Aquests dies sóc a Brussel·les, des d’on he pogut seguir (una mica) les eleccions municipals i provincials.  Dic una mica perquè la meva manca de coneixement de l’holandès no em permet de llegir directament la premsa flamenca, així que només em puc nodrir de Le Soir.  Però he escoltat un bon debat a una ràdio francòfona amb convidants flamencs, a banda d’altres programes.

El discurs del nacionalisme belga dels francòfons em sonava massa proper, talment semblava una traducció al francès de la Cope o d’El Mundo (sense grolleries, val a dir) : la gasiveria dels flamencs, la seva manca de solidaritat cap a les regions menys desenvolupades del sud, el separatisme idiomàtic, el racisme contra els francòfons...  No us sona, tot això ?

Com a nacionalista català, la meva felicitació i solidaritat pels bons resultats del nacionalisme flamenc, representat pels meus admirats amics del Vlaams Belang.  El Belang ho té clar :  primer, Flandes i els flamencs.  Malgrat això els suposi no “tocar la cuixa del poder”.  El Belang és fidel al seu ideari nacionalista :  millor seguir a l’oposició que no pas pactar amb els cagalces o rebaixar plantejaments.  (...)

Posting breu, que no tenia previst, però donat que no puc posar comentaris, respondré d’aquesta manera.  Em preguntava un anònim per què poso a caldo el Mas i tanmateix estic per un pacte nacional.

Sé que tot això és molt discutible.  Però amb un 99% de possibilitats, el dia 1 triem entre (per ordre de probabilitats):

1.       Montilla, pezidén.  Segona part del Tripartit, de durada totalment incerta.

2.       Pacte nacional.

3.       ¡ Vista a la derecha !  ¡ Ar !  CiU+PP (dintre o fora del Govern, tant fa).

Ja sé que alguns pensen que n’hi ha una quarta, que és ERC amb 68 escons, majoria absoluta, Carod President – Catalunya Independent, cava per les escales de la Ciutadella, etc.

A aquests, els recomano que s’allunyin una mica de la pantalla, sobre tot perquè l’esperma fa de molt mal esbandir i deixa taques després.  (...)

Això no és un posting, i l'esborraré demà.  És una protesta a Vilaweb.

Cagüenlòstiaputa de servei !  No puc posar comentaris, ni als blocs dels altres, ni al meu propi !!!  Hòstia, no sé si es pot fer, però entendria que alguns blocs m'haguessin ficat a una mena de "kill file", impedint-m'hi comentar.  D'acord.

Però al meu propi ???   Sempre surt un avís dient "CAPTCHA Error".  Algú té idea de què cony va això?

============

Amable resposta de Vilaweb, que és de justícia explicar :

Hem vist el seu comentari sobre l'error que ha donat aquesta nit el servei de blocs.

Ahir al vespre varem implementar un sistema anti-spam en els missatges de comentaris. Per algun motiu ha fallat i ara mateix l'hem retirat fins que haguem resolt definitivament la incidència. Els comentaris ara funcionen correctament. Esperem tenir solucionat el problema que ha orginat tot el més aviat possible. Lamentem les molesties que li ha pogut produir.

Trobo una excel·lent proposta la del Montilla, la de fer un debat (en) espanyol a un canal d’àmbit espanyol.  Naturalment que el Montilla ho fa perquè sap que és l’única opció que té per guanyar-li un debat a l’Arturito (podria parlar en el seu perfecte andalús, i el moderador el tindria a la butxaca, àdhuc a Antena 3, no diguem si és a qualsevulla de les altres...).

Perquè el Montilla, a una cadena espanyola, faria del que ell sap i pot fer millor : d’espanyol.  Quan parlés de “nuestro país”, quedaria clar que es tracta de “nuestro país, España”.  Cap dubte.  I si parla de “nuestra selección”, queda clar que és “la roja” aquesta que volen fotre de moda.

Però.... ai ai ai.... amb l’Arturito...  De què faria l’Arturito ?  De nacionalista català que planta cara al botifler Montilla ?  O de pactista simpàtic a Madrid, estil Miguel/Miquel Roca/Roca ?  Quina esquizofrènia, tu !  Per això no vol el debat, en Mas !!  (...)

Som a finals de setembre.  D’aquí a cinc setmanes anem a votar.  Sembla que ja només és temps de fer la campanya electoral.  Sembla que tot el peix està venut i només cal que el poble parli.  Doncs no.  Encara és hora de que els partits catalans prenguin decisions importants.  És hora.  Abans de les eleccions.  Corre pressa.

És hora de que CiU, ERC i ICV diguin clarament que votaran “no” als Pressupostos de l’Estat si continua la presa de pèl de fer trampes al càlcul del 18,8 %.  Que no negociaran a la baixa als darrers cinc minuts del 29 de desembre ( eh... CIU ?, que ens coneixem ! ).  Que el “no” serà inamovible, ara, i als propers anys.  Peti a qui peti.  Governi qui governi, aquí o allà.

