Aquest matí anava a posar un posting sobre l'expulsió d'ERC del Govern, però he vist que el d'en Vicent Partal diu bàsicament el mateix que jo volia dir (novament, ingerència estrangera al nostre Govern).  Així que l'altre tema del dia és la munió de ploramiques que ara volen fer-nos pena arran d'aquest "xou" del Fórum Filatélico i Afinsa.

No em fan gota de llàstima, aquests "presumptes estafats":  s'han passat anys jugant a un casino filatèlic, apostant sempre "tot a la vermella", i ara resulta que els ha sortit "la negra".  Què hi farem, tu !  Els jocs d'atzar tenen això:  guanys enormes, pèrdues enormes.

Les inversions en productes de risc, com els jocs d'atzar, no tenen res d'estafa.  Si inverteixes en borsa, en or, en petroli, en suc de taronja o en segells, pots guanyar molt, i pots perdre molt.  Talment com a la ruleta (...).

Sóc a Brussel·les.  Quan hi vinc solc allotjar-me a Overijse, una vila residencial a l'est de la ciutat, a tocar de la R0 -la força deficient autovia de circumval·lació-.  Si puc evito Zaventem, la zona aeroportuària, perquè els preus són més del doble.  En aquesta ocasió, però, per temes de reunions he hagut d'anar a un hotel a la vora de l'aeroport.

Un altre dia parlaré de la diglòssia brussel·lesa, on la llengua pròpia -l'holandès o flamenc- està tan amagat com el valencià a Alacant, malgrat l'oficialitat.

Fa anys que vaig decidir que, per poc que fóra possible, prescindiria de l'anglès quan em trobés a un lloc no anglòfon o amb interlocutors no anglòfons.  Ens queixem de la dictadura de l'espanyol, però la de l'anglès és igual o pitjor.  Tots els arguments tan bufons de "en anglès tothom s'hi entén" són els idèntics als de "en castellano todos nos entendemos mejor".  Calcadet.  Jo, passo.

No tinc cap animadversió cap a ERC.  Al contrari.  Hi vaig simpatitzar i després militar durant molts anys, en temps difícils.  Al començament no teníem ni un sol parlamentari a Madrid, ni un sol regidor a Barcelona.  Després, en Francesc Vicens va aconseguir sortir al Congrés, i pels pèls vàrem entrar a l'ajuntament del Cap i Casal.

Un dia, després d'unes eleccions municipals, la direcció d'aleshores va decidir començar a recolzar ajuntaments encapçalats per la sucursal local del PSOE.  Aquell mateix dia vaig ficar el carnet en un sobre i el vaig trametre al Carrer Villarroel, nº 45.  Posteriorment, els he votat ocasionalment, però mentre no em quedi clar que el meu vot no anirà mai a parar a un partit espanyol, no tornaran a ser "els meus". (...)

Vaja, avui volia haver escrit sobre el viratge d'ERC cap al "no", des de la meva perspectiva d'ex-militant, però em sembla molt més interessant seguir amb el tema encetat pel Marc Holocè i magníficament continuat per la ReGisTReS.

Nota: recomanaria a algun editor que comencés a signar-li un contracte d'exclusivitat a aquesta noia, més que res com a inversió de futur.

Fa molts anys vaig (diguem-ho així) desenvolupar allò que vaig anomenar "la Teoria del 80-20".  Veig que el llibre del Marc va pel mateix camí. (...)

El posting a Brotxa i pinzell diu molt del que jo volia dir, així que enduriré una mica el to del meu (puretes i súperprogres, esteu avisats, això ferirà la vostra sensibilitat).

Potser el tema que més m'emprenya dels tripartits (els de Barcelona i el simètric de Madrid) és la capacitat que tenen per legislar sobre collonades inútils, inservibles i mancades d'interès general.  Ara toca les putes.  A banda i banda de la Plaça Sant Jaume s'ha posat fil a l'agulla per regular i fins i tot subvencionar l'exercici de les meuques.

