En aquest any 2008, des del mes de maig, el bloc ha tingut un total de 8.739 entrades. Aquest és l'ordre o rànquing de visites dels cinc primers posts que han tingut més visites.
|
Coses de la vida En aquest any 2008, des del mes de maig, el bloc ha tingut un total de 8.739 entrades. Aquest és l'ordre o rànquing de visites dels cinc primers posts que han tingut més visites.  En dies de vacances et pots dedicar a fer, de forma pausada, aquelles coses que fa alguns mesos que tens pendents i que segurament, pel brogit diari ja no és que no les puguis fer, sinó que tampoc es degusten amb la suficient intensitat. Doncs bé, ahir vaig poder saldar-ne una que tenia, teníem pendent, de fa alguns mesos: visitar
 Aquest passat dissabte vaig acomplir un d’aquells reptes pendents de fa temps, saltar amb paracaigudes. A més, ho vaig fer amb el meu germà Marcel, una experiència que vam viure conjuntament. De fet, el salt va ser el regal sorpresa que se li va preparar amb motiu dels 30 anys, d’aquest passat 11 de juliol. D’amagat i amb la seva parella, la Judit, i la resta de família el vam enganyar, per acabar portant-lo a l’aeròdrom de Castelló d’Empúries, i un cop allà, evident. Realment va ser una experiència impactant i dissipadora d’energia. Tot i així, hi ha una sèrie de coses que tenen un punt d’irracionalitat //// segueix////  La setmana passada en plena celebració de Corpus christi vaig tenir l’ocasió, conjuntament amb família i amics, de fer una mica el turista a Barcelona, per veure l’ou com balla. Impressionant la gentada que hi havia a l’antic cor polític, financer i comercial de l’antiga Barcelona. Lluny del sentiment i creença religiosa de cadascú, vaig fruir en veure el “the dancing egg”, que molts turistes estrangers, els era explicat com a tradició típica des del dijous de corpus fins a aquell cap de setmana a Barcelona. La incertesa dels seus orígens fa que encara sigui i tingui un to més màgic i perquè no divertit. Algú ha dit i escrit, que els seu orígens podrien ser el d’un joc àrab oriental, mentre que d’altres el situen com una importació d’un frare italià, o fins i tot un joc cortesà importat de Nàpols... però en tot cas, segur que el desenvolupament, en els darrers segles ha tingut i té un component religiós. De fet, des d’un punt de vista religiós, la font es situa metafòricament com el calze, que sosté de forma superior la sagrada forma, o sigui l’ou. Aquesta celebració, corpus, és litúrgicament important, un dels dies més assenyalats del calendari catòlic. I aquí és on faig la reivindicació clara i concisa del fet: què carai fotem inventant-nos festes artificials?, o repudiant-ne d’altres pel simple fet, que són festes d’origen o ascendència religiosa? ////segueix//// |
Categories
Visites al blocVisites a la portada
Visites a les entrades
Els meus enllaçosAMISTATS I CONEGUTS
EL DèFICIT FISCAL DE CATALUNYA
POLíTICA
SANT JOAN, LA COMARCA ...
TEMES LOCALS, GESTIó MUNICIPAL
Accés de l'autorÚltims 40 canvis
Notícies VilaWeb
|
MÉSVilaWeb és una producció de Partal, Maresma & Associats
|