
Fa molts anys que conec la Rut, tants que jo no tenia conciència i no ho recordo, però suposo que ella sí. Deuria ser a les poques setmanes de nèixer jo. O sigui que ja fa molt!
Algun cop he sentit dir a la Rut que de petita no era maca. No us ho creieu!! Era maca igual o més que totes les criatures!
Però és veritat, que al fer-se gran, mentre uns envelleixen prematurament i s'amarguen, la Rut traspua cada cop més una bellesa especial, la de la felicitat!
El seu caràcter entusiasta amb tot el que fa, el seguir sempre el seu criteri i el seu pensament en les seves accions, li permet gaudir d'una tranquil·litat d'esperit i una felicitat que molts envejen.
Ja des de ben jove, crec que amb 17 o 18 anys va començà a militar a la JERC i després a ERC. Va estudiar dret amb il·lusió i va iniciar amb energia la professió d'advocat que és dura, sobretot si comences sense cap "padrí" i ets dona i mare a la vegada.
Recordo la felicitat del seu casament i el naixement dels seus fills.
El seu amor per Catalunya li va fer veure clar, des de sempre, que el camí de la supervivència del nostre poble era la independència.
I per això, ha militat sempre a Esquerra Republicana de Catalunya.