Ara passen pel davant del Comissionat d'Universitats de Recerca de la Generalitat els estudiants que es manifesten contra el pla Bolonya. Són molts i fan més soroll que els mestres, que es manifestaven fa quatre dies.
Ja vaig comentar fa uns mesos que el principal problema que tenen els estudiants és la manca d'informació. Avui he vist fins-hi tot un cartell contra la LUC, que no ha esta modificada des de fa anys i no aplica res de la reforma. Suposo que el cartell havia de dir LOU. Però podrien exigir una nova LUC que clarifiqués algunes coses d'aquesta reforma.
D'altra banda, està clar que han d'apretar les administracions, perquè aquesta reforma no es transformi amb una privatització i amb una baixada de qualitat dels ensenyaments.
De bones a primeres no ha de ser així, però tot depèn de com s'apliqui la reforma i els diners que hi hagi i com es gestionin.
No sé quans professors han fet vaga, però la manifestació ha estat llarga. Encara se sentent xiulets i no passen cotxes per la Via Laietana. Durant una hora ha passat gent.
L'altre dia els autobusers i els metges i avui els professors. Tantes vagues, alguna cosa no funciona...
Aquests dies, Cossetània edicions, ha publicat un llibre que voldria recomanar. És una guia de muntanya que segueix les ascensions que va fer Verdaguer als Pirineus, als anys 70 i 80 del segle XIX.
Jacint Verdaguer no només fou un escriptor polifacètic, enamorat del país i de la seva gent, sinó que també fou un home fort i valent que en aquella època pujà a molt cims i feu unes travesses d'una extensió impressionant. Realment, la seva vida bé val una pel·lícula.
Ahir vaig tenir la sort d'assistir a la conferència que va fer el lehendakari Ibarretxe a Barcelona. Encara que vaig arribar mitja hora abans, em vaig haver de conformar en veure la conferència a través d'una pantalla a una sala annexa. Hi havia tanta gent a la cua que molts es van quedar al carrer.
Just abans de començar el lehendakari va tenir el detall de venir a la sala petita a saludar les persones que s'havien quedat sense entrar.
Ibarretxe fou rebut amb molts aplaudiments. És un d'aquells polítics clars, de principis, que no canvia segons el vent. I això agrada. Dóna confiança a la ciutadania.