Aquest passat dijous 21 de gener, al consolat de Mèxic a Catalunya, es va acomiadar formalment el Consul-ambaixador Jaime García Amaral. Hi vaig anar com a convidat per ell, en una recepció que va acollir bona part del cos consular a Barcelona, així com bona colla d’actors en matèria de les relacions exteriors, amb Amèrica (el responsable de la casa Amèrica), el regidor de relacions institucionals de Barcelona, i el mateix Conseller de Cultura, Joan Manuel Tresseras. El cònsol que el conec des que va arribar al destí de Barcelona, se’l veia emocionat i content. Una persona acostumada a voltar i haver assumit molts destins diplomàtics i governamentals (havia estat director general per Europa de la “Cancilleria mexicana”), no deixa de sorprendre que davant d’un nou canvi es pugui sentir emocinat.

En Jaime ha estat exercint el càrrec consular durant sis anys, una xifra realment alta per la dinàmica habitual que hi acostuma haver. Prova d’això n’és que actualment era el degà del cos consular a Catalunya, el més antic, situació que ara ostentarà el cónsul d’Ucraïna. Barcelona té un representació diplomàtica internacional de primer nivell, i poques ciutats no capitals d’estat superen aquesta representació diplomàtica. Per mi, García Amaral també serà la persona amb qui com alcalde de Sant Joan vam proposar, treballar i aconseguir, conjuntament, que Sant Joan es posés al mapa de forma més estable a la comunitat mexicana a Catalunya i sud d’Europa. Va ser en aquesta línia, que amb l’excusa de la preparació dels 150 anys de l’estrena de l’himne mexicà, es va aconseguir celebrar la festa nacional mexicana a Sant Joan de les Abadesses, la festa del Grito, que des del 2005 es fa ininterrompudament a la Plaça Major de Sant Joan. ////segueix////

Aquest dissabte a les vuit, al centre cívic de Sant Joan, es fa la primera reunió, la primera assemblea, per organitzar la consulta sobre la independència de Catalunya. Tinc intenció d’anar-hi per veure el què expliquen, però sobretot també per oferir-me si hi ha qualsevol tema que pugui ajudar. Tant de bo, Sant Joan s’afegeixi al llistat de 130 municipis que demanaran a la gent què en pensa i si seria bona, la independència de Catalunya. A Sant Joan, malgrat tot, sembla que no es comptarà amb massa col·laboració de l’ajuntament de la vila. El PSC a l’estil del què fa en molts llocs, creu que no és prou important, o que no toca, o que no és legal, o que com que hi ha crisi... excuses que malhauradament el nostre alcalde ha tornat a dir, contradient el què publicava el diari el Punt en boca seva (edició del dia 18 de setembre de 2009 ), on deia: «No només ho veig amb bons ulls sinó que espero que alguna entitat del poble convoqui la consulta». Per tant, les contradiccions o encara pitjor, les indicacions del partit per sobre de Sant Joan continuen guanyant. L'hemeroteca però té aquesta virtut, evidencia allò que es vol amagar. Fa més d’un any, els socialistes va fer el mateix amb el centenari de l’estelada, dir públicament que cap problema i arribats el dia. Ai!!! No ho trobo bé. Una llàstima, molt millorable. ////segueix////

Aquest és l’article que al setmanari el Ripollès em publiquen, i que he escrit com a President comarcal d’Esquerra.

