Avui, de l’aeroport, un altre cop.  Per a començar, ja tenim el nom de la low cost d’Iberia :  Clickair.  Van estar donant peixet amb Catair i deixant-se estimar, ho recordeu?.  ¿Però algú pensava que Iberia realment anava a posar Catair a una filial seva?  Per molt que la base operacional sigui al Prat, Iberia és Iberia, la línia �oede bandera” espanyola, en tots els sentits (per cert, l’adreça fiscal de l’empresa.... serà a Catalunya?  Aposto que no).

Sobre l’aeroport del Prat tinc des de fa temps un dubte.  Els empleats, per comunicar-se entre ells, porten uns walki talkis.  Als taulells, als llocs on reculls les maletes, a les pistes.... tothom va amb el walki talki penjat.  Sempre he pensat que es tracta d’un walky talki màgic :  només funciona si parles en castellà. (...)

La notícia ha passat desapercebuda però té una rellevància enorme: una sentència condemna el titular d’un weblog (un bloc, que en diem nosaltres) com a responsable des del punt de vista penal per un comentari anònim.

El bloc Mafius, escrit per un estudiant, criticava el seu institut i les pràctiques d’alguns professors.  Un comentari anònim, anomenant fill de puta a un professor i dient-li que si el veia pel carrer l’atropellaria, ha dut un jovenet a la banqueta d’un jutjat.  I no només l’han jutjat, sinó que l’han condemnat penalment per dues faltes :  amenaces i injúries. (...)

Continuant amb el darrer posting, crec que val la pena recapitular una mica unes idees bàsiques que permetin atacar el dimoni Montilla en tots els àmbits.

No porta Catalunya al cor

Donem-ho per fet.  El Montilla no té estimació per Catalunya com a nació.  No vibra amb els nostres colors.  No s’emociona a Montserrat, al Matagalls, al Puigmal o al Canigó (potser ni hi ha anat mai enlloc).  No sap ballar sardanes.  No coneix els nostres escriptors.  Ja sé que tot això no es pot pas mesurar, però, ¿algú l’ha sentit mai parlar amb sentiment de Catalunya?

Catalunya no pot tenir un president "agnòstic” des del punt de vista sentimental.  Una nació no és un barri, com ell diu.  Una nació té una història i he de fer-se un futur.  Què aporta el Montilla, des del punt de vista del pensament sobre Catalunya a llarg termini?  Res de res. (...)

No estic entenent la precampanya de CiU i d’ERC.  Penso que PSC i ICV se n’estan sortint millor amb la seva campanya �oedefensiva”.

CiU i ERC han d’anar a l’atac, encara que de diferent manera.

CiU ha de centrar-se en Montilla.  Dia rere dia, colpejant-lo per tots cantons.  Pel seu relatiu fracàs com a ministre d’Indústria.  Per la seva manca d’idees.  Per la seva nul·la implicació amb el país.  Per no haver dimitit ja de ministre, perquè això vol dir que es pren la Txene com una coseta de segona fila, sense importància.  (...)

Ara està de moda donar les culpes de l’augment del preu dels habitatges a una mena d’ens abstracte anomenat especulació.  Suposo que aquesta �oeespeculació” ha de ser molt dolenta, ostres, tu, quina putada, no ?  Doncs il·legalitzem-la, què carai !  Els especuladors, a la cadira elèctrica, com a responsables del nostre empobriment.

És una llàstima que ningú m’hagi mai definit què vol dir especulació.  Suposo, especulo (amb perdó) que l’especulador deu ser algú amagat a un soterrani, conspirant per fotre el proïsme, una mena de �oemujahid” islàmic preparat per fer esclatar bombes a tort i a dret.

Jo penso que no.  Que no hi ha senyors treballant d’amagat per donar pel sac a la societat.  Que hi ha factors realment explicables i lògics que han menat aquest augment de preu.  Jo crec, més aviat, el següent :   (...)

(recomano haver llegit la primera part abans)

Una nit de dissabte de ple hivern ens trobàvem en Mike i jo davant la pantalla, analitzant hipòtesis i prenent opcions.  Molt professional, tot plegat.  No sé per què, vaig fer una brometa d’aquelles de �oevinga, acabem ràpid, pleguem i ens anem a ca la Cate, a veure si és veritat això de les orgies dels dissabtes...”.

En Mike va baixar de cop la mirada.  Què passa, que no t’agradaria, o què? , li vaig preguntar.  Vaig sortir gairebé un any amb la Cate i la vaig deixar , em contestà amb la mirada encara clavada al teclat.  Ves a prendre pel cul.  Sortir amb la Cate...  Ja !  Un dissabte a quarts de dues de la matinada no estava per orgues, així que vaig tallar la conversa de cop.  (...)

La Cate era la noia 10.  Perfecta.  Sublim.  Era la Cindy Crawford feta companya de feina per al 99% de nois heteros d’aquell entorn.  De bellesa insultant, aclaparadora, anguniosa.  La sensació que donava ja era d’autèntica incomoditat.  Era d’allò �oetan”, però �oetan” que ni gosaves adreçar-te a ella.  A la Cate te la miraves i prou.

