El passat diumenge vaig anar al teatre del Círcol de Badalona a veure l'obra del coblocaire Marc Torrecillas "Supernormal"
|
5- Miscel·lània El passat diumenge vaig anar al teatre del Círcol de Badalona a veure l'obra del coblocaire Marc Torrecillas "Supernormal"  Fa tot just un any deia que el 2011 seria l'any de la veritat. Aquell on s'haurien de decidir unes quantes coses. Hauria estat més exacte dir que seria l'any on unes quantes coses rebentarien i trigarien a trobar una nova estabilitat. Encetarem l'any 2012 de l'era comuna amb una gran incertesa sobre l'esdevenidor.
Què ens portarà el 2012? Doncs per esmentar només quatre coses, continuarem amb la crisi (aquesta crisi que es diu que va començar el 2008 però ja en la darrera nit del 2006 cantàvem allò de 2007 que Catalunya no faci un pet) i els ajustos. Esperarem que Alemanya aguanti que si no ens acabaran comprant (a Europa vull dir) els xinesos tal com han fet a l'Àfrica. El món àrab continuarà substituint dictadures (suposadament laiques i suposadament progressistes) i alguna que altra monarquia per islamisme. Haurem d'encarar la nova etapa espanyola amb un govern del PP amb majoria absoluta (mirem-ho pel costat positiu: per molt bèsties que siguin, val més negociar la independència amb una gent que va de cara que no amb uns mentiders compulsius) i un govern català que ja veurem si està a l'alçada de les circumstàncies..... És clar que, fidel al nom d'aquest blog, haig de fer notar que tot allò que ara ens neguiteja i ens fa por farà badallar als nostres néts quan els ho expliquin a classe d'història. Heu de dir-vos, com faig jo, Uh, oh! No tinc por! I que posats a parlar de temps dolents,el cap d'any de 1940 la meva avia tenia el marit a un camp de concentració, vivia en un país recentment ocupat i el seu fill petit de dos anys (el meu pare) no va conèixer el meu avi fins anys després. Evidentment que no és cap història excepcional (absolutament no) i que a tots els que estaven com ells els hagués agradat passar un cap d'any com el d'enguany. Així que menys cridar a l'apocalipsi (si els maies no van saber predir el seu final que nassos havien de predir la fi del món) que per molt malament que estem n'hi ha que han estat molt i molt pitjor i van tenir els collons per a sortir-se'n. Us deixo amb un curtmetratge de fa uns anys però que vaig descobrir fa uns dies. És en anglès tot i que aquesta versió te subtítols traduïts (força deficientment, val a dir) en castellà. No te res a veure amb el canvi d'any però si més no que serveixi per a acabar, o començar, l'any amb un somriure. Bon any nou a tothom!  Tanco la paradeta uns dies. Realment donada la poca activitat que tinc darrerament no es notarà gaire. De fet, donat que tinc previst participar en l'homenatge blocaire a n'Enric Valor, alguna pausa del blog en actiu haurà estat més llarga que aquesta aturada estiuenca. La veritat és que, en principi, tenia previst començar les vacances de blog fa un parell de setmanes però al final vaig voler publicar un darrer apunt (l'anterior a aquest) que em va costar fer més del previst.  El passat dissabte es va celebrar l'Ateneuesfera d'estiu d'enguany i, malgrat certs temors inicials a que fer-la a mitjans juliol volgués significar una migrada assistència, va ser tot un èxit. A banda de blogs veterans n'hi havia de nous, es va parlar de temes diversos i la tertúlia va continuar fins força temps després de l'acabament oficial, atomitzada en cercles diversos per tot el jardí de l'Ateneu Barcelonès.  Va haver un temps (no gaire llunyà però actualment sembla que el temps passa tan ràpid que allò del mes passat és com si fos de l'any passat) en que Vilaweb era la casa de tothom. Era un projecte nascut, amb el primer nom d'Infopista, de la idea de Vicent Partal de fer en català i catalanocèntricament allò que en altres llocs era l'avantguarda de la informació amb les darreres novetats tècniques. I així varem començar a saber que era un diari digital. En català i catalanista. I hi podiem veure articles d'opinió de gent molt diversa. Per acabar de reblar el clau anys després hi van fer la primera plataforma d'hostatjament de blogs/blocs/plaguetes de bitàcola i tothom, lectors anònims i d'altres que no ho eren tant de les més diverses tendències gustos o opinions, podien dir-hi la seva. Vilaweb era el gran pati de veïns del món digital català, o si voleu la nostra gran àgora a la xarxa.  Dissabte passat es va celebrar l'onzena edició de les tertúlies de blocaires que es fan a l'Ateneu Barcelonès , l'Ateneusfera. Malgrat que en Guillem Carbonell, organitzador de les trobades, ha tingut sempre la gentilesa d'avisar-me puntualment de les anteriors sessions, m'havia estat impossible anar-hi des de la meva primera assistència a la ja llunyana setena edició. Ja tocava, doncs! I l'experiència ha estat molt interessant.  Ahir era 11 de maig, dia de St. Anastasi patró de Badalona i dia principal de les festes de maig però aquestes ja fa uns dies que estan en marxa.
