Pot semblar una fixació perversa i terrible, però a tots ens fascina i atemoreix a la vegada, tot el tètric i terrible món de la mort. Els crims, les situacions més extremes, els cadàvers, les matances... Els mitjans de comunicació i les produccions audiovisuals ja fa temps que van descobrir-ho.
Un assassinat en directe ↑↑↑ vist per una càmera de seguretat al Brasil. La mort d'una jove innocent a la petita pantalla. Els informatius ens ofereixen la possibilitat de viure la tragèdia sense cap remordiment ni càrrec moral.
La pena de mort torna a estar als debats. En alguns països, la mort venjativa de la justícia del mateix estat, acontenta la rancúnia de les víctimes i els seus parents. Veure una execució ↓↓↓ ens pot resultar terriblement estimulant.
Potser és que ens capfiquem massa. Al cap i a la fi, només som un número lligat al dit del peu. Dins de les calaixeres fredes de la "morgue", res importa massa.
Dedico aquest post al Jerome David Salinger mort fa poques hores als 91 anys, autor d'El Vigilant en el campde sègol, per a mi un llibre de capçalera i també per a forces assassins reconeguts. “No expliqueu mai res a ningú. Si ho feu, començareu a trobar a faltar tothom”. Reposi en pau el gran Salinger.
Referent a algunes missives rebudes, referides a un post publicat fa dies sobre la setmana dels barbuts, us he d'aclarir dues coses. Per molt que algun cop trobeu barrejat el pobre Sant Sebastià en mig dels sants amb pel a la cara, cal advertir que el bo del Sebastià mai el veiem amb barba, si no més aviat el contrari. És un sant barbalenc i jovencell de mena. Els vuit sants barbuts són els que vam detallar i el Sebastià tenia per costum afaitar-se cada dia.
Com que d'antic era un dels patrons de la ciutat de Reus, a sota us fico una foto de Sant Sebastià, del portal del mateix nom, a la part posterior de la prioral de Sant Pere del meu poble, la dita plaça del Castell. Des de fa un parell d'anys, per Corpus, hi podem veure el popular Ou com balla. Aprofito per felicitar tots els Sebastià i les Sebastianes que avui dia 20 fan la seva celebració santoral tot recordant el martiri del soldat de la guàrdia pretoriana, torturat de forma cruel, tal dia com avui de l'any 287. De fletxes i sagetes, no en vulgueu pas més. Pobre noi !.
La sàvia tradició popular ens assenyala que la dita "setmana dels barbuts" és la més freda de tot l'any. Certament en aquestes primeres setmanes del gener, ens arriba la temperatura més extrema del calendari anual. Si som fidels però, al santoral tradicional, és justament avui que encetem la setmana barbuda, amb els primers sants peluts, que s'allargassen fins d'aquí a vuit dies, el divendres de la setmana vinent. Barba i fred per no acabar-lo.
Pensadors i savis de tots els temps, han lluït una barba ostentosa que sempre incita el respecte.
Avui és divendres 15 de gener i celebrem doncs, els primers barbuts de ple dret amb Sant Pau ermità, també Sant Benet i encara Sant Efigi. El diumenge 17 és Sant Antoni Abat, el dit del porquets. L'endemà dilluns 18 es celebra Sant Maür i Sant Faci amb barba ostentosa i el dimarts 19 Sant Canut. El darrer dels barbuts és el divendres 22 amb Sant Vicenç màrtir. En total vuit barbuts en vuit dies. Com deia a dalt, la barba inspira respecte a qui la porta, siguin sants, màrtirs, o escriptors, intel·lectuals... I el fred encara ens fa més por, de no quedar glaçats davant del mirall o bé la pantalla.