La meva principal preocupació en aquest 11 de setembre: les 1700 persones que actualment estan a l’atur al Ripollès, o les empreses que ho estan passant realment malament per mantenir l’activitat a la comarca. És per aquest motiu, que a pocs dies de celebrar la diada nacional de Catalunya, amb més força i convenciment crec que l’únic camí que pot i ha de seguir el nostre país, és la independència. És obvi que la llibertat del país no arreglaria de cop i volta, entre d’altres, la problemàtica econòmica que estem vivint. Em reitero, no seria instantani. Tot i així, algunes dades que hem de tenir presents de l’actual model d’estat espanyol i la relació que Catalunya hi té.  ////segueix//// 

Aquest dissabte 5 de setembre el President d’ERC Joan Puigcercós, farà una visita a la comarca del Ripollès. En concret, a Campdevànol, Ribes de Freser, Sant Joan de les Abadesses i Ripoll.  La visita tindrà dues vessants, una amb actes més públics promoguts per les seccions locals de Ribes o Sant Joan, i d’altres més interns, com és l’entrega de carnets als nous militants durant el dinar. Aquesta visita té una significació especial, perquè a la pràctica, és la primera visita que fa oficialment Joan Puigcercós com a President d’ERC. Tot i que lògicament ha estat a la comarca vàries vegades des de les eleccions a la presidència, com pot ser per gestions que directament va fer ell pel tema Comforsa o altres, mai havien tingut vocació de ser públiques. A més, la visita es fa com a quasi candidat a la Presidència de la Generalitat de Catalunya, que segurament el Consell nacional de principis d’octubre ho rematarà. //// segueix////.

Aquest passat diumenge es va celebrar la cerimònia de comiat al monestir, l’enterrament, de l’exalcalde de Sant Joan Josep Bosch i Ginesta. Bosch que va morir a l’edat de 73 anys, va ser el darrer alcalde abans de les eleccions democràtiques de 1979. De fet, fou alcalde de 27 d’agost de 1968 al 1978. Entre d’altres va ser l’alcalde que va viure -impulsar- la reconstrucció del pont vell amb la volta gòtica, o els primers contactes per fer aflorar el fet mexicà de Jaume Nunó, a partir d’altra gent del municipi i del mateix artista mexicà Salvador Moreno. En Josep era conegut també per l’empresa d’ulleres que als anys 50 va muntar la seva família a Sant Joan (“Can Bosch”), que més tard i després de la fallida de la mateixa, va entrar en la comercialització amb la cadena de botigues Optica 2000. ////segueix////

Avui han acabat els 3 dies de Trial de Santigosa, prova organitzada pel Moto club Abadesses. Aquest any s'ha celebrat l'edició 38 dels tres dies, i a la pràctica els 40 de la prova de trial a Sant Joan, organitzat per primer cop el 29 de novembre de 1970. Enguany, la crisi també s'ha notat una mica, ja que s'ha estat al voltant dels 160 corredors, tot i així encara continua siguent la prova de referència de trial de llarga durada a Catalunya i també de referència a França, Espanya.... cada any, el Moto club Abadesses fa una veritable demostració de com es poden fer bé les coses, per tant, la meva felicitació per tota la gent que fa possible el Santigosa. ////segueix////

Al setembre de 2005 es va fer per primera vegada ensenyament de secundària (ESO) a Sant Joan de les Abadesses. Va ser un dels dies importants dels dos mandats municipals que vaig tenir el goig de ser Alcalde de la vila. Era un fet històric, i suposava aconseguir un servei clau per la població, així com un gran avenç pels alumnes, en concret 29 que varen començar aquest primer d’eso. La notícia era també celebrada per mares i pares, així com per l’economia local.

L’aspiració de tenir educació secundària era una demanda històrica, però esmorteïda, i sobretot era avalada per la majoria de població. Es va obtenir després de més de tres anys de treball intens per part de l’equip de govern, liderat pel grup d’Esquerra Republicana de Catalunya i altres institucions com la Parròquia, la comunitat religosa de les germanes Vedrunes o la pròpia Fundació Escola Abadessa Emma. De fet, aquest objectiu figurava en el programa electoral d’ERC el 2003, i en aquell moment va provocar fins i tot, que algú del PSC ens digués que érem uns demagogs, populistes.... Però posar en el programa això d’aconseguir l’ESO per Sant Joan, ja havia començat el 2002, amb converses amb l’administració de CiU en el Departament d’Ensenyament, amb la mateixa Consellera, que no veien convenient ni prudent fer una excepció amb Sant Joan, sobretot quan el mapa escolar estava bastant consolidat, solat i amb pocs problemes territorials, que sí que hi van ser amb l’aplicació de LOGSE i el mapa escolar de Catalunya. També és el mateix any 2002 on demano a Mossèn Ton Martí, que formalment la Fundació Abadessa Emma sol·liciti impartir ESO, tot i que el Centre Abadessa Emma era un centre concertat. Malgrat saber que la resposta seria negativa, ens anàvem carregant d’arguments i sobretot sensibilitzàvem als actors amb el fet que era possible, si es treballava amb intel·ligència, fent pressió i lobby assolir l’ESO per Sant Joan. ////segueix////

