De l’anada a l’Índia, de fa uns dies, per acompanyar a la signatura entre l’ajuntament de Cercs i Jindal Stainless, era inevitable anar fent una certa comparació, amb el que vaig fer fa més de tres anys, acompanyant en Jordi Dorca, a alguns dels punts industrials de la Xina, Shenzen, Guanzhou, Shanghai, Beijing i Hong Kong. Naturalment, amb la prudència de no poder dir que conec ni la Xina ni l’Índia, són tant sols sensacions, perquè en el primer lloc hi vaig estar tretze dies i en el segon sis. Però sí que tant a un com altre lloc, he tingut el privilegi de poder parlar amb gent autòctona, amb directius o empresaris, anar amb gent catalana que coneix bé, o bastant bé, els dos països i la manera de ser i fer d’uns i altres. Per tant, són sensacions, informació i dades que he recollit. ////segueix////
Aquest divendres passat vaig arribar de Delhi, la capital de l’Índia, amb una curta estada des de Tots sants, però que ha semblat més llarga, de com a mínim dotze o quinze dies. De fet, no he pogut actualitzar aquest bloc perquè la telefonia mòbil del portàtil no funcionava, i l’accés o la connectivitat no m’era possible sense haver de desplaçar-me bastant. Per tant, a la pràctica he estat desconnectat de correus electrònics (experiència que no havia viscut de fa anys) i també algunes estones de telèfon. La meva estada, convidat per l’empresa Jindal Stainless i l’Ajuntament de Cercs, ha estat en tant que delegació catalana, i en nom del govern de Catalunya, que acompanyava el consistori per signar un acord, que els ha de permetre que en els antics terrenys de Carbons de Berga, s’hi instal·li un centre de serveis pel sud d’Europa. Jindal és una gran multinacional índia que té aproximadament 16.000 treballadors i que és de les acereries més importants del món. Com a ningú no se li escapa, l’acer s’ha convertit en aquestes darreres dècades amb un metall preuat, com el coure, valorat i sobretot amb aplicacions molt variades, bàsicament a occident, que fa que fins i tot, es mesuri el consum per habitant d’acer que es fa, com a mecanisme per avaluar el grau de riquesa d’un país. Per exemple, a Catalunya tenim un consum en productes aproximat de 13 quilos d’acer per persona i any, mentre que l’Índia per exemple, passa de poc els 3 quilos.
En aquests moments estic tornant de l’exposició internacional de Saragossa, amb el brillant TAV que ens connecta amb Espanya, però que trigarà entre tres i quatre anys en connectar-nos amb Europa. Hi he anat convidat amb una delegació de l’ACA de la qual en sóc conseller, per anar a veure l’exposició que sota el pompós títol de “Viu la més gran festa de l’aigua a la terra” ha estat organitzada a Saragossa. ////segueix////
Quanta sapiença, amb tant poques paraules. Homenatge a totes aqueslles persones del segle passat "que no sabien de lletra" però que tenien més lletra que ningú.