És hora de que CiU, ERC i ICV manifestin llur voluntat de presentar un recurs d’inconstitucionalitat al Parlament de Catalunya contra els esmentats Pressupostos, si es consuma la presa de pèl.  Bo i sabent que aquest recurs serà resolt d’aquí a uns anys, el gest serà inequívoc.  Però cal dir-ho ara, i fer-ho tot just es reprenguin les sessions del Parlament al 2.007.  (...)

Després de llegir el posting del Borinotus (Temps d’incertesa) penso que cal parlar, amb tota claredat, de les similituds entre els estats musulmans, els feixistes i els comunistes.  No cal insistir en que comunisme i feixisme són dues cares de la mateixa moneda :  el totalitarisme, la tirania.  No hi ha “feixisme democràtic” ni “comunisme democràtic”.  Però tampoc no hi ha “islamisme democràtic”.  No existeixen.  No hi ha ni un sol exemple a la història que els avali.

A sota poso una llista dels estats del món amb població majoritàriament musulmana.  N’hi ha 50.  Hi ha prop de 1.400 milions de desgraciats que viuen sotmesos a la tirania musulmana, dels quals uns 1.200 milions professen aquesta religió.

Intenteu trobar-hi algun estat democràtic, amb sistema de partits polítics alternatius, amb llibertat de premsa, amb garanties legals i tribunals independents, amb lleis que respectin la pràctica d’altres religions o altres minories...  Apa, cerqueu, cerqueu...  (...)

Què és aquesta samarreta de la foto de l’esquerra ?

a)       El nou disseny de tardor de “Paul Shark”, en venda a la secció especial de El Corte Inglés.

b)      Una nova col·lecció de Racó Català per a joves patriotes.

c)       Una samarreta del Madrid tacada de sang.

d)      La samarreta de la selecció de Catalunya.

No vull ser tocapilotes (avui), però, ara que hem posat sobre la taula el tema seleccions cal arribar a un acord definitiu sobre quins seran els colors esportius de Catalunya.  (...)

A veure... què és una condecoració ?  Què es pretén amb ella ?  ¿ Ha de ser una mena de rifa de Nadal, on els premis grossos sempre cauen als amics, i després es deixa una mena de pedrea per cobrir certes quotes políticament correctes ?

Novament, hem deixat passar l’oportunitat de ser un país normal i ens hem comportat com una regió de fireta.  La Creu de Sant Jordi ja té menys valor que les medalles del Màgic Andreu.  Podrien donar-ne dues alhora, allò de una por tonto, y otra por si la pierde.

L’Ordre de l’Imperi Britànic, la Legió d’Honor francesa... inspiren respecte a tothom.  No les donen en funció de quotes de sexe, edat, lloc de naixement o filiació política.  Amb CiU, si més no, tenien una certa funció “normal” de reconeixement públic.  Des de Tripartit, la condecoració ha quedat tan degradada que aviat hi haurà un mercat de revenda de Creus als Encants.  (...)

Odio els sopars d’empresa.  Els evito tant com puc.  Tanmateix, de vegades no te’n pots escapolir de cap manera.  Fins i tot n’he tinguts alguns de sucosos.

Ciutat de Mèxic, un mes de gener.  Havia anat a revisar l’estat de comptes de la filial mexicana i a aprovar el tancament comptable de l’any.  Com em vaig trobar la feina força decentment feta (això és miraculós a Mèxic) vaig convidar els comptables a sopar.  La cap de comptabilitat, la Carmencita, 26 anys, va organitzar l’àpat.  En aquests casos, deixo fer als “locals” i em limito a obrir la cartera al final del sopar. (...)

(La de la foto és la Salma Hayek, a qui la Carmencita tenia una "retirada", encara que més primeta i baixeta)

Iñaki etxera... L’Iñaki, cap a casa.  Em refereixo a Iñaki de Juana, pres polític basc segrestat a la presó espanyola d’Algesires, i que porta 6 setmanes en vaga de fam davant la total passivitat de l’esquerra i del nacionalisme benpensant i panxacontent.

No entraré a valorar la trajectòria nacionalista de l’Iñaki.  Tant me fa.  Va colpejar durament l’enemic i per això porta dues dècades a la garjola.  Va prendre una opció de vida amb la qual podem o no estar d’acord.  Tant me fa.  No és el motiu d’aquest posting.

L’Iñaki ha complert la condemna, d’acord amb el Codi Penal vigent aleshores.  Doncs prou.  Cap a casa.  Doncs no.  L’Estat espanyol, emulant Guantánamo o Israel, s’inventa una “nova” interpretació del Codi Penal i el manté engarjolat després de complir condemna.  Naturalment, el Poder Judicial espanyol demostra (un cop més) el seu paper subaltern i convalida aquesta “reinterpretació”.  Cap argument jurídic... només la conveniència política en clau espanyolista.  La injustícia feta justícia.