"Quan venen els sants barbuts, venen els freds cascarruts” “Per la setmana dels barbuts governen els tres germans: tos, moquina i amagamans” “La setmana dels barbuts, setmana d’esternuts”
Com que a partir d'avui sou molts els que us agafeu un llarg pont i no torneu a pencar fins dimecres que ve, doncs segurament tindreu força temps per perdre davant del PC i... Us fico el film sencer de "Ángeles y demonios" en versió castellana i sencera. Ja sabeu que està basada en el llibre del Dan Brown que va portar a la gran pantalla el Ron Howard. És com una segona part del Codi Da Vinci que també va protagonitzar el mateix Tom Hanks. Curiosament el llibre d'Àngels i Dimonis és anterior al Codi Da Vinci. La darrera obra de Brown és El símbol perdut que ha sortit a la venda fa un parell de mesos.
Alerta que la pel·licula està sencera i dura més d'hora i mitja. Cal que cliqueu play i segurament s'obrirà una nova finestra que cal que tanqueu i torneu a clicar un altre cop el play. Podeu treure la publicitat que us fiquen al començament i veure a pantalla completa tota la peli. Té una bona qualitat i està bé per passar una estoneta. Poca cosa més us puc dir. Fins dimecres vinent doncs, ciao.
Pesats sou! Aquí teniu el punyetero Codi Da Vinci, vinga a cremar-vos la vista.
Un dels costums encara vigents en la nostra societat el dia de Pasqua és el regal dels padrins als seus fillols de les mones de Pasqua.
Tradicionalment, el padrí fa la mona al seu fillol pel Diumenge de Pasqua. Antigament es donava la mona després d’anar a missa, per celebrar la fi de l’abstinència quaresmal. En un principi la mona es rebia fins a fer la primera comunió. Ara sabem de ganàpies de 50 anys que encara tenen padrins i tenen la sort de seguir aquest bonic costum.
En un principi les mones estaven fetes a partir d’una coca rodona semblant a un tortell foradat. En alguns llocs podia tenir infinitat de formes, essent les més usuals les d’animals. Segons costums, aquesta mona es pot decorar amb ous i també es podia recobrir per anisats de colors.
Originàriament aquest nom prové del terme àrab munna que significa provisió de la boca, regal que els moriscos feien als seus senyors. El terme munna, es refereix doncs a un obsequi en forma de menjar protocolari.
Aquest pastís va anar evolucionant al llarg del temps per derivar en un pastís amb farciment i cobertura. Amb els anys l’ou de gallina fou substituït per un ou de xocolata. Finalment fou aquest ou de xocolata el que acabà essent la base de la mona; tot i que en l’actualitat els mestres pastissers n’han fet d’aquest pastís tradicional tot un esclat gastronòmic, on formes i filigranes ens apropen a l'artesania alimentària més aconseguida.
Ja siguin decorades amb figuretes de xocolata, d’ous pintats o de conillets de pasta, les mones de Pasqua han arribat fins als nostres dies provinents del nostre fons cultural; simbolitzant d’un costat la fi del període d’abstinència quaresmal, i de l’altre la renovació i la fertilitat que la primavera representa.
Responsable de la redacció i del treball de camp: Lo Consueta de Reus. Alter ego del folklorista auto-didacta reusenc: Bonaventura Escoda i Solé. Conegut amb els àlies de: "el Ventura" o"el Bona" i més modernament com "lo Consu"
Dades de l'any 2010 ● Gener, visites: 12.193
------- Visites parcials 2010: 12.193
Acumulades el 31/01/10: 287.147
(Màxim anual marcat en verd)
MÀXIMA DIÀRIA: { 13 de Maig de 2008 = 666 }
MÀXIMA SETMANAL: { del 12 al 18/05/2008 = 3.670 }
MÀXIMA MENSUAL: { Maig de 2008 = 14.538 }
Ara sou: Superades les 100.000 visites el divendres 13 de juny de 2008, al voltant de les 12 del migdia. ...................................
Conquerides les 200.000 visites el matí del 30 d'abril de 2009.
Un assassinat en directe ↑↑↑ vist per una càmera de seguretat al Brasil. La mort d'una jove innocent a la petita pantalla. Els informatius ens ofereixen la possibilitat de viure la tragèdia sense cap remordiment ni càrrec moral.
.jpg)
.JPG)
