. ////segueix////
Amb la resolució d’aquest mes d’agost de la primera edició del programa viure al poble, ara tant sols quedava per signar un conveni que permet al govern municipal i al departament, dotar-se d’una comissió de seguiment. Aquesta comissió copresidida per la direcció dels serveis territorials i l’alcaldia respectiva, permet impulsar, proposar o reorientar alguna mesura prevista en el pla. Ahir es van fer les primeres dues signatures, la de Castellfollit de la Roca (La Garrotxa) i Albesa (la Noguera). La signatura del conveni també permet explicar a nivell local els objectius del programa i les actuacions concretes que es materialitzaran. ////segueix////
Quanta sapiença, amb tant poques paraules. Homenatge a totes aqueslles persones del segle passat "que no sabien de lletra" però que tenien més lletra que ningú.