Però amb això ja hi comptem.  És així.  És un argument més per fotre el camp d’Espanya.  El problema, el drama, és la inacció, el total abandonament, per part dels habituals amics de totes les causes “democràtiques”, dels “drets humans”, etc.  (...)

Adjunto avall una comunicació d’un munt d’entitats del Paraguai en defensa del seu idioma nacional, el guaraní.  Seria interessant que “des d’Espanya” també arribessin e-mails i mostres de suport.

El guaraní és l’únic intent viable de trencar amb el duopoli castellà-portuguès a l’Amèrica entre Riu Grande i Terra del Foc.  Les llengües andines importants (aimara, quítxua...) no tenen tant de percentatge de parlants dintre d’un sol estat.  És una causa que em cau especialment simpàtica, sobre tot perquè ens pot beneficiar de retruc.  Fer retrocedir l’espanyol, allà on sigui, ens dóna munició, si més no “moral”.

Les preguntes (al final de l'escrit) que es fan els paraguaians guaranís us resultaran molt familiars...  És llarg, però un cop d’ull val la pena  (...)

Acaba de sortir un esborrany d’una enquesta del C.I.S (enllaç) anomenada “Post-referèndum Estatut”.  La trobo francament interessant.

De tota manera, val a dir que no em sembla ben trobada la mostra, malgrat haver estat feta per mitjà de 2.000 entrevistes personals (a priori, sembla acceptable la mida i el mètode).  Per començar, el record de vot emès ( 66% sí -15% no -7% blanc ) no quadra massa amb la realitat ( 74 - 21 - 5 ).  Hi ha 4 tabulacions (a sota enllaço la que trobo més interessant, la feta amb variables polítiques).

A destacar :   (...)

D’aquesta reentrada política hi ha uns quants temes on l’Estat ja està jugant amb les cartes marcades i prenent avantatge de la manca de govern al Principat.  La teòrica treva de la concòrdia estatutària ja s’ha acabat.  Mentre els partits catalunyesos preparen la campanya... Madrid segueix amb la campanya habitual d’anar buidant de peixos el cove.

Percentatge d’inversions de l’Estat :  tenim els socialistes (i CiU) cofois per haver “arrencat” la previsió estatutària de que l’Estat inverteixi al Principat el mateix percentatge que aquest aporta al PIB estatal.

1ª trampa :  el percentatge.  El pressupost de 2.007 es votarà ara perquè tingui vigència en 2.007 (tot normal).  Però el percentatge de pes del Principat a l’Estat en 2.007 no es trobarà fins a mitjans o finals de 2.008.  Ara agafarem el de l’any passat, no hi ha cap d’altre.  ¿ Hi ha cap previsió de correcció quan es trobi el definitiu ?  Resposta :  No.  Compte !   (...)

Fa cinc anys que l’onze de setembre va deixar de fer-me il·lusió.  Aquella tarda, mirant la pàgina web de la CNN (fins que es va col·lapsar) em vaig adonar del malastruc que ens persegueix als catalans :  ja no podem “celebrar” (és un dir) la Diada.  Ens han arrabassat el protagonisme.  Cagunlaputa de l’Ossama i del Mohamed Atta... ¿ per què van triar l’onze de setembre ?

¿ Per què no van triar el 12 d’octubre i aleshores la Hispanitat hauria passat a ser una celebració de 2ª divisió ?  ¿ O el 6 de desembre, a veure si deixàvem de celebrar (és un dir) la Constitució Espanyola ?

Torracollons de merda !!  Abans l’onze de setembre era, inequívocament, el nostre dia.  Ara és “el dia de la zona zero”.  Bé, molt propi, de fet...  La “zona zero” la vam tenir nosaltres fa uns 300 anys.  La pena és que no hi havia la CNN en directe.  En fi, hem tornat a perdre, ens hem quedat sense Diada, perquè ja ni és la primera notícia del dia.  (...)

Sembla que CC.OO. deixarà el seu auditori de Madrid al Rubianes perquè hi representi la seva obra.  Apa, tothom content.  L’humorista, perquè estrenarà a Madriz i omplirà el sarró.  CC.OO, perquè seguiran de defensors visibles de tota mena de causes.  I els amics catalans del Rubianes, perquè veuran com una “injustícia” queda solucionada, sobre tot perquè sembla que es una “injustícia” anticatalana.

Torno a ser eclèctic, ho sento :

El que Rubianes va dir a TV3, en un programa infantil, i que ha motivat la polèmica fou excessiu.  Personalment em sembla bé, hi estic d’acord i hi combrego.  Però a un programa infantil d’una televisió pública em sembla totalment fora de lloc.

Si a Madrid això els ha tret de polleguera, doncs fan bé en reaccionar.  Hi tenen dret.  Que nosaltres, a casa nostra, no hauríem reaccionat igual només s’explica per la nostra incapacitat de plantar cara.  Allà que poden, ho fan.  (...)