No estic entenent la precampanya de CiU i d’ERC.  Penso que PSC i ICV se n’estan sortint millor amb la seva campanya �oedefensiva”.

CiU i ERC han d’anar a l’atac, encara que de diferent manera.

CiU ha de centrar-se en Montilla.  Dia rere dia, colpejant-lo per tots cantons.  Pel seu relatiu fracàs com a ministre d’Indústria.  Per la seva manca d’idees.  Per la seva nul·la implicació amb el país.  Per no haver dimitit ja de ministre, perquè això vol dir que es pren la Txene com una coseta de segona fila, sense importància.  (...)

Ara està de moda donar les culpes de l’augment del preu dels habitatges a una mena d’ens abstracte anomenat especulació.  Suposo que aquesta �oeespeculació” ha de ser molt dolenta, ostres, tu, quina putada, no ?  Doncs il·legalitzem-la, què carai !  Els especuladors, a la cadira elèctrica, com a responsables del nostre empobriment.

És una llàstima que ningú m’hagi mai definit què vol dir especulació.  Suposo, especulo (amb perdó) que l’especulador deu ser algú amagat a un soterrani, conspirant per fotre el proïsme, una mena de �oemujahid” islàmic preparat per fer esclatar bombes a tort i a dret.

Jo penso que no.  Que no hi ha senyors treballant d’amagat per donar pel sac a la societat.  Que hi ha factors realment explicables i lògics que han menat aquest augment de preu.  Jo crec, més aviat, el següent :   (...)

Ara que sembla que tornem a l’oasi, que torna el gust per la centralitat, convé recordar una pregunta a tots els dubtosos, a tots els cagacalces, a tots els encara crèduls en la pseudo-democràcia espanyola:

¿ Quin és l’únic punt en comú (políticament parlant) de personatges com Aznar, Zapatero, Franco, Largo Caballero, Montilla, Millán Astray, F. González, Felipe V de Castilla, Primo de Rivera, Rajoy, Azaña, els germans Guerra, Piqué, Cánovas, Tejero ?  (...)

Aquests dies, des de diferents àmbits de l’ultradreta espanyola, se’ns recorda a bastament el novè aniversari de la mort de Blanco Garrido.  Poc sabem del la seva biografia, perquè no hi ha gaire a explicar.  De pares gallecs, la seva manca d’afecte per la terra que els va acollir el va dur a militar en el partit que millor encarna l’antibasquisme.

Pel que es va comentar aleshores, era coneguda la seva manca d’interès per la llengua basca.  Per la resta, res de res.  Un paio absolutament anodí, totalment irrellevant des del punt de vista polític.  Però no veieu en això una justificació per a l’acció d’E.T.A.  No és el cas.  Jo no acostumo a valorar les accions d’E.T.A.  És un tema que no m’interessa, personalment.

Poc explotada ha estat avui aquesta notícia, em fa l’efecte.  Jo la trobo deliciosa i pròpia d’aquest país de pandereta tan entranyable que és Espanya.

Del Todo por la patria de les casernes, del morir por la patria que tenen tan arrelat, ara hem passat al morir por la Madre Patria.  Aplaudiments, Espanya se supera.  Un immigrant peruà, enrolat com a soldat de fortuna als paracas espanyols, és el primer soldat espanyol (?) mort a Afganistan.

L’exèrcit espanyol és, cada cop més, l’exèrcit de Pancho Villa : colla de desarrapats i esgarriats, arreplegats del Perú, de l’Equador o de Colòmbia, assaonat amb febles mentals (per dir-ho suaument) i recollidors d’olives de Jaén.  Tota una garantia per a la defensa de la unitat i integritat nacional d’Espanya.  Cal alegrar-se des de la catalanitat. (...)

Com sempre a l’estiu, quan es pot fer un caler, s’organitzen vagues als sectors entorn del turisme.  Ara són els pilots d’Ibèria, però demà seran les cambreres d’hotel i demà passat els repartidors de gelats.

Tant fa.  Xantatge és xantatge, tant si el fa el pilot multimilionari com la cambrera que no arriba ni a mileurista.  Per això m’empipa moltíssim la moral immoral dels autoanomenats sindicats de classe, sempre aprestats a condemnar les vagues que ells no organitzen, mentre troben tot d’excuses per justificar les seves.

Per què no es regula el dret de vaga d’una vegada ???  ¿Per què tots els altres drets tenen lleis orgàniques que regulen i limiten la seva aplicació, i en canvi el dret de vaga es basa en una hipotètica i inexistent �oeautoregulació” per part dels sindicats? (...)

Estic radicalment en contra d'aquesta barbaritat legislativa anomenada "permís de conduir per punts".  Penso que jurídicament és insostenible.

Començo per dir que jo no respecto mai els límits de velocitat.  Són absurds, parteixen de la base que tothom és un inútil al volant, que tothom porta un cotxe de 25 anys d'antiguitat i que, a més, tothom té un mal dia.  Per això són injustificadament baixos.

El límit en autopista (120) és ridícul.  La gran majoria de conductors, amb la mà al cor, està d'acord amb que és massa baix.  És un límit pensat fa 30 anys, amb carreteres de fa 30 anys, amb cotxes de fa 30 anys.  Si l'estatutet del 79 era com un Seat 600 i per això no valia (CiU dixit), el límit de 120 tampoc no val, pel mateix motiu. (...)

Malgrat tenim blocaires que s'hi guanyen la vida i que seria una putada personal per a ells (Romeva, Guardans), penso que cal replantejar-se seriosament si necessitem el Parlament Europeu.  Jo penso, modestament, que no cal tenir 600 bon-vivants distrets en votar si el franquisme és o no condemnable.

A mi, avui dia, any 2006, me la rebufa totalment si votem o no condemnar l'Alzamiento de 1936.  Mos pares no hi havien nascut i mos avis potser ni festejaven...  És com si votem una condemna a Ponç Pilat per la seva "manca de sensibilitat" envers Jesús de Natzaret.  Tot això no són més que collonades.  Suposo que en Romeva i en Guardans s'ho passen de puta mare amb tanta "alta política" pròpia de Port Aventura un dissabte d'agost. (...) 

<== A qualsevol lloc civilitzat d'Europa, un lloc així ja hauria estat enderrocat

Reunioneta del "quatripartit" (¿per què no "dels partits catalans"?) sobre la possible retirada de l'estatutet.

Aquesta és la història d'un estatuitus interruptus, on no saps ben bé quan caldrà retirar, o ni tan sols si arribaràs a retirar i gaudiràs fins al final, tot prenent el risc del que passarà després.

Tenim por que la gestació ens doni un fruit no desitjat.  Ara, de moment, anem escalfant el tema, anant una mica endavant, reculant després, a estones sembla que lentament, tot de cop més ràpid...

Puja a estones la temperatura.  La cosa promet, estem fent xerinola sense adonar-nos.

El veí, que ens sent escalfant-nos, fa uns tocs a la paret perquè no emprenyem gaire, perquè no fem massa soroll, que té els nens a casa i no vol que la seva mainada es desvetlli i s'alci.