No val la pena entrar en el fons.  Tot és tan inversemblant que carda pena tot plegat.  Si no fóra perquè totes aquestes mesures comporten despeses de diners del contribuent, simplement els engegariem a pastar fang i prou.

Primera pregunta:  si diuen que el 85% de les gosses aquestes són estrangeres (la majoria il·legals), què collons ens importa això als catalans???  Quantes d'aquestes bagasses són de casa nostra?  Val la pena entrar a un tema que simplement se soluciona aplicant la Llei d'Estrangeria? (...)

<<<===  Parlant de bagasses, avui foto per a la mala p*** de la Tura, per omplir-nos les carreteres de radars.

Acabo de sentir que el Borbó possiblement anirà a la final de París.  I en ZP ja va dir que hi aniria... Atenció: oportunitat !!!

Allà els tindrem tots dos, dretets, calladets, escoltant la Marcha Real... La Marcha Real....  o una xiulada històrica !  Aquestes oportunitats es presenten poc sovint, i si les aprofitem ens podem fer un munt de propaganda de la causa davant de centenars de milions d'espectadors.

Posem que hi haurà uns 20.000 culers.  D'aquests, descomptem els "compromisos" del club i els tansemfotistes.  Podem comptar, penso, amb més de 5.000 potencials xiuladors. (...)

Aquest escrit ve a ser una continuació del d'abans d'ahir on criticava obertament aquest nou dictador anomenat Evo Morales.  Per no allargar les contestes, que són sovint complicades de seguir, faig un escrit sencer explicat per què prefereixo Repsol a l'Evo aquest.

Posats a triar, com a català, m'estimo més Repsol.  A Catalunya li convé més que Repsol se n'arribi a sortir d'aquesta incautació de béns que ha patit.  En això m'agraden els anglesos:  mesuren les coses i els fets només en funció dels seus interessos nacionals.  Si els catalans féssim com ells, segurament ja no caldria que estiguéssim escrivint parides al Bloc maldant per la independència.

Simplement:  els catalans tenim interessos a Repsol.  Però no en tenim cap a Bolívia. (...)

Des del primer moment, per allò del "peix al cove", he optat per donar sortida a l'estatutet (el "sí emprenyat", que és el vot nul).  Fonamentalment, perquè crec que s'han tret algunes coses interessants que no poden menystenir-se, i perquè amb aquesta Espanya, o fotem barrila de debò, o seguim omplint el cove de peixets.  No hi ha terme mig.

Però avui en Mara-GAL ha dit que si surt el "no" ell prendrà responsabilitat personal.  Hòstia, això és diferent....  Si aquest botifler indecent pot considerar el fotre el camp... potser que li ajudem una mica, no?

Hi ha un tema poc explorat des del punt de vista legal.  M'ha donat la idea una resposta a un altre bloc de Vilaweb: què passa si una "província" vota "no"? (...)

La notícia del dia, i sense dubte dels propers dies, és la primera gran rucada d'aquest desgraciat arribat a president de Bolívia.  Aquest semi-analfabet es pensa que pot dirigir un país només havent llegit els quatre eslògans habituals del marxisme - leninisme, que, com es veu, tan bons resultats han donat al proletariat cubà.

Aquest illetrat s'ha pensat que és veritat allò que Lenin va dir de que les cuineres podien ser ministres.  Això no valia al 1.917, ni encara menys un segle més tard.

Abans de cometre un acte de pirateria internacional podia haver trucat el seu amic Lula.  O, fins i tot, al Fonzo Guerra, que també va tenir la temptació rapinyaire. (...)

Advertiment previ:  aquest article no tindrà l'habitual contingut polític-militar. Jo ho aviso, per si algú després s'ha de sentir decebut, que se'l salti directament.

Dissabte a la nit, al programa Millennium del Canal 33 es parlava de diferents llibres i opinions arran del Codi da Vinci (llibre que ni he llegit, ni penso llegir).  Entre els convidats hi havia una monja.  Per a mi, "la Tere". (...)