No sóc ni de bon tros una persona que conegués molt a Mossèn Josep Esteve i Cubí, ja que només el vaig tractar de forma una mica més intensa en el meu primer mandat municipal. Tot i així, Mossèn Esteve era una de les persones amb notorietat, no volguda per ell, a la vila. Era una persona que per la gent que no hi havíem intimat, podia semblar distant, fred i excessivament analítica. Però al mateix temps, era un d’aquelles persones que podia constar per la majoria, i per notorietat, com d’aquelles persones que havia marcat empremta en diferents aspectes de Sant Joan. Aquest divendres, Sant Esteve, es va celebrar la missa exequial presidida pel Bisbe de Vic, Romà Casanova, i per altres capellans de la diòcesi. Crec que per trajectòria, un altre homenot. ////segueix////

Ahir dimarts va acabar un nova Festa Major de Sant Joan de les Abadesses. Realment han estat uns dies divertits, que a excepció de les temperatures, el temps ha acompanyat majoritàriament. La participació en la majoria d’activitats ha estat bona i la introducció d’alguna activitat nova, sobretot la baixada de trastos, ha estat molt participativa i divertida. Potser llàstima de la punxada de gent en les activitats de tarda del dimarts, barmites, Cubilà i bogeria. En aquesta Festa Major, la secció local d’Esquerra també hi va col·laborar en la realització d’un exitós acte la nit cap a la Diada Nacional, on es va fer una marxa de torxes i la recreació al Passeig Comte Guifré, de la simbòlica trinxera i amagatall de bombardejos, en moments de resistència, durant la Guerra Civil. Aquesta festa també passarà a la història per un nou cas d’hipocresia política a Sant Joan, davant la no contesta de l’ajuntament per commemorar el centenari de la bandera estelada. ////segueix////

Aquest divendres al vespre vaig anar al concert en record de Mossèn Ton Martí. De fet, el títol del programa ja era la síntesi mateixa, 4t Concert a Ton Martí, en record de la seva absència. Vàrem ser uns quants, potser uns 120 – 140, que ens vam asseure dins el nostre preciós claustre gòtic català, sota el cel estrellat i la presència de l’únic habitant arrelat, el freixe, en una nit fantàstica. El concert va ser també allò més agradable, una primera part, música clàssica de Schubert, Hahn i Toldrà, i una segona part, amb barreja del brillant Amadeu Rosell, per tant, entre música tradicional i cançons espirituals negres i folk. //// segueix////

Aquest passat dissabte vaig assistir, convidat per part del Consell Comarcal del Ripollès, a la quarta Diada del Ripollès, o festa de la comarca. La necessitat de fer una mena “d’alberdi eguna” o dia de la pàtria ripollesa, va sortir com una de les conclusions que en el 2003 i 2004 es va confeccionar a través del pla estratègic de foment del sector terciari de la comarca. En concret, la diagnosi del mateix pla, identificava una poca cohesió comarcal i de les mateixes polítiques institucionals, tant dels ens locals, com dels supramunicipals. Doncs bé, d’aquell treball impulsat pel Consorci Ripollès desenvolupament, en aquell moment presidit per en Miquel Sitjar, en van sortir una sèrie d’accions que amb més o menys originalitat, interès i encert, s’han anat tirant endavant. ////segueix////