La Cate s’abusava de la seva superioritat.  Quan arribava, al matí o a la tarda, s’anava passant de llindar en llindar per totes les portes, sense travessar-los, només fent un lleuger gest amb el cap que devia tenir mil·limètricament estudiat, tot deixant anar entre un somriure �oeHi, guys ! ”  Eren dos, potser tres segons.  El gest li bellugava prou el serrellet ros com per atreure l’atenció dels més capficats a les pantalles d’ordinador.  Però no durava prou com per a reaccionar. (...)

Ara que sembla que tornem a l’oasi, que torna el gust per la centralitat, convé recordar una pregunta a tots els dubtosos, a tots els cagacalces, a tots els encara crèduls en la pseudo-democràcia espanyola:

¿ Quin és l’únic punt en comú (políticament parlant) de personatges com Aznar, Zapatero, Franco, Largo Caballero, Montilla, Millán Astray, F. González, Felipe V de Castilla, Primo de Rivera, Rajoy, Azaña, els germans Guerra, Piqué, Cánovas, Tejero ?  (...)

Aquests dies, des de diferents àmbits de l’ultradreta espanyola, se’ns recorda a bastament el novè aniversari de la mort de Blanco Garrido.  Poc sabem del la seva biografia, perquè no hi ha gaire a explicar.  De pares gallecs, la seva manca d’afecte per la terra que els va acollir el va dur a militar en el partit que millor encarna l’antibasquisme.

Pel que es va comentar aleshores, era coneguda la seva manca d’interès per la llengua basca.  Per la resta, res de res.  Un paio absolutament anodí, totalment irrellevant des del punt de vista polític.  Però no veieu en això una justificació per a l’acció d’E.T.A.  No és el cas.  Jo no acostumo a valorar les accions d’E.T.A.  És un tema que no m’interessa, personalment.

Poc explotada ha estat avui aquesta notícia, em fa l’efecte.  Jo la trobo deliciosa i pròpia d’aquest país de pandereta tan entranyable que és Espanya.

Del Todo por la patria de les casernes, del morir por la patria que tenen tan arrelat, ara hem passat al morir por la Madre Patria.  Aplaudiments, Espanya se supera.  Un immigrant peruà, enrolat com a soldat de fortuna als paracas espanyols, és el primer soldat espanyol (?) mort a Afganistan.

L’exèrcit espanyol és, cada cop més, l’exèrcit de Pancho Villa : colla de desarrapats i esgarriats, arreplegats del Perú, de l’Equador o de Colòmbia, assaonat amb febles mentals (per dir-ho suaument) i recollidors d’olives de Jaén.  Tota una garantia per a la defensa de la unitat i integritat nacional d’Espanya.  Cal alegrar-se des de la catalanitat. (...)

Com sempre a l’estiu, quan es pot fer un caler, s’organitzen vagues als sectors entorn del turisme.  Ara són els pilots d’Ibèria, però demà seran les cambreres d’hotel i demà passat els repartidors de gelats.

Tant fa.  Xantatge és xantatge, tant si el fa el pilot multimilionari com la cambrera que no arriba ni a mileurista.  Per això m’empipa moltíssim la moral immoral dels autoanomenats sindicats de classe, sempre aprestats a condemnar les vagues que ells no organitzen, mentre troben tot d’excuses per justificar les seves.

Per què no es regula el dret de vaga d’una vegada ???  ¿Per què tots els altres drets tenen lleis orgàniques que regulen i limiten la seva aplicació, i en canvi el dret de vaga es basa en una hipotètica i inexistent �oeautoregulació” per part dels sindicats? (...)

Estic radicalment en contra d'aquesta barbaritat legislativa anomenada "permís de conduir per punts".  Penso que jurídicament és insostenible.

Començo per dir que jo no respecto mai els límits de velocitat.  Són absurds, parteixen de la base que tothom és un inútil al volant, que tothom porta un cotxe de 25 anys d'antiguitat i que, a més, tothom té un mal dia.  Per això són injustificadament baixos.

El límit en autopista (120) és ridícul.  La gran majoria de conductors, amb la mà al cor, està d'acord amb que és massa baix.  És un límit pensat fa 30 anys, amb carreteres de fa 30 anys, amb cotxes de fa 30 anys.  Si l'estatutet del 79 era com un Seat 600 i per això no valia (CiU dixit), el límit de 120 tampoc no val, pel mateix motiu. (...)

Malgrat tenim blocaires que s'hi guanyen la vida i que seria una putada personal per a ells (Romeva, Guardans), penso que cal replantejar-se seriosament si necessitem el Parlament Europeu.  Jo penso, modestament, que no cal tenir 600 bon-vivants distrets en votar si el franquisme és o no condemnable.

A mi, avui dia, any 2006, me la rebufa totalment si votem o no condemnar l'Alzamiento de 1936.  Mos pares no hi havien nascut i mos avis potser ni festejaven...  És com si votem una condemna a Ponç Pilat per la seva "manca de sensibilitat" envers Jesús de Natzaret.  Tot això no són més que collonades.  Suposo que en Romeva i en Guardans s'ho passen de puta mare amb tanta "alta política" pròpia de Port Aventura un dissabte d'agost. (...) 

<== A qualsevol lloc civilitzat d'Europa, un lloc així ja hauria estat enderrocat