Oficialment van començar el dia 5 amb el típic pregó d'un badaloní il·lustre o famós, enguany li va correspondre a la periodista Pilar Rahola que va fer un discurs contra el dimoni de la intol·lerància ("Algú" es va donar per al·ludit i per alguna cosa seria. Una pista, per a dir-ho en el idioma que usualment fa servir "alto como un pino y más tonto que un pepino" ) i va acabar citant el poeta badaloní Joan Argenté. El pregó sencer es pot trobar ací i el programa de festes (pdf) en aquest enllaç.  A partir d'ara aquest blog també es pot seguir al Facebook. He creat una pàgina on aniré enllaçant els apunts que vagi escrivint aquí. La idea és que sigui més fàcil accedir-hi i interactuar. A més d'aprofitar les possibilitats i la versatilitat d'aquest lloc de xarxes socials. Per a afegir-s'hi només cal clicar aquí o bé a la caixa que hi ha aquí a la dreta del blog.  Avui fa un any expressava el meu desig que el nou any fes honor al seu nom i fos un any "10". Però com és natural hi ha hagut coses bones i no tan bones i algunes de directament dolentes. Ara em sembla que encetarem un any decissiu. Per a bé o per a mal hi ha qüestions que caldrà afrontar sense remei. Hi ha massa coses que s'aguanten només pels putos pèls i que fa massa temps que hom fa que no les veu (qui dia passa, any empeny), mal encabides en vestits massa estrets amb costures que tiben per tot arreu. I a tots els nivells: socials i econòmics, locals i globals, nacionals i internacionals, publics i privats, col·lectius i personals. Arriba l'hora de canviar el rumb i aventurar-nos a fer nous camins. I no ho dic com a alarmisme sinó amb optimisme perquè, què voleu que us digui? Crec que ja anava essent hora. Sigui com sigui i passi el que passi espero que d'aquí a un any pogueu dir que el 2011 us ha estat bo.  Hivern (Alphonse Mucha 1896) Tardor (Alphonse Mucha, 1896) Estiu (Alphonse Mucha, 1896) Fa molts mesos, en aquell moment del dia en que ja no dorms però no estàs del tot despert, en que els primers pensaments conscients es barregen amb els darrers somnis, em va venir al cap unes paraules que em van estar rondant pel cap tot el dia: Babalusa la Medusa Era com quan se't fica al cap una cançó que has sentit no saps on i la vas tal·larejant tot el dia. Però d'on havia tret jo això? La cosa em va tenir intrigat tot el dia fins que vaig entrar a can Vilaweb. Allà, a la secció de blogs, al llistat dels darrers apunts publicats vaig veure un que es deia exactament així: Babalusa la Medusa. El nom del blog: L'Hidroavió Apagafocs.  ANИA, així escrit, com si una meitat del nom fos davant d'un espill, és el nom de l'obra (la seva primera obra) que en Marc Torrecillas (blocaire autor del blog Badalona-Trondheim) va estrenar el passat dissabte al Círcol de Badalona.
Amb gran èxit, cal afegir.  La dita en portuguès no diu que m'han fet un mal d'ull o que em fiquin el
dit a l'ull sinó que "Val la pena fer una ullada en aquest blog".
El bon company Narcís creador del blog Biosofia ha cregut que sóc mereixedor de penjar-m'hi l'estampeta que hi ha aquí al costat. Un premi-meme que es concedeix a blogs que consideris interessants i que alhora obliga a passar-ho a d'altres. Agraeixo el premi al Narcís i la veritat és que m'ha fet gràcia. Fa temps que no en veia, de memes. Sembla que ens hem tornat molt seriosos darrerament. Bé haig de passar el guardó a d'altres deu. Els meus premiats (que com a tals han de continuar la cadena) són: Trrrrrrrrr (Repic de timbal) Poc s'imaginava el bo d'Edvard Anatolyevich Khil que acabaria essent una estrella internacional.
Això sí, conegut com a Mr. Trololo  Primavera (Alphonse Mucha, 1896) Poc dura l'alegria a casa del nou-ric.Sí, ja sé que "El que facin els altres tant se val que la feina ben feta no te fronteres ni te rival" Però....  Una carta rebuda per correu (ordinari que se'n diu ara, per a diferenciar-lo de l'electrònic) que contenia un plànol imprés en paper vegetal m'avisava de la reobertura de la Fundació Antoni Tàpies i de les activitats que se'n feien per a celebrar-ho.
Hi vaig anar divendres. |
Tweet
------------------------------------
Vols rebre els apunts al teu e-mail?
------------------------------------
Categories
Els meus enllaços0.0 EL MEU POST RECUPERAT
0.1 EL POST D'ALTRI RECOMENAT
1. INFORMACIó
2. MISCEL·LàNIA
3. LUDOTECA
Accés de l'autorÚltims 40 canvis
Notícies VilaWeb
|
MÉSVilaWeb és una producció de Partal, Maresma & Associats
|
.
