Aquest vespre he tingut l'honor d'assistir a l'acte d'atorgament del 43é Premi d'Honor de les Lletres Catalanes a Albert Manent i Segimon. Ha estat un acte emotiu fet amb molta sensibilitat. M'ha encantat la posada en escena de l'itinerari per la figura i l'obra de Manent. Aquest "Cus la memòria", glossada per tres notables glossadors, ha estat un breu i bonic resum visual de la trajectòria impressionant del guardonat.
Un cop vist aquest cap de setmana la programació de les Festes de la Mercé a Barcelona i les del Mercat de Música Viva de Vic. Em quedo amb la programació de Vic. Ja fa dos anys que a la mercé no programen gaire cosa, del que era abans el MercéDansa. Els grups de música i ball tradicional dels Països Catalans s'han esvaït.
El dijous al vespre vaig tenir el privilegi d'assistir al concert que va fer Hespèrion XXI amb Jordi Savalla l'auditori. El grup de violes de gamba va tocar meravellosament bé. La bellesa del repertori i la tendresa de la seva execució, van emocionar el públic. Ara caldrà esperar l'abril, per sentir un concert únic, emmarcat en Jerusalem. Si us agrada la música dolça, senzilla, bonica, no us el perdeu.
L'endemà vaig tornar a l'auditori, però aquest cop per escoltar la coral cantigacantant el rèquiem de Brahms, una peça complexa i difícil, que va ser executada quasi a la perfecció. Avui canten a Roses i el dilluns a Tortosa.
Dos concerts, molt diferents, però que són altament recomanables.
Aquests dies, Cossetània edicions, ha publicat un llibre que voldria recomanar. És una guia de muntanya que segueix les ascensions que va fer Verdaguer als Pirineus, als anys 70 i 80 del segle XIX.
Jacint Verdaguer no només fou un escriptor polifacètic, enamorat del país i de la seva gent, sinó que també fou un home fort i valent que en aquella època pujà a molt cims i feu unes travesses d'una extensió impressionant. Realment, la seva vida bé val una pel·lícula.