Remenant papers he trobat una mena de poesia que vaig presentar quan era jovenet al concurs del barri (no cal dir que no va passar ni de la porta...).

És peculiar, això...  22 anys més tard.... i l'únic que ha canviat és que aleshores encara teníem un grup de gent disposada a tirar pel camí del mig, i ara ni això.

Des de Salses a Guardamar,

I de Fraga fins a Maó,

Entre el sol, el cel i el mar

S'estén la nostra Nació.

Sembla que tothom està emprenyat per la no admissió del català (i el basc, i el gallec) com a llengues aptes per trametre escrits al Parlament Europeu.  És "divertit" (diguem-ho així) que el PSOE blasmi i renegui d'aquesta decisió d'Europa, després de veure tot el que fan habitualment a Espanya.  ¡ Què baratet que surt demanar collonades a Europa, quan no es fa res de res ací !

Sabeu què ?  Me la bufa totalment això del Parlament Europeu.  Això és la cireteta del pastís... d'un pastís inexistent.  La proposta rebutjada era per permetre de trametre escrits i ser respost per escrit.  I prou.  Res no deia de l'ús normal del català a les institucions.  Aleshores... a què tant d'enrenou ?  Aquí no es debatia l'oficialitat del català, sino una tèbia "despenalització".  A fer la mà, amb aquestes engrunes simbòliques !!! (...)

Crec que va ser el meu admirat Arzalluz qui va encunyar l'expressió "Brunete mediàtica".  Doncs caldrà anar pensant en la Brunete judicial.  L'anomenat Tercer Poder és, cada cop més, un bunker de resistència política perfectament coordinat amb el PP.  O subordinat a ell.

¿ Ha perdut el PP el poder després dels petards de l'11-M ?  No.  El PP ha perdut el Poder Executiu.... però conserva gairebé intacte el Poder Judicial.  Poca broma !!  Les darreres intromissions del Poder Judicial en decisions del Poder Executiu són insuportables i impròpies d'una democràcia (sí, ja sé, Espanya és només una democràcia formal, no real; Espanya és una presó de nacions).

La divisió de poders comença a ser inexistent:  el Poder Judicial Espanyol no té límits al seu exercici.  Pot anul·lar decisions dels Legislatius central i autonòmics, dels Executius central i autonòmics, impunement, sense límits, sense donar compte democràtic a ningú. (...)

He tingut l'ocasió de conéixer de prop la lluita del carrer (kale borroka) i potser val la pena que comparteixi algunes idees amb vosaltres.

Per a mi, hi ha dos tipus diferents de kale borroka:  la de les tardes de manifa, i la de les nits dels caps de setmana (allà, l'abreujament de manifestació no és "mani", ans "manifa").  A nivell periodístic tot es barreja, però són dos fenòmens diferents, i a voltes distants.

Als vespres dels dies amb actes polítics (manifas, homenatges...) és on es pot trobar l'autèntica kale borroka.  A la "post-mani", d'una manera o una altra, es munta el sidral.  Sol ser força organitzat.  Diria que fins i tot "professionalitzat" (no és cap secret que sovint hi ha un senyor ja grandet repartint diners als borrokas, a raó d'uns 30 euros per vesprada). (...)

Diu ERC que no vol utilitzar la seva força al Senat per bloquejar l'estatutet.  Per què no ?  Algú ho entén ?

La meva opinió és que ERC actua realment com E.R. de Zapatero.  Ara que el debat és a Madrid, i, en teoria, l'acció del Tripartit pot seguir endavant, a qui perjudica perllongar el debat ?  A Zapatero i al PSOE.  Ho tinc molt clar.

Als contraris o refractaris (ERC inclosa, se suposa), els beneficia.  Al Tripartit, ni fu ni fa.  El PP va atrapar el PSOE en intenció de vot als moments més fotuts de l'estatutet.  Ara que aquesta maror ja ha passat, i amb el tema treva, s'han distanciat un altre cop.  Això és dolent per al nacionalisme en general